Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

02/02/2006

Escoltar

02/02/2006

Dia
Hora
Lloc
Acta Ple Municipal
Organisme

Ordre del dia

ACTA NÚM. 02/2006- SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 2 DE FEBRER DE 2006.

====================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia dos de febrer de dos mil sis, essent les set hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde President.

Hi concorren els senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)

PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADES YUS TINENT D'ALCALDE (PSC)

ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)

FERMÍN MANCHADO ZAMBUDIO TINENT D'ALCALDE (PSC)

ORIOL BATISTA GÀZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

MONTSERRAT LÓPEZ FIGUEROA CONSELLERA DELEGADA (PSC)

IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAQUIM ESPERALBA IGLESIAS REGIDOR (CIU)

MARIA JOSÉ RECODER I SELLARES REGIDORA (CIU)

JOAQUIM FERNÀNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

JOSEP LLUÍS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CIU)

ANTONI VALLS I POU REGIDOR (CIU)

JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN REGIDOR (CIU)

PAULÍ MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PPC)

DAVID ROVIRA I SUÑÉ REGIDOR (PPC)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm.13 de l'ordre del dia

ADELA RODRÍGUEZ GONZÁLEZ REGIDORA (PPC)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PPC)

ANTONIO SÚNICO BATXILLERIA REGIDOR (PPC)

JAUME GRAUPERA VILANOVA TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)

JOSEP COMAS VALLS CONSELLER DELEGAT ICV-EUiA)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

GENÍS BARGALLÓ I CHECA CONSELLER DELEGAT (ERC)

Dóna fe de l'acte el Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR.

No assisteix a la sessió la Sra. Maria Rosa Cuscó i Alberó, regidora del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

 

1 - APROVACIÓ SI S'ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL DIA 1 DE DESEMBRE DE 2005.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

2 - DESPATX OFICIAL

 

  • Adhesió a la Declaració de Terrassa.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, explica que la Declaració de Terrassa és un comunicat fet per diversos ajuntaments, la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, el Patronat Català d'Europa, entre d'altres, tot reivindicant que la veu local sigui escoltada i considerada en el procés d'integració europea i en l'establiment de les prioritats pressupostàries del període 2007-2013.

  • Signatura del Pacte Coordinació Governs Locals en l'àmbit del Pla Territorial Metropolità de Barcelona.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, comenta que es tracta d'un pacte signat per la Diputació de Barcelona, per la comunitat de municipis de l'àrea metropolitana i per les ciutats de l'arc metropolità, que pretén coordinar polítiques comunes en referència al Pla Territorial Metropolità, infraestructures de mobilitat i mediambientals, espais lliures als sistemes urbans de les polítiques de sòl i habitatge, i l'espai públic en la regió metropolitana.

DICTAMENS

ALCALDIA

 

3 - DESIGNACIÓ REPRESENTANT DE L'AJUNTAMENT EN EL CONSELL RECTOR DEL CONSORCI SANITARI DEL MARESME.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"En el Ple municipal de 1 de juliol de 2003 es va nomenar a la Sra. Montserrat Moré i Serra com a representant de l'Ajuntament en el Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme.

La Sra. Moré ha manifestat la seva voluntat de deixar aquest òrgan per motius personals de dedicació.

Per tot això aquesta Alcaldia proposa a l'Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords :

Primer.-

Designar com a representant de l'Ajuntament de Mataró en el Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme a la Sra. Margarita Ibañez Chercoles en substitució de la Sra. Montserrat Moré i Serra.

Segon.-

Comunicar el present acord al Consorci Sanitari del Maresme i a la persona nomenada.."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

4 - DESIGNACIÓ REPRESENTANTS DE L'AJUNTAMENT A L'ASSEMBLEA GENERAL DE LA CAIXA D'ESTALVIS LAIETANA.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"Per part del President de la Caixa d'Estalvis Laietana, s'ha posat en el nostre coneixement la finalització del mandat, en qualitat de Conseller General i suplent de la seva entitat, dels representants de l'Ajuntament de Mataró, Sra. Pilar González Agàpito i Sr. Ramon Bassas Segura, respectivament, per l'esgotament del període que assenyalen els Estatuts.

En haver-se de procedir a la renovació de càrrecs dels òrgans de Govern, escau designar els representants de l'Ajuntament pels propers quatre anys d'acord amb els articles 14 i 15 dels Estatuts de la Caixa d'Estalvis Laietana.

Per tot això aquesta Alcaldia proposa al Ple de la Corporació, l'adopció del següent acord:

Primer.-

Designar la Sra. Pilar Gónzalez Agapito, Tinent d'Alcalde, i el Sr. Ramon Bassas Segura, Tinent d'Alcalde, com a suplent, representants de l'Ajuntament de Mataró per a exercir el càrrec de Conseller General en l'Assemblea General de la Caixa d'Estalvis Laietana.

Segon.-

Donar-ne trasllat de l'acord designació al Consell d'Administració de la Caixa d'Estalvis Laietana, mitjançant certificació, a fi i efecte de la renovació d'aquest càrrec per quatre anys a la propera reunió de l'Assemblea General."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 15, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (1).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 10, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

 

5 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER L'APLICACIÓ DE DESCOMPTES EN ELS PEATGES DE L'AUTOPISTA C-32 PELS USUARIS DEL MARESME.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta una proposta alternativa consensuada per tots els grups municipals.

"La mobilitat i les infrastructures de transport són un motiu de preocupació per als ciutadans i ciutadanes de Mataró, per a les empreses que desenvolupen la seva activitat econòmica al nostre municipi i, per tant, també per a l'administració municipal.

El mes de setembre de 2002, tant el Ple de l'Ajuntament de Mataró com el del Consell Comarcal del Maresme, es van pronunciar de manera unànime demanant l'establiment de descomptes pels usuaris de l'Autopista C-32 en el tram comprés entre els municipis d'Alella i Mataró per aquells conductors residents a la comarca.

Les raons que es van donar el 2002, a data d'avui, són plenament vigents.

Si llavors es deia que la concessió del tram Mongat-Mataró s'hauria d'haver extingit originàriament l'any 2004, a l'any 2006 hem superat amb escreix aquesta data.

Continua vigent el fet que la N-II actua de barrera entre les viles i la seva façana litoral, i que només un trasllat del trànsit d'aquesta via cap a la C-32 pot fer factible que la prinera tingui un trànsit urbà i sostenible. Fóra el que alguns han anomenat "domesticar" la N-II.

D'altra banda, la Generalitat de Catalunya ha elaborat un projecte de Pla d'infrastructures de transport de Catalunya (PITC) amb l'objectiu de definir de manera integrada la xarxa d'infrastructures ferroviàries i viàries necessàries per a Catalunya amb l'horitzó temporal de l'any 2026, i ha obert un procés d'informació pública de dos mesos, per a sotmetre'l als agents socials i econòmics i al conjunt de la societat en general, perquè s'hi puguin aportar esmenes i suggeriments.

Constatem que el PITC recull algunes propostes llargament reivindicades en diferents iniciatives ciutadanes, socials i polítiques. Així, el 18 de maig de 2004 el Ple del Consell Comarcal va aprovar per unanimitat una moció amb el títol "Posicionament del Consell Comarcal del Maresme sobre la mobilitat i les infrastructures a la comarca del Maresme"; posteriorment, es va constituir la Comissió Especial de Mobilitat i Infrastructures del Maresme, i el passat 17 de gener de 2006 el Ple del Consell Comarcal va tornar a aprovar per unanimitat una nova "Moció sobre la mobilitat i les infrastructures de transport a la comarca del Maresme".

El PITC presentat preveu la reconversió de la N-II en una via cívica i incorporar un nou traçat per l'interior dels municipis de les vies del ferrocarril, però simultàniament, veiem que els peatges continuen presents a la nostra comarca incrementant-se anyalment. D'altra banda, la N-II al Maresme continua caracteritzant-se pel seu elevat grau d'accidentalitat.

Així , els serveis tècnics de l'Ajuntament de Mataró estan analitzant el Pla d'infrastructures de Transport de Catalunya (PITC) i el Govern municipal proposarà al Ple, si s'escau, esmenes i suggeriments en allò que afecti al terme municipal.

Tenint presents aquestes consideracions, els sotasignats proposen la renovació dels acords que es van prendre l'any 2002, tal i com s'ha fet en l'últim Ple del mateix Consell Comarcal del Maresme.

ACORDS

1. Demanar al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i a l'Empresa concessionària ACESA l'establiment de descomptes pels usuaris de la C-32 empadronats al Maresme amb les següents condicions:

a) El descompte serà d'un cent per cent del preu establert a cada moment.

b) Serà aplicable el dies feiners i pels usuaris habituals, es a dir els que realitzin un mínim de trànsits mensuals en dies laborables.

c) Aquest descompte s'aplicarà tant a les persones físiques com a les jurídiques i es realitzarà mitjançant qualsevol sistema de pagament dinàmic amb les targetes autoritzades (ara o en el futur) per la societat concessionària.

2. Instar el Govern de la Generalitat al compliment dels acords previstos en el Pacte del Tinell en matèria de peatges o, en el seu cas, d'una solució que tingui els resultats similars pels habitants del Maresme.

3.- Donar suport a la Comissió Especial de Mobilitat i infrastructures del Consell Comarcal del Maresme per tal que continuï fent el seguiment i urgeixi al Ministeri de Foment a la presentació d'alternatives tècniques i de finançament pel trasllat de la N-II i la seva conversió en una via urbana. Demanar-los que abans de fer qualsevol actuació en aquest sentit es busqui el màxim consens comarcal i municipal possible.

4. Donar trasllat d'aquest acord al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, a l'empresa concessionària ACESA i als diferents grups parlamentaris del Parlament de Catalunya."

 

El senyor Genís Bargalló, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, agraeix l'esforç del Partit Popular i de totes les forces en l'elaboració i coordinació d'una proposta conjunta de tots els grups que ha fet possible un únic redactat.

El senyor Jaume Graupera, portaveu del regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, també anuncia el vot favorable del seu grup tot recordant que el document que s'està elaborant a la Generalitat, pel que fa a Infraestructures i Transports, prova de donar una solució integral a tots els temes que afecten els transports i la mobilitat arreu del país, i insistint en què cal fer una aposta decidida per a solucionar-los posant una èmfasi especial en el tema ferroviari. La clau per a solucionar molts de problemes de mobilitat passa per reforçar la xarxa ferroviària.

 

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, en la línia del Sr. Bargalló, comença agraint la presentació de la proposta per part del Partit Popular perquè es tracta d'una qüestió molt important tant per a la ciutat com per a la comarca, així com congratular-se pel paper de mediador polític adoptat pel Sr. Bassas. Finalment també agraeix la bona voluntat d'acord de CiU i ICV-EUiA que no han interromput el curs de la negociació.

El Sr. Fernández continua dient que es tractava (tant la proposta presenta aquí pel PP com la d'ERC €punt núm. 8 d'aquesta Acta€), de dues propostes germanes que valia la pena unir.

Malgrat tot, no tanca la seva intervenció sense recordar que, pel que fa al primer acord, el diputat per Mataró, Ramón Camp, ha presentat una proposta no de llei en el mateix sentit i que s'espera que tiri endavant.

Pel que fa al segon punt, agraeix la sinceritat del PP, que reconeix que els acords del Pacte del Tinell en aquesta matèria no s'estan complint.

I, finalment, en relació amb el tercer punt, que fa referència al Consell Comarcal, el Sr. Fernández comenta que convindria informar tots els membres de la Comissió Especial de Mobilitat i Infraestructures del Consell sobre el document del Ministeri de Foment, perquè sembla que o bé en aquests moments no en saben res o se n'han assabentat pels mitjans de comunicació.

En definitiva, el Sr. Fernández anuncia evidentment el vot afirmatiu del seu grup i espera que la proposta es materialitzi i no quedi en paraules.

 

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, es congratula no només pel treball fet sinó també per la coincidència d'objectius en un tema cabdal per als mataronins i els ciutadans de la comarca. Es tracta d'una reivindicació feta per l'Ajuntament de Mataró des de l'any 2002 i que ara té llum verda amb el consens de tots els grups.

El Sr. Bassas creu que el Pacte del Tinell ha assentat les bases d'un nou moment polític més favorable al consens; alhora recorda que hi ha hagut canvis en l'aposta clara per la mobilitat no només a Catalunya sinó concretament en la nostra comarca. Recentment s'han rebut notícies que tira endavant la línia orbital de transport ferroviari i, a més, se'n poden avançar els terminis. Aquests dies també estan sorgint alternatives a la C-32, així com iniciatives per a reforçar el transport públic en carretera en la nostra comarca.

En definitiva, el Sr. Bassas es mostra content per la conjuntura favorable del moment polític i per la quantitat d'apostes sobre la taula pel que fa a la millora de la mobilitat en el nostre àmbit, sense oblidar, però, que aquestes iniciatives no són de fàcil aplicació i podrien comportar greuges €com ara el col·lapse d'una possible carretera sense peatges, per exemple€ o altres obstacles €com també la sentència del Suprem que ha obligat la Generalitat a incrementar els peatges contra la seva voluntat€, que caldrà anar solucionant.

 

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, celebra el consens assolit en aquesta qüestió i en l'elaboració d'aquesta proposta conjunta, que té un precedent en l'any 2002. Diu al Sr. Fernández que no dubti en què hi haurà acord pel que fa als descomptes als peatges per un motiu ben clar, i és que tothom paga i, doncs, tothom se'n pot beneficiar. El Sr. Alcalde espera que finalment es faci justícia amb els ciutadans de Catalunya en aquesta qüestió.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

6 - MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA LLEI DE DEPENDÈNCIA.

La senyora Adela Rodríguez, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la Moció següent :

"El 23 de desembre de 2005, el Consell de Ministres va aprovar un Informe sobre l'Avantprojecte de Llei de promoció de l'autonomia personal i d'atenció a les persones en situació de dependència.

L'aprovació d'aquesta iniciativa ha de relacionar-se amb el Pacte de Toledo, que va incloure un compromís unànime de tots els Grups polítics per donar solució als problemes de les persones dependents y de les seves famílies.

És evident que la protecció social de les persones dependents és objecte de positives actuacions per part de les Entitats Locals i de les Comunitats Autònomes i que aquestes són una bona base per a continuar avançant en un àmbit tant sensible pel benestar dels ciutadans/es.

L'avantprojecte de Llei, aprovat pel Govern Central, necessita una major concreció de manera que, quan s'aprovi el Projecte corresponent, quedin regulats de manera específica els nous drets en favor de les persones dependents, es defineixin eines de gestió del nou Sistema Nacional d'Atenció a la Dependència, es garanteixi el seu funcionament en règim d'igualtat en tot el territori nacional i la seva plena sostenibilitat financera a mig i llarg termini.

El Grup Popular, tot i reconèixer l'oportunitat d'aquest Avantprojecte, creu que alhora també pateix algunes carències i errors de partida. Ens referim, en concret a que el text deixa en el aire les grans qüestions d'Atenció a la Dependència i al finançament. Cal recordar que, després de diversos anuncis, es va aprovar un informe molt breu sobre l'Avantprojecte al penúltim Consell de Ministres del 2005 amb el que el Govern volia donar resposta a la promesa feta de presentar una llei sobre aquest tema a finals de 2005.

Des del nostre Grup Municipal, pensem que l'Avantprojecte presentat s'apropa més a una declaració de bones intencions que a un text legal, donat que presenta una escassa articulació funcional i és molt poc concret. Aquesta situació, el que genera és, per un costat, grans expectatives i, per l'altre, incertesa i inseguretat.

Bo i així, aquest Grup Municipal és totalment favorable a l'aprovació d'una llei d'aquestes característiques i que s'arribi a un Pacte d'Estat sobre Dependència.

Per tot lo exposat, se sotmet a la consideració del Ple l'aprovació dels següents:

ACORDS

  1. Que es reconegui el paper dels Ajuntaments en l'atenció a la dependència i el seu esforç per mantenir aquests programes, tot i les dificultats de finançament.
  2. Es valora positivament l'experiència dels Ajuntaments en aquesta matèria per ser l'Administració més propera al ciutadà/na, encara que és necessari ampliar i millorar la seva actuació amb prestacions i serveis de qualitat en funció de les necessitats actuals i futures de qui es troba en situació de dependència.
  3. Es dóna recolzament a l'elaboració i aprovació, el més aviat possible, d'una Llei que afavoreixi la promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència i la implantació d'un Sistema Nacional de la Dependència efectiu, funcional i sostenible.
  4. Que aquesta Llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència s'aprovi en base a un gran Pacte d'Estat.
  5. Es manifesta que l'Avantprojecte de Llei, en la seva redacció actual, no garanteix el dret bàsic a la protecció de les persones en situació de dependència, ni la Cartera de Serveis, ni una eina de valoració única i homogènia per a tot el territori nacional, i per això, precisa d'una major concreció en aquestes qüestions fonamentals:
    1. Garantir el dret bàsic a la protecció de les persones en situació de dependència.
    2. Garantir una Cartera de Serveis bàsics aplicables en tot el territori nacional.
    3. Garantir una eina de valoració única i homogènia en tot el territori nacional.
    4. Garantir la participació de les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals en el Consell Territorial, similar al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut.
    5. Garantir un finançament suficient i sostenible per part dels Pressupostos Generals de l'Estat, de manera que es garanteixi l'equitat, la cohesió social i la solidaritat interterritorial en la protecció de persones dependents.

  6. Es sol·licita sotmetre el citat Avantprojecte a la valoració de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, de manera que aquest òrgan pugui incorporar quantes propostes cregui convenients de cara a l'aprovació de la Llei i la implantació d'un Sistema Nacional d'Atenció a la Dependència. "
  7.  

    El senyor Genís, Bargalló, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, anuncia el vot contrari del seu grup.

     

    El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, comença dient que és cert que el Pacte de Toledo va incloure el compromís unànime de tots els grups polítics d'ajudar totes les persones dependents i les seves famílies; i no és menys cert que l'avantprojecte de llei aprovat pel Govern central necessita una major concreció. En aquest sentit, el grup de CiU és favorable a l'aprovació d'una llei d'aquestes característiques i al fet que s'assoleixi un pacte d'estat per a la dependència.

    Aquest grup també reconeix el paper dels ajuntaments així com totes les seves dificultats de finançament. Es valora positivament la seva experiència en aquesta matèria i la promoció d'una llei que defensi l'autonomia personal de les persones amb dificultats i en situació de dependència.

    Malgrat tot, és per aquest mateix motiu que CiU ha demanat als seus representants al Congrés de Diputats que tinguin la màxima sensibilitat en aquesta qüestió, però amb llibertat, sense interferir en la seva tasca parlamentària. Per tant, per aquesta darrera argumentació, el vot de CiU també serà contrari.

     

    El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, anuncia que el seu grup hi votarà en contra perquè, en la línia expressada ja pel Sr. Caurin, val la pena deixar treballar els diputats. Tot i així, els motius concrets pels quals el grup socialista no hi estaria d'acord són els següents:

    En primer lloc, el Sr. Bassas explica que es tracta d'una problema greu, que afecta més 1.125.000 persones que necessiten ser ateses amb dignitat arreu de l'Estat espanyol. Recorda que durant els primers governs socialistes es va impulsar la universalització de l'estat del benestar (a nivell de pensions, salut i educació), però que es va cloure amb l'entrada del PP al govern.

    L'any 1993, la despesa social a Espanya representava el 24% del PIB i, l'any 2002, el 20%, és a dir, 4 punts menys, mentre que la mitjana europea se situava aleshores en el 27%.

    Per tant, és indispensable tirar endavant aquest 4t pilar de l'estat del benestar €la dependència€, que convé universalitzar per a tots els ciutadans.

    El projecte de llei que el PP no considera prou complet ja ha estat consensuat amb els agents socials, els sindicats, les patronals, el Consell Econòmic i Social d'Espanya; és un projecte plenament respectuós amb l'ordre constitucional de distribució de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes, perquè és una llei de bases. A més, el Parlament de Catalunya està estudiant la llei de serveis socials que permetrà desenvolupar aquesta llei de dependència al nostre país.

    El règim d'igualtat garantirà, a través d'un barem a tot el territori espanyol, tres graus de dependència €baixa, mitjana i alta€ i el finançament d'aquest nou sistema d'atenció a la dependència serà compartit pels tres nivells de l'administració. Alhora, el Sr. Bassas recorda que la cobertura del servei d'atenció domiciliària, per exemple, a nivell d'Espanya, està en el 3,14%, però que a Mataró, a través d'iniciatives com l'Agència Municipal d'Atenció a la Gent Gran, s'ha assolit el 7%. Així doncs, la ciutat està preparada per a acollir serveis d'atenció domiciliària, telealarmes, centres de dia, d'ajudes tècniques, d'ajudes a famílies i als seus cuidadors, etc.

    Per a garantir tots aquests serveis aportarà l'Estat més de 12.638 milions d'euros entre els anys 2007 al 2015, en què es produirà la implantació d'aquest nou dret dels ciutadans.

    Per últim, el Sr. Bassas explica que els municipis també, a través de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i de la Declaració de l'Hospitalet, ja han manifestat la seva voluntat d'assolir un consens entre forces que faci efectiva l'aprovació d'aquesta llei i la seva incorporació al Consell Interterritorial que es crearà per a fer-ne el seguiment.

    En definitiva, per tots aquests motius, el grup socialista no creu convenient ni necessari aprovar aquesta proposta de llei que el PP porta al Ple.

     

    La senyora Adela Rodríguez, en relació a les paraules del Sr. Bassas, sobre la tasca feta pels primers governs socialistes, respon que la gestió justament del govern del Sr. Felipe González va deixar les arques de l'estat en una situació tan precària que no es van poder pagar les pensions de milers de ciutadans.

    L'objectiu pel qual el PP presenta aquesta moció és posar de manifest, en primer lloc, que l'avantprojecte de llei en la seva redacció no garanteix el dret bàsic de protecció de les persones en situació de dependència, ni la cartera de serveis, ni una eina de valoració homogènia per a tot el territori.

    En segon lloc, pel que fa a les actuacions, el PP creu que es deixa en entredit la gestió del Govern, tal com demostren els nombroses anuncis reiterats d'incompliment de terminis €la Sra. Rodríguez recorda els detalls del retard a fer conèixer l'avantprojecte de llei€.

    Una llei tan important com aquesta i tan necessària hauria de néixer del consens entre Govern i societat, de l'acord entre governs locals autonòmics i estatals. L'objectiu de la llei hauria de ser establir un veritable mecanisme d'atenció a la persona dependent, que l'afavoreixi. Des del PP es vol implantar un gran sistema nacional de dependència i és per això que ara es presenta aquesta moció, amb la finalitat d'enriquir l'avantprojecte del Govern que, al cap i a la fi, s'assembla més a una declaració d'intencions per la seva imprecisió.

    L'avantprojecte deixa de banda el Pacte de Toledo, que aglutinava totes les forces, i tampoc esmenta la tasca important de les comunitats autònomes €que són les responsables directes de la competència de la dependència i qui assumeix l'esforç principal€.

    La Sra. Adela Rodríguez reitera que no es pot ometre la gran importància d'aquesta llei en el context social actual, en què la població envelleix i es farà necessària la incorporació de més de 300.000 treballadors socials per a l'atenció a les persones grans. Es tracta d'una font d'ocupació crucial així com d'un repte d'aportació de recursos financers per part de totes les administracions púbiques i que és fonamental superar.

    Estem davant d'un projecte d'indubtable importància econòmica i social, que gira entorn del 4t pilar del benestar social, sense el qual, aquest no es pot assolir. Cal fer-ne un debat polític i social que l'enriqueixi i, a nivell econòmic, cal basar-lo en l'eficiència en la despesa i no en la fallida que podria provocar l'enfonsament del sistema públic assistencial.

    Des del PP es vol vetllar per totes aquelles persones amb recursos econòmics limitats, que no s'incloguin en el co-pagament del sistema i no hagin de pagar per a gaudir d'aquest dret. És una preocupació que els nens dependents, menors de tres anys, no estiguin recollits en aquesta llei, que es produeixi un tracte desigual als usuaris en funció de la comunitat on visquin o que el finançament del sistema estigui obert als convenis que l'Estat estableixi arbitràriament amb les autonomies €fet que genera inseguretat€. Que hi hagi una manca de definició de la coordinació amb els serveis sanitaris, així com de les condicions o mètodes de pagament als cuidadors familiars, que no s'hagin quantificat les despeses que veritablement fixen els ajuntaments i les comunitats autònomes per a atendre les persones dependents, que tampoc se sàpiga qui pot accedir a aquest dret €perquè no està ben definit el barem per a la determinació dels graus de dependència€, que tampoc es coneguin les prestacions a què es podrà accedir, així com la intensitat de la prestació dels serveis, el risc de variació anual de la quantitat de les prestacions o els serveis integrats per la cartera bàsica. En definitiva, no se sap encara si caldrà renunciar a alguns drets per a accedir a aquest dret.

    La Sra. Adela Rodríguez explica tot plegat al Sr. Bassas perquè no és la primera vegada que es fa una proposta en el si del Ple que pretén donar recolzament a una llei que està en tràmits parlamentaris. Des del PP es creu que és molt més útil entrar a fer-ne valoracions i presentar aportacions que la poden enriquir en aquests moments que no pas un cop hagi estat aprovada per les Corts Generals.

     

    El senyor Ramon Bassas es pregunta que si realment aquesta llei és tan important perquè el PP no va decidir endegar-la durant els seus 8 anys de govern i, en canvi, va tirar enrere la despesa social.

    D'altra banda, el Sr. Bassas es mostra convençut que aquesta llei sortirà endavant i es farà bé i amb consens amb els agents socials i les administracions públiques. Aquesta llei s'aprovarà amb el recolzament de totes les forces esperant que el PP s'hi sumi.

    Tanmateix, el portaveu socialista puntualitza que no és cert que en aquest país, en un moment donat, no es poguessin pagar les pensions, perquè aquestes estan ben garantides. Demana precaució a l'hora de fer afirmacions que no són veritat.

     

     

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

    Vots en contra: 21, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (1) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

    Abstencions: Cap.

     

     

     

    7 - MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA PERQUÈ L'AJUNTAMENT DE MATARÓ S'ADHEREIXI A LA CAMPANYA CIUTADANA IMPULSADA PER LA PLATAFORMA PEL DRET A DECIDIR.

    El senyor Genís Bargalló, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, presenta la Moció següent :

    "Atès que més d'un centenar d'entitats de Catalunya han constituït la Plataforma Pel Dret de Decidir per tal d'impulsar una campanya en defensa de la proposta d'Estatut aprovada pel Parlament de Catalunya i els drets del poble català. Aquesta campanya, que inclourà diverses activitats, tindrà com a acte central la celebració d'una gran manifestació unitària a Barcelona el dissabte 18 de febrer.

    Atès que el ple municipal del passat sis d'octubre va acordar manifestar el total suport de l'Ajuntament de Mataró al projecte de nou Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya.

    Atès que en el mateix ple municipal es va acordar adherir-se a les campanyes cíviques i institucionals que en un futur es puguin organitzar en suport de l'Estatut aprovat per el Parlament de Catalunya.

    Atès que el ple d'aquest ajuntament també va acordar sol·licitar al President del Govern Espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, que complís el seu compromís solemne d'aprovar l'Estatut "que aprovés el Parlament de Catalunya".

    Atès que hi ha un acord plenari on es demanava als grups polítics que han donat suport al nou Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya que mantinguin la unitat d'acció al Congrés dels Diputats.

    Per tot això, amb total conseqüència amb l'acord plenari del passat sis d'octubre, i amb la consciència ben clara de la importància de l'actual moment històric per al futur de l'autogovern de Catalunya, el Grup Municipal d'ERC proposa que el ple de l'Ajuntament adopti els acords següents:

     

    1. Adherir-se al manifest elaborat per la Plataforma Pel Dret de Decidir que diu:
    2. SOM UNA NACIÓ I TENIM EL DRET DE DECIDIR!


      Les entitats i els moviments socials sotasignats, procedents d'una àmplia pluralitat de sectors socials i polítics catalans, volem intervenir en la conjuntura política oberta amb la reforma de l'Estatut i demostrar alhora la nostra preocupació pel clima hostil creat des de diversos cercles antidemocràtics en contra de les legítimes aspiracions polítiques i democràtiques del nostre país. Tot recordant la lluita de l'Assemblea de Catalunya en favor del restabliment de l'Estatut d'Autonomia com a mitjà per exercir el dret a l'autodeterminació, i rememorant també que fa vint-i-cinc anys la nació catalana sortí al carrer davant de l'ofensiva contra l'expressió de la seva identitat, ara veiem necessari tornar-nos a manifestar sota el lema "Som una nació i tenim el dret de decidir!"


      Els convocants estem convençuts i convençudes que cal exercir aquest dret per tal de garantir que les polítiques que es duen a terme estiguin d'acord amb les aspiracions i les necessitats del poble català i per tal d'afavorir el progrés social en drets de ciutadania i immigració, drets socials i laborals, llengua i cultura, medi ambient, polítiques de gènere, habitatge, tecnologies de la comunicació, educació, salut i seguretat, entre d'altres. Així mateix, afirmem que cap veritable autogovern és possible sense sobirania fiscal i tributària i sense inversions i infraestructures, relacions internacionals i cooperació.


      Perquè som una nació i defensem la nostra identitat, com qualsevol poble hem de tenir el dret a poder decidir lliurement quin és el nostre futur.


      Per tant, el que nosaltres decidim, ningú no ho ha de retallar. Per la llibertat i la democràcia, us cridem a tots i totes a sortir al carrer per manifestar-nos dient: "Som una nació i tenim el dret de decidir!"

    3. Donar suport a la campanya ciutadana impulsada per la Plataforma pel Dret de Decidir i en concret a la manifestació convocada el 18 de febrer a Barcelona i promoure'n l'assistència de la gent.
    4. Fer difusió del present acord a la revista municipal "més Mataró".
    5. Fer arribar aquest acord a la plataforma Pel Dret a Decidir, a l'Associació Catalana de Municipis, a la Federació de Municipis de Catalunya, al president del Parlament de Catalunya i als diferents grups amb representació en aquesta cambra."

     

    El senyor Jaume Graupera, portaveu del regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, anuncia tant l'abstenció del seu grup així com que, en el decurs de la discussió sobre aquest text, els grups de CiU, ICV-EUiA, el PSC i ERC en una última fase han elaborat conjuntament una proposta alternativa que pretén recollir el suport a l'actual Estatut de Catalunya. El Sr. Graupera explica que s'ha aconseguit un Estatut que va sortir del Parlament de Catalunya amb el recolzament del 89% dels parlamentaris, un Estatut votat per quatre forces i que, per tant, en la fase actual, és fonamental mantenir la unitat d'acció de tots els seus signants.

     

    El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, confirma doncs l'existència d'un text alternatiu pendent de votació i que ha estat consensuat per quatre grups municipals. Dóna la paraula al Sr. Esperalba perquè el presenti.

    El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, llegeix una proposta alternativa que presenten els grups municipals del Partit dels Socialistes de Catalunya, de Convergència i Unió, d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa i d'Esquerra Republicana de Catalunya.

     

    "El Ple Municipal va donar suport, el passat mes d'octubre, al text del Nou Estatut que el Parlament de Catalunya, després de més de 18 mesos de treball, aprovà el 30 de setembre per àmplia majoria.

    Tal hi com deia la proposta, el Nou Estatut és una demanda cívica i política present en la majoria de programes electorals dels partits amb representació al Parlament de Catalunya i un exercici de llibertat de la nació catalana amb la voluntat de marcar un horitzó nacional comú per vies democràtiques i pacífiques i amb un ampli consens.

    El procés d'elaboració i negociació del nou Estatut suposa per a Catalunya un fita transcendental de la seva història recent. La societat catalana i les seves institucions esperen que el nou Estatut s'ajusti als reptes i a les necessitats actuals i de futurs del país.

    Per aquest motiu cal esmerçar tots els esforços en el manteniment d'aquest objectiu comú. Cal que des de totes les institucions, formacions polítiques, així com des del conjunt de la societat civil catalana, s' orientin les accions en la mateixa direcció , la de contribuir a un bon acord perquè el nou Estatut suposi un pas endavant en el progrés social, econòmic i cultural de la Catalunya dels propers anys.

    És des de l'expressió d'aquest convenciment que reclamem, des del conjunt de la societat catalana i les seves institucions, que es reprengui l'esperit d'unitat i acord que va presidir tot el procés d'aprovació en el Parlament de Catalunya.

    Els ciutadans i les ciutadanes decidiran, ja ho estant fent a través dels seus representants polítics, i ho faran directament quan siguin convocats en referèndum per ratificar o rebutjar el text definitiu.

    Entre tots hem de contribuir a mantenir la serenitat i el clima de diàleg, defugint les demagògies i la crispació interessades que només poden perjudicar els procés d'acord.

    És per això, que els sotasignats proposem al Ple l'adopció dels següents ACORDS:

    Primer.-

    Manifestar que aquest projecte de nou Estatut pot acabar suposant un avenç molt significatiu per a l'autogovern de la nació catalana i també en el finançament que ha de sustentar polítiques socials més ambicioses, des del convenciment de que l'Estatut que ara s'aprovi no té perquè ser per sempre i amb el compromís de seguir treballant els propers anys per assolir el màxim autogovern per a Catalunya.

    Segon.-

    Demanar als grups polítics que han donat suport al nou Estatut que mantinguin la unitat d'acció al Congrés dels Diputats i segueixin treballant, fins el darrer moment, per apropar al màxim el text definitiu al que va aprovar el Parlament de Catalunya el 30 de setembre passat.

    Tercer.-

    Fer arribar el present acord als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya, a la mesa del Parlament, al President de la Generalitat, als Grups Parlamentaris del Congrés dels Diputats, a la mesa del Congrés dels Diputats i al President del govern espanyol."

     

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comença recordant que ja en el mes d'octubre es va debatre una proposta de resolució semblant i, per tant, no veu que tingui massa sentit tornar-hi. El portaveu del PP entén que ERC i les seves entitats afins insisteixin a defensar l'Estatut sortit del Parlament €perquè ja s'ha vist que està sent objecte de moltes modificacions€, però no l'actitud tant del partit socialista com de CiU.

    Al mes d'octubre cada grup ja va tenir ocasió d'expressar el seu posicionament respecte a aquesta qüestió però, si convé i atès que les circumstàncies han canviat una mica €sobretot arran del desconegut acord entre Zapatero i Mas€, el PP tornarà a posicionar-s'hi.

    El Sr. Mojedano continua dient que algú va dir que "la qualitat de les nostres vides ve determinada per la qualitat de les preguntes que ens formulem". Quan un es demana quines són les preguntes que s'han fet els impulsors d'aquest Estatut, la veritat és que la resposta és que les preguntes no eren de massa qualitat. I la primera conclusió que el portaveu del PP n'extreu és que aquest Estatut no respon als interessos de Catalunya i dels catalans €tot i que respecta tots aquells que pensen que sí.

    Respecte a les dues propostes concretes portades al Ple, el Sr. Mojedano confirma que el seu grup hi està en contra i diu al Sr. Bassas que ara també es podria aplicar allò de deixar que la tramitació segueixi el seu curs, que ha respost a la Sra. Rodríguez en el punt anterior. L'Estatut, en aquests moments, està en procés de tramitació parlamentària i, per tant, la proposta presentada no té cap sentit.

    El PP de Catalunya creu en una Catalunya més oberta, menys intervencionista, en un marc més liberal que no pas el que pretén instaurar l'Estatut que, al seu torn, vol uniformitzar i nacionalitzar tot el territori català. Aquest grup no vol una concepció identitària de la ciutadania catalana que suposaria fer un pas enrere a nivell social.

    El Sr. Mojedano explica que el procediment per a modificar el model territorial, a través de l'Estatut, no és el més adequat. És cert que el text de l'acord €que no es coneix en la seva totalitat€ en temes de finançament ha rebaixat sensiblement les seves pretensions, però, tot i així, continua sent un text dolent.

    La Constitució del 78 va constituir un marc vàlid i respectat de convivència que, a més, acabava amb el concepte de nacionalisme espanyol tot reconeixent la diversitat de l'Estat tant introduint el concepte de "nacionalitat" com acceptant la co-oficialitat de llengües. Però sembla que els ponents de l'Estatut vulguin prendre un altre camí i modificar les regles del joc saltant-se el procediment previst en la pròpia Constitució, tot plegat per interessos polítics puntuals.

    És a dir, el PP no comparteix ni l'anterior projecte d'Estatut ni l'actual, simplement pel fet que es pretén canviar les regles del joc sense tenir en compte el parer de tota aquella part del país representada pel grup. L'eficàcia de l'Estatut serà difícilment viable perquè s'allunya dels interessos reals dels ciutadans. Allò que s'ha demostrat és que aquest procés estatutari ha estat més aviat un instrument per a poder mantenir el poder més que no pas un objectiu. Des d'aquest punt de vista, cal donar la raó a algunes afirmacions llançades per ERC. Al final, la sensació que queda és que s'ha devaluat l'aposta sobiranista inicial mantenint alguns conceptes que són difícilment comprensibles en un partit com CiU.

    El Sr. Mojedano insisteix en què és un Estatut de poca qualitat, que demostra una manca de projecte de país i, per tot això, el posicionament del PP pel que fa a les dues mocions presentades serà contrari.

     

    El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, anuncia el vot contrari del PSC a la primera proposta però el vot afirmatiu a la segona.

    Respecte a l'anterior debat de l'octubre passat sobre aquesta qüestió, s'han donat canvis importants i per això segurament val la pena sentir la veu de l'Ajuntament de Mataró.

    En primer lloc, ja s'està en condicions d'assegurar que Catalunya tindrà un nou Estatut. Després de l'aprovació del del 30 de setembre, la negociació que hi ha hagut entre les forces polítiques catalanes i els grups del Congrés ha arribat finalment a bon port, vencent la ferotge oposició del PP i dels sectors que hi donen suport. Tanmateix, el Sr. Bassas recorda que el PP no va votar al capítol 8è de la Constitució que reconeix el dret de les comunitats autònomes.

    Els socialistes s'havien compromès a elaborar un nou Estatut partint de l'experiència dels 25 anys de vigència de l'Estatut de Sau, en resposta als nous problemes i sensibilitats ciutadanes, que donés sortida a la problemàtica de la identitat nacional del territori i n'augmentés tant les competències com en millorés el finançament. És un acord que es compromet amb els valors del s. XXI, reconeix la singularitat de Catalunya i estableix una sèrie de capítols de drets i deures que garanteixen millores socials cabdals, en tots els àmbits de la societat, per als ciutadans.

    Aquest nou acord també reconeix el paper del món local perquè millora la justícia tot fent-la més propera al ciutadà, s'ocupa dels problemes que més interessen la societat, com ara l'ocupació, la seguretat o la immigració, que passen a ser competència de la Generalitat. Incrementa també la competència en matèria de gestió i infraestructures, que permet a Catalunya tenir veu a Europa i que incorpora un sistema de finançament transparent, just i solidari.

    Per tant, és important aprovar aquesta proposta que avui es presenta, en primer lloc, perquè els objectius ara són assolir el màxim consens polític de les forces €la proposta d'ERC estira massa la corda cap a una de les posicions deixant de banda tot l'espectre de grups€, així com esmerçar-s'hi al màxim. Cal seguir correctament tot el procés d'aprovació de l'Estatut i, després, caldrà desenvolupar bé l'exercici de totes les competències.

     

    El senyor Paulí Mojedano recorda al Sr. Bassas que l'any 78 alguns líders del PSOE feien afirmacions més gruixudes que les expressades per Alianza Popular.

    Així mateix, afegeix que es remet a les enquestes quan diu que l'Estatut no interessa els ciutadans, en canvi, allò que sí que els interessa són totes les problemàtiques socials que el PP dubta que l'Estatut resolgui.

     

    El senyor Genís Bargalló, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, agraeix la presentació de la proposta alternativa a la qual ERC s'adhereix, tot i que aclareix que no és contrària a la presentada per ells, sinó complementària.

    D'una banda, el Sr. Bargalló dóna la benvinguda a l'acord conjunt assolit en aquesta proposta pels grups de CiU i PSC en aquest Ple de l'Ajuntament de Mataró perquè referma la seva unitat d'acció, fet que no passa a Madrid.

    D'altra banda, diu al Sr. Mojedano que les suposades "entitats afins a ERC" esmentades en el seu discurs són l'Associació de taxistes de Catalunya, l'UGT de Catalunya, Casal argentí de Barcelona, Esquerra Unida i Alternativa, Federació catalana de ciclisme, Federació d'associacions de veïns i veïnes de Barcelona, Federació d'ensenyants de religió de Catalunya, Joves d'Esquerra Unida i Alternativa, Justícia i Pau, Nunca Mais de Catalunya o Unió de Joves d'Unió Democràtica de Catalunya, entre d'altres. Aquestes són algunes de les 306 entitats que donen suport a aquest manifest.

    Tanmateix, el Sr. Bargalló recorda al Sr. Bassas que hi haurà Estatut si finalment aquest s'aprova en referèndum; no es pot ometre el fet que seran els ciutadans qui decidiran. Alhora, comenta que l'Estatut que sortirà de les Corts espanyoles pot acabar sent un bon Estatut però no és el mateix que va votar el Parlament i, doncs, ERC manté les seves reticències pel que fa a alguns aspectes del nou text.

    El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, anuncia, en primer lloc, la votació en relació amb la primera proposta i, en segon lloc la darrera.

    Votació de la primera proposta :

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 1, corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya.

    Vots en contra: 18, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4).

    Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

     

    Votació de la segona proposta :

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 21, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (1) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

    Vots en contra: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

    Abstencions: Cap.

     

    8 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA SOBRE LA MOBILITAT I LES INFRASTRUCTURES DE TRANSPORT A MATARÓ I LA COMARCA DEL MARESME.

    El senyor Genís Bargalló, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, fa decaure aquesta proposta en favor d'una proposta conjunta de tots els grups municipals sobre la mobilitat i infrastructures del transport a Mataró i la Comarca del Maresme i per l'aplicació de descomptes en els peatges de l'autopista C-32 pels usuaris del Maresme. (Punt núm. 5 de l'ordre del dia).

    CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

    -Servei d'Ingressos-

    9 - APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ DE L'ORDENANÇA FISCAL REGULADORA DE L'ICIO.

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

    "Primer.-

    En data 22 de desembre de 2005, l'Ajuntament va aprovar definitivament les ordenances fiscals que han de regir pel 2006, així com les seves modificacions. El text de les noves ordenances i de les seves modificacions es publicà en el BOP del dia 31 de desembre de 2005, i han començat a regir a partir del dia 1 de gener de 2006.

    Segon.-

    Arran de l'entrada en vigor de la Llei 28/2005 de 26 de desembre, de mesures sanitàries front a tabaquisme i reguladora de la venda, subministrament, consum i publicitat de productes del tabac, el Ple de l'Ajuntament, a proposta del grup municipal de Convergència i Unió, aprovà per unanimitat en data 12 de gener de 2006, iniciar els tràmits per establir una bonificació del 95% a l'ICIO per aquelles obres destinades a complir amb l'aplicació de la Llei de mesures sanitàries en front del tabaquisme, el que implica una modificació de la vigent Ordenança de l'ICIO.

    Tercer.-

    La Llei reguladora de les Hisendes Locals, en el seu article 9, disposa que les entitats locals només podran aplicar beneficis fiscals quan normes amb rang de llei ho estipulin.

    Dins les normes reguladores de l'ICIO, l'article 103 de la Llei d'Hisendes Locals preveu que els Ajuntaments podran establir una bonificació de fins al 95% en favor de les construccions, instal·lacions i obres que siguin declarades d'especial interès o utilitat municipal per concórrer circumstàncies socials, culturals, històric-artístiques o de foment a l'ocupació, que justifiquin aquesta declaració. Correspondrà al Ple de la corporació aquesta declaració, i la fixació del percentatge de la bonificació.

    Quart.-

    Per tal de regular aquesta bonificació prevista a les normes de l'ICIO, l'Ajuntament en Ple va acordar l'any 2005 establir en quins casos l'obra es declararà d'especial interès o utilitat municipal, fixant el següent:

    "Article 5

    Bonificacions

    1. L'Ajuntament bonificarà fins a un 95% de la quota de l'impost en favor de les construccions, instal·lacions o obres que siguin declarades d'especial interès o utilitat municipal, perquè hi concorren circumstàncies socials, culturals, històriques o de foment de treball. Es consideraran declarats d'especial interès o utilitat municipal les obres o instal·lacions que:

     

    1. S'executin en terrenys qualificats urbanísticament com a equipament i
    2. S'executin per iniciativa pública o s'executin per entitats sense ànim de lucre, i siguin fruit d'un conveni de col·laboració entre l'Ajuntament i l'entitat, en el que l'Ajuntament hi sigui part activa.

    La graduació de la bonificació es farà entre el 0% i el 95% per decret d'alcaldia d'acord amb la valoració concreta de les circumstàncies socials, culturals, històricoartístiques o de foment de l'ocupació, tenint en compte l'oportunitat i els interessos de la ciutat i de la població.

    En qualsevol cas, la graduació de la bonificació tindrà en compte el volum de població que es beneficiï de l'obra o instal·lació de què es tracti, això com qualsevol altre criteri d'interès municipal específic que hi concorri i que es vulgui aplicar en aquell cas concret."

    Cinquè.-

    El contingut de la Llei 28/2005 de 26 de desembre, de mesures sanitàries front al tabaquisme i reguladora de la venda, subministrament, consum i publicitat de productes del tabac, i les obres necessàries per a habilitar zones per a fumadors a que es refereix l'apartat 2 del seu article 8, son d'especial interès per concórrer circumstàncies socials que beneficien la salut pública, per la qual cosa, la bonificació que es pugui atorgar per la realització de les obres d'adaptació, es pot incloure dins les previsions de l'article 103 de la Llei de les Hisendes Locals, i fer la pertinent modificació de l'esmentat article 5 de l'ordenança de l'ICIO.

    Sisè.-

    El text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment per a l'aprovació i modificació de les Ordenances fiscals reguladores dels tributs locals.

    A l'empara del que preveu l'article 17 d'aquesta esmentada llei, procedeix en primer lloc fer l'aprovació provisional de la modificació i exposar-la al públic per un termini mínim de 30 dies.

    L'òrgan competent per l'aprovació de les modificacions de les ordenances fiscals és el Ple de la Corporació, i a partir de l'entrada en vigor de la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per la modernització del govern local, l'acord d'aprovació s'haurà d'adoptar per majoria simple.

    Per tot això, la sotasignada proposa al ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents ACORDS:

    Primer.-

    Modificar provisionalment l'article 5 de l'Ordenança reguladora de l'ICIO per incloure com a supòsit d'obres d'especial interès o utilitat municipals, les obres necessàries per a habilitar zones per a fumadors a que es refereix l'apartat 2 de l'article 8 de la Llei 28/2005 de 26 de desembre, de mesures sanitàries front a tabaquisme i reguladora de la venda, subministrament,

    consum i publicitat de productes del tabac, son d'especial interès per concórrer circumstàncies socials que beneficien la salut pública.

    Segon.-

    Modificar provisionalment el mateix article per fixar tant el percentatge de bonificació com els criteris d'atorgament, amb el següent text:

    "Article 5

    Bonificacions

    1. L'Ajuntament bonificarà fins a un 95% de la quota de l'impost en favor de les construccions, instal·lacions o obres que siguin declarades d'especial interès o utilitat municipal, perquè hi concorren circumstàncies socials, culturals, històriques o de foment de treball. Es consideraran declarats d'especial interès o utilitat municipal les obres o instal·lacions que:
      1. S'executin en terrenys qualificats urbanísticament com a equipament, i s'executin per iniciativa pública o s'executin per entitats sense ànim de lucre, i siguin fruit d'un conveni de col·laboració entre l'Ajuntament i l'entitat, en el que l'Ajuntament hi sigui part activa.
      2. les obres necessàries per a habilitar zones per a fumadors a que es refereix l'apartat 2 de l'article 8 de la llei 28/2005 de 26 de desembre, de mesures sanitàries front a tabaquisme i reguladora de la venda, subministrament, consum i publicitat de productes del tabac

    2. En el supòsit de l'apartat 1, la graduació de la bonificació es farà entre el 0% i el 95% per decret d'alcaldia d'acord amb la valoració concreta de les circumstàncies socials, culturals, històricoartístiques o de foment de l'ocupació, tenint en compte l'oportunitat i els interessos de la ciutat i de la població.
    3. En qualsevol cas, la graduació de la bonificació tindrà en compte el volum de població que es beneficiï de l'obra o instal·lació de què es tracti, això com qualsevol altre criteri d'interès municipal específic que hi concorri i que es vulgui aplicar en aquell cas concret.

    4. En el supòsit de l'apartat 2, la bonificació serà del 95%, i només afectarà a les obres necessàries per habilitar zones per a fumadors a que es refereix l'apartat 2 de l'article 8 de la llei 28/2005 de 26 de desembre, de mesures sanitàries front a tabaquisme i reguladora de la venda, subministrament, consum i publicitat de productes del tabac.
    5. Els criteris per atorgar aquesta bonificació son:

          1. La petició de bonificació s'haurà de realitzar en el moment de sol.licitar la corresponent llicencia d'obres.
          2. Aquesta bonificació només afectarà a les obres estrictament necessàries per habilitar zones per a fumadors a que es refereix l'apartat 2 de l'article 8 de la llei 28/2005 de 26 de desembre, de mesures sanitàries front a tabaquisme i reguladora de la venda, subministrament, consum i publicitat de productes del tabac, el que s'acreditarà amb un informe del servei de Llicències.
          3. Aquesta bonificació només es concedirà per aquelles peticions realitzades dins del termini que la Llei 28/2005 de 26 de desembre atorga per realitzar les corresponents adaptacions (fins 1/09/2006)."

     

    Tercer.-

    Exposar al públic en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament els anteriors acords provisionals, així com el text complet de l'ordenança fiscal modificada durant el termini de trenta dies hàbils, amb anuncis d'aquesta exposició al BOP i a un diari dels de major difusió de la província.

    Durant el període d'exposició pública de la modificació provisional de l'ordenança, els que tinguin un interès directe o resultin afectats, en els termes previstos a l'article 18 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, podran examinar l'expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes. Transcorregut el període d'exposició pública sense haver-se presentat reclamacions, els acords adoptats restaran definitivament aprovats."

     

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (25).

     

    -Servei de Gestió Econòmica-

    10 - RATIFICAR EL DECRET 30/2006, DE 3 DE GENER, RELATIU A LA CONCESSIÓ D'UN AVAL AL COL·LECTIU DE MITJANS AUDIOVISUALS DE MATARÓ PER UN IMPORT DE FINS A 80.000 EUROS DAVANT L'ENTITAT FINANCERA CAIXA D'ESTALVIS LAIETANA.

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

    "Per Decret núm. 30/2006, de 3 de gener, l'Alcalde sotasignat, en ús de les facultats atribuïdes per l'article 53.1 k) del Decret legislatiu 2/2003, acordà, per la via d'urgència, avalar al Col.lectiu de Mitjans Audiovisuals de Mataró en l'operació d'aval d'import fins a 80.000,00 euros per poder participar en el concurs per obtenir la llicència de televisió amb TDT per a la demarcació del Maresme. Es va disposar en la referida resolució que l'acord seria ratificat pel Ple.

    Per tot el que s'ha exposat, el sotasignat, a l'empara del disposat al referit article 53.1 k) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 de juny, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, proposa al Ple de l'Ajuntament que s'adopti la resolució següent:

     

    ÚNIC.- Ratificar el Decret 30/2006, de 3 de gener, el contingut íntegre del qual és el següent:

    "Vista la sol·licitud presentada pel President del Col·lectiu de Mitjans Audiovisuals i la proposta de la Consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació d'avalar per part d'aquest Ajuntament l'aval de fins a 80.000,00 euros per poder participar en el concurs per obtenir la llicència de televisió amb TDT per a la demarcació del Maresme.

    Vist l'informe emès pel Servei de Gestió Econòmica i d'Intervenció

    Fent ús de les atribucions conferides a alcaldia per la Llei 7/85, de 2 d'abril, el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya aprovada pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, i la resta de disposicions legals,

    DISPOSO

    1. Avalar al Col·lectiu de Mitjans Audiovisuals de Mataró en l'operació d'aval d'import fins a 80.000,00 euros, davant l'entitat financera Caixa d'Estalvis Laietana, amb les condicions financeres següents:

    Capital

    fins a 80.000,00 euros

    Comissió obertura

    0,25%

    Comissió trimestral

    0,25% trim.

     

    2. Comunicar el present acord al Col·lectiu de Mitjans Audiovisuals de Mataró i al Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya en conformitat amb el que disposa la Llei d'Hisendes Locals i l'Ordre de 28 de juny de 1999, sobre desplegament del Decret 94/1995, de 21 de febrer, en matèria de tutela financera dels ens locals.

    3. Disposar la signatura de quants documents siguin necessaris per l'execució i perfeccionament d'aquesta resolució.

    4. Ratificar el present acord en el Ple Municipal, en la propera sessió que es celebri."

     

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (25).

     

    -Servei de Secretaria General-

    11 - APROVAR L'ACCEPTACIÓ DE LA DONACIÓ DEL FONS D€ART PROPIETAT DEL SR. XAVIER UBACH LINARES A L€AJUNTAMENT DE MATARÓ.

    El senyor Jaume Graupera, conseller delegat de Cultura, presenta la proposta següent :

    "En data 23 de març de 2005 el Sr. Xavier Ubach Linares ha comunicat la voluntat de donar el Fons d'Art de la seva propietat a l'Ajuntament de Mataró, de manera que passi a formar part del fons cultural mataroní. El Sr. Xavier Ubach és el titular del ple domini d'aquest fons d'art, que ha adquirit al llarg dels anys, i que està composat per 110 quadres, 12 escultures, 18 rajoles de ceràmica i 1 màquina de filmar super 8/mm. El fons contempla les obres que es relacionen a "l'Annex I" d'aquest expedient i inclou firmes de l'escola catalana i autors locals, amb autògrafs i dedicatòries.

    L'Ajuntament de Mataró reconeix el valor cultural del conjunt del Fons d'Art objecte de donació i valora l'interès públic col·lectiu que té aquest fons per la ciutat, pels investigadors i per la societat en general raó per la qual té voluntat d'acceptar la donació de les obres oferides pel donant. El Sr. Ubach també transmet a la Corporació en l'acte de donació els drets inherents a la propietat de les obres donades així com els drets de reproducció, distribució i comunicació pública de les obres per qualsevol mitjà i en qualsevol modalitat d'explotació.

    Als efectes de formalitzar els drets i obligacions recíprocs de l'acte de donació s'ha redactat una proposta de contracte quin contingut ha estat conegut i acceptat per ambdues parts. En definitiva, les condicions per a la transmissió del domini en l'acte de donació seran les que figuren en la minuta de contracte adjuntada a aquesta proposta d'acord i que passa a formar-ne part d'aquest.

    En virtut de les facultats que tinc conferides per la legalitat vigent, proposo al Ple de la Corporació l'adopció del següent,

    ACORD

    1. Aprovar la minuta del "Contracte de Donació del Fons d'Art del Sr. Xavier Ubach Linares a l'Ajuntament de Mataró" i la relació de data 14 de desembre de 2005 que s'adjunta en aquesta proposta d'acord i que comprèn la totalitat de les obres cedides en el contracte de donació, i procedir a la seva signatura.
    2. Acceptar la donació del Fons de forma gratuïta i sense cap condicionant ni limitació de domini, subrogant-se en tots els drets i accions que, en el cas de sanejament per evicció, puguin correspondre al Sr. Xavier Ubach.
    3. Facultar a l'Alcalde - President de l'Ajuntament de Mataró, Sr. Joan Antoni Baron i Espinar, per a la signatura del contracte de donació, que es formalitzarà en document administratiu, i que implica l'adquisició del ple domini de les obres i els drets de propietat intel·lectual que se'n generen.
    4. L'Ajuntament de Mataró fa palès el seu agraïment més expressiu al Sr. Ubach que ha demostrat un gran afecte i liberalitat en aquest Acte de Donació envers la ciutat."

     

     

    La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, agraeix al Sr. Ubach la seva iniciativa i es congratula perquè aquest acte se suma a allò que han fet altres artistes de la ciutat, tot donant el seu patrimoni. Mataró es queda amb un important fons artístic i tant de bo que aquestes iniciatives proliferessin.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, fa exprés el seu agraïment a la persona del Sr. Ubach.

     

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (25).

     

    -Servei de Recursos Humans-

    12 - CREACIÓ COMPLEMENT ESPECÍFIC DE DISPONIBILITAT A L'ÀREA DE PRESIDÈNCIA.

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

    "FETS

    El dia 29 de desembre de 2005, va tenir lloc a la seu de l'Ajuntament de Mataró, una reunió en la que van participar els representants de les seccions sindicals i del comitè de laborals de l'Ajuntament de Mataró, i el cap del servei de Recursos Humans, en representació de la Corporació.

    L'objecte de la reunió va ser la signatura d'un acord per crear un Complement Específic de disponibilitat d'Alcaldia, el contingut del qual es va redactar de la forma següent:

    "Atenent a les especials característiques de determinats llocs de treball adscrits a l'Àrea de Presidència en relació a la disponibilitat vinculada directament a l'agenda de l'Alcaldia, s'estableix pels llocs tipus de secretari/a d'alcaldia i els llocs tipus de responsable de relacions públiques i protocol i d'administratiu de relacions públiques i protocol, un complement específic de disponibilitat per import de 173'40 € mensuals per 12 mensualitats".

    Es va acordar que els efectes retroactius de l'esmentat complement serien amb data 1 de juliol de 2004.

    FONAMENTS DE DRET

    L'article 35 de la Llei 9/1987, de 12 de juny, d'òrgan de representació, determinació de les condicions de treball i participació del personal al servei de les administracions públiques, estableix la possibilitat que les entitats locals i les organitzacions sindicals amb capacitació a cada organització, puguin arribar a acords i pactes per la determinació de les condicions de treball dels seus funcionaris públics dins l'àmbit de les seves competències. Aquests pactes o acords vincularan directament a les parts que els subscriuen.

    L'article 8 de la pròrroga de l'acord sobre determinació de les condicions de treball del personal funcionari, signada el passat 19 de gener de 2005, pel que respecte a la negociació col·lectiva dels factors de disponibilitat, perllongació de jornada i flexibilitat.

    Es per tot això que proposo al ple de l'Ajuntament de Mataró l'adopció dels següents ACORDS:

    Primer:- Crear el complement específic de disponibilitat d'alcaldia pels llocs tipus de secretari/a d'alcaldia i els llocs tipus de responsable de relacions públiques i protocol i d'administratiu/va de relacions públiques i protocol per import de 173'40 euros mensuals per 12 mensualitats, atenent a les especials característiques d'aquests llocs de treball adscrits a l'Àrea de Presidència, en relació a la disponibilitat vinculada directament a l'agenda de l'Alcaldia.

    Segon.- Establir els efectes retroactius de l'esmentat complement des del dia 1 de juliol de 2004.

    Tercer.- Notificar la present resolució als interessats, al coordinador de l'Àrea de la Presidència i a la Junta de Personal."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (25).

     

    En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

     

    -Institut Municipal de Promoció Econòmica-

    13 - APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DE L'ORDENANÇA REGULADORA DE LA VENDA NO SEDENTÀRIA A MERCATS.

    La senyora Alicia Romero, consellera delegada de Promoció Econòmica, presenta la proposta següent :

    "Relació de fets

    1. La ciutat de Mataró contempla actualment en el seu model comercial una important representativitat del format de venda no sedentària, aspecte que es tangibilitza en els 6 mercats de marxants setmanals existents al municipi. Aquesta activitat comercial es regula actualment per l'Ordenança municipal reguladora de la venda no sedentària a mercats, aprovada pel ple de l'Ajuntament en sessió celebrada el dia 2 d'abril de 1998.

    2. L'activitat de la distribució comercial es caracteritza en els darrers anys com una activitat empresarial molt dinàmica i en evolució constant que ha de garantir la seva adaptació als nous hàbits de consum de les persones i, conseqüentment, ha de vetllar per l'adequació del seu model de gestió; per aquest motiu és indispensable des de l'àmbit municipal l'adequació de forma coherent de la normativa que regula aquesta activitat per tal de facilitar aquest procés.

    3. En aquest sentit el Programa d'Orientació per als Equipaments Comercials (POEC) de Mataró aprovat el gener de 2004 per la corporació municipal recull en el seu programa d'actuacions, concretament al seu article 7.4. sobre Ordenances Municipals, la revisió de les ordenances i/o reglaments vinculats als mercats de marxants.

    4. Entre l'IMPEM i les associacions representatives del col·lectiu de marxants s'ha elaborat una proposta d'actualització de l'Ordenança reguladora de la venda no sedentària a mercats, per la qual es modifiquen bàsicament els articles següents:

    • Renovació de les llicències: S'agilita el procés de renovació, reduint la documentació a presentar a només 3 documents (instància, pòlissa de RC i autorització per dirigir-se a la SS).

    • Celebració del mercats en dies festius: A excepció del mercat de la Plaça de Cuba, que es celebrarà el dia anterior, la resta del mercats es celebraran tots els dissabtes encara que siguin festius, llevat del dies 25 de desembre i 1 de gener.

    • Drets dels venedors: S'han incorporat drets relacionats amb l'exercici de l'activitat (realitzar l'activitat en condicions de seguretat; tenir la via pública en òptimes condicions en el moment de la instal·lació; tenir garantida l'assistència mèdica); drets relacionats amb la conciliació de la vida familiar (absentar-se per la cura d'un menor de menys de 4 mesos).

    • Sancions i infraccions: s'han actualitzat les sancions i s'han incorporat infraccions relacionades amb la recollida de residus.

    5. Al mes de desembre de 2005 s'ha notificat als grups municipals l'avantprojecte de modificació de l'ordenança reguladora de la venda no sedentària a mercats sense que hagin presentat cap esmena al text.

     

    Fonaments de dret

    Art. 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local

    Art. 162.2 del DL 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya

    Art. 63 i següents del Reglament d'Obres, Activitats i Serveis dels ens locals

     

    En virtut de tot això, la Presidenta de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, que signa, PROPOSA al Ple Municipal l'adopció dels següents acords:

     

     

    Primer.-

    Aprovar inicialment la modificació de l'Ordenança municipal reguladora de la venda no sedentària a mercats.

    Segon.-

    Sotmetre la modificació de l'Ordenança a informació pública per un termini de 30 dies, que es computarà des de la publicació de l'anunci al Butlletí Oficial de la Província, sens perjudici de què es doni publicitat del termini per altres mitjans de comunicació municipals.

    Tercer.-

    Disposar que, si no s'hi formula cap al·legació o reclamació durant el termini d'informació pública, l'Ordenança reguladora de la venda no sedentària a mercats es considerarà aprovada definitivament."

     

     

    El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, anuncia la votació afirmativa del seu partit, tot i que encara es tracta d'una aprovació inicial. Alhora reconeix que és un element que ve del POEC -felicita tant l'IMPEM per la feina feta com l'Associació de Marxants del Maresme- i que s'hi han practicat reformes de fons i de forma. Però és especialment positiu el fet que es faciliti el procediment de tramitació de llicències i el tema dels dies festius.

    Pel que fa a la qüestió dels drets esmentats per la regidora Romero, el Sr. Martí creu que es tracta d'un reconeixement a mitges. En el cas de les absències per malaltia o per vacances o per alletament, no hi ha un reconeixement del dret en la mesura que l'Ajuntament no és empresari i, per tant, allò que es fa és no sancionar les absències que són pels motius expressats.

    Com a petit apunt lingüístic, el Sr. Martí expressa que ara que s'està en l'aprovació inicial, potser fóra bo plantejar-se si la denominació "venda no sedentària" no resulta un terme massa feixuc, sobretot perquè de l'altre tipus de venda no se'n diu "sedentària".

     

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (26).

     

     

     

    CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

    - Servei d'Obres-

    14 - APROVACIÓ DEL PROJECTE DE REFORMA I ACONDICIONAMENT DE LA MASIA " CAN TRISSAC DE DALT" LES HORTES DEL CAMÍ RAL, REFORMAT, PROMOGUT PER L'EMPRESA PÚBLICA MUNICIPAL PUMSA.

    El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

    "En data 7 de juliol de 2005 el Ple de l'Ajuntament va aprovar inicialment el Projecte de reforma i acondicionament de la masia "Can Trissac de Dalt". Les Hortes del Camí Ral, redactat per l'arquitecte tècnic Lluís Roca i Cuadrada i promogut per Promocions Urbanístiques de Mataró, SA, que té per objecte la consolidació estructural d'aquesta edificació per tal d'evitar el progressiu deteriorament i també la remodelació dels espais interiors de la mateixa per a la seva futura utilització i ús, amb un pressupost d'execució per contracte de 150.937,07 € IVA inclòs.

    En data 31 d'agost, mitjançant resolució 6932/2005 de la consellera delegada d'Obres, es va aprovar definitivament.

    En data 11 de gener de 2005 la societat municipal PUMSA ha presentat per a la seva aprovació el "Projecte de reforma i acondicionament de la masia de Can Trissac de Dalt.Les Hortes del Camí Ral. REFORMAT", redactat pel mateix arquitecte tècnic Lluís Roca Cuadrada i visat pel col·legi corresponent.

    El projecte reformat incorpora els canvis que s'han hagut d'assumir, atès l'estat ruïnós de les diferents dependències de l'edificació existent.

    L'estat totalment ruïnós de la nau auxiliar de la planta baixa, obliga a procedir al seu enderrocament total, amb la conseqüent substitució d'una nova edificació amb les mateixes dimensions i característiques, corregint l'accés que serà en la façana del carrer Repuntadora pels vehicles i un altre pel personal a la masia.

    El pressupost aprovat inicialment era de 150.937,07 IVA inclòs, el qual s'incrementa en la quantitat de 48.733,41 € IVA inclòs degut als canvis introduïts.

    L'increment del pressupost afecta a les partides d'excavacions i moviments de terres, fonaments i formigonats, ram paleta, acabats interiors, telefonia i comunicacions.

    El projecte reformat no suposa cap canvi substancial respecte al projecte aprovat, només afecta a un escreix en l'amidament de diverses partides d'obra.

     

     

    Vist que s'ha complimentat el tràmit de l'article 36 del Reglament d'Obres i Serveis dels ens locals sobre l'examen previ dels projectes d'obres quan aquests no hagin estat elaborats pels serveis tècnics municipals.

    Vist que el projecte reuneix el requisits previstos a l'article 24 i següents del Reglament d'Obres i Serveis dels ens locals pel que fa a la documentació mínima que han de contenir el projectes d'obres locals ordinàries.

    La consellera delegada d'Obres, proposa al Ple de l'Ajuntament, si s'escau, l'adopció dels següents

    ACORDS:

    Primer.-

    Aprovar el "Projecte de reforma i acondicionament de la masia "Can Trissac de Dalt, Les Hortes del Camí Ral. REFORMAT" , redactat per l'arquitecte tècnic Lluís Roca i Cuadrada i promogut per Promocions Urbanístiques de Mataró, SA, que té per objecte la descripció dels canvis que s'han hagut d'executar respecte a les previsions inicials, atès l'estat ruïnós de les diferents parts de l'edificació existent, emplaçada al carrer de la Repuntadora, cantonada amb el carrer Teixidora, amb un pressupost d'execució per contracte de 199.670,48 € IVA inclòs, que suposa un augment de 48.733,41 € IVA inclòs respecte a l'import de l'aprovació inicial.

    Segon.-

    Comunicar l'anterior acord a l'empresa municipal PUMSA, al Patronat Municipal d'Esports, a l'empresa municipal Aigües Mataró SA i als serveis municipals de Manteniment, Mobilitat, Gestió Econòmica, Patrimoni, Urbanisme i Participació Ciutadana."

     

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 20, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (1) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (5).

    Vots en contra: Cap.

    Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

     

     

     

     

     

    - Servei d'Urbanisme-

    15 - APROVAR EL TEXT REFÓS DEL PLA ESPECIAL D'ASSIGNACIÓ D'USOS A DIVERSOS EQUIPAMENTS, DE CONFORMITAT AMB LA RESOLUCIÓ DE LA COMISSIÓ TERRITORIAL D'URBANISME DE 16/11/2005.

    El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

    "L'Ajuntament de Mataró ha tramitat un Pla especial d'assignació d'usos a diversos equipaments municipals partint bàsicament dels últims estudis que han posat de manifest les necessitats existents a la ciutat en matèria d'equipaments educatius.

    Aquest Pla Especial es va aprovar inicialment per acord de la Junta Local de Govern de 2 de maig de 2005 i provisionalment per acord de Ple de la Corporació de 8 de setembre següent i te per objecte assignar l'ús educatiu i fixar les condicions d'edificació dels equipaments següents:

    • EQUIPAMENT "SALESIANS". Es proposa l'assignació de l'ús educatiu de titularitat pública amb caràcter dominant i compatible amb usos assistencials, d'una part de l'equipament ja existent (Salesians).

    • EQUIPAMENT "VIA EUROPA". L'ús educatiu dominant, ja està fixat en el pla especial d'equipaments Mataró Nord, aprovat definitivament el 16/9/1999, si be ara convé fixar les condicions d'ordenació de l'edifici, atesa la imminent inici de les obres d'un centre d'educació infantil i primària.

    • EQUIPAMENT "FIGUERA MAJOR" . Es proposa l'assignació d'ús educatiu amb caràcter dominant a les tres parcel·les d'equipaments comunitaris procedents de l'execució del Pla Parcial de Figuera Major, per tal de poder-hi situar un centre d'educació infantil i primària i una escola bressol.

    • EQUIPAMENT "L'ESCORXADOR". Es proposa l'assignació de l'ús educatiu a una part de l'equipament (cantonada carrers Quixot i Herrera) fixant així mateix les condicions d'ordenació de l'edifici. També s'assigna a una altra part del sòl lliure l'ús socio-cultural.

    • EQUIPAMENT "CAL COLLUT". Es proposa l'assignació de l'ús educatiu a l'equipament ja existent.

    • EQUIPAMENT "CASA DE LA PALMERA". Es proposa l'assignació de l'ús educatiu per construir una escola bressol, a l'equipament situat a Lepanto-Gravina.

    La Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona, en sessió de 16 de novembre de 2005 ha resolt aprovar definitivament l'esmentat pla especial i condicionar-ne la seva publicació al DOGC i conseqüent executivitat a la presentació d'un text refós que incorpori les prescripcions següents:

    1. Cal excloure els àmbits de la Via Europa i de Figuera Major de l'àmbit d'actuació del document, atès que la proposta del document respecte d'aquests ha de ser objecte de modificació puntual del Pla especial d'equipaments Mataró nord.
    2. Cal que el projecte que desenvolupi l'àmbit de l'Escorxador valori i, en tot cas, incorpori les consideracions efectuades per l'informe de la Direcció General del Patrimoni Cultural de 15 de novembre de 2005 sobre l'àmbit de l'Escorxador.
    3. Cal completar el document establint els paràmetres d'ordenació i edificació de l'àmbit dels Salesians i de l'equipament socio-cultural de l'Escorxador, d'acord amb l'article 280 del text normatiu del pla general d'ordenació.
    4. Cal aportar la normativa articulada dels nous paràmetres establerts a l'efecte de l'article 7 del decret 287/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el reglament parcial de la llei 2/2002, de 14 de març d'urbanisme.

    Per aquest motiu s'ha elaborat pel Servei d'Urbanisme un Text Refós que incorpora totes les prescripcions amb el següents canvis respecte del document aprovat provisionalment:

    • Com a conseqüència de la primera de les prescripcions, s'exclouen els àmbits de la Via Europa i de Figuera Major d'aquest document perquè seran objecte d'un altre document separat.
    • Es dona compliment a la segona de les prescripcions íntegrament i com a conseqüència s'ajusta el gàlib de l'edifici de l'escola bressol a l'àmbit de l'Escorxador d'acord amb els criteris definits per l'informe de la Direcció General del Patrimoni Cultural, i l'annex normatiu es referix igualment a dit informe.
    • S'incorporen els paràmetres d'ordenació i edificació de l'àmbit dels Salesians i de l'equipament socio-cultural de l'Escorxador per donar compliment a la tercera de les prescripcions.
    • Finalment per donar resposta a la darrera de les prescripcions s'adjunta l'apartat 3 annex normatiu.

    L'acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme correspon al supòsit previst al primer apartat del l'art. 90.1 del Text Refós de la Llei 2/2002 d'Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, és a dir, l'aprovació definitiva del document de planejament urbanístic amb prescripcions de caràcter puntual que no exigeixen un nou tràmit d'informació pública.

    Per tot el que s'ha exposat, vist l'informe jurídic precedent, i en compliment de les prescripcions de l'acord de 16 de novembre de 2005 de la Comissió territorial d'Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públic, el Conseller Delegat d'Urbanisme proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció del següents ACORDS:

    Primer:

    Aprovar el Text Refós del Pla Especial d'assignació d'usos a diversos equipaments redactat pels serveis tècnics del servei Municipal d'Urbanisme, de conformitat amb les prescripcions que conté l'acord de 16 de novembre de 2005 de la Comissió Territorial d'Urbanisme, pel qual s'aprova definitivament.

    Segon:

    Trametre a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, copia de l'expedient administratiu, tres exemplars del document tècnic i un document tècnic en suport informàtic en els termes indicats en la Resolució, per la seva aprovació i publicació.

    Tercer:

    Notificar aquest acord als interessats que resulten de l'expedient i als Serveis municipals corresponents."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (26).

    -Ciutat Sostenible-

    16 - APROVACIÓ DEL PLA D'USOS DE TEMPORADA PER A LA PLATJA DE MATARÓ DURANT L'ESTIU DE 2006.

    La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Ciutat Sostenible, presenta la proposta següent :

    "Davant la proximitat de la temporada estiuenca es fa necessari plantejar la dotació de serveis de temporada a la platja de Mataró i la normativa que els reguli.

    VIST

    allò que disposa Llei 22/1988, de 28 de juliol de Costes, Reglament general pel desenvolupament i execució de la Llei esmentada Real Decret 1471/1989 d'1 de desembre, i el Decret 248/1993 de 28 de setembre sobre la redacció i aprovació dels plans d'ordenació de platges i dels plans d'ús de temporada.

    La consellera delegada de Ciutat Sostenible que subscriu, proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció del següent acord:

    1. Aprovar la normativa reguladora de l'explotació dels serveis de temporada a la platja de Mataró, d'acord amb el text que s'acompanya.
    2. Aprovar per l'any 2006, la instal·lació de:

      1. Entrepans: 6 mòduls de 20 m2 + 100 m2 de terrassa.
      2. Gelats: 5 mòduls. 4 mòduls de 12,5 m2 + 37,5 m2 de terrassa i 1 mòdul de 8 m2 + 42 m2 de terrassa.
      3. Hamaques: 2 mòduls de lloguer de 20 m2.
      4. Terrasses de bar: 1 de 25 m2 com a màxim.
      5. Aparcament de bicicletes: 3 zones.
      6. Xarxes de voleibol: 5 xarxes . Camps de futbol sala: 2 camps. Cistelles: 2.
      7. Dutxes: 15
      8. Caseta de la Creu Roja: 2 mòduls de 6 x 2,40, amb 4 cadires de vigilància distribuïdes per les platges.
      9. Papereres.
      10. Joc infantil: piràmide.
      11. Zona de balisament.
      12. Passeres de fusta 5
      13. Activitats culturals, lúdiques i esportives de promoció de l'espai de la platja.

    situades a les zones indicades al plànol adjunt.

     

    1. Sol·licitar al Ministerio de Medio Ambiente l'autorització per a l'ocupació del Domini Públic per tal de poder instal·lar els serveis de temporada.
    2. Sol·licitar a la Direcció General d'Arquitectura i Paisatge, Servei de Costes, l'aprovació del Pla d'Usos per la temporada 2005."

     

    El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, anuncia l'abstenció del seu grup en aquest punt perquè, després d'haver-ne estudiat el protocol, troben que hi ha una sèrie d'indicacions, tant per part de Protecció Civil com del Servei de Promoció de Ciutat i Comerç, algunes de les quals han estat assumides però d'altres, no. Com a exemple de tasca ben feta, el Sr. Martí comenta que, en referència a Protecció Civil, existeix un informe demolidor que s'ha assumit i, per això, val la pena felicitar-se. Tanmateix, recorda que altres anys, des de CiU, ja s'havien llençat propostes sobre com habilitar espais allò on realment es fan festes motivades per festivitats de barri o, fins i tot, Les Santes.

    Però, el regidor de CiU no està d'acord amb el fet que no s'hagin inclòs algunes indicacions del Servei de Promoció de Ciutat i Comerç com ara avançar en serveis determinats que altres poblacions de la comarca ja estan oferint com, per exemple, la ludoteca infantil o el quiosc de premsa.

    Però l'abstenció també està motivada per altres factors. Un d'ells és el desacord amb els horaris que actualment realitza La Creu Roja, finalitza els seus serveis a les 6 de la tarda i, per tant, no cobreixen les llargues vesprades d'estiu a la platja. CiU tampoc comparteix els horaris que s'apliquen d'activitat nocturna, que són bàsicament els horaris de bar musical €fins a les 2:30 de la matinada, més 30 minuts en cap de setmana€, tenint en compte que es tracta de mòduls de venda d'entrepans i begudes però no de bars musicals pròpiament. Caldria establir distincions i aplicar-hi horaris diferenciats.

