Mataró gairebé arriba als 125.000 habitants

 

Mataró tenia a principis d’any 124.934 habitants (467 més que l’any anterior), dels quals 19.059 són de nacionalitat estrangera (15,25%). La població estrangera a la ciutat ha baixat un 5,04% en un any (-1.012). Cal tenir en compte també l’increment de les nacionalitzacions d’estrangers residents a Mataró (1.441).

 

Els detalls sobre el contingut de l’Estudi de Població els ha analitzat el Cap del Servei d’Estudis del’Ajuntament, Jordi Arderiu.

 

Des de l’any 2000 s’observa com la població ha anat minvant progressivament el seu ritme de creixement: l’augment de 2.002 habitants del període 2011-2015 és inferior al del 2010-2014 (+2.721), clarament més petit que el del 2009-2013 (+4.286) i molt més encara si el comparem amb el del 2002-2006 (+11.104).

 

El motor principal del creixement de la població és el saldo natural (diferència entre naixements i defuncions. Pel que fa al saldo migratori (diferència entre altes i baixes), també registra una variació anual positiva de +112 habitants. Per nacionalitats, el saldo migratori de població de nacionalitat espanyola és lleugerament negatiu (-21 habitants), mentre que el de nacionalitat estrangera registra una variació positiva de +133 habitants.

 

La incidència de la població de nacionalitat estrangera –nascuda o no a la ciutat- continua sent un aspecte bàsic per poder entendre la dinàmica demogràfica de la ciutat més enllà dels corrents migratoris. En aquest sentit, en el darrer any, una part de l’increment anual de la població de nacionalitat espanyola és el fruit de la consecució de la nacionalitat espanyola per part de persones que tenien abans nacionalitat estrangera. En el decurs de 2014, 1.441 residents han experimentat aquest canvi.

 

Al llarg dels darrers cinc anys, Mataró ha augmentat la seva població en 2.052 nous habitants. A partir del període 2005-2009, la component vegetativa (diferència entre naixements i defuncions) del creixement demogràfic ha anat guanyant pes progressivament. En el període 2010-2014, el creixement natural dóna compte de la totalitat del creixement de la població registrat en els darrers cinc anys.

 

En el darrer any, cinc dels onze barris de la ciutat han vist augmentar la seva població. Els que més han crescuts en termes absoluts són l’Eixample (+487), Rocafonda (+123), Cirera (+46) i Centre (+21). Per contra, els barris que registren les disminucions més significatives són Pla d’en Boet (-72), Molins-Torner (-53) i La Llàntia (-50). En termes relatius, els barris que registren les variacions anuals més significatives són l’Eixample (1,60%), Rocafonda (1,12%) i Centre (0,48%), mentre que Molins-Torner i Cerdanyola són els barris que registren variacions negatives de la població en els darrers tres i quatre anys, respectivament.

 

 

L’any 2014 s’han registrat 5.462 altes, 32 més que al 2013, fet que suposa una varniació relativa del 0,59%. En el període 2010-2014 se n’han registrat 28.294, -927 menys que durant el període 2009-2013, amb una variació percentual del -3,17%. La taxa d’altes dels darrers cinc anys se situa en el 45,60‰, 1,70 punts per mil per sota de la registrada durant el període 2009-2013.

 

En el període 2010-2014, el patró de la procedència de les altes manté la distribució observada en els darrers anys: lleuger guany positiu de les altes procedents d’altres municipis de Catalunya (+105) i de la resta de l’Estat (+46), acompanyat per una clara caiguda de les altes procedents d’altres països (-1.079). En termes percentuals, els barris que registren percentatges d’altes procedents d’altres municipis de Catalunya superiors al 50% són Vista Alegre (57,81%), Centre (53,82%), Cirera (50,97%) i Eixample (50,27%). Els barris que tenen els percentatges més elevats d’altes procedents de la resta de l’Estat són Pla d’en Boet (16,10%), La Llàntia (15,93%) i el Centre (15,03%), mentre que els que registren els percentatges més alts d’altres països són Rocafonda (71,11%), Palau-Escorxador (65,97%) i Cerdanyola (60,97%).

