L’escriptor Vicenç Villatoro planteja les relacions històriques Catalunya-Espanya des de l’òptica literària

L’escriptor i periodista Vicenç Villatoro ha protagonitzat l’acte institucional amb motiu del Dia de la Constitució, que ha estat presidit per l’alcalde, Joan Mora. Amb la conferència “Escolta, Espanya: la Constitució era la resposta?”, Villatoro ha plantejat les relacions històriques entre Catalunya i Espanya a través de la lectura de tres textos literaris de Joan Maragall, Gaziel (Agustí Calvet) i Salvador Espriu.

 

L’acte ha tingut lloc  aquesta tarda al Saló de Sessions de l’Ajuntament (La Riera, 48) i s’ha pogut seguir per streaming al web municipal.

 

Villatoro ha començat la seva xerrada reivindicant que la història de les relacions entre Catalunya i Espanya no només es pot explicar des de l’anàlisi de la Constitució i els textos jurídics. I com a prova ha construït el seu discurs desgranant el significat de tres obres literaris: l’ “Oda a Espanya” que va escriure Joan Maragall al 1898, les “Meditacions en el desert” (1946-1953) de Gaziel, i el poema número 38 de “La pell de brau” (1960) de Salvador Espriu. Tots tres, ha dit Villatoro, textos “extremadament polítics” però de “tres escriptors que ara en diríem moderats, fins i tot es podrien considerar de tercera via”

 

Els tres escriptors van coincidir en “la idea que podia haver una Catalunya dins d’Espanya però diferent” de la que vivien cadascú en la seva època. Tant Maragall com, 50 anys més tard, Gaziel coincideixen en fer una “carta als Reis” que es basa en les mateixes premisses: “identitat nacional”, basada en la llengua, “i progrés econòmic”. Espriu introdueix a més el concepte de llibertat, entenent que “ser lliure és poder triar el que volem ser”.

 

Vicenç Villatoro ha acabat la seva conferència plantejant al públic un exercici: analitzar “si Espanya ha escoltat a Maragall” en la seva petició “moderada i assenyada” de finals del segle XIX. I ha conclòs afirmant que “no tots arribarem a la mateixa conclusió, i totes les conclusions són legítimes”.

 

 

 

Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957) ha publicat diverses obres en l’àmbit de la narrativa, la poesia, la memorialística i l’assaig polític. Ha obtingut els principals premis de la literatura catalana: Sant Jordi, Sant Joan, Ciutat de Barcelona, Ciutat de Palma, Prudenci Bertrana, Documenta o el Ramon Llull de les Lletres Catalanes, entre d’altres. També és autor de lletres de cançons i coator de diversos guions cinematogràfics i autor del guió del documental “Castellers del món”. Ha estat Comissari de les exposicions “Escolta, Espanya”, “Catalunya, tierra de acogida” i “Veus”.

 

Com a periodista ha treballat al Diari de Terrassa, El Correo Catalán, a l’Avui i a TV3. Entre el 2002 i el 2004 va ser el director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Com a articulista ha col·laborat en diversos mitjans com l’Avui, El Periódico, El País, El Temps, RAC 1, Catalunya Ràdio i Com Ràdio.

 

Ha estat professor de Gèneres d’Opinió a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona i director cultural de la Fundació Enciclopèdia Catalana entre el 2000 i el 2002.

 

Villatoro també ha estat director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya entre el 1997 i el 2000 i diputat al Parlament de Catalunya per CiU entre el 1999 i 2002.