Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Can Palauet acull una exposició col·lectiva que reflexiona sobre la relació entre l'art i el joc

Escoltar

Can Palauet acull una exposició col·lectiva que reflexiona sobre la relació entre l'art i el joc

Can Palauet acull fins el 20 de febrer de 2005 l'exposició 9 jocs d'art i una pregunta sempre per fer, una mostra col·lectiva produïda pel Museu d'Art de Sabadell a cura d'Experimentem amb l'art i que el Patronat Municipal de Cultura de Mataró (PMC) ha adaptat per tal de donar cabuda a artistes locals. També compta amb la col·laboració de Milar.

L'exposició, que és dins de la programació estable d'arts visuals del PMC, respon als objectius fixats per aquesta institució:

  • inclou artistes locals, com ara Jordi Cuyàs i Jaume Simon, Carme Torrent del col·lectiu PA CK o Antoni Bou
  • incentiva la creació, donat que 6 de les 9 propostes han estat concebudes especialment per a l'exposició i els artistes han disposat d'un import per a la producció
  • fa un servei pedagògic, ja que s'hi ha organitzat visites guiades amb taller adequades als diversos nivells educatius.

A 9 jocs d'art i una pregunta sempre per fer, 9 artistes de diferents disciplines proposen 9 jocs pensats i fets per ser jugats amb públics oberts a les noves experiències creatives. És una exposició sobre l'art modern pensada per a tots els públics i té un component educatiu. El fil conductor de la mostra serà la relació entre art i joc.

Les 9 obres, de diferents disciplines artístiques, que s'exposen a Mataró són: Porró amb daus, de Joan Brossa (1969); Petjades, de Fina Miralles (1976); Matarona, de Jordi Cuyàs i Jaume Simon (1986-1988); Contes, de Maria Cusachs (2004); Cargolar i descargolar, de Jordi Palet (2004); Cosos, de PA CK (Carme Torrent, Oriol Blanch i Constanza Brncic) (2004); CalMA, de Xavier Canals (1979-2004); Escalarpa, de Riccardo Massari Spiritini (2004); i A vegades només calk canviar el punt de vista, d'Antoni Bou (2004).

L'exposició s'obre amb la presència de 3 obres d'artistes que han treballat a partir de les relacions entre l'art i el joc: Joan Brossa, Fina Miralles, Jordi Cuyàs i Jaume Simon. Així el poema objecte de Brossa, l'acció filmada de Miralles i l'escultura pública de Cuyàs i Simon es mostren com a referents d'aquest jugar i experimentar amb els límits de la creació artística.

Tot continua amb 6 intervencions concebudes expressament per a l'ocasió i fetes amb la voluntat que el públic hi interaccioni. Els diversos espais de Can Palauet són ocupats per les imatges i el joc constructiu que proposa Maria Cusachs; la transdisciplina que suma la dansa, la tecnologia i la psicologia del col·lectiu PA CK, en què la imatge de l'espectador es fragmenta a les parets de la sala; les històries instal·lades de l'agent teatral Jordi Palet, en què els cargols deixen rastres escrits a les parets; les poesies visuals amb la paraula "ma" de Xavier Canals, els experiments sonors de Riccardo Massari Spiritini, que ha convertit en instrument musical l'escala de Can Palauet; i l'arquitectura d'Antoni Bou, que proposa un canvi del punt de vista de l'espectador i ho fa enfilant-lo al sostre.

Els 9 jocs d'art s'acompanyen d'1 altre espai també de trobada i d'intercanvi amb els públics, que acull part de la documentació sobre les múltiples relacions entre l'art i el joc. Un espai que vol fer créixer encara més el diàleg entre l'exposició i el públic, i continuar formulant preguntes que facilitin el joc.