Mataró perd població per segon any consecutiu pels efectes de la Covid-19

Segons les dades del padró continu, a 1 de gener de 2022, a Mataró hi hauria empadronats un total de 129.002 habitants, 147 menys que l’any anterior, la qual cosa suposa una variació relativa del -0,11% respecte del principi d’any. En dos anys, la ciutat ha disminuït la població en 678 habitants. A l’igual que el 2020, al llarg del 2021 s’arrosseguen els efectes de la COVID-19, essent encara prematur poder parlar d’un canvi de tendència a partir de la pandèmia en l’evolució de la població. 

En el darrer any, el saldo migratori (diferència entre altes i baixes) i el saldo natural (diferència entre naixements i defuncions) són negatius, -134 i -12, respectivament. El saldo natural, tot i ser negatiu, és clarament inferior al de l’any passat (- 349).  Per nacionalitats, el saldo natural és negatiu per a la població de nacionalitat espanyola (-368 habitants) i positiu per a l’estrangera (+234 habitants), mentre que en el cas del saldo migratori, el de població de nacionalitat espanyola també és negatiu (-289 habitants) i el de nacionalitat estrangera és positiu amb +277 habitants. El saldo natural i migratori positiu de la població de nacionalitat estrangera és el que explica que el descens de població d’aquest darrer any no hagi estat encara major.

La incidència de la població de nacionalitat estrangera no es limita a la dinàmica demogràfica del creixement vegetatiu i el migratori, atès que una part de l’increment anual de la població de nacionalitat espanyola de la ciutat és conseqüència d’un procés de canvi de nacionalitat. En el decurs de 2021,  +1.064  residents han experimentat aquest canvi. En aquest total no tan sols es computa a aquelles persones que ja estaven empadronades a principis de l’any 2021 i ho continuen estan a 1 de gener de 2022, sinó també a totes aquelles que s’han empadronant  al llarg de l’any i han canviat la nacionalitat d’estrangera a espanyola.

Al llarg dels darrers cinc anys, Mataró ha augmentat la seva població en +2.864 nous habitants, 832 habitants més que en el període quinquennal anterior, període 2012-2016, variació relativa del 2,25%. La progressiva recuperació en els darrers anys de la component migratòria (diferència entre altes i baixes) ha suposat la substitució de la vegetativa (diferència entre naixements i defuncions) a l’hora d’explicar pràcticament la totalitat del creixement demogràfic de la ciutat.  En el període 2017-2021, la component migratòria representa el 97,2% del saldo total, quan en el període 2012-2016 havia caigut fins el 7%.

En el darrer any, quatre dels onze barris han incrementat la seva població.  Els que l’han augmentada són Pla d’en Boet (+139), l’Eixample (+117), Centre (+95) i Molins-Torner (+32), mentre els que l’han disminuïda més són Cirera (-143), Cerdanyola (-119), La Llàntia (-71) i Peramàs (-65). Les variacions relatives més significatives són les de Pla d’en Boet (+2,47%), Centre (+2%), La Llàntia (-1,75%) i Cirera (-1,52%).

Altes i baixes

L’any 2021 s’han registrat 6.465 altes, 1.111 menys que en 2020, fet que suposa una variació relativa del +20,75%. En el període 2017-2021 se n’han registrat 31.825, 4.259 més que durant el període quinquennal anterior, període 2012-2016, amb una variació percentual del +15,45%. La taxa d’altes dels darrers cinc anys se situa en el 49,64‰, +1,32 punts per mil per sota de la registrada durant el període 2016-2020.

En el període 2017-2021, el nombre d’altes procedents d’altres municipis de Catalunya, la resta de l’estat i d’altres països és 16.327, 3.685 i 9.000, respectivament. Respecte al quinquenni anterior, període 2016-2020, el nombre d’altes procedents de Catalunya i d’altres països és superior en 629 i 741, respectivament, mentre que el nombre de les que provenen de la resta de l’estat és inferior en -57. En termes percentuals, els barris que registren els percentatges més elevats d’altes procedents d’altres municipis de Catalunya són Centre (68,89%), Rocafonda (66,27%), Pla d’en Boet (65,49%) i Palau-Escorxador (64,31%). El barri que té el percentatge més elevat d’altes procedents de la resta de l’Estat és Vista Alegre (20,95%), mentre que d’altres països són Peramàs (45,87%), Cirera (39,58%) i L’Eixample (39,24%).

