La Biblioteca Pública Pompeu Fabra acull el cicle de conferències “Club d’opinió”
Antoni Puigverd, Xavier Bru de Sala i Joan Tapia parlaran sobre temes d’actualitat
La Diputació de Barcelona ha organitzat el cicle de conferències “Club d’opinió” a les principals biblioteques municipals de la província de Barcelona. Els conferenciants són reconeguts periodistes i escriptors que versaran sobre temes d’actualitat. La iniciativa vol aprofitar que les biblioteques s’han convertit, més enllà de punts d’accés a la lectura, en centres de dinamització cultural i una via per apropar el pensament i l’opinió qualificada a la ciutadania, fomentant l’anàlisi i el debat.
La Biblioteca Pública Pompeu Fabra acollirà tres conferències:
- Dimecres 11 de febrer, a les 19.30 h: “Un eco de la decadència?”, a càrrec d’Antoni Puigverd, escriptor i periodista.
Resum de la conferència: reflexió sobre el present català partint dels curiosos paral·lelismes entre el principi del S.XXI i els segles XIX i XV. Les divisions internes i el primer procés de globalització (descobriment d'Amèrica) expliquen l'anomenat període de "Decadència" que s'allarga fins a finals del XVIII. La revolució industrial i el romanticisme permeten la recuperació econòmica i cultural catalana, que ara és en perill, a causa, fonamentalment, de la globalització i l'emergència d'un Gran Madrid que és capital ja no solament política, sinó també econòmica. Madrid es veu amb cor de convertir-se en París i convertir la fragmentada Espanya en un territori homogeni a l'estil de França.
Cal refundar la idea de Catalunya. A partir d'allò que pot unir fins i tot per damunt de la cultura i la identitat: l'eix econòmic català. La crisi econòmica dóna una nova oportunitat a una Catalunya, si sabem diagnosticar bé el que ens passa i som capaços de superar els mites que ens divideixen o ens empenyen al lament.
- Dijous 26 de febrer, a les 19.30 h: “La societat catalana i els seus líders”, a càrrec de Xavier Bru de Sala, escriptor i periodista.
Resum de la conferència: les societats europees no solen tenir gaire bona opinió dels seus polítics. La imatge dels governants es troba deteriorada per la desconfiança, i això repercuteix en els seus temors i el seu liderat efectiu. En canvi, la confiança en les institucions més aviat es reforça. De manera especial als països on s'havia deteriorat, com és el cas d'Itàlia, s'ha produït, contra el que pugi semblar, una notabilíssima recuperació. Aquesta confiança en l'esfera pública s'ha posat de relleu en la crisi econòmica, davant la qual tan sols els poder públics, no el mercat, reaccionen i prenen mesures pal·liatives. La paradoxa és doncs flagrant: com podríem confiar en les institucions i desconfiar dels que les governen? A Catalunya, la contradicció va encara més enllà. En part, perquè els mateixos polítics es proposen dur a terme empreses -Estatut, finançament-, sobrevalorant la seva força. El nostre sistema polític paga un elevat preu per haver inflat el poder de la Generalitat davant la societat, així com la capacitat d'influència sobre Madrid, quan el poder real es troba a la capital, on el pes de Catalunya és menor del que es dóna entenent. Convé, doncs, una reorientació important, que comença en el catalanisme però afecta tota la societat i els seus propis reptes i liderats.
- Dijous 12 de març, a les 19.30 h, hi haurà la conferència “Els orígens de la crisi econòmica i les seves implicacions polítiques”, a càrrec del periodista Joan Tapia.
Els temes que es tractaran són:
L’èxit de la globalització. Creixement de l’Índia i Xina. Preu del petroli i de las matèries primeres a l'alça.
La crisi financera americana del 2007.
La reacció americana: Baixada de tipus d’interès i intervencionisme. Nacionalitzacions. Programa de rellançament.
La reacció europea: Pujada de tipus d'interès i inacció. Creixement negatiu a la zona euro el segon trimestre.
Conseqüències a Espanya: Construcció. Desacceleració econòmica i caiguda del consum. Debat de política econòmica.
Conseqüències ideològiques de la crisi econòmica actual. És per l'ultraliberalisme la crisi del 2007 i 2008 similar al que va ser pel comunisme la caiguda del mur de Berlín?
Conseqüències de la crisi sobre la campanya electoral americana.