La Junta de Portaveus aprova una declaració institucional per lluitar contra la bretxa salarial entre homes i dones
La Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Mataró va aprovar ahir dilluns, 15 de gener, una declaració institucional presentada per ERC-MES per lluitar contra la bretxa salarial entre homes i dones.
La declaració es va aprovar amb els vots a favor dels grups municipals del PSC, CiU, ERC-MES, VOLEMataró, CUP, PxC i ICV-EUiA. Els grups de C’s i PPC s’hi van abstenir. El text íntegre aprovat és el següent:
“La premsa s’ha fet ressó aquests darrers dies que a Islàndia ja és il·legal que els homes cobrin més que les dones. El país nòrdic s'ha convertit en el primer a aprovar una llei sobre la igualtat salarial, en vigor des de l'1 de gener.
La llei aprovada a Islàndia també obliga les empreses i les agències governamentals que tinguin almenys 25 empleats a obtenir un certificat del Govern sobre les seves polítiques d'igualtat en el salari d'homes i dones. Les entitats que no comptin amb paritat salarial hauran de pagar multes. El Govern islandès s'ha proposat eradicar completament la bretxa salarial per al 2020.
Islàndia té una població d'aproximadament 323.000 persones i una economia basada en el turisme i la pesca. Amb un Parlament en què gairebé la meitat de tots els membres són dones, és considerada com la nació amb més igualtat de gènere al món i lidera aquesta lluita juntament amb països com Noruega, Finlàndia i Suècia, segons el Fòrum Econòmic Mundial (WEF).
Des de l'inici dels informes anuals sobre igualtat de gènere de la WEF el 2006, Islàndia ha tancat la seva bretxa de desigualtat en un 10%, una de les evolucions més ràpides en comparació amb altres països.
A Catalunya, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies va presentar al febrer de 2017 els resultats de l’estudi “La situació de desigualtat salarial a Catalunya entre homes i dones”, el primer que elabora la Generalitat de Catalunya a través de l’Observatori del Treball i Model Productiu.
La principal conclusió de l’estudi, elaborat amb les darreres dades disponibles (relatives a l’any 2014), és que, de mitjana, les dones guanyen en termes anuals un 26% menys que els homes, la bretxa salarial més alta des de 2008. Aquest percentatge s’apuja fins el 42,6% quan s’analitzen les franges salarials més baixes, ja que les desigualtats no són uniformes en tots els nivells salarials. L’estudi posa també de manifest que el salari mitjà anual masculí es va situar en els 27.477 euros, mentre que el femení va ser 7.123 euros inferior, en concret 20.324 euros.
La desigualtat entre homes i dones en l’àmbit del treball es manifesta en la infravaloració de les feines realitzades principalment per dones, en l’escassa presència de dones en llocs de lideratge i decisió, en les dificultats per conciliar vida personal, familiar i laboral, així com en la molt desigual distribució de les responsabilitats familiars, domèstiques i de cura.
Diferències per característiques personals de treballadors/ores
•Els homes cobren més que les dones en tots els trams d’edat i la bretxa salarial es fa més visible en el grup de 55 anys i més, i també guanyen més que les dones en tots els nivells de formació.
•A partir dels 35 anys, el guany per hora de les dones es manté estancat, fet que es podria atribuir a la influència en la seva carrera laboral de la conciliació de la vida laboral i personal.
•A més antiguitat en l’empresa, més diferència salarial hi ha entre home i dona, probablement perquè la dona troba més obstacles derivats del treball a temps parcial i dedicació a conciliació de vida laboral i familiar.
Diferències atribuïbles al lloc de treball
•La bretxa salarial és més elevada en el treball a temps complet que a temps parcial.
•La bretxa salarial s’amplia entre els que treballen amb contracte indefinit mentre que resulta a favor de les dones en el cas dels contractes temporals (elles cobren per hora una mica més que els homes quan treballen temporalment).
•Hi ha menys dones que treballen en ocupacions que requereixen major nivell de qualificació.
•Per tipus d’ocupació, la major bretxa salarial de gènere es registra en serveis de restauració, personal i venedors/ores, i per activitat econòmica en activitats financeres i assegurances.
Diferències per empreses
•A les empreses de menor dimensió, els salaris són més baixos tant per homes com per dones i les diferències per sexes són més elevades.
•A les empreses privades augmenten les diferències salarials en comparació amb les empreses públiques.
•Els convenis col·lectius de centre de treball presenten major diferència salarial per sexe; en canvi, hi ha menys diferència salarial als convenis d’empresa.
Diferents organitzacions sindicals, CCOO i UGT, han denunciat de forma insistent aquest fenòmen, i han proposat mesures per a lluitar contra tot tipus de discriminacions, tan dins com fora del mercat laboral.
Per tot això, convençuts que és oportú que l’Ajuntament de Mataró es posicioni reclamant a les administracions superiors que actuïn de forma decidida per coresponsabilitzar tots els estaments de la societat en la lluita contra l’assignació de rols diferenciats home-dona, trencant els estereotips a l’escola, a les famílies i a la feina, proposem l’adopció de les següents línies d’actuació:
ACORDS:
Primer.- Reclamar que s’obri el debat per l’aprovació i aplicació d’una llei de transparència salarial que obligui les empreses a fer accessibles els salaris directes i indirectes, així com els criteris salarials i de promoció, amb el propòsit de lluitar contra la desigualtat salarial a les empreses.
Així mateix, incentivar la negociació de Plans d’Igualtat a les PIMES, segment empresarial on es produeix encara una bretxa salarial major.
Segon.- Promoure que es deroguin les darreres reformes laborals, atès que afecten negativament les condiciones laborals i econòmiques de les dones, en tant que pitjor posicionades dins del mercat laboral, es especial les que treballen en sectors més feminitzats i amb menys representació sindical.
Tercer.- Demanar que s’impulsi un primer Pla d’Igualtat a la Generalitat de Catalunya i a totes les Administracions Publiques catalanes, donant exemple per a lluitar contra la bretxa salarial a l’administració pública.
Quart.- Traslladar aquests acords al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya.