La població de Mataró arriba a 118.891 habitants

La població de Mataró a 1 de gener de 2006 era de 118.891 habitants. Aquesta dada la recull l'Estudi de Població de Mataró elaborat pel Servei d'Estudis i Planificació de l'Ajuntament. La publicació conté les dades demogràfiques i socials extretes a partir del Padró municipal d'habitants i ha estat presentat avui per la regidora de Serveis Centrals i Planificació, Pilar González Agàpito.

En el decurs de 2005 s'ha mantingut la tònica de creixement de la població dels darrers anys. Un creixement que es deu en bona part a la component migratòria (diferència entre altes i baixes) i en menor mesura al creixement natural (diferència entre naixements i defuncions).

Durant el 2005 la població de Mataró ha augmentat en 2.127 persones, que en termes relatius significa un creixement de l'1,82%. Aquestes xifres mantenen la tendència dels darrers anys de creixement demogràfic de la ciutat, però a un ritme lleugerament inferior. Un creixement que es distribueix de forma desigual per la ciutat, ja que mentre els barris de Cirera (4,07%), Palau-Escorxador (3,61%), La Llàntia (2,66%) i Centre (2,65%) presenten variacions clarament positives, Pla d'en Boet (-0,61%) i Molins-Torner (-0,63%) presenten un creixement negatiu.

Altes i baixes

La major part del creixement de la població es deu al saldo migratori i, més en particular, al de la població de nacionalitat estrangera. En el decurs del 2005 s'han empadronat a Mataró 6.573 veïns nous procedents d'altres poblacions o països, aquesta xifra suposa un nou màxim des de finals dels 90 en què es va iniciar aquesta etapa d'augment continuat de la població. Tanmateix en termes percentuals s'observa un temperament en el ritme de creixement, ja que l'increment d'1,64% de 2005 es troba lluny del 7,21% de 2004, l'11,05% de 2003 o el 29,06% de 2002. Ponderant les altes rebudes per la població de cada barri al llarg del període 2001-2005 són els barris de Palau-Escorxador (86,62€), Rocafonda (70,43€) i Cirera (62,82€) els que més altes han registrat.

A l'igual que passa amb les altes, les baixes també han registrat el 2005 un nou màxim en els darrers cinc anys amb 4.852. Com en el cas de les altes també s'observa una certa moderació en el ritme d'augment de les baixes passant de variacions anuals superiors al 22% en el 2000 i el 2001 a poc més del 12% en el 2005.

És a dir, pel conjunt del període 2001-2005, el saldo migratori ha estat positiu en 9.893 habitants, 1.721 en el darrer any.

Població estrangera

Una mica més de 17.000 residents de la ciutat són d'origen estranger, fet que situa el percentatge de població nascuda a d'altres països en el 14,33% del total de la població, 1,78 punts més respecte a fa un any. Per nacionalitat, el percentatge de població estrangera se situa en el 14,38%. La distribució de la població de nacionalitat estrangera és molt desigual entre els barris de la ciutat. Així, sobre la població total de cada barri la població nascuda a l'estranger representa el 31,76% del Palau-Escorxador, el 27,24% de Rocafonda i el 17,94% de Cerdanyola. Percentatges que contrasten amb el 3,70% de Vista Alegre i el 6,22% de la Llàntia.

Per àrees geogràfiques, un 41,44% del estrangers són del Magreb, el 20,97% prové del Centre i Sud-Amèrica, el 18,58% de països de l'àrea subsahariana i el 9,59% de l'Orient Llunyà. Mentre en els casos de Centre i Sud-Amèrica i Àfrica Subsahariana la suma total de residents està formada per persones amb diferents nacionalitats, en el cas del Magreb i l'Orient Llunyà podem parlar pràcticament en exclusiva de marroquins i xinesos.

Sobre el total de la població de Mataró, els nacionals de països del Magreb representen el 5,96%, els centre i sud-americans el 3,02%, els subsaharians el 2,67% i els de l'Orient Llunyà l'1,38%.

Naixements

En el decurs de 2005 s'han registrat 1.484 naixements, xifra que és un 2,70% superior a la registrada a principis de 2004. Una variació positiva que es queda curta respecte els valors assolits els darrers dos anys amb el 12,28% (2004) i 10% (2003). La taxa bruta de natalitat (naixements cada 1.000 habitants) se situa en el 12,59€ (per mil), 1 punt més elevada que la de l'any passat. Pel conjunt del període dels darrers cinc anys la taxa de natalitat ha estat de l'11,48€

Per barris, les taxes més elevades corresponen a Cirera (18,42€), La Llàntia (14,58€) i Cerdanyola (13,47€), mentre que les més baixes són les de Peramàs (8,85€) i Pla d'en Boet (9,73€).

Defuncions i edat mitjana

L'any 2005 s'han registrat 908 defuncions, un 12,10% més que l'any 2004. Aquest nombre de defuncions s'ha de considerar com un fet normal, ja que malgrat la millora de l'esperança de vida en els darrers anys, l'envelliment de la població de Mataró continuarà afavorint la tendència a l'alça dels nivells bruts de mortalitat. Aquest envelliment de la població pot veure's amb l'evolució de l'edat mitjana de la població. A 1 de gener de 2006, l'edat mitjana a Mataró era de 39,21 anys, el que suposa un envelliment de 0,08 anys respecte a fa un any. L'edat mitjana dels homes se situa en els 37,74 anys i la de les dones als 40,71 anys.

Els barris que presenten l'edat mitjana més elevada són Peramàs, Centre i Eixample amb 42,67, 41,76 i 41,65 anys respectivament, mentre que els que la tenen més baixa són Vista Alegre i La Llàntia amb 35,70 i 36,20 anys.

Creixement vegetatiu

El major nombre de naixements que de defuncions dóna com a resultat un creixement vegetatiu positiu de 576 habitants per a l'any 2005 i de 2.328 pel període dels darrers cinc anys.

Esperança de vida

L'esperança de vida en néixer, estimada segons les defuncions per edats del període 2001-2005, arriba als 80,98 anys. Per sexe, mentre la dels homes se situa en els 78,34 anys la de les dones arriba als 83,70.

Dimensió de les llars

En el decurs de 2005 s'ha mantingut la intensitat del procés de reducció de la dimensió mitjana de les llars, ja que aquesta se situa en 2,76 membres, 0,02 menys que l'any anterior. Els dos barris que tenen la mitjana més petita són el Centre (2,39) i l'Eixample (2,53), mentre que Vista Alegre té la major amb 3,06 membres per llar.

Les llars de dos membres representen pràcticament una tercera part del total de llar i les unipersonals donen compte del 21,25% del total.

Mobilitat entre barris

Si es pondera el balanç entre entrades i sortides de residents per la població de cada barri, s'observa que aquells que presenten el saldo més positiu són Cirera, Centre i La Llàntia amb una diferència favorable d'11,6; 5,9 i 5,7 punts respectivament, mentre que aquells que el tenen més negatiu són el Pla d'en Boet (-8,65), Palau-Escorxador (-7,54), Molins-Torner (-7,32) i Rocafonda (-6).