 

El darrer any s’ha registrat un total de 5.350 baixes, 182 menys que l’any 2013, la qual cosa representa una variació en termes relatius del -3,29%. El total de baixes del període 2010-2014 ha estat de 28.887, 485 menys que en el període 2009-2013, fet que suposa una variació relativa del -1,65%. En els darrers cinc anys, la taxa per mil de baixes a Mataró ha estat del 46,56‰, -0,96 punts per mil inferior al període 2009-2013.

 

 

 

El 2014, els principals saldos negatius es registren en els trams d’edat de 35-39 anys (-55), 50-54 anys (-33) i 5-9 anys (-23), mentre que els més positius es registren en els de 20-24 anys (49) i 15-19 anys (30). Aquesta distribució anual és representativa del que ha passat al llarg dels darrers cinc anys. En els darrers cinc anys, Mataró registra saldos negatius en els trams d’edat entre els 30 i els 54 anys i en els dels menors de 10 anys. El tram de 35-39 anys és el que registra el saldo més negatiu, amb -321 habitants. Per contra, els saldos positius els obtenen els trams entre els 10 i els 29 anys i entre els majors de 55 anys, essent el tram de 15-19 anys el que registra el saldo més positiu, amb 253 habitants.

 

Si es comparen estocs de població, una de les dades que més crida l’atenció és la disminució de la població de 16-35 anys en 6.619 habitants entre l’1 de gener de 2010 (36.226) i l’ 1 de gener de 2015 (29.607).

 

 

 

Seguint la tendència dels darrers dos anys, la població de nacionalitat estrangera registra un descens respecte del total que sumava al començament de l’any. L’1 de gener de 2015, la població de nacionalitat estrangera suma un total de 19.050 habitants —el 15,25% de la població total—, 1.012 habitants menys que l’any anterior, fet que representa una variació del -5,04%. Les deu primeres nacionalitats amb major presència a Mataró han registrat descensos respecte dels valors d’1 de gener de 2014, amb l‘única excepció de la població de la Xina, ja que augmenta en 144 habitants fins a arribar als 2.114. La disminució més elevada en termes absoluts correspon a la població del Marroc (-450), seguida de la de Gàmbia (-121) i Colòmbia (-86).

 

La distribució de la població de nacionalitat estrangera és molt desigual en el conjunt de la ciutat. Els barris que en termes absoluts i percentuals tenen un major nombre d’habitants de nacionalitat estrangera són Cerdanyola (6.594 habitants i 34,61%), Rocafonda (3.731 i 19,59%) i l’Eixample (2.794 i 14,67%). Aquests percentatges contrasten amb els que registren altres barris de la ciutat com ara Vista Alegre (1,38%), La Llàntia (1,33%) i Molins-Torner (2,29%).

 

 

 

En el darrer any s’ha registrat un total de 1.293 naixements, 53 menys que l’any anterior, la qual cosa representa una variació relativa del -3,94%. Aquesta és la xifra més baixa dels darrers deu anys, pràcticament igual a la registrada l’any 2003 (1.299). Tot i això, es tracta d’un nombre anual superior o molt superior als que es van registrar entre els anys 1982 i 2003. Per al conjunt del període 2010-2014, el total de naixements ha estat de 7.225 nadons, 287 menys que en el període 2009-2013, amb una variació relativa del -3,82%. La taxa bruta de natalitat de l’any 2014 és del 10,37‰, -0,46 punts per mil inferior a la de l’any anterior. Per al conjunt del període 2010-2014, la taxa bruta és de l’11,64‰, -1,12 punts en el període 2009-2013.

 

La taxa general de fecunditat (TGF) –relació entre el nombre de nascuts vius per cada 1.000 dones en edat fèrtil (dones entre 15 i 49 anys)– ens permet tenir una major precisió sobre el comportament de la fecunditat, ja que tan sols té en compte la població femenina en edat de fecundar. La taxa de Mataró per al període 2010-2014 se situa en el 48,18‰, -1,48 punts per mil inferior a la del període de cinc anys abans. En el període 2010-2014, les taxes generals de fecunditat (TGF) per barris més elevades corresponen a Rocafonda (57,74‰), Cirera (57,14‰) i Palau-Escorxador (56,71‰), mentre que les més baixes són les de Vista Alegre (35,68‰), Peramàs (38,84‰) i Centre (40,41‰).