    D'altra banda, quant als mòduls de gelats, CiU creu que s'hi atorga una activitat nocturna excessiva derivada de la interpretació laxa que es fa de la normativa tant pel que fa a horaris, que s'amplien arbitràriament, com pel que fa als serveis, que no es cenyeixen als quals els pertoquen per la tipologia d'establiments que són.

    Per tot plegat, el vot de CiU serà d'abstenció.

     

    El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comença dient que el seu grup ha estat dubtant entre l'abstenció o el vot favorable però que finalment s'ha decantat per recolzar el Pla d'Usos. Tot i així, insta la Sra. Guirao a obrir una ronda de debats sobre el tema a fi d'abordar algunes de les preocupacions expressades pel Sr. Martí i que el PP també comparteix, així com la qüestió de la promoció de tota la façana marítima mataronina. En aquest sentit, fóra bo fixar-se en les experiències d'altres municipis costaners amb una certa tradició turística, com a exemple.

     

     

    La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Ciutat Sostenible, fa dues puntualitzacions.

    D'una banda, la comissió informativa serà el lloc on es podran abordar totes aquestes qüestions.

    D'altra banda, la consellera delegada recorda que mitjançant un decret, al principi de la legislatura, es va constituir una comissió interdepartamental per al tema de la platja, presidida pel Sr. Genís Bargalló.

    Tots aquests elements estan dirigits per la cap de l'àrea de Serveis Territorials, on hi ha tots els serveis implicats durant la temporada d'estiu i és en aquest àmbit on es poden tractar totes les preocupacions expressades.

     

     

    El senyor Josep Lluís Martí afegeix que és preocupant els serveis de lavabo que s'ofereixen a la platja. Només n'hi ha un, ubicat a la zona del Callao, que és absolutament insuficient. Aquest fet s'agreuja encara més durant la temporada d'hivern perquè, aparentment, aquest únic servei roman tancat.

     

     

    El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, aprofita per a anunciar que ha arribat a les seves mans, fa un parell de dies, la comunicació que al començament del mes de maig es farà el transvasament de sorres de la platja de Llevant a la platja de Ponent, compromís adoptat amb els ports.

     

     

     

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 20, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (1) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (5).

    Vots en contra: Cap.

    Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

    CMI DE SERVEIS PERSONALS

    -Patronat Municipal d'Esports-

     

    17 - RATIFICAR EL DECRET 10090/2005, DE 20 DE DESEMBRE, D'APROVACIÓ D'UNA ADDENDA AL CONVENI ENTRE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ I EL CLUB ESPORTIU MATARÓ

    El senyor Ivan Pera, conseller delegat de Joventut i Esports, presenta la proposta següent:

    "Per Decret 10090/2005, de 20 de desembre, l'Alcalde-President va aprovar la modificació del conveni entre l'Ajuntament de Mataró i el Club Esportiu Mataró, i es disposava en el mateix Decret que havia de ser ratificat per l'Ajuntament en Ple.

    En conseqüència el Conseller-Delegat de Joventut i Esports proposa al Ple Municipal l'adopció del següent ACORD:

    Únic

    .- Ratificar el Decret 10090/2005, de 20 de desembre, de l'Alcalde-President, el contingut del qual és el següent:

    "Vist l'acord del Ple de l'Ajuntament de Mataró de data 15 d'abril del 2004 on es va aprovar l'atorgament d'un ajut econòmic de 270.455,45 euros al Club Esportiu Mataró i l'aprovació del seu conveni regulador.

    Vist que en el citat conveni regulador de l'ajut econòmic al Club Esportiu Mataró s'establia que l'ajut de 270.455,45 euros es distribuiria en tres exercicis econòmics, 90.151,82 euros per l'any 2004, 90.151,82 pel 2005 i 90.151,81 euros pel 2006.

    Atès que el Club Esportiu Mataró ha sol.licitat a l'Ajuntament de Mataró, mitjançant el Patronat Municipal d'Esports, la possibilitat d'avançar a l'exercici 2005 el pagament de 80.100,00 euros de l'ajut econòmic que corresponia, segons el conveni signat entre ambdues parts, a l'any 2006.

    Vist l'informe del Director del Patronat Municipal d'Esports on es proposa la modificació del conveni signat entre l'Ajuntament de Mataró i el Club Esportiu Mataró, per tal d'avançar a l'any 2005 la quantitat de 80.100,00 euros que d'acord al conveni corresponien liquidar l'any 2006.

    Atès que es competència del Ple de l'Ajuntament de Mataró l'aprovació de la modificació del citat conveni regulador de l'ajut econòmic al Club Esportiu Mataró.

    Atès la urgència de modificar el citat conveni per tal de poder realitzar el pagament al Club Esportiu Mataró abans de finalitzar l'any 2005, i atès l'establert a l'article 21.1 k) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local on s'estableix que en cas d'urgència l'Alcalde pot assumir matèries competència del Ple de l'Ajuntament i que s'haurà de donar compte al Ple en la primera sessió que es convoqui per la seva ratificació.

    RESOLC.-

    PRIMER.- Aprovar una addenda al conveni aprovat pel Ple de la Corporació en data 15 d'abril de 2004 que regula l'ajut econòmic per import de 270.455,45 euros de l'Ajuntament de Mataró al Club Esportiu Mataró, que s'adjunta com annex 1.

    SEGON.- Ratificar aquest acord en la primera sessió que es celebri del Ple de la Corporació."

    El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot afirmatiu del seu grup, però expressa que es té la sensació que cada vegada que es tracta una subvenció s'acaben atorgant els diners i s'omet una reflexió més profunda. Cal buscar elements que condueixin a promocionar el nom de la ciutat més enllà de les seves fronteres. No es tracta d'ajudar un club que ho necessiti en un moment puntual i prou, que també, sinó d'endegar tot un debat que té a veure amb la situació d'aquest tipus d'instal·lacions a Mataró, dinamitzar iniciatives i tenir més previsió.

     

    El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, aclareix que aquest ajut concret al qual s'està fent referència, neix del moment en què s'intenta, ja fa una colla d'anys, que el Club Esportiu Mataró pugui participar en el projecte de Ciutat Esportiva sense tenir deutes, tot i que posteriorment els fets van prendre un altre rumb.

    Pel que fa a la qüestió de les instal·lacions, s'hi està treballant. En aquests moments hi ha un tema sobre la taula que s'està parlant amb la Comissió de Clubs a fi de regular el marc referencial entre els clubs de futbol de la ciutat i la pròpia Administració, per a delimitar les competències i obligacions d'uns i altres. És cert que l'Ajuntament no pot ser una mera "repartidora" de diners.

     

    El senyor Joaquim Fernàndez dóna la raó al Sr. Alcalde en relació a l'aprovació dels ajuts atorgats al Club Esportiu Mataró i reitera el fet que només pretenia obrir un debat que creu que serà profitós i necessari en el futur.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (26).

     

    En aquests moments abandona la sessió el Sr. Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.

     

    -Patronat Municipal de Cultura-

    18 - RATIFICAR EL DECRET 686, D'APROVACIÓ DEL CONVENI DE COL·LABORACIÓ, PER A L'ANY 2005, ENTRE EL PATRONAT MUNICIPAL DE CULTURA I VISUALSONORA (CASA DE LA MÚSICA POPULAR) PER AL FESTIVAL MATARÓ, CRUÏLLA DE CULTURES.

    El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, presenta la proposta següent :

    "Expedient número 20050113

    Assumpte:

    Ratificació decret d'aprovació de la signatura del conveni de col·laboració amb Visualsonora, SCCL pel Festival "Mataró, Cruïlla de Cultures" 2005.

     

    Per decret número 686, de data 30 de desembre de 2005, el President del Patronat Municipal de Cultura, ha resolt incloure a les bases d'execució del pressupost com a subvenció nominativa : el conveni de col·laboració entre el Patronat Municipal de Cultura i Visualsonora pel Festival "Mataró, Cruïlla de Cultures" 2005.

    El mateix decret disposa que ha de ser ratificat pel Ple de l'ajuntament, que és l'òrgan a qui correspon la seva aprovació, segons les bases d'execució del pressupost de l'Ajuntament de Mataró per l'any 2005 i la normativa de subvencions de l'Ajuntament de Mataró i els seus organismes autònoms.

    En conseqüència, el sotasignat proposa al Ple de l'Ajuntamentl l'adopció del següent acord:

    Únic.-

    Ratificar el decret número 686 de data 30 de desembre de 2005, que en la seva part dispositiva resol el següent:

     

    " Primer.- Incloure a les bases d'execució del pressupost com a subvenció nominativa la següent:

    - Visualsonora. Festival Mataró, Cruïlla de Cultures 23.987,08 €

    Segon.-

    Aprovar el conveni de col·laboració entre el Patronat Municipal de Cultura i Visualsonora.

    Tercer.-

    Autoritzar i disposar la realització d'una aportació econòmica, per part del Patronat Municipal de Cultura de 23.937,08 euros en càrrec a la partida PMC00 4518205-001 48902 del pressupost corrent de despesa de 2005.

    Quart.-

    Notificar aquest acord a Visualsonora, SCCL per tal de procedir a la signatura del conveni.

    Cinquè.-

    Ratificar el present acord pel Ple de l'Ajuntament."

     

    La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, accepta la proposta presentada pel Sr. Graupera perquè creu que Mataró necessita promoció en aquest sentit. Des de CiU s'opina que el Festival Cruïlla de Cultures pot constituir un bon element promocional, sobretot a l'estiu, que és quan proliferen més festivals de música €el llenguatge de la música és internacional€ arreu del territori català.

    La regidora també aprofita per a destacar que d'aquest festival, allò que ha quedat a la memòria, especialment en les ressenyes dels diaris, han estat les actuacions de les tres grans figures, mentre que les actuacions de barri, de formacions locals, no han quedat en el record popular. Caldria no deixar de banda els ajuts promocionals a aquest tipus d'actes i que tradicionalment tenen un ressò menor.

    La Sra. Recoder creu que fóra bo ser més ambiciós en aquest àmbit, i recorda la iniciativa de CiU d'endegar un Festival d'Estiu a Mataró, durant el mes de juliol, que trobés continuïtat en les festes de Les Santes. Per tant, el Festival de Cruïlles és un bon començament, en el qual cal invertir recursos a fi que Mataró esdevingui un bon referent comarcal en aquest sentit.

    El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, en la línia presentada per la Sra. Recoder, pretén fer un pas més enllà. El regidor del PP recorda que quan es va signar el conveni en qüestió, el seu partit hi va votar en contra per diferents motius, però ara els semblaria força injustificable seguir mantenint aquest posicionament en tant que els músics que van venir a la ciutat l'any passat eren de reconegut prestigi i les seves actuacions van ser tot un èxit.

    Tot i així, el dubte que encara els queda pendent és quantificar i valorar quin és el pol d'atracció que suposa l'èxit d'aquests músics a Mataró en comparació amb l'arribada de gent a la ciutat per a gaudir de les seves actuacions. Aquest punt, mentre no s'acabi de resoldre, farà que el PP es mantingui en l'abstenció.

    Per últim, a tall de comentari, el Sr. López explica que, potser per una manca d'experiència personal, ha trobat comentaris mancats de modèstia mentre revisava l'expedient en qüestió. Per exemple, es parlava del Festival de Cruïlles gairebé com a una experiència única a tot Catalunya, mentre que en d'altres ciutats es donen festivals musicals molt importants de més tradició.

    El senyor Jaume Graupera agraeix el suport dels grups, sobretot pel seu reconeixement per la feina feta. Tanmateix, destaca que allò que deia l'expedient, en resposta als comentaris del Sr. López, s'expressava així perquè es parlava d'allà on es pretén arribar amb aquest festival. Es pretén establir una marca diferenciadora respecte a d'altres festivals d'aquest caire a Espanya, com ara el de Jaca o el de Cartagena.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 20, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (1) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (5).

    Vots en contra: Cap.

    Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

    En aquests moments es reincorpora a la sessió el Sr. Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.

    19 - DESESTIMAR EN LA SEVA TOTALITAT EL RECURS D'ALÇADA PRESENTAT PER ARCANA SCCL CONTRA LA RESOLUCIÓ DE LA JUNTA DEL PATRONAT D'ADJUDICACIÓ DEL SERVEI PÚBLIC DE DIRECCIÓ I GESTIÓ INTEGRAL DEL "CENTRE DE CREACIÓ I PENSAMENT CONTEMPORANI DE CAN XALANT".

    El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, presenta la proposta següent :

    "En data 25 de novembre de 2005, el Sr. Gustavo Herraiz Lahassen en nom i representació de la mercantil ARCANA, SCCL va presentar un recurs d'alçada contra la resolució de la Junta del Patronat Municipal de Cultura, de data 17 d'octubre de 2005, d'adjudicació del servei de direcció i gestió integral del "Centre de creació i pensament contemporani de Can Xalant".

    En el seu escrit es demana que s'acordi la nul·litat de plet dret de la referida resolució de la Junta del Patronat Municipal de Cultura, de conformitat a les manifestacions contingudes en el recurs d'alçada interposat.

    Raonaments jurídics:

    Primer.- En relació a la procedència del recurs cal assenyalar que de conformitat amb el que disposa l'article 114 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions Públiques i del procediment administratiu comú, és procedent la interposició del recurs d'alçada ja que la resolució de la Junta del Patronat Municipal de Cultura no posa fi a la via administrativa.

    En aquest sentit, l'article 24 dels Estatuts del Patronat Municipal de Cultura estableix que es poden recórrer en alçada davant el Ple de l'Ajuntament els actes dictats per la Junta del Patronat.

    Segon.- Respecte al fons de l'assumpte cal analitzar, en primer lloc, la primera consideració del recurs d'alçada relativa a l'al·legació d'indefensió motivada per la manca de peu de recurs en la notificació de la resolució de la Junta del Patronat d'adjudicació de la contractació del servei de direcció i gestió integral del "Centre de creació i pensament contemporani de Can Xalant".

    La normativa a tenir en compte és l'establerta a l'article 58 de la llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions Públiques i del procediment administratiu comú, segons la qual les notificacions que continguin el text íntegre de l'acte però que ometin qualsevol dels demés requisits previstos al mateix article ( indicació si és o no definitiu en via administrativa, els recursos que procedeixin, l'òrgan davant del qual s'ha d'interposar i el termini) produiran efectes a partir de la data en què l'interessat realitzi actuacions que suposin el coneixement del contingut i abast de la resolució o acte objecte de la notificació o resolució o interposi qualsevol recurs que procedeixi.

    ARCANA, SCCL ha presentat un recurs d'alçada contra la resolució de la Junta del Patronat Municipal de Cultura en temps i forma, per la qual cosa la presumpta indefensió al·legada per la recurrent per la manca de peu de recurs en la notificació en cap cas s'ha produït, ja que la recurrent ha interposat el corresponent recurs en defensa dels seus interessos.

    En aquest sentit s'ha manifestat en reiterades ocasions els tribunals, destacant, entre d'altres les sentències del Tribunal Suprem de data 28 de setembre de 1995 i 3 d'abril de 2000.

    En segon lloc, cal analitzar la segona consideració del recurs d'alçada relativa a l'al·legació d'una vulneració del principi d'imparcialitat, article 103 de la Constitució Espanyola i articles 28 i 29 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions Públiques i del procediment administratiu comú.

    La normativa a tenir en compte és l'esmentada en el paràgraf anterior, ja que en ella s'estableixen les circumstàncies que donen lloc a l'abstenció i a la recusació de les autoritats i el personal al servei de les administracions públiques.

    La recurrent interposa recusació pel motiu establert a l'article 28.2c al afirmar l'existència d'una amistat íntima manifesta entre un membre del jurat, Sra. Gisel Noè, i un membre del col·lectiu ACM, Sr. Jordi Cuyas, entitat que la recurrent identifica com adjudicatària del concurs juntament amb l'empresa Trànsit Projectes, SL.

    De conformitat amb el principi general del dret de la càrrega de la prova, tipificat expressament a l'article 1.214 del Codi Civil i d' aplicació a tots els sectors de l'ordenament jurídic vigent, cal posar de manifest la manca de prova de la circumstància denunciada.

    L'article 28.2c estableix com a motiu d'abstenció el tenir amistat íntima o enemistat manifesta amb qualsevol dels interessats, amb els administradors de les entitats o societats interessades i també amb els assessors, representants legals o mandataris que intervinguin en el procediment, així com compartir despatx professional o estar associat amb aquests per a l' assessorament, la representació o el mandat.

    Aquest mateix article, en el seu apartat tercer, disposa que l'actuació de les autoritats i personal al servei de les Administracions Públiques en els quals concorrin motius d'abstenció no implicarà, necessàriament, la invalidesa dels actes en els quals hagin intervingut.

    D'acord amb la resolució de la Junta del Patronat Municipal de data 17 d'octubre de 2005, l'adjudicació del servei de direcció i gestió integral del "Centre de Creació i Pensament Contemporani del Can Xalant" es va fer a favor de l'empresa Trànsit Projectes, SL.

    D'acord amb l' escriptura de constitució de la societat de responsabilitat limitada "Trànsit Projectes, SL", autoritzada pel Notari Luis Sampietro Villacampa, el dia 26 de novembre de 1990, amb el número 690 de protocol, inscrita en el Registre Mercantil de Barcelona, al tom 20.478, foli 16, full número B-7587 i l'escriptura de cessament, nomenament i ampliació de l'objecte social autoritzada pel Notari Joan Carles Olle Favaro, en data 9 de juliol de 2002, el Sr. Jordi Cuyás no consta com a soci ni com a administrador de l'empresa adjudicatària ni, per altra banda, desenvolupa cap funció d'assessorament ni de representació o mandat.

    De conformitat amb l'exposat i analitzada la documentació obrant a l'expedient de contractació no resulten aplicables els supòsits contemplats en els articles 28 i 29 de la Llei 30/92 , de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions Públiques i del procediment administratiu comú, que al·lega la part recurrent.

    En tercer lloc, cal analitzar la tercera consideració del recurs d'alçada relativa a l'al·legació d'un vici d'incongruència en l'adjudicació de la contractació per la manca de motivació i justificació en l'aplicació dels criteris de valoració.

    La normativa bàsica a tenir en compte és la continguda en el text refós de la Llei de contractes de les Administracions Públiques, aprovat per Real decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny (en endavant, , Llei de contractes), el Reglament de la Llei de contractes de les Administracions Públiques, el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals de Catalunya i el plec de clàusules econòmico- administratives regulador del servei públic de direcció i gestió integral del "Centre de creació i pensament contemporani de Can Xalant" (en endavant, plec de clàusules econòmico-administratives).

    El procediment de contractació es caracteritza per la concurrència d'un element reglat, com és l'aprovació del plec de clàusules econòmico- administratives i la seva aplicació i un component de discrecionalitat i oportunitat administrativa, que no arbitrarietat, com és avaluar, d'acord amb els barems de puntuació establerts en el plec de clàusules, les diferents sol·licituds presentades, per atorgar la concessió del servei públic al projecte que tècnicament més s'ajusti als objectius prèviament assenyalats.

    En el cas que ens ocupa la distribució de la puntuació atorgada a les diferents propostes s'ha estructurat en el termes previstos en la clàusula novena del plec de clàusules econòmico-administratives. Les valoracions atribuïdes a cada un dels conceptes, segons la documentació aportada per les dues concursants, són el resultat de determinacions estrictament tècniques, tal i com apareix clarament recollit en l'informe emès pel jurat qualificador constituït a l'efecte, sense que pugui predicar-se cap tipus d'arbitrarietat. La decisió final és el resultat de la ponderació de criteris tècnics i la millor satisfacció de l'interès general.