El darrer any s’ha registrat un total de 6.477 baixes, 749 baixes més que l’any 2020, la qual cosa representa una variació en termes relatius del +13,08%. El total de baixes del període 2017-2021 ha estat de 29.042, 1.579 més que en el període quinquennal anterior, període 2012-2016, fet que suposa una variació relativa del +5,75%. En els darrers cinc anys, la taxa per mil de baixes a Mataró ha estat del 45,30‰, 1,80 punts per mil superior al període 2016-2020 i+1,33 punts al període 2012-2016.

El saldo migratori del municipi per trams d’edat

En el darrer any, Mataró registra un saldo migratori negatiu de -46 habitants. Per trams d’edat, els principals saldos positius s’observen en els trams d’edat de joves i joves-adults-joves: 15-19 anys (+155), 20-24 anys (+77) i 25-29 anys (+60), mentre que els saldos més negatius es registren en els trams adults: 30-34 anys (-61), 45-49 anys (-37) i 50-54 anys amb -36. En els darrers cinc anys,  el saldo migratori de la ciutat és positiu en 2.848 habitants. Per trams d’edat, la ciutat té saldos negatius, amb excepcions, a partir del  tram d’edat entre 40-44 anys (-120). Els trams que tenen els saldos més positius són els de 25-29 anys (+913), 20-24 anys (+854) i 15-19 anys (+644).

Població de nacionalitat estrangera

L’1 de gener de 2022, la població de nacionalitat estrangera suma un total de 21.365 habitants i representa el 16,56% de la població total. Respecte a d’ara fa un any, ha disminuït en -572 habitants, el que representa una variació relativa del -2,61%. En el darrer any, les tres nacionalitats que més han augmentat el seu nombre entre les més nombroses a Mataró són Itàlia (+65), Colòmbia (+24) i Argentina (+19).

La distribució de la població de nacionalitat estrangera és molt desigual en el conjunt de la ciutat. Els barris que en termes absoluts tenen un major nombre d’habitants de nacionalitat estrangera són Cerdanyola (7.742), Rocafonda (3.760) i l’Eixample (3.240). En termes relatius, els percentatges més elevats sobre la població total corresponen a Rocafonda (32,08%), Palau-Escorxador (29,86%) i Cerdanyola (24,73%). Tots aquests percentatges s’han reduït respecte un any abans.

Naixements

En el darrer any s’ha registrat un total de 996 naixements, 24 més que l’any anterior, la qual cosa representa una variació relativa del +2,47%. Un lleuger augment de la xifra de naixements després el mínim assolit l’any passat (972).  Per al conjunt del període 2017-2021, el total de naixements ha estat de 5.299 nadons, 1.300 menys que en el període quinquennal anterior, període 2012-2016, amb una variació relativa del -19,70%. La taxa bruta de natalitat de l’any 2021 és del 7,72‰, +0,21 punts per mil superior a la de l’any anterior, la qual era la més baixa de la sèrie iniciada l’any 1997. Per al conjunt del període 2017-2021, la taxa bruta de natalitat és del 8,27‰, -2,30 punts respecte el període 2012-2016.

La taxa general de fecunditat (TGF) (relació entre el nombre de nascuts vius per cada 1.000 dones en edat fèrtil d’entre 15 i 49 anys) ens permet tenir una major precisió sobre el comportament de la fecunditat, ja que tan sols té en compte la població femenina en edat de fecundar. La taxa de Mataró per al període 2017-2021 se situa en el 36,73 ‰, -8,02  punts per mil inferior a la del període de cinc anys anterior, període 2012-2016. En el període 2017-2021, les taxes generals de fecunditat (TGF) per barris més elevades corresponen a Palau-Escorxador (45,95‰), Rocafonda (45,91‰) i Cerdanyola (38,96‰), mentre que les més baixes són les de Vista Alegre (25,37‰), Peramàs (30,84‰) i La Llàntia (31,12‰). Respecte del període 2016-2020, tots els barris han disminuït la seva TGF.

El darrer any, el percentatge de naixements de mare de nacionalitat estrangera és del 26,3%.

Els noms més posats de nen han estat Jan, Bruno, Martí, Enzo, Kai i Pau mentre que els noms de nenes més posats han estat Júlia, Sara, Amira, Mia, Chloe, Claudia i Lia.

Defuncions i mitjana d’edat

L’any 2021 s’ha registrat un total de 1.130 defuncions, 2 més que el 2020, la qual cosa suposa una variació del +0,2%, amb una taxa bruta de mortalitat del 8,75‰. En els darrers cinc anys se n’han registrat 5.218, 520 més que en el quinquenni anterior, període 2012-2016, amb una taxa del 8,14‰, 0,62 punts per mil superior al període 2012-2016..