 

El percentatge de naixements de mare de nacionalitat estrangera representa el 23,7%.

 

 

L’any 2014 s’ha registrat un total de 928 defuncions, 27 més que al 2013, la qual cosa suposa una variació del 3%, amb una taxa bruta de mortalitat del 7,44‰. En els darrers cinc anys se n’han registrat 4.580, amb una taxa del 7,38‰, 0,18 punts per mil superior al període anterior. La taxa de mortalitat de Mataró dels últims cinc anys és del 7,38‰, 0,03 punts per mil superior al període anterior.

 

La xifra de defuncions s’ajusta als nivells d’envelliment de la població malgrat millori l’esperança de vida. Un envelliment de la població que es pot veure a través de la mitjana d’edat de la població que se situa en 40,96 anys, 0,28 anys més que a 1 de gener de 2014. La mitjana d’edat dels homes se situa en 39,51 anys i la de les dones en 42,39 anys (2,88 anys de diferència entre una i altra). El barri que registra la mitjana d’edat més elevada és Peramàs (45,16 anys) i el que té la més baixa és Cirera (38,29 anys). Les dones de Peramàs són el grup de persones que registra la mitjana d’edat més elevada (47,19 anys), mentre que la més baixa correspon als homes de Cirera (37,24 anys).

 

L’any 2015 l’índex d’envelliment (quocient entre la població de 65 o més anys i la menor de 15 anys) se situa en el 0,99, (+0,02 respecte a 2014). Aquest és un fet coherent amb l’evolució seguida per l’estructura per edat de la població, amb un equilibri relatiu pel que fa als dos extrems de la piràmide –tots dos creixen- mentre s’intercanvien posicions els trams d’edat centrals de joves adults i adults. Els barris que registren els índexs d’envelliment més elevats són Peramàs (1,78), Molins-Torner (1,28), Pla d’en Boet (1,27) i Eixample (1,22). En el darrer any, tots els barris han incrementat aquest índex, tret del barri del Centre.

 

 

L’esperança de vida en néixer del període 2010-2014 és de 82,70 anys per al conjunt de la població, fet que representa un increment de 0,27 anys. Per sexes, la dels homes és de 79,56 anys i la de les dones és de 85,70 anys, amb una variació respecte del període 2009-2013 de +0,54 i -0,04 anys, respectivament. La diferència en l’esperança de vida de tots dos sexes és de 6,14 anys favorable a les dones.

 

 

En el darrer any s’ha mantingut la tendència en la creació de noves llars. Així, l’1 de gener de 2015 , el nombre de llars a Mataró és de 47.429, 412 més respecte del total que hi havia al principi de l’any, amb una variació relativa del 0,88%. Es tracta d’un increment moderat que supera els valors registrats des de l’any 2011, però lluny dels màxims assolits entre els anys 2001 i 2006, amb valors clarament superiors a les 1.000 llars per any. Al 2015, les llars que han augmentat més en termes absoluts han estat les unipersonals (267), les de dos membres (162) i les de quatre membres (54); per contra, les llars formades per tres membres han disminuït en 42.

 

Per grandària, les més nombroses són les de dos membres (13.254 i 27,94%), seguides per les unipersonals (11.934 i 25,16%) i per les de tres membres (10.068 i 21,23%).

 

A 1 de gener de 2015, la grandària mitjana de les llars és de 2,63 membres, -0,01 membres inferior a l’any passat i -0,05 respecte d’ara fa cinc anys. Per barris, la mitjana més elevada correspon a Vista Alegre (2,92 membres), seguida per Rocafonda (2,89) i Palau-Escorxador (2,86). La més baixa, com ja ha passat en els darrers cinc anys, correspon al barri de Centre (2,22 membres).

 

 

El 2014 s’ha computat un total de 8.674 moviments de canvi de domicili entre barris, xifra inferior en 303 moviments a la registrada l’any 2013, fet que suposa una variació relativa del -3,38%. El barris que tenen el saldo positiu més elevat són l’Eixample (5,66%), Centre (5,45‰) i Cirera (4,32‰), mentre que els que presenten un saldo més negatiu són Pla d’en Boet (-18,13‰), La Llàntia (-13,63‰) i Molins-Torner (-10,05‰).