    En quart lloc, cal analitzar la darrera consideració del recurs d'alçada relativa a l'al·legació de l'incompliment de la prohibició de subcontractació que, d'acord amb la recurrent, s'estableix a les clàusules econòmico- administratives.

    La normativa a tenir en compte és l'establerta en la Llei de contractes i en el plec de clàusules econòmico-administratives. D'acord amb el que estableix l'article 170 de l'esmentada Llei de contractes, en el contracte de gestió dels serveis públics, la subcontractació només podrà recaure sobre prestacions accessòries. En aquest mateix sentit, la clàusula vint-i-tresena del plec de clàusules econòmico-administratives estableix que la concessionària podrà contractar amb tercers l'execució de prestacions accessòries, si bé els subcontractistes queden obligats només davant l'entitat a concessionària, la qual assumirà la total responsabilitat de l'execució del servei davant l'Administració.

    D'acord amb l'esmentada normativa la subcontractació de prestacions accessòries no està prohibida; per altra banda, la relació existent entre Trànsit Projectes SL i ACM, segons consta en el Projecte per la direcció i gestió integral del Centre de creació i pensament contemporani de Can Xalant presentat per Trànsit Projectes SL en el marc del procediment de contractació que ens ocupa, és de col·laboració en aspectes puntuals en la gestió del servei públic de direcció i gestió de Can Xalant.

    Per tot l'exposat i vist l'informe jurídic que s'adjunta a l'expedient, el sotasignat proposa que el Ple de l'Ajuntament adopti els acords següents:

    Primer.-

    Desestimar en la seva totalitat el recurs d'alçada presentat en data 25 de novembre de 2005 per ARCANA, SCCL contra la resolució de la Junta del Patronat Municipal de Cultura d'adjudicació del servei públic de direcció i gestió integral del "Centre de creació i pensament contemporani de Can Xalant", al considerar que :

    - no s'ha produït indefensió a la recurrent per la manca de peu de recurs en la notificació de l'acord de la Junta del Patronat Municipal de Cultura, d'adjudicació de la prestació del servei públic direcció i gestió integral del "centre de creació i pensament contemporani de Can Xalant", ja que la recurrent ha interposat el corresponent recurs d'alçada en defensa dels seus interessos, en temps i forma.

    - no concorren les condicions necessàries per recusar a la Sra. Gisel Noè, en la seva condició de membre del jurat constituït per valorar els diferents projectes presentats a concurs, ja que la persona amb la qual la vincula la recurrent, el Sr. Jordi Cuyas, no és soci ni administrador de l'empresa adjudicatària de la contractació del servei públic direcció i gestió integral del "centre de creació i pensament contemporani de Can Xalant" ni, per altra banda, desenvolupa cap funció d'assessorament ni de representació o mandat.

    - no s'ha produït cap incongruència, per la manca de motivació i justificació, en l'adjudicació de la contractació, ja que l'adjudicació s'ha realitzat d'acord amb els barems de puntuació establerts en el plec de clàusules econòmico- administratives i en aplicació de criteris estrictament tècnics, tal i com apareix en l'informe emès pel jurat qualificador constituït a l'efecte, dins del marge de la discrecionalitat que el legislador atorga a l'Administració.

    - no existeix cap prohibició per subcontractar en el plec de clàusules econòmico- administratives ni en la Llei de contractes, ja que aquesta pot recaure sobre prestacions accessòries, essent, per altra banda, la relació existent entre Trànsit Projectes SL i ACM de col·laboració en aspectes puntuals en el desenvolupament de la gestió del servei públic adjudicat.

     

    Segon.-

    Comunicar el aquest acord a ARCANA, SCCL."

     

    La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot afirmatiu de la seva formació a aquesta qüestió malgrat que les explicacions donades per part del regidor al Patronat de Cultura van ser més clares que les escoltades ara.

    D'altra banda, també és cert que la presentació que es va fer per part d'ACM Trànsit, projecte guanyador, va semblar a CiU un projecte molt interessant i útil per a la ciutat, i, en tot cas, només destacar que finalment es tracta d'un projecte bastant diferent de l'originari.

     

    La Sra. Recoder esmenta que, d'una banda, CiU espera que Can Xalant esdevingui un punt d'atracció cultural potent pels artistes joves de la ciutat i de fora i, de l'altra, que el centre es converteixi en part de la xarxa d'equipaments culturals que Mataró necessita, juntament amb biblioteques, teatres i esbarts.

    El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, expressa l'abstenció del seu grup en aquest punt.

     

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 21, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (1) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

    Vots en contra: Cap.

    Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

     

     

    CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

    PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

    20 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVEGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA REALITZACIÓ D'UN PLA D'APROXIMACIÓ I DE MOBILITAT PEATONAL I RODADA AL BARRI DEL CENTRE, PER LA BANDA DE LLEVANT DE LA CIUTAT (ENTORNS DE CAN XAMMAR I L'HAVANA).

    El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta de resolució següent, amb uns afegits que han consensuat amb el govern municipal.

    "L'espai alliberat pel desenvolupament urbanístic aparegut entre el camí Ral i el carrer de l'Hospital (plaça de can Xammar), a llevant del barri del Centre de la nostra ciutat, just on conflueix amb la zona de l'Havana, és en aquests moments una zona que es troba en un procés de transformació tan urbanística com comercial, per donar resposta a la seva vocació de locomotora de l'entorn i d'espai d'aproximació entre ambdós barris.

    Aquest espai que es configura amb la pròpia plaça, l'antiga muralla de la ciutat, un gran edifici comercial i amb aparcaments subterranis, va ser definit en la seva vessant més comercial com un nucli locomotor de la ciutat, en el Pla d'ordenació d'equipaments comercials (POEC). Aquest document establia un eix comercial al llarg de tot el camí Ral entre la Ronda Barceló i Can Xammar.

    En l'actualitat, s'ha desestimat l'emplaçament de la gran locomotora comercial a la cantonada de Ronda Barceló amb camí Ral, traslladant-se aquest emplaçament a la cantonada de Ronda Alfons XII amb c/ Biada. Malgrat això l'altre vèrtex de l'eix definit pel POEC s'ha configurat i planteja les mateixes incògnites a nivell d'aproximació, viabilitat, mobilitat i comunicació que qualsevol altre indret de la ciutat amb un desenvolupament urbanístic com el que s'ha produït. En aquest sentit es va realitzar un pla de mobilitat a la Ronda Barceló, així com per l'emplaçament al carrer Biada d'una possible locomotora comercial.

    L'espai de Can Xammar no pot ser menys, en la mesura que comunica el barri de l'Havana amb el dalt vila €barri del Centre o casc antic- que configura l'orografia de la nostra ciutat. El sistema actual d'aproximació peatonal entre la part baixa de les muralles i el dalt vila apareix com a provisional degut al procés de transformació de la zona que, un cop finalitzada, haurà de comptar amb les propostes definitives que permetin i facilitin el seu pas de manera còmoda pels vianants.

    D'altra banda, l'aproximació rodada fins aquesta porta natural d'accés al comerç del centre i al centre de la ciutat, i la sortida del mateix espai, es va configurant fins la realització definitiva del desenvolupament urbanístic de la zona que permetrà solucions exitoses pel seu accés i el trànsit rodat. Així és com ha de ser ja que el POEC, en el seu plantejament, enfoca aquesta operació com una oportunitat per transformar Mataró i donar-li la capitalitat comercial que es mereix.

    Convergència i Unió pensa que s'ha de realitzar un debat aprofundit al voltant de com es configura l'aproximació i sortida, la vialitat i la mobilitat tant a nivell peatonal com rodat en direcció a aquest vèrtex o porta d'entrada al barri del Centre de la capital del Maresme.

    En aquest debat caldrà posar sobre la taula la capitalitat comercial de Mataró i les facilitats que s'han d'oferir als ciutadans del nord de la comarca perquè siguin seduïts per l'oferta comercial de la nostra ciutat. Així mateix caldrà tenir en compte la connectivitat entre l'antiga N-II-Avinguda del Maresme i el camí Ral i el paper que ha de jugar aquest carrer a l'entorn de Can Xammar i del barri de l'Havana, i per tant possiblement reconsiderar el sentit d'alguns carrers a l'entorn de l'espai que ens ocupa.

    Òbviament, caldrà també tenir en compte, el futur paper que hauran de jugar l'edifici de Can Marfà, amb el caràcter d'equipament cultural de ciutat que ostentarà, i l'àmbit espaial al darrera de la Basílica de Santa Maria, que configuren tot el frontal de llevant de l'accés al barri del Centre.

    Des del punt de vista de Convergència i Unió, un cop realitzada l'obra de Can Xammar, l'Ajuntament de la ciutat ha de fer el possible perquè aquest espai compleixi les expectatives que va generar en el seu plantejament.

     

    Es per això que el grup municipal de CiU planteja la següent

     

    PROPOSTA DE RESOLUCIÓ.

    El Govern municipal plantejarà la realització d'un pla de mobilitat per al comerç a la ciutat, dins el present 2006, tal i com s'estableix en el Pacte per al desenvolupament econòmic i social (PDES) dins l'eix la competitivitat i potenciació dels sectors tradicionals. Aquest pla haurà de fer incís especial en els eixos comercials de la ciutat, com és la zona a l'entorn de Can Xammar i l'Havana.

    Aquest pla tindrà en compte el Pla de Mobilitat Urbana ja existent per tal de respectar les línies i els eixos que s'estableixen en aquest pla respecte la zona en qüestió, tant pel què fa a la mobilitat rodada com peatonal d'aquest eix comercial."

     

    La senyora Alicia Romero, consellera delegada de Promoció Econòmica, agraeix la flexibilitat del regidor Martí a l'hora de poder modificar algunes parts de la disposició d'aquesta proposta i ampliar la resolució que finalment el Govern ha acordat amb ell.

    L'àmbit en qüestió és una zona que ha de créixer, que s'està desenvolupant urbanísticament i que constitueix un punt potencial a nivell comercial, tal com ja es deia al POEC. És una zona, doncs, que cal seguir de prop i aplicar-hi les millores que calgui, com ara la regulació de l'accés i el trànsit, que ara són provisionals, quan s'arribi a la fi de les remodelacions urbanístiques.

    S'ha volgut afegir aquest punt del Pacte per al Desenvolupament Econòmic i Social perquè s'hi parla dels sectors tradicionals, com ara el comerç, que ocupa el 18% dels mataronins. Una de les accions més importants que apareixen reflectides en aquest Pacte és justament desenvolupar un pla de mobilitat adequat adreçat al comerç, que era una de les preocupacions que aquest gremi va voler deixar palès, i aquesta proposta de CiU està perfectament encarrilada en aquesta línia.

     

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comença dient que d'aquest tema cal parlar-ne €com ja es va fer en el passat ple€, perquè és un tema important que està comportant dificultats a algun operador de l'àmbit, per exemple. Alhora recorda que, recentment, tant el PP com altres grups del consistori han presentat iniciatives per a millorar el tema de la neteja al centre, perquè es tracta d'un lloc emblemàtic, i que cal mantenir com un pol d'atracció, especialment, comercial.

    En el centre s'han fet remodelacions, s'han patit transformacions que l'han anat millorant, però aquestes no s'han aplicat al ritme convenient ni tan sols al ritme previst pel Govern. Per tant, tot allò que conté la proposta fa sentit i reflecteix el que pensa el PP des de fa molt temps.

    El Sr. Mojedano també recorda que s'ha demanat el compliment dels acords de mobilitat del centre, així com la posada en marxa de l'Agència de Gestió del Casc Antic; s'han demanat plans especials i el Pla Integral, que ha derivat en la constitució del Consell Territorial del Centre.

    És a dir, es tracta d'un element tan cabdal que no tot es pot quedar en fer de vianants alguns carrers del centre €com ara La Riera€ o construir alguna plaça €per cert, el resultat final de la plaça Santa Maria ha deixat insatisfet el PP i alguns ciutadans€, perquè al final dóna la sensació que tot es fa posant-hi pedaços. La mateixa Sra. González així ho ha reconegut.

    S'ha perdut molt temps potser discutint mètodes de gestió, mentre que l'element clau de tota la qüestió no s'acaba de solucionar, aquest és: "què hi volem fer" i "què volem que representi per a la ciutat de Mataró". La situació és que a dia d'avui s'han posat en marxa una sèrie de nous sectors de desenvolupament urbanístic a la banda de ponent de la franja marítima de la ciutat i això, inevitablement, comportarà un desequilibri en relació amb la banda de llevant que caldrà arranjar amb actuacions concretes.

    Can Xammar té sentit com a punt de connexió amb el centre comercial de la ciutat des de la zona de llevant i, si no és així, deixa de tenir gran part del seu sentit. Per tant, és molt important no perdre de vista aquella zona i emprendre accions de millora al c/Hospital, a l'Havana; s'ha d'endegar el tema museístic de Can Marfà i també la reforma del mercat de la plaça Gran. Altres actuacions cabdals són definir Can Marfà, consolidar l'oferta comercial de la zona, millorar-ne la neteja i seguretat, mantenir i rehabilitar el patrimoni catalogat, dotar el comerç amb accions previstes al POEC.

    En definitiva, totes les actuacions que estiguin encaminades a fer del centre un punt de referència a la ciutat, siguin benvingudes i, per tant, benvinguda també aquesta proposta. L'únic dubte que afegeix el Sr. Mojedano és que, tot i que es tracti, en el si del Pacte per al Desenvolupament Econòmic i Social, el tema de la competitivitat i foment dels sectors tradicionals, al final no n'hi hagi prou. No es pot deixar de banda el debat del què hi volem, en el centre, i què ha de representar per a Mataró que, probablement, seria més convenient fer en el Consell Territorial del Centre.

     

    El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, expressa l'esforç de responsabilitat important del seu grup perquè no es pot oblidar que l'eix del qual es parla és un dels dos vèrtexs que definia el POEC, amb una línia comercial que anava de la Rda. Barceló fins al centre, i que CiU no compartia. Per tant, reconeix que en la mesura en què aquest vèrtex ha quedat consolidat, cal esmerçar-hi tots els esforços possibles i posar-hi tot allò que calgui deixant de banda desavinences passades.

    D'altra banda, en relació amb les paraules del Sr. Mojedano, el regidor de CiU diu que, de vegades, es té la sensació que tothom es perd entre tantes entitats i organismes que es van definint. Per exemple, s'està parlant d'una qüestió que afecta temes urbanístics, de mobilitat i de comerç, i ja no se sap massa bé quin és l'àmbit idoni per a parlar-ne: òbviament el Pacte per al Desenvolupament Econòmic i Social ho és, però no és l'únic, per exemple, també hi ha el Consell de Mobilitat.

    En definitiva, fóra bo posar-se d'acord, primer de tot, sobre quin és l'àmbit adient per a dur a terme aquests debats i així estalviar repetir qüestions, confusions i pèrdues de temps.

     

     

    La senyora Alicia Romero respon al Sr. Mojedano que el Govern sí que té clar què vol que sigui el centre de la ciutat, tal com demostren tots els projectes que s'estan posant en marxa i que recull el PAM acabat d'aprovar.

    Els espais on es poden debatre totes aquestes qüestions són el Pla Integral del Centre, el Consell Territorial del Centre i el mateix Pla Integral, en la seva Comissió de Mobilitat.

    Finalment, la consellera delegada recorda que, en relació a Can Xammar, el 22 de febrer hi ha convocada una àgora i un dels punts de l'ordre del dia és parlar-ne des del punt de vista comercial.

     

     

    El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, manifesta, en primer lloc, que evidentment comparteix la majoria d'afirmacions expressades tant pel Sr. Martí com pel Sr. Mojedano. D'altra banda manifesta que el centre històric de Mataró, a diferència dels centres històrics d'altres ciutats semblants, no ha patit mai un estat de degradació tan gran que obligués a una regeneració completa. Un dels motius que no s'hagi malmès tant ha estat que molts veïns de la ciutat hi han continuat vivint al llarg dels anys.

    Les idees estan clares; es vol un centre viu, potent, de qualitat urbanística, i socialment actiu i atractiu. Tot i així, és cert que s'està produint un cert lliscament de la ciutat cap a ponent però que respon a la decisió encertada de voler créixer cap a aquella direcció i no la contrària. La tasca de l'Ajuntament és mirar d'ancorar la ciutat a fi que el centre no es desplaci. Operacions com la de la biblioteca de l'Escorxador o la de Can Marfà, així com aquelles que s'estan produint a l'entorn de l'Havana o a l'entorn del Camí Ral i operacions com la de Can Xammar ajuden a fixar aquest centre prop de la banda de llevant i evitar aquest petit lliscament cap a ponent.

    El Sr. Alcalde es mostra convençut que des del Pla Integral del Centre s'està duent a terme una bona feina i s'està assolint un nivell alt de consens. Es congratula pel recolzament de la proposta presentada per CiU.

     

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (26).

     

    PRECS I PREGUNTES

    21 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE PONENTS I CONFERENCIANTS A ACTES DE L'AJUNTAMENT I ORGANISMES AUTÒNOMS.

    El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, fa decaure la pregunta per haver-li estat contestat per escrit.

     

    22 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L'INFORME EMÈS PER LA JUNTA DE PERSONAL DE L'AJUNTAMENT AL DESEMBRE DE 2005.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

    "Aquest Grup Municipal ha tingut coneixement d'una circular emesa per la Junta de Personal en el que denuncien una política de judicialització dels conflictes laborals així com la utilització del silenci administratiu d'una manera sistemàtica per part de l'Ajuntament. Aquestes situacions representen un cost econòmic molt elevat per l'Ajuntament i, per tant, pel conjunt de la ciutadania.

    Per aquest motiu i per tal de poder arribar a una solució en aquesta qüestió, els membres de la Junta de Personal proposen la creació d'un Codi de conducta que quedi inclòs a l'Acord de condicions de treball.

    PREGUNTA

    1. Quina opinió té el Govern Municipal sobre el comunicat de la Junta de Personal?
    2. Quins motius creu el Govern Municipal que han portat a la Junta de Personal a emetre aquest informe?
    3. S'ha mantingut alguna reunió amb els representants dels treballadors per tractar el problema?"

     

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, comença explicant que el Govern no utilitza el mateix concepte de judicialització que fa servir la Junta, perquè al llarg de l'any 2005 hi ha hagut només tres recursos. Tenint en compte la quantitat d'empleats que hi treballen a l'Ajuntament, és una xifra molt baixa.

    En segon lloc, l'activitat laboral comporta que hi hagi diferències i que, de vegades, no s'arribi a acords. El fet que els treballadors puguin presentar qualsevol recurs és un dret legítim.

     

    El senyor Paulí Mojedano reitera que el propi comunicat informa que des del novembre del 2001 l'Ajuntament ha estat condemnat en diverses ocasions €unes 12€ per diferents jutjats contenciosos-administratius, en tres ocasions pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i en una ocasió pel Jutjat Social de Barcelona.

    El Sr. Mojedano demana al Govern que reflexioni una mica sobre l'ambient de malestar existent entre els treballadors, manifestat a través dels seus representants, i en el cost que això suposa en la motivació professional dels mateixos, que acaba afectant, de retruc, la qualitat del servei que es dóna als ciutadans des de l'Ajuntament.

     

    La senyora Pilar González no comparteix les paraules del Sr. Mojedano perquè no és cert que hi hagi un estat de malestar constant, sobretot després que s'hagi signat el conveni i se n'hagi fet un seguiment.

    El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 23 i 27 per venir referits a temàtiques coincidents.

