L'anàlisi dels indicadors de sostenibilitat evidencia un increment de la producció local d'energies renovables
La regidora de Ciutat Sostenible, Quitèria Guirao, ha presentat avui els resultats de l'anàlisi dels 30 indicadors de sostenibilitat compresos dins el Pla de Seguiment de l'Agenda 21 Mataró. Aquests indicadors, que es calculen anualment a partir de 130 paràmetres, aporten informació sobre l'estat ambiental, social i econòmic de la ciutat.
L'Ajuntament disposa d'informació d'alguns indicadors des de l'any 1995. L'any 1998 es va aprovar el Pla de Seguiment de l'Agenda 21 Local amb l'objectiu d'observar les tendències d'evolució de la ciutat. Aquest Pla va ser modificat l'any 2002. Aquestes modificacions han comportat la inclusió de nous indicadors en l'estudi.
Els indicadors s'agrupen en 8 vectors: aigua, atmosfera, energia, residus, sorolls, sistemes naturals, mobilitat i sistema viari i ciutat/socioeconòmic.
Pel que fa al consum d'aigua, la Xarxa de Pobles i Ciutats cap a la Sostenibilitat estableix uns valors de referència compresos entre els 110 i els 140 litres per habitant i dia. A Mataró, en el període 1995-2004, aquest indicador s'ha mantingut estable entre els 120 i els 130 litres per habitant i dia.
El percentatge de vehicles que incompleixen la normativa vigent pel que fa a emissions de gasos a l'atmosfera ha anat disminuint progressivament, des del 21,6 % del 1995 fins al 12 % actual. Aquesta dada s'obté mitjançant els controls que la Policia Local fa a vehicles que tenen més de 4 ò 5 anys.
Mentre que l'índex de consum total d'energia es manté força estabilitzat a l'entorn de les 1,3 tones equivalents de petroli per habitant i any, la producció local d'energies renovables ha augmentat des del 6,6 kWh per habitant i any el 2002 (any en què es va començar a calcular aquest indicador) fins als 11 kWh per habitant i any el 2004. Amb l'aprovació de l'ordenança reguladora de sistemes de captació d'energia solar s'espera que augmenti encara més. Per la seva banda, el consum de combustibles fòssils genera unes 2,5 tones de CO2 per habitant i any.
Al llarg dels darrers 10 anys, la producció de residus sòlids urbans per persona ha ascendit lleugerament, des dels 1,3 kg diaris de l'any 1995 fins als 1,6 kg diaris actuals. Aquests valors es mantenen dins de la mitjana de Catalunya. El percentatge dels residus generats a Mataró que es processen en instal·lacions de recuperadors per tal que siguin reutilitzats o reciclats ha augmentat, des del 5,7% de l'any 1995 fins al 16,6% del 2004. A més, els residus que són dipositats als diversos sistemes de recollida selectiva (com ara les deixalleries o les àrees d'aportació) també han augmentat, i se situen en un 21% del total dels residus domèstics.
Pel que fa al soroll, malgrat que el percentatge de vehicles inspeccionats aleatòriament que no compleixen la normativa vigent mostra una tendència fluctuant, en els punts més conflictius de la xarxa viària de la ciutat el nivell de soroll ha disminuït en 3 decibels, dels 75 de l'any 1995 als 72 de l'any passat.
La superfície ocupada per prats, pastures i terres de conreu no ha sofert variació significativa al llarg dels darrers tres anys (ha disminuït en 2 ha). Gairebé no hi ha hagut regressió causada per incendis en zona forestal.
Es detecta una tendència creixent en la utilització del transport públic al llarg dels darrers 10 anys. Els usuaris del transport públic municipal han augmentat des dels 8.445 per dia l'any 1995 fins als 13.700 l'any 2004. En el cas del transport interurbà, la tendència també es ascendent.
Els vials on s'apliquen mesures de pacificació del trànsit s'han incrementat, però el nombre d'accidents amb víctimes per cada 1000 vehicles continua fluctuant entre els 6 i els 9.
El 100 % de la població de Mataró disposa d'una zona verda de com a mínim 1.500 m2a menys de 400 metres de la llar.
El percentatge d'aturats en relació a la població activa és inferior l'any 2004 (un 7,8%) que l'any 1995 (un 13%), malgrat que en els darrers tres anys ha disminuït també el percentatge de contractació indefinida al municipi (del 13,8% l'any 2002 fins a l'11,2% el 2004). El tant per cent del pressupost municipal que es destina a activitats de solidaritat i cooperació internacional continua estable en l'1%.