12/01/2006

ACTA NÚM. 01/2006- SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 12 DE GENER DE 2006.

====================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia dotze de gener de dos mil sis, essent les set hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde President.

Hi concorren els senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)

PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADES YUS TINENT D'ALCALDE (PSC)

ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)

FERMÍN MANCHADO ZAMBUDIO TINENT D'ALCALDE (PSC)

ORIOL BATISTA GÀZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

MONTSERRAT LÓPEZ FIGUEROA CONSELLERA DELEGADA (PSC)

IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAQUIM ESPERALBA IGLESIAS REGIDOR (CIU)

MARIA JOSÉ RECODER I SELLARES REGIDORA (CIU)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 3 de l'ordre del dia

JOAQUIM FERNÀNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 3 de l'ordre del dia

JOSEP LLUÍS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CIU)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 3 de l'ordre del dia

ANTONI VALLS I POU REGIDOR (CIU)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 3 de l'ordre del dia

JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN REGIDOR (CIU)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 3 de l'ordre del dia

PAULÍ MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PPC)

DAVID ROVIRA I SUÑÉ REGIDOR (PPC)

ADELA RODRÍGUEZ GONZÁLEZ REGIDORA (PPC)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PPC)

ANTONIO SÚNICO BATXILLERIA REGIDOR (PPC)

JAUME GRAUPERA VILANOVA TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)

JOSEP COMAS VALLS CONSELLER DELEGAT ICV-EUiA)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

GENÍS BARGALLÓ I CHECA CONSELLER DELEGAT (ERC)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 3 de l'ordre del dia

MARIA ROSA CUSCÓ I ALBERÓ CONSELLERA DELEGADA (ERC)

Dóna fe de l'acte el Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR.

Hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

 

1 - APROVACIÓ SI S'ESCAU, DE L'ACTA DE LES SESSIONS ORDINÀRIES DELS DIES 6 D'OCTUBRE DE 2005 I EL 3 DE NOVEMBRE DE 2005.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (21).

 

2 - DESPATX OFICIAL

 

No es registren temes ni informacions idonis pel tractament en el torn de despatx oficial.

En aquests moments s'incorporen a la sessió la Sra. Maria José Recoder, el Sr. Joaquim Fernàndez, el Sr. Josep Lluís Martí, el Sr. Antoni Valls, el Sr. Vicent Garcia Caurín, regidors del grup municipal de Convergència i Unió, i el Sr. Genís Bargalló, regidor del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya.

 

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

 

3 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS D'ADHESIÓ A LA CAMPANYA PER A LA RESTITUCIÓ DE LES "QUATRES COLUMNES" ERIGIDES A MONTJUIC L'ANY 1919 PER JOSEP PUIG I CADAFALCH.

El senyor Jaume Graupera, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds- EUiA, presenta la proposta següent :

"L'any 1919 es va inaugurar a l'avinguda de l'Exposició de Montjuïc de la ciutat de Barcelona el monument de les "quatre columnes" obra de l'arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch. Les columnes feien més de vint metres d'alt i més de dos metres de diàmetre, estaven coronades per un capitell jònic i foren un primer pas per a la urbanització de la muntanya de Montjuïc.

Les quatre columnes, situades a l'accés de la muntanya, simbolitzaven les quatre barres de la bandera de Catalunya i formaven part d'un conjunt arquitectònic, símbol de la mediterranietat.

El 1928, en plena dictadura del General Primo de Rivera, aquest ordenà el seu enderrocament, per tal d'esborrar qualsevol rastre d'identitat catalana a l'Exposició Universal que se celebraria l'any 1929 a Barcelona.

En el procés de recuperació de la memòria històrica del nostre país és molt important treballar en la restitució dels símbols d'identitat nacional. La recuperació del monument de les "quatre columnes" de Puig i Cadafalch a Barcelona significa la recuperació d'un símbol de catalanitat a la capital del nostre país i un acte de justícia històrica. L'Ajuntament de Barcelona va acordar l'any 1994 la seva restitució i, amb posterioritat, s'han tramitat altres iniciatives en aquesta mateixa línia, com la Proposició no de Llei sobre la recuperació del monument de Puig i Cadafalch a Barcelona (tram. 250-00702/07), presentada al Parlament de Catalunya l'abril del 2005 per tots els grups parlamentaris catalans (BOPC núm. 189 de 23/05/2005) i a la Resolució 291/VII de Parlament de Catalunya de 9 de novembre de 2005.

En aquest procés, la societat civil catalana hi juga un paper molt destacat, havent-se organitzat campanyes i accions diverses orientades a la recuperació del monument desaparegut. En aquest sentit, el Club d'Opinió Jaume Llavina de Mataró demana a l'Ajuntament, per la seva significació i per tractar-se de l'obra d'un mataroní i fill il·lustre de la ciutat, l'adhesió a la campanya de recuperació i restitució del monument de les "Quatre Columnes" de Josep Puig i Cadafalch a Barcelona endegada per la Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals.

Per les raons exposades, els Grups Municipals de l'Ajuntament de Mataró proposen al Ple l'aprovació de la següent

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

1. Adherir-se l'Ajuntament de Mataró a la campanya de recuperació i restitució del monument de les "Quatre Columnes" de Josep Puig i Cadafalch a Barcelona endegada per la Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals i abonada pel Grup d'Opinió Jaume Llavina de Mataró i altres entitats culturals de la ciutat.
2. Comunicar l'acord a l'Ajuntament de Barcelona, al Parlament de Catalunya, a la Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals i al Grup d'Opinió Jaume Llavina de Mataró."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei d'Ingressos-

4 - DESESTIMAR LA PETICIÓ DE BONIFICACIÓ QUOTA ICIO FETA PER ROBAFAVES, S.C.C.L.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Relació de fets.

El Sr. JOSEP LLUÍS DURAN OLLER, actuant com a President i legal representant de ROBAFAVES, S.C.C.L, Cooperativa de treball associat amb N.I.F F-0856180 sol·licita li sigui aplicada una bonificació en la quota de l'Impost sobre construccions, instal·lacions i obres, per a la realització de les obres d'ampliació del local situat al c. Nou, núm. 7 de Mataró, fruit de la Llicència urbanística de nova construcció 20021913MAJ.

Fonamenta la seva petició en tractar-se d'una entitat en la qual concorren els requisits necessaris per a ser reconeguda d'interès o utilitat municipal, atès que els seus objectius, com a Cooperativa i en benefici del moviment cooperatiu, són el foment de l'ocupació, el creixement de l'economia social i cooperativa i d'un evident interès cívic i social.

L'article 5.1 de l'Ordenança fiscal de l'Impost sobre construccions, instal·lacions i obres € en relació amb l'article 103.2 a) del Reial decret legislatiu 2/2004, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals- estableix que el Ple de la Corporació, prèvia sol·licitud del subjecte passiu, i pel vot favorable de la majoria dels seus membres, podrà bonificar fins a un 95% de la quota de l'impost, a favor de les construccions, instal·lacions o obres que siguin declarades d'especial interès o utilitat municipal.

La graduació es farà en el moment de la concessió, ja que l'Ajuntament haurà de valorar en cada sol·licitud les circumstàncies socials, culturals, històric artístiques o de foment de l'ocupació, i aquestes circumstàncies són d'oportunitat, i s'hauran de tenir en compte en cada moment els interessos de la ciutat i de la població.

El sol·licitant, ROBAFAVES, S.C.C.L, és una cooperativa de treball associat que gestiona una sèrie de locals comercials destinats a la venda de llibres i articles d'interès musical, així com la realització d'activitats culturals destacades per a la promoció i difusió de l'activitat comercial. Per tant, les obres que realitza no poden ser declarades d'especial interès municipal.

En consideració a l'activitat i objectius del sol·licitant, i aplicant els criteris de valoració recollits per l'ordenança, es considera procedent no concedir-li la bonificació en l' ICIO, donat que no s'executa per iniciativa pública ni entitat sense ànim de lucre, fruit d'un canvi de col·laboració entre l'Ajuntament i l'entitat.

Per tot el que s'ha exposat la sotasignant proposa que el ple de l'Ajuntament adopti la resolució següent:

1. No declarar d'interès o utilitat pública per a la ciutat les obres d'ampliació del local situat al c. Nou, núm. 7 de Mataró, fruit de la Llicència urbanística de nova construcció 20021913MAJ, en atenció a l'activitat i objectius del sol·licitant, ROBAFAVES, S.C.C.L, Cooperativa de treball associat amb N.I.F F-0856180.
2. Denegar la bonificació en la quota de l'Impost sobre construccions, instal·lacions i obres, d'acord amb el que estableix l'article 5.1 de l'Ordenança municipal reguladora de l'impost. "

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

5 - ESTIMAR LA PETICIÓ DE BONIFICACIÓ QUOTA ICIO FETA PER LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Relació de fets.

En data 28 d'abril de 2005, el senyor TOMÁS DE SAN CRISTÓBAL CLAVE, en la seva qualitat de director general de Centres Docents del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha sol·licitat li sigui aplicada una bonificació en la quota de l'Impost sobre construccions, instal·lacions i obres, per a la realització de les obres de rehabilitació del IES Alexandre Satorres.

Fonamenta la seva petició de bonificació en la consideració que l'obra de rehabilitació és d'especial interès o utilitat municipal.

L'article 5.1 de l'Ordenança fiscal de l'Impost sobre construccions, instal·lacions i obres € en relació amb l'article 103.2 a) del Reial decret legislatiu 2/2004, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals- estableix que el Ple de la Corporació, prèvia sol·licitud del subjecte passiu, i pel vot favorable de la majoria dels seus membres, podrà bonificar fins a un 95% de la quota de l'impost, a favor de les construccions, instal·lacions o obres que siguin declarades d'especial interès o utilitat municipal.

La graduació es farà en el moment de la concessió, ja que l'Ajuntament haurà de valorar en cada sol·licitud les circumstàncies socials, culturals, històric artístiques o de foment de l'ocupació, i aquestes circumstàncies són d'oportunitat, i s'hauran de tenir en compte en cada moment els interessos de la ciutat i de la població.

A més a més, en el ple de maig de 2005, l'Ajuntament va aprovar els criteris per la concessió d'aquesta bonificació, que són els següents: construccions que s'executin en terrenys qualificats urbanísticament com a equipament i construccions que s'executin per iniciativa pública o que s'executin per entitats sense ànim de lucre, i siguin fruit d'un conveni de col·laboració entre l'Ajuntament i l'entitat, en el que l'Ajuntament hi sigui part activa. En el present cas es compleixen ambdues consideracions.

 

Per tot el que s'ha exposat la sotasignant proposa que el ple de l'Ajuntament adopti la resolució següent:

1. DECLARAR d'interès o utilitat pública per a la ciutat les obres de rehabilitació de l'IES Alexandre Satorras, situat a l'avinguda del Velòdrom 37.
2. CONCEDIR la bonificació del 95% en la quota de l'Impost sobre construccions, instal·lacions i obres, d'acord amb el que estableix l'article 5.1 de l'Ordenança municipal reguladora de l'impost.
3. ANUL·LAR la liquidació practicada amb número 1249252-0, d'un import de 5265,88.- euros, que no ha estat abonada.
4. PRACTICAR-NE una de nova tenint en compte aquesta bonificació que es concedeix
5. NOTIFICAR aquesta resolució a la persona interessada
6. COMUNICAR-LA a l'ORGT als efectes pertinents. "

 

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

- Servei d'Obres-

6 - APROVACIÓ INICIAL DEL PROJECTE EXECUTIU D'APARCAMENT EN SUPERFÍCIE A LA RONDA RAFAEL ESTRANY I ENCARREGAR A GINTRA L'EXECUCIÓ DE LES OBRES.

El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, presenta la proposta següent:

"El barri de Rocafonda està situat al nord-est del nucli urbà de Mataró, delimitat per l'avinguda d'Amèrica, la ronda de Miguel de Cervantes, la carretera de Valldeix i la ronda de Sant Oleguer.

La urbanització del barri, està constituïda per edificis plurifamiliars delimitats per carrers estrets, amb el resultat d'una elevada densitat de població i poques places d'aparcament a la via pública.

Actualment hi ha un aparcament en superfície provisional entre la ronda Estrany i la riera de Sant Simó, situat sobre una plataforma de terres, a l'alçada del carrer de Josep Goday. Les previsions municipals són construir un aparcament soterrani en aquests mateixos terrenys, i a la part posterior, entre l'aparcament soterrani i la Riera de Sant Simó construir un nou aparcament de superfície.

Examinat el "Projecte d'aparcament en superfície a la ronda Rafael Estrany. Mataró (El Maresme)", redactat per l'enginyer de camins Jordi San Millan i Filbà, que té per objecte la definició a nivell constructiu i la valoració de les obres d'un aparcament de superfície en uns terrenys situats entre la riera de Sant Simó i la ronda Rafael Estrany, amb un pressupost d'execució per contracte de 756.569,30 €, IVA inclòs.

L'àmbit del projecte en concret són els terrenys situats entre la riera de Sant Simó i la Ronda Rafael Estrany, que ocupen una superfície de 5.980 m2.

L'aparcament tindrà forma sensiblement rectangular i estarà retallat per un dels seus extrems per tal d'adaptar-se al traçat de la riera de Sant Simó. L'accés rodat es produirà des de la ronda de Rafael Estrany, a través d'un passatge amb una longitud d'uns 97 metres. La capacitat de l'aparcament serà de 200 places.

El cap del Servei d'Obres, en data 25 de novembre de 2005, ha informat que no hi ha cap impediment d'ordre tècnic que impedeixi la seva aprovació inicial.

Aquest projecte s'encarrega a l'empresa publica municipal GINTRA, la qual contractarà l'execució de les obres, les quals s'iniciaran una vegada es superi el tràmit de la informació pública del projecte.

Vist que s'ha complimentat el tràmit de l'article 36 del ROAS, sobre l'examen previ dels projectes d'obres locals ordinàries quan aquests no hagin estat elaborats pels serveis tècnics municipals.

Atès que el projecte reuneix el requisits previstos a l'article 24 i següents del Reglament d'Obres i Serveis dels ens locals, pel que fa a la documentació mínima que han de contenir el projectes d'obres locals ordinàries.

Atès que l'article 37 del ROAS i l'article 219. 2 de la Llei 8/87 de 15 d'abril, Municipal i de règim local de Catalunya determinen el procediment que s'ha d'observar per aprovar els projectes municipals d'obres.

Vist l'informe de la Intervenció de fons municipals.

La consellera delegada d'Obres, proposa al Ple municipal, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.-

Aprovar inicialment el "Projecte d'aparcament en superfície a la ronda Rafael Estrany. Mataró (El Maresme), redactat per l'enginyer de camins Jordi San Millan i Filbà, que té per objecte la definició a nivell constructiu i la valoració de les obres d'un aparcament de superfície en uns terrenys situats entre la riera de Sant Simó i la ronda Rafael Estrany, amb un pressupost d'execució per contracte de 756.569,30 €, IVA inclòs.

Segon.-

Sotmetre l'esmentat projecte amb tota la seva documentació a informació pública pel termini de 30 dies, segons estableix l'art 219.2 de la Llei Municipal 8/87 de 15 d'abril de

Règim Local de Catalunya i l'article 37 del ROAS, durant el qual es podran presentar les al·legacions i reclamacions que es considerin pertinents i donar-lo per aprovat definitivament en el supòsit de no presentar-se reclamacions dins de l'esmentat termini.

Tercer

.- Encarregar l'execució de les obres a l'empresa publica municipal Gintra, forma de gestió directa del servei d'aparcament que te establert l'Ajuntament de Mataró. Amb aquesta finalitat, adjuntar al present encàrrec un exemplar del Projecte d'aparcament en superfície a la ronda Rafael Estrany, degudament diligenciat.

Quart .-

Comunicar els anteriors acords als serveis municipals de Manteniment, Mobilitat i Gestió Econòmica als seus efectes."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

7 - APROVACIÓ INICIAL DEL PROJECTE D'APARCAMENT SOTERRANI A LA RONDA RAFAEL ESTRANY. MATARÓ PROMOGUT PER L'EMPRESA MUNICIPAL GINTRA I AUTORITZACIÓ PER EXECUTAR LES OBRES DEL PROJECTE.

El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, presenta la proposta següent:

"En data 21 de febrer de 2005 la Junta de Govern Local va aprovar l'Avantprojecte d'ordenació de la Ronda de Rafael Estrany i entorns, redactat pels tècnics del servei d'Obres,

el qual proposava el model de transformació urbana d'aquest indret.

En aquest document es preveu, entre d'altres actuacions, la construcció d'un aparcament soterrat en uns terrenys de propietat municipal, situats entre la prolongació dels carrers Josep Goday i Frank Marshall.

L'empresa municipal GINTRA, que te atribuïda la gestió directa del servei de construcció i gestió d'aparcaments municipals des de l'any 2002, ha encarregat a PUMSA la redacció d'un projecte executiu que contempli i defineixi aquesta actuació, seguint els objectius del PAM, anualitat 2005.

Examinat el "Projecte d'aparcament soterrani a la ronda Rafael Estrany. Mataró" , redactat per l'enginyer de camins Jordi San Millán Filbà, per encàrrec de PUMSA i promogut per la Societat Municipal Gestió Integral de Trànsit Mataró SL, que te per objecte la definició de les obres de construcció d'un aparcament públic soterrani a la ronda Rafael Estrany, concretament en els terrenys situats entre la prolongació dels carrers Josep Goday i Frank Marshall, amb un pressupost d'execució per contracte de 4.449.696,34 € IVA inclòs.

La recuperació de l'espai comprés entre la ronda Rafael Estrany i la riera de Sant Simó i la reurbanització de la ronda Rafael Estrany constitueixen dues actuacions relacionades amb la construcció d'aquest aparcament, el qual absorbirà una part de les places que s'eliminen amb l'execució de les obres esmentades.

L'aparcament, de forma rectangular, tindrà una superfície de 6.947,23 m2, repartida un dues plantes P1 i P2, que donaran lloc a un total de 267 places.

D'aquestes places, 4 seran aptes per a persones amb discapacitats i es trobaran situades a la planta P1, la resta tindran unes dimensions iguals o superiors a 2,30 m x 5,00 m.

L'accés es produirà per una rampa lateral de doble sentit de circulació disposada al costat oest de l'aparcament que dóna accés a les dues plantes, des de la ronda Rafael Estrany.

L'accés peatonal es produirà des de dos punts: un, pel costat oest de l'aparcament a uns 15 m. de la ronda Rafael Estrany, amb ascensor, i l'altre situat al costat est, a uns 50 m. de la ronda..

El cap de la secció de Llicències d'Activitats ha informat favorablement l'esmenta projecte, tenint en compte que s'hauran de complir les condicions de seguretat indicades en la NBE-CPI-96, respecte a les sectoritzacions, evacuacions i instal·lacions.

Igualment caldrà legalitzar la instal·lació elèctrica davant el Serveis d'Indústria de la Generalitat de Catalunya.

El cap del Servei d'Obres, en data 20 de desembre de 2005, ha informat igualment que no hi ha cap impediment d'ordre tècnic que impedeixi la seva aprovació inicial.

En el Programa d'Actuació Municipal per al 2005, figura previst l'encàrrec d'aquesta actuació a l'empresa GINTRA.

Vist que s'ha complimentat el tràmit de l'article 36 del ROAS, sobre l'examen previ dels projectes d'obres locals ordinàries quan aquests no hagin estat elaborats pels serveis tècnics municipals.

Atès que el projecte reuneix el requisits previstos a l'article 24 i següents del Reglament d'Obres i Serveis dels ens locals, pel que fa a la documentació mínima que han de contenir el projectes d'obres locals ordinàries.

Atès que l'article 37 del ROAS i l'article 219. 2 de la Llei 8/87 de 15 d'abril, Municipal i de règim local de Catalunya determinen el procediment que s'ha d'observar per aprovar els projectes municipals d'obres.

Atès l'article 2n dels estatuts fundacionals de PUMSA sobre la les competències d'aquesta societat municipal així com la formalitat que s'ha d'observar a l'hora de formular-li encàrrecs d'àmbit municipal.

La consellera delegada d'Obres, proposa al Ple municipal, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.-

Aprovar inicialment el "Projecte d'aparcament soterrani a la ronda Rafael Estrany. Mataró" , redactat per l'enginyer Jordi San Millán Filbà, per encàrrec PUMSA i promogut per la Societat Municipal Gestió Integral de Trànsit Mataró SL, GINTRA, que te per objecte la construcció d'un aparcament públic soterrani a la ronda Rafael Estrany, en els terrenys ubicats entre la prolongació dels carrers Josep Goday i Frank Marshall, amb un pressupost d'execució per contracte de 4.449.696,34 € IVA inclòs.