    23 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA CREACIÓ D'UN CARRIL BICI A LA RONDA CERVANTES.

    El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

    "Fa una mica més d'un mes, des de la Regidoria de Mobilitat es va procedir a la creació d'un carril bici de doble circulació a la Rda. Miquel Cervantes. Aquest fet ha generat les protestes dels veïns de la zona que denuncien que el carril bici crea problemes d'aparcament i de circulació en aquesta via. Molts veïns consideren que el carril bici no és necessari perquè aquesta no és una zona gaire transitada per ciclistes. A més, el fet d'aparcar en línia entre el carril bici i la calçada de la ronda, fa molt perillós el baixar del vehicle, sobre tot per nens i gent gran, degut al poc espai. El que resulta necessari és la implantació de més zones d'aparcament, així com rendibilitzar les que ja existeixen, per exemple, mitjançant l'aparcament en bateria com ja s'ha fet a altres zones de la ciutat.

    Per això, aquest Grup Municipal, presenta la següent

     

    PREGUNTA

    1. És coneixedor el Govern Municipal de les demandes fetes pels veïns de la Rda. Cervantes?
    2. S'ha fet algun tipus d'estudi sobre la utilització del carril bici instaurat a la Ronda Cervantes per part del departament de Mobilitat?
    3. S'ha fet algun estudi sobre com serà el trànsit a la Ronda Cervantes en els mesos de maig a setembre, quan major és l'afluència a les platges tenint present que actualment ja hi ha moments determinats en que es produeixen cues que van des dels semàfors de Sant Simó fins a un bon tram del Passeig Marítim?
    4. S'ha pensat alguna solució alternativa a l'aparcament per aquells camions que actualment estacionen en aquella zona donat que l'aparcament de les 5 Sènies s'ha quedat petit i molts camioners no tenen on deixar el seu vehicle?"

     

    27 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ EN REFERÈNCIA A LA NOVA CONFIGURACIÓ DE LES RONDES PINTOR RAFAEL ESTRANYA I RONDA CERVANTES.

    El senyor Antoni Valls, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

    "És indubtable que el resultat de les obres que s'estan realitzant a la Ronda Pintor Rafael Estrany i la nova configuració de la Ronda Cervantes, havent-se produït en ambdues vies la reducció de dos a un sol carril, ha de tenir conseqüències negatives per a la circulació, essent previsible la producció futura d'importants col·lapses quan comenci el bon temps a la sortida del Passeig Marítim per Sant Simó. Com a conseqüència d'aquesta reducció de nombre de carrils, i tenint en compte l'existència d'un "Cediu el Pas" a la sortida de la Ronda Pintor Rafael Estrany, amb l'existència d'un semàfor a una distància de 10 metres que dificulta l'accés a la Ronda Cervantes mentre van passant cotxes cap amunt provinents de la Carretera Nacional - II. Avui en dia ja es pot comprovar com als voltants de les 19.00h, la cua de cotxes pel Passeig Marítim arriba a prop de la Piscina del Centre Natació Mataró, i cada vegada que el semàfor es posa verd, passen, amb prou feines 4 ó 5 cotxes, observació que ha fet un veí del barri de Rocafonda que ens ha fet arribar una queixa en aquest sentit.

    Des del nostre grup municipal tornem a expressar una preocupació que se centra en les conseqüències que la restricció de la circulació a les Rondes Pintor Rafael Estrany i Ronda Cervantes comportarà per la circulació per la ciutat de Mataró en un futur, tenint en compte que la reducció de dos a un sol carril, desnaturalitza el propi caràcter de "Ronda" d'aquestes dues vies, amb possibles conseqüències de col·lapse i circulació caòtica de caràcter general per a la ciutat de Mataró.

    És en base als antecedents esmentats que interessa dirigir al govern municipal les següents

    PREGUNTA:

    1.- S'ha realitzat un estudi d'impacte de la mobilitat i circulació per a la ciutat de Mataró, tenint en compte la transformació de les Rondes Pintor Estrany i Cervantes mitjançant la reducció de dos a un sol carril, i tenint en compte, sobretot, les èpoques de bon temps, l'afluència i sortida de vehicles pel passeig Marítim des de Sant Simó, els vehicles que accedeixen des de la carretera nacional, i la circulació provinent del barri de Rocafonda i Polígon Mata-Rocafonda?

    2.- Quines són les mesures que ha previst aquest govern municipal per a evitar futurs col·lapses circulatoris? "

    El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, s'assegura, abans de respondre les preguntes, que quan el Sr. Valls ha exposat: "i tenint en compte l'existència d'un 'Cediu el Pas' a la sortida de la Ronda Pintor Rafael Estrany, amb l'existència d'un semàfor a una distància de 10 metres que dificulta l'accés a la Ronda Cervantes mentre van passant cotxes cap amunt provinents de la Carretera Nacional II", en realitat feia referència a la Rda. Joan d'Àustria.

    Tenint en compte que la incorporació del carril bici a la Rda. Cervantes ha comportat una reordenació dels espais reservats a la circulació i l'estacionament, no es pot oblidar que aquest carrer té un flux de pas d'aproximadament 9.000-10.000 vehicles al dia. No s'hi ha reduït el nombre de carrils, l'únic que s'hi ha fet és ajustar-ne les amplades.

    Per tant, tal com passava abans, la ronda disposa de dos carrils de circulació, un per cada sentit, amb la incorporació d'un tercer carril amb moments de gir a l'esquerra, tret del de la plaça Puerto Rico, que no s'ha considerat necessari pel moviment de vehicles que hi ha en aquella cruïlla. En aquest sentit, tampoc s'ha jutjat necessari la realització de cap més estudi. Val a dir que aquesta reducció d'amplada de la calçada també ha permès reduir-ne la velocitat de circulació.

    Pel que fa al camp de la ronda de Joan d'Àustria, s'ha eliminat el carril d'incorporació directa des del passeig Marítim a fi d'alinear la vorera amb la ronda Cervantes, fet que ha modificat els temps de la cruïlla semafòrica i ha permès reduir les cues que s'hi produïen en hores punta.

    Ara bé, és cert que mentre que el passeig Marítim es faci servir com un by-pass de l'antiga N-II, aquest problema greu de les aglomeracions a la sortida persistirà €es registra un volum més gran de vehicles pel passeig Marítim que no pas per la N-II€.

    En relació amb la ronda Pintor Estrany sí que es va fer un estudi de trànsit l'any 2004, en què es determina que hi circulen uns 13.000 vehicles al dia €aquest vial continua tenint dos carrils, un per a cada sentit de la circulació, tot i que també s'hi ha practicat una reducció de les amplades€.

    En el moment en què en completin les obres d'enllaç del nord de l'autopista C-32, carretera de Mata i els nous ramals d'entrada i sortida de Barcelona, el trànsit de la ronda Rafael Estrany es preveu que disminueixi d'entre uns 7.500 a 10.000 cotxes al dia, segons els trams.

    Quant a l'estacionament de camions, aquests poden estacionar al centre logístic que s'ha fet a aquests efectes o als polígons industrials, aquells que no estacionin correctament començaran a ser denunciats pròximament.

    Pel que fa al carril bici, no s'ha fet un estudi d'utilitat, simplement s'han seguit els criteris del compromís adquirit d'instal·lar un carril bici a partir del Pla Director que va fer el Real Automòbil Club de Catalunya, l'any 96, actualitzat amb el Pla de Mobilitat Urbana aprovat l'any 2005.

    Tanmateix, el Sr. Manchado recorda que, com a resultat de la reunió mantinguda el 26 de gener amb els veïns de la zona, es va constituir una comissió amb els veïns i tècnics del departament per a solucionar possibles deficiències. Aquesta comissió es va trobar ahir per primer cop, arran de la qual s'han posat sobre la taula diferents propostes que a partir d'ara començaran a debatre's.

    El senyor José Manuel López, en primer lloc, creu convenient recordar que el tema de la ronda Pintor Estrany ja ha estat debatut en algun altre Ple. En relació amb això, el regidor del PP explica que pel que fa als embussos de Sant Simó €que, per cert, comptava abans amb dos carrils d'accés a la ronda i ara n'hi ha només un€, a partir d'ara, i amb l'inici de la temporada de platja, el problema de les aglomeracions serà més greu; tal com ha passat amb l'avinguda del Perú, que és un caos.

    Finalment, pel que fa a l'ús que es fa del vial de passeig Marítim, el Sr. López diu que la solució passa per parlar amb les administracions amigues i pel fet que l'entrada de Mata/Rocafonda per la C-32 sigui una realitat com abans millor.

     

    El senyor Fermín Manchado, en relació amb la sortida del passeig Marítim, que compta ara amb un carril d'entrada i un altre de sortida, reconeix que sí que és cert que abans n'eren dos però que es convertien en un de sol. El problema, en realitat, se situa més amunt i prefereixen desplaçar-lo una mica més avall, de manera que el flux circulatori de la ronda sigui més fluid.

     

    24 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L'INFORME DE LA PLATAFORMA PER LA RÀDIO.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

    "Recentment, la Plataforma per la Ràdio, principal entitat impulsora de la creació d'una ràdio municipal, ha presentat un informe en el que descriu tota una sèrie de mancances que observen en el projecte elaborat pel Govern Municipal.

    Tenint en compte la forta inversió econòmica que representa la creació de la ràdio, i només ens referim a les xifres econòmiques en la seva inversió inicial, ens sembla preocupant que l'entitat més interessada en què la ràdio es posi en funcionament ja denunciï des d'un bon principi tot un seguit de mancances prou importants, com per exemple la falta de professionalització o d'espais radiofònics propis previstos pel mitjà.

    Des del Grup Popular ja hem expressat en més d'una ocasió la nostra opinió contrària per aquest projecte, donat que considerem que la ciutat té altres necessitats més prioritàries i que no passen per la creació d'una ràdio municipal. Opinió d'altra banda, compartida pel Sr. Manuel Mas, ex-Alcalde de Mataró.

    PREGUNTA

    1. Tenint en compte l'informe de la Plataforma per la Ràdio, quina opinió li mereix al Govern Municipal? Es pensen prendre mesures al respecte per tal de solucionar les mancances assenyalades per la Plataforma?
    2. Quins elements han portat al canvi d'opinió del Govern Municipal sobre la ràdio municipal i concretament al Grup socialista?
    3. El Govern Municipal ha entregat les xifres econòmiques al respecte de la inversió inicial per la ràdio, però s'ha fet algun estudi de quin serà el seu cost en futurs exercicis? S'ha fixat des de l'Equip de Govern algun límit de despesa? Si és així, quina és aquesta quantitat i quina vigència tindrà?"

    El senyor Esteve Terradas, conseller delegat de Presidència, per a respondre correctament les preguntes, decideix presentar quin és l'estat de la qüestió de la gestió de la ràdio en aquests moments.

    Pel que fa a l'emissora municipal, s'han establert dos àmbits ben clars. Un primer àmbit de debat i discussió del projecte en què la Plataforma per la Ràdio hi està fent les seves aportacions; l'última reunió amb la qual, el 24 de gener, va ser molt fructífera i interessant.

    I, d'altra banda, però, aquest és també un moment de gestió en què hi ha sobre la taula la proposta de projecte d'estudis, que està en licitació d'espais per a l'emissora municipal, i en què també és rellevant l'acord del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya sobre l'adjudicació provisional per a la gestió de l'emissora. Tanmateix, ja s'ha presentat a totes les empreses i mitjans de comunicació de la ciutat.

    Aquest moment de debat ha d'acabar amb propostes ben concretes i ben aviat. Per exemple, en aquests moments sembla que s'ha arribat a un acord amb força agents €amb la Plataforma per la Ràdio i el grup municipal de CiU, entre d'altres€, que permetran establir consensos de cara a la primera quinzena del mes vinent.

    Pel que fa als òrgans de govern, els principis generals de l'emissora, de gestió, etc., quedaran establerts en els documents que permetran endegar el projecte.

    L'acord signat entre el tres membres del tripartit parla de la necessitat de fer participar la ciutadania en els afers públics de l'Ajuntament i, per tant, sota el principi que sense informació no hi ha participació, s'ha engegat un projecte que forma part dels diferents programes d'actuació municipal que el Govern ha aprovat.

    En relació amb el tema econòmic, el Sr. Terradas encara no està en disposició d'aportar dades detallades fins que no es tanqui el procés de debat. Tot i que sí que ja pot afirmar que el rigor econòmic i l'austeritat no han d'anar en contra de la professionalitat i qualitat dels prinicipis que regularan la gestió de l'emissora municipal.

     

    25 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE ELS CARRERS SENSE ASFALTAR A MATARÓ.

    El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

    "El Programa d'Actuació Municipal contempla per aquest any 2006, la urbanització d'alguns carrers en diferents zones de la nostra ciutat.

    Aquest Grup Municipal sempre ha insistit en la importància de fer de Mataró una verdadera capital de comarca, amb el que tot això implica: infraestructures, transports, etc. Actualment, encara existeixen alguns carrers de la ciutat que no estan asfaltats i això no és un bon símptoma per una ciutat que busca una major projecció exterior.

    PREGUNTA

    1. Quin criteri se segueix des del Govern Municipal per a decidir quins carrers entre en el PAM per tal de ser asfaltats i quins no?
    2. Quants carrers queden actualment a Mataró sense asfaltar?"

     

    El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Serveis i Manteniment, comença explicant que el Pla d'Asfalt que cada any s'impulsa es fa d'acord amb l'auditoria de l'any 95, en què es determinava l'estat dels carrers. És evident que el nombre de carrers que necessiten una intervenció són molts i cal establir diferenciacions.

    Els criteris que es tenen en compte són, per exemple, si són carrers amplis que suporten un volum important de trànsit i, per tant, provoquen molèsties de soroll als veïns; o bé per decisió conjunta amb altres serveis, especialment amb la Companyia d'Aigües, o perquè formin part d'una intervenció global com pot ser la reducció de barreres arquitectòniques i, per últim, en resposta a les justes demandes d'alguns veïns que ho requereixin.

    A Mataró encara hi ha carrers públics sense asfaltar però evidentment tots són pavimentats: aproximadament el 65% són asfaltats, el 3% són carrers amb llambordes, el 0,3% són de formigó i el 31% estan fets amb paviments especials, com ara la pedra artificial o la llamborda ceràmica, entre d'altres.

    D'altra banda, finalment ja l'any passat, la Universitat Politècnica de Barcelona va fer arribar, a la darreria de l'any, una nova auditoria que s'ajusta molt més a la realitat que la de l'any 95 i, per tant, aquesta es debatrà en la propera comissió informativa de Serveis Territorials.

     

    El senyor David Rovira li planteja la situació següent: el carrer que constitueix un cul de sac €del qual no recorda el nom i està ubicat al costat de l'equipament de Pla d'en Boet i sobre el carrer Juan Sebastian El Cano€, està pendent d'asfaltar. El regidor del PP vol saber si aquest entraria en els criteris de conveniència per a ser asfaltat.

     

    El senyor Francesc Melero li respon que el carrer en qüestió és d'àmbit privat, tot i que és cert que el president de l'associació de veïns de la zona s'ha posat en contacte per a buscar-hi possibles solucions. D'aquest vial, per tant, se'n parlarà a la propera comissió informativa. Es tracta del passatge Pizarro.

     

    El senyor David Rovira afegeix que no sabia que hi pogués haver carrers privats oberts al trànsit.

     

    El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, creu que la decisió última d'obrir o tancar al trànsit un carrer privat és dels propietaris dels edificis del propi carrer.

     

    26 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA SENYALITZACIÓ I LA PUBLICITAT COMERCIAL A LA CIUTAT DE MATARÓ.

    El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

    "Pocs dies abans de Nadal apareixien a la nostra ciutat força banderoles i pancartes, així com tres plafons de 2 metres d'alçada per 1 metre d'amplada collats a terra a la baixa Santa Anna, a la plaça Sant Joan amb Camí Ral i carrer Xammar amb plaça Can Xammar, anunciant un comerç inaugurat recentment a la plaça de Can Xammar.

    Gràcies a la documentació que se'ns ha facilitat, sabem que com a mínim, una part d'aquesta publicitat es va instal·lar sense la corresponent autorització i que finalment es va ordenar la seva retirada. Malgrat tot, ha complert el seu objectiu comercial.

    Atès que la publicitat es va col·locar sense autorització i que va romandre instal·lada les tres setmanes de més vendes durant l'any, el grup municipal de CiU presenta les següents,

    PREGUNTES:

    Primera.- Es va donar permís municipal per a la col·locació d'alguns dels elements instal·lats a la via pública per aquesta empresa?

    Segona.- Des d'algun departament o organisme autònom municipal s'ha fet alguna gestió en favor de la instal·lació d'aquests elements?

    Tercera.- Quina explicació dóna el govern municipal perquè elements instal·lats a la via pública sense autorització triguin 20 dies en ser retirats?

    Quarta.- En l'aplicació de la normativa municipal, hi ha alguna sanció prevista pels fets succeïts?

    Cinquena.- Com garanteix el govern municipal que no tornin a produir-se fets similars i que qualsevol altra empresa comercial o de serveis pugui gaudir de les mateixes condicions en un període de vendes com és el de Nadal?"

     

    La senyora Alicia Romero, consellera delegada de Promoció Econòmica, en resposta a la primera pregunta, diu que no es va donar el permís municipal, així com tampoc cap departament o organisme autònom municipal ha dut a terme cap gestió en favor de la instal·lació d'aquests elements.

    Tot i que des de l'IMPEM, aclareix la consellera delegada, s'acompanya qualsevol empresa que s'hi adreci per a demanar-li suport o assessorament, com ha estat el cas de la casa Actua, que s'hi va dirigir perquè creia que l'espai en qüestió no estava ben senyalitzat €recorda que es tracta d'una zona que encara està en desenvolupament urbanístic€.

    Pel que fa a l'explicació que dóna el govern per haver trigat 20 dies a ser retirats els elements instal·lats, en primer lloc, val a dir que no s'hi haurien d'haver instal·lat mai perquè no existia cap autorització. Per tant, Actua es va avançar il·legalment i l'Ajuntament va moure la seva retirada en el moment en què en va tenir constància. Des que es va fer el decret de retirada, el 5 de gener, fins al moment en què es va fer efectiva, el 9 de gener, van passar quatre dies més, però també perquè va coincidir amb la festa de Reis.

    En l'aplicació de la normativa municipal hi ha una sanció imposada de 600 euros, ja comunicada a través d'un decret, per no haver restituït la via pública tal com l'havien trobat. La instal·lació d'aquests elements ha malmès la via pública i aquest fet és punible.

    En resposta a la última pregunta, la Sra. Romero explica que el Govern garanteix que fets semblats no es reprodueixin perquè així ho assegura el procés que especifica la pròpia ordenança i a la qual, per tant, cal donar compliment.

     

    El senyor Joaquim Fernàndez, en relació amb el fet que no es va donar mai cap permís, pregunta a la Sra. Romero què es va respondre des del consistori, perquè entre tota la documentació que consta no hi ha cap resposta a una instància entrada el dia 20 a l'Ajuntament.

    El Sr. Fernández, pel que fa a la segona resposta de la consellera delegada, dóna a entendre que ell té informació de primera mà €que li pot comentar després en privat€ del nom de la persona que l'instal·lador havia de trucar en cas que algú s'acostés a la instal·lació i li fes preguntes o el nom de qui va trucar als propietaris que tenien pancartes penjades a les seves parets. Aquesta persona treballa a l'IMPEM.