Sense oblidar l’efecte d’una estructura d’edat més envellida, l’impacte de la COVID-19 és el factor determinant per comprendre l’augment del nombre de defuncions registrat en el darrer any. La comparació del nombre de defuncions mensuals de l’any 2020 amb la mediana mensual del període 2015-2019 mostra com entre març i juny de 2020, entre setembre i novembre de 2020 i entre gener i febrer de 2021 el nombre de defuncions se situa clarament per sobre de la mediana dels darrers cinc anys. Tots aquests  increments de les defuncions coincideixen amb les diferents onades de la pandèmia.

A 1 de gener de 2022, la mitjana d’edat de Mataró és de 42,62 anys, +0,32 més respecte de l’any passat i +1,13 anys més respecte d’ara fa cinc anys. La mitjana d’edat dels homes se situa en 41,20 anys i la de les dones en 44,02 anys (+2,82 anys de diferència entre una i altra). El barri que registra la mitjana d’edat més elevada és Peramàs (47,17 anys) i el que té la més baixa és Rocafonda (39,16 anys).

A principis d’any,  l’índex d’envelliment de la ciutat (relació entre la població de 65 i més anys i la de menors de 15 anys) puja (0,04 punts) i se situa en l’1,18 –el 118,42 en base 100-. El darrer any, la diferència entre la població de 65 i més anys i la de menors de 15 anys (+3.628 habitants) és la més elevada des de l’inici de la sèrie l’any 1981 i reforça la tendència iniciada l’any 2016. Els barris que registren els índexs d’envelliment més elevats són Peramàs (2,12), Pla d’en Boet (1,54) i Molins-Torner (1,43). Els barris amb els índexs d’envelliment més baixos són Palau-Escorxador (0,85), Cirera i Rocafonda 0,91, respectivament.

Esperança de vida

L’esperança de vida en néixer del període 2017-2021 és de 83,52 anys per al conjunt de la població, fet que representa un descens de -0,07 anys respecte d’ara fa un any i de -0,10 si es contempla els dos últims anys. Per sexes, la dels homes és de 80,44 anys i la de les dones és de 86,52 anys, amb una variació respecte del període 2016-2020 de -0,06 i -0,07 anys, respectivament. La diferència en l’esperança de vida de tots dos sexes és de 6,08 anys favorable a les dones.

Dimensió de les llars

En el darrer any s’ha mantingut la tendència en la creació de noves llars. Així, l’1 de gener de 2022, el nombre de llars a Mataró és de 49.792, 445 més respecte del total que hi havia al principi de l’any, amb una variació relativa del 0,90%. En termes absoluts l’increment més elevat correspon als barris de l’Eixample (+167), Pla d’en Boet (+70) i Centre (+64). Tan sols el barri de Peramàs (-12) registra menys llars que ara fa un any. En termes relatius, les variacions percentuals més elevades corresponen als barris de Pla d’en Boet (3,12%) i Centre (3,07%).

Per grandària, les llars més nombroses són les de dos membres (14.018 i 28,15%), seguides per les unipersonals (13.545 i 27,20%) i per les de tres membres (9.909 i 19,90%). A 1 de gener de 2022, la grandària mitjana de les llars és de 2,59 membres, -0,03 respecte a fa un any i -0,03 respecte d’ara fa cinc. Per barris, la mitjana més elevada correspon a Rocafonda (2,91 membres), seguida per Vista Alegre (2,87) i Palau-Escorxador amb 2,79. La més baixa, com ja ha passat en els darrers cinc anys, correspon al barri de Centre (2,25 membres).

Mobilitat entre barris

El 2021 s’ha computat un total de 7.293 moviments de canvis de domicili dins de la ciutat, xifra superior en +1.709 canvis a la registrada l’any 2020, fet que suposa una variació relativa del +30,61%. El barris que tenen el saldo positiu més elevat són Molins-Torner (17,95‰), Pla d’en Boet (9,36‰) i Vista Alegre (8,51‰) i Centre (8,06‰), mentre els que registren el més negatiu són Palau-Escorxador (-12,98‰), Cirera (-5,12‰) i Cerdanyola (-3,61‰) i La Llàntia (-3,51‰). En el període 2017-2021, els barris que presenten els saldos més positius en els moviments de canvi de domicili entre barris són Centre (15,36‰), La Llàntia (15,11‰) i Molins-Torner (14,50‰) i i, mentre que els que presenten els saldos més negatius són els de Palau-Escorxador (-17,06‰), Rocafonda (-16,16‰) i Cirera (-8,36‰).