    En referència a la tercera resposta, el Sr. Fernández expressa que entén que el Govern és coneixedor de la voluntat d'instal·lar aquests elements el dia 20 de desembre, dia en què es fa una sol·licitud, i no s'hi fa res fins al 9 de gener, fet que no es compren massa tenint en compte que els elements estaven situats en un lloc de pas habitual per a la majoria de mataronins. La resposta de l'Ajuntament no ha estat ràpida ni contundent i això podria donar pistes a altres possibles accions d'aquesta mena, un proper Nadal.

    Quant a la sanció de 600 euros, el portaveu de CiU la considera plenament justificada arran dels desperfectes causats.

    La senyora Alicia Romero confirma que, en tot cas, revisarà la documentació presentada sobre el cas, perquè creu que hi constava el requeriment fet el 5 de gener a fi que l'empresa en qüestió retirés els elements instal·lats. Reconeix que els procediments sempre es poden millorar a fi que no es produeixin més situacions com aquesta, perquè ningú no se'n pugui aprofitar i menys encara causar cap greuge.

     

    El senyor Joaquim Fernàndez vol deixar constància que la voluntat de millorar està molt bé però, en aquesta qüestió, s'hi ha reincidit, i tres vegades.

    27 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ EN REFERÈNCIA A LA NOVA CONFIGURACIÓ DE LES RONDES PINTOR RAFAEL ESTRANYA I RONDA CERVANTES.

    Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm.23

    28 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A QUÈ L'IME REDACTI UN PLA D'ACTUACIÓ AMB LES MESURES CORRECTORES QUE PERMETI SOLUCINAR LES MANCANCES DETECTADES AMB LA IMPLANTACIÓ DEL PLA D'EMERGÈNCIA I INFORMADES PELS CENTRES EDUCATIUS.

    El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent:

    "La llei 4/1997, de 20 de maig de protecció civil de Catalunya (DOGC, núm.2401, de 29/05/1997, la llei 31/1995 de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals (BOE núm. 269 de 10/11/1995 i el Reial decret486/1997 de 14 d'abril (BOE núm. 97 de 2370471997) determinen la necessitat de tenir fet i actualitzat el pla d'emergència del centre i la realització d'un simulacre a l'any com a mínim.

    Durant l'any 2003 tots els centres educatius de la Ciutat elaboraren un pla de seguretat i prevenció de riscos laborals propi.

    El Departament d'Educació, al llarg d'aquell any, va analitzar i avaluar aquest pla, al mateix temps que revisava les instal·lacions per a valorar i proposar les mesures correctores pertinents a fi d'evitar riscos laborals, en matèria de seguretat per a les persones que conviuen en aquests centres.

    Tenim constància que tots els centres educatius de la Ciutat van remetre a l'IME el llistat d'actuacions que calia fer a cada escola.

    Atès que han passat dos anys i que no s'han fet les actuacions que proposaven els tècnics del Departament d'Educació.

    Atès que el Departament d'Educació ha comunicat als centres que hi ha una assignació extraordinària de sis cents euros per fer petites actuacions que pal·lien les mancances detectades en el pla de seguretat i prevenció de riscos laborals.

    Atès que aquesta quantitat assignada pel Departament no soluciona les mancances detectades als centres educatius.

    És per això, que el grup municipal de CONVERGÈNCIA I UNIÓ presenta el següent

    PREC:

    Que, des de l'IME de Mataró, es planifiqui un pla d'actuacions als centres educatius que permeti solucionar les mancances detectades i denunciades pels centres per a què durant aquest any, quedin resolts aquests problemes de manteniment, seguretat i prevenció de riscos laborals."

    El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, explica que des del Govern municipal es veu amb bon ulls el prec del Sr. Caurin, perquè s'està d'acord amb el sentit del rerafons expressat.

    Per tant, només cal matisar la formulació concreta del prec, que en la redacció del Sr. Caurin, podria induir a la interpretació que és a l'Ajuntament a qui pertoquen, per obligació o d'ofici, totes les mesures de correcció de les mancances detectades arran de l'aplicació de la normativa, o bé de protecció civil o bé de prevenció de riscos laborals i que, en conseqüència, és l'Ajuntament qui ha d'assumir-les, fer-se'n càrrec i resoldre-les.

    Per tant, el prec es comparteix si es desprèn que allò que CiU proposa és que l'Ajuntament plantejarà a la Generalitat de Catalunya acordar la relació de mesures correctores que cal dur a terme en els centres públics d'educació infantil i primària derivades dels informes sobre l'aplicació de la normativa de protecció civil i prevenció de riscos laborals, i establir també la forma de realitzar-les. És a dir, qui, amb quin finançament i en quin termini previsible. A més, com a Ajuntament, s'informaria, no només CiU sinó també la resta de la comissió informativa i els centres afectats, dels termes amb què s'hauria produït aquesta interlocució i les mesures que se'n derivessin.

    Per tant, la matisació concreta sobre la formulació del prec, en primer lloc, ha d'expressar que el plantejament es fa com a Ajuntament €perquè no és exclusivament l'IME qui aborda tota la temàtica exposada, també s'hi implica el Servei de Manteniments€. Alhora, val a dir que aquests requeriments s'originen en la doble base normativa, en què una fa referència a protecció civil i, l'altra, a prevenció de riscos laborals. A més, el tema de protecció civil, quant a l'IME i el Servei de Manteniments, es porta a terme conjuntament des de l'àrea de Seguretat i Prevenció, que és des d'on els últims anys s'ha tirat endavant una tasca pionera en el camp de les pràctiques d'emergència i plans d'evacuació.

    Un altre matís que és important destacar és el necessari acord amb la Generalitat de Catalunya perquè és del parer dels municipis de Catalunya el fet que sigui el govern català qui assumeixi aquesta qüestió.

    Es tracta de mesures correctores o adaptacions derivades de la llei de Protecció Civil i de Riscos Laborals, és a dir, dues disposicions que són posteriors a l'existència del conjunt d'edificis educatius del parc de la ciutat i que, en el seu dia, van ser construïts o bé pel Ministeri d'Educació o bé per la Generalitat de Catalunya i que és comprensible que hi hagi qüestions que no compleixin €atès què es va fer primer€.

    Malgrat tot, l'aplicació concreta d'ambdues normes i les mesures correctores necessàries deriven, no tant de la titularitat patrimonial de l'edifici, sinó de la titularitat de l'activitat que s'hi realitza, que és el servei públic educatiu, competència de la Generalitat.

    Per això, quan l'any 2003 la majoria d'escoles van remetre a l'IME la relació de mesures correctores derivades d'aquestes normatives, ell mateix va manifestar a la Delegació Territorial en nom de l'Ajuntament de Mataró la disconformitat amb la manera de procedir, perquè semblava que s'induís que la responsabilitat bàsica fos del consistori mataroní. Aquest mateix parer també es fa ver arribar aleshores als directors i directores dels centres docents de la ciutat.

    Des de llavors, el que ha passat és que l'opinió de l'Ajuntament ja manifestada el 2003 ara és compartida per la majoria de municipis catalans. Tanmateix, des del 8 de setembre del 2004, hi ha hagut un acord entre la Generalitat de Catalunya i les dues entitats municipalistes en relació a quins termes de col·laboració cal establir pel que fa al manteniment, la reforma, l'adequació i la millora dels centres educatius. Per tant, és en aquest marc que cal traslladar la tipologia de cadascuna de les mesures que es considerin necessàries per a l'aplicació de les dues normatives. Aquestes podran ser de caràcter funcional, d'equipament o infraestructurals.

    També cal dir que d'aleshores ençà la Generalitat de Catalunya ha proveït progressivament més fons per a reformes i millores (90.000 euros de l'any 2003 al 2004, 180.000 al 2005 i se'n preveuen 240.000 enguany).

    El Sr. Comas reitera que, malgrat tot, algunes actuacions puntuals ja han estat empreses pel Servei de Manteniments, més enllà d'allò que li seria exigible.

    Finalment, en relació amb els 600 euros a cada centre, el president de l'IME confessa, amb tota sinceritat, que gràcies al Sr. Garcia Caurin s'ha assabentat de l'existència d'aquests diners. Continua dient que s'esperava que se n'hagués pogut parlar abans i, més encara, quan dijous a la tarda va tenir una reunió de tres hores amb el director de Serveis Territorials per a parlar de totes aquestes qüestions exposades. A propòsit d'això, el Sr. Comas constata que hi ha centres que ja han rebut els diners però no tots i sembla que encara no se n'ha formalitzat el procediment d'avís de l'enviament de la suma.

    Pel que fa aquest ajut, el president de l'IME en fa una valoració positiva en tant que representa un primer pas per al reconeixement de la responsabilitat de la Generalitat en aquesta matèria, però una de negativa per la manca de concreció del procediment i perquè introdueix incerteses sobre quin ús final han de tenir aquests diners i qui ha d'assessorar els centres.

    El senyor Vicent Garcia Caurin agraeix l'acceptació del prec i explica que la preocupació de CiU rau en la seguretat dels centres educatius de la ciutat.

     

    29 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ RESPECTE LA GESTIÓ DE PROHABITATGE DELS PROBLEMES SORGITS AMB ELS ARRENDATARIS DELS HABITATGES DE PROTECCIÓ PÚBLICA DEL C. JAUME COMAS I JO NÚM. 16.

    El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

    "El passat Ple ordinari de data 8/07/2004, arrel d'un prec presentat per aquest Grup municipal en referència al rescabalament dels perjudicis causats als arrendataris dels habitatges de protecció oficial en règim de lloguer de l'immoble del C/ Jaume Comas i Jo núm. 16, el Sr. Regidor, conseller delegat d'Habitatge, adoptà el compromís compensatori de subvencionar la despesa del gas i de que no es cobraria als veïns la despesa d'aigua calenta durant tot un any, i que a més es duria a terme una compensació en metàl·lic a compte de despeses comunitàries o en la reducció del lloguer de l'any vinent.

    Havent transcorregut un any i mig des de l'esmentat Ple Ordinari, sembla ser que els esmentats habitatges continuen presentant deficiències no havent-se resolt totes les anomalies que foren denunciades en el seu moment, tal i com se'ns ha posat en coneixement a aquest grup municipal. Així mateix, tal com se'ns ha expressat, no s'han dut a terme el compromís compensatori anunciat en el seu dia, o aquest s'ha dut a terme de forma incompleta.

    S'ha donat el cas, així mateix, que algun arrendatari que ha resolt el contracte de lloguer per expiració de termini o renúncia, en el moment de recuperar la fiança constituïda en el seu dia, se li ha expressat per part de la dipositària PUMSA la necessitat de descomptar una part del seu import atès que en el seu dia es produí un error de càlcul de despeses, repercutint en l'arrendatari de forma inadequada un suposat error de càlcul l'origen del qual no és clar, a més de ser discutible havent-hi un compromís de rescabalament anterior.

    És per l'exposat que aquest grup municipal interessa formular les següents

    PREGUNTES

    1.- S'ha complert el compromís de rescabalament anunciat per aquest govern municipal a favor dels arrendataris de l'immoble del C/ Jaume Comas i Jo?

    2.- Quina subvenció de la despesa de gas s'ha dut a terme?

    3.- S'ha deixat de cobrar als arrendataris la despesa de l'aigua calent durant tot un any?

    4.- S'han reduït les depeses comunitàries amb finalitat de rescabalament?

    5.-S'ha reduït l'import del lloguer corresponent a l'any 2005 amb finalitat de rescabalament?

    6.- Per quines causes i motius PUMSA ha interessat la reducció de l'import de les fiances constituïdes en el seu dia pels arrendataris, en el moment en que, des del passat dia 8/07/2004 fins l'actualitat, s'ha rescindit el contracte de lloguer d'algun dels habitatges del C/ Jaume Comas i Jo núm. 16 ?"

     

    El senyor Alcalde indica que en aquest punt de l'ordre del dia ha demanat la paraula la Candidatura d'Unitat Popular, representada pel Sr. Joan Jubany i Lorente. La persona que intervé és la Sra. Carme Polvillo per a demanar explicacions per la mala gestió dels habitatges del c/ Jaume Comas i Jo, sobretot, en relació als augments desmesurats de la quota comunitària i l'existència d'un error de càlcul d'aquesta quota, i per la prepotència de l'actitud mostrada per PUMSA.

     

    El senyor Genís Bargalló, conseller delegat d'Habitatge, reconeix que hi ha hagut un error de càlcul, una diferència important en les previsions de despeses de la comunitat, que quantifica el valor de les despeses des del setembre del 2003 fins al desembre del 2005, en 10.000 euros i escaig. És això allò que ara s'ha intentat regularitzar.

    Pel que fa als edificis, n'hi ha cinc de protecció oficial €aquests són 24 de 113 habitatges€.

    Respecte a la primera pregunta, el Sr. Bargalló respon que sí que s'ha complert el compromís de rescabalament: no només s'ha abonat per part de PUMSA la despesa de gas des del setembre del 2003 fins al setembre del 2004 i la despesa d'aigua calenta sanitària, sinó que també s'ha abonat el manteniment de la instal·lació solar. Per tant, la subvenció de la despesa de gas ha estat de 6.943,13 euros.

    Pel que fa a la tercera pregunta, el conseller delegat d'Habitatge diu que sí que s'ha deixat de cobrar als arrendataris aquesta despesa, quantificada en 696,74 euros.

    En relació amb la quarta pregunta, la resposta és que sí que s'han reduït les despeses comunitàries, durant els mesos d'octubre, novembre i desembre del 2004 no es va cobrar quota de comunitat i, al gener del 2005, una quota menor de la que tocava.

    Quant a la cinquena pregunta, el Sr. Bargalló afirma que el Govern no es va comprometre mai a reduir el lloguer, perquè aquest està regulat per la Llei d'Arrendaments Urbans, i modificar el lloguer voldria dir modificar el contracte.

    Finalment, en resposta a la sisena pregunta, val a dir que només hi ha hagut un cas aparegut en els mitjans de comunicació amb unes acusacions greus i, davant del qual, Habitatge es reserva el dret d'emprendre accions legals per a restituir l'honor de la institució.

    El 21 de desembre del 2005 va tenir lloc la reunió anual amb els llogaters de l'edifici amb dos punts de l'ordre del dia, un dels quals era restablir les despeses comunitàries i la comunicació de la nova quota i, l'altra, l'elecció del representant de la comunitat. En la reunió es van fer comptes de les despeses del període 03-05, comptabilitzant totes les despeses d'aquest edifici, descomptant els compromisos de la despesa d'aigua calenta i gas des del setembre del 2003 fins al setembre del 2004, descomptant el manteniment de la instal·lació solar i comptabilitzant els ingressos efectuats fins a aleshores. El resultat fou aquesta diferència de 10.000 euros. Va ser un error de previsió des del principi.

    En aquesta reunió també es va acordar, per part dels mateixos llogaters, procedir a la regularització d'aquesta diferència en 12 quotes. Però, la rescissió del contracte d'una persona el 30 de desembre del 2005 ha fet que estigui pendent la regularització d'aquest pagament respecte a les despeses reals de la comunitat. Per tant, calia fer un únic rebut per a regularitzar aquesta quota.

    Pel que fa a l'adjudicació dels habitatges, només s'hi va contemplar l'ingrés de la fiança, que era d'un mes, i una garantia de cinc mesos. En aquest cas, la fiança es retorna íntegrament i la garantia també tot descomptant-ne la part de la despesa que cal regularitzar.

    El Sr. Bargalló es mostra obert a mostrar totes les xifres al Sr. Valls en el proper consell d'administració, així com recorda que tota la comunitat té accés a totes les dades, tal com ja se'ls ha informat a través d'una carta.

     

    El senyor Antoni Valls no posa en dubte que s'hagi fet arribar tota aquesta informació, però és clar que hi ha hagut algun problema a l'hora de donar aquesta informació de manera individualitzada i concreta, especialment en referència a la persona que decideix rescindir el seu contracte de lloguer. El Sr. Valls reconeix que personalment ha vist algun full de liquidació i no s'acaba d'entendre massa d'on es dedueix la quantitat que es descompta de la fiança. Potser hi ha hagut una manca d'explicacions oportunes.

    CiU creu que s'hauria d'individualitzar més cada cas concret a l'hora de determinar aquestes despeses perquè, al cap i a la fi, es tracta d'un error de càlcul o previsió que ha trasbalsat de manera lògica tots els afectats.

    El senyor Genís Bargalló es compromet a donar totes les explicacions que calgui i, si s'escau, de manera individualitzada.

     

    30 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PERQUÈ ES PROCEDEIXI A NETEJAR LES PINTADES NO AUTORITZADES (GRÀFITS) A LA CIUTAT.

    El senyor Carlos Súnico, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent:

    "Atesa la constant proliferació de pintades no autoritzades de diferents tipus i continguts en diferents indrets de la nostra ciutat que afecten tant al mobiliari urbà com a les façanes d'edificis públics i privats, especialment als comerços, així com a altres espais.

    Atès que les esmentades pintades afecten de manera directa al nostre entorn urbà més immediat, amb el deslluïment de mobiliari urbà i façanes fonamentalment, generant una evident sensació de brutícia.

    Atès que segons disposa l'article 45, 46 i 47 de l'Ordenança General de Residus Urbans i Neteja Viària així com el que disposa amb caràcter més general l'article 4 de l'Ordenança de Civisme.

    Atès per tant que aquest tipus de pintades no autoritzades que embruten el mobiliari urbà com les façanes d'edificis públics i privats poden constituir en el seu cas una infracció de caire administratiu per l'incompliment del que disposa una Ordenança Municipal i que és competència d'aquest Ajuntament vetllar pel correcte compliment i aplicació de les seves Ordenances.

    Atès que tot i les actuacions que es duen a terme per part d'aquest Ajuntament des de diferents vessants (preventiva- sancionadora etc...) per solventar la problemàtica de les pintades que embruten la nostra ciutat els resultats no es poden qualificar com a satisfactoris, reconeixent però que la solució al problema no és fàcil.

     

    Atès que per assolir una ciutat neta i agradable per viure es fa necessari, entre d'altres moltes actuacions, millorar el nostre entorn urbà més immediat que es veu afectat per la proliferació ja senyalada de pintades no autoritzades a tot tipus d'espais públic i privats.

    Atès que l'actuació d'aquest Ajuntament respecte la neteja d'aquests tipus de pintades es limita en aquests moments (fer referència a les actuacions que es realitzen si és el cas. En cas contrari fer referència a que no es realitza cap tipus d'actuació ) .

    Atesa la conveniència a fi i efecte de mantenir una ciutat neta de poder ampliar de conformitat amb la normativa vigent l'àmbit d'actuació municipal actual respecte la neteja de les esmentades pintades no autoritzades.

    PREC

    1. El Govern Municipal inclourà dins del nou Pla de Neteja i Residus Urbans actualment en el.laboració, un capítol per la neteja de pintades no autoritzades (grafits) al mobiliari urbà i a les façanes.
    2. Dur a terme a petició dels propietaris d'immobles la neteja de les façanes privades, sense cost per als particulars. "

    El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Serveis i Manteniment, comenta, en relació al primer prec, que en el nou Pla de Neteja i Recollida de Residus Urbans es contempla la neteja específica de grafits, pintades, etc., que es facin al mobiliari urbà, així com a les façanes de les edificacions i construccions públiques.

    Pel que fa al segon prec, el conseller delegat, es compromet a estudiar els diferents aspectes tècnics i econòmics del mateix a fi de determinar les condicions de les possibles actuacions i, en tot cas, aquestes serien incorporades al debat de la propera presentació que es faci d'aquest nou contracte de neteja.

     

    I no havent-hi més assumptes a tractar el Sr. Alcalde aixeca la sessió a un quart d'onze de la nit, de la qual cosa com a Secretari en dono fe.