Segon.-

Sotmetre l'esmentat projecte amb tota la seva documentació a informació pública pel termini de 30 dies, segons estableix l'art 219.2 de la Llei Municipal 8/87 de 15 d'abril de

Règim Local de Catalunya i l'article 37 del ROAS, durant el qual es podran presentar les al·legacions i reclamacions que es considerin pertinents i donar-lo per aprovat definitivament en el supòsit de no presentar-se reclamacions dins de l'esmentat termini.

Tercer

.- Autoritzar la realització de les obres a la societat municipal Gestió Integral de Trànsit, GINTRA, filial de PUMSA, d'acord amb les previsions que figuren en el PAM, anualitat 2005, les quals s'hauran d'executar de conformitat amb el projecte aprovat i amb els informes tècnics emesos respectivament.

Quart .-

Comunicar els anteriors acords als serveis municipals de Manteniment, Mobilitat, Gestió Econòmica- Patrimoni i al gerent de PUMSA als seus efectes."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

8 - APROVACIÓ INICIAL DEL PROJECTE D'APARCAMENT A LA PLANTA SEMISOTERRANIA DE L'ESCOLA TABALET. MATARÓ, PROMOGUT PER L'EMPRESA MUNICIPAL GINTRA I AUTORITZACIÓ PER EXECUTAR LES OBRES DEL PROJECTE.

El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, presenta la proposta següent:

"Al mes de gener de l'any 2004 va entrar en funcionament l'escola bressol " El Tabalet", ubicada a l'av. de Francesc Macià, cantonada amb el carrer Alarona.

L'edifici, que allotja l'esmentat llar d'infants, esta totalment acabat. La planta baixa l'ocupa l'escola bressol amb el seu corresponent pati i la semisoterania, avui dia sense ús, només es va executar la façana, en previsió en un futur de destinar-la a aparcament..

La societat municipal GINTRA, filial de PUMSA, recientment ha encarregat a una oficina tècnica la redacció del corresponent projecte executiu per adequar aquest espai a aparcament públic.

Examinat el "Projecte d'aparcament a la planta semisoterrani de l'escola Tabalet. Mataró", redactat per l'enginyer industrial Joaquim Carbonell Dalmases, promogut per la Societat Municipal Gestió Integral de Trànsit Mataró SL, que te per objecte l'adequació de la planta semisoterrània, situada al subsòl de l'escola bressol El Tabalet, per destinar-la com a aparcament de lloguer públic, amb un pressupost d'execució per contracte de 162.329,00 € IVA inclòs.

L'aparcament tindrà una superfície de 1.184 m2 i una capacitat per 31 cotxes, 4 motos i 23 trasters.

El cap de la secció de Llicències d'Activitats en data 19 de desembre de 2005 ha informat favorablement l'esmenta projecte, tenint en compte que s'hauran de complir les condicions de seguretat indicades en la NBE-CPI-96, respecte a les sectoritzacions, evacuacions i instal·lacions.

Igualment els trasters hauran de complir les condicions de sectoriarització indicades en el Reglament d'Activitats de Mataró i caldrà legalitzar la instal·lació elèctrica davant el Serveis d'Indústria de la Generalitat de Catalunya.

El cap del Servei d'Obres, en data 20 de desembre de 2005, ha informat que no hi ha cap impediment d'ordre tècnic que impedeixi la seva aprovació inicial.

En el Programa d'Actuació Municipal per al 2005, figura previst l'encàrrec d'aquesta actuació a l'empresa GINTRA.

Vist que s'ha complimentat el tràmit de l'article 36 del ROAS, sobre l'examen previ dels projectes d'obres locals ordinàries quan aquests no hagin estat elaborats pels serveis tècnics municipals.

Atès que el projecte reuneix el requisits previstos a l'article 24 i següents del Reglament d'Obres i Serveis dels ens locals, pel que fa a la documentació mínima que han de contenir el projectes d'obres locals ordinàries.

Atès que l'article 37 del ROAS i l'article 219. 2 de la Llei 8/87 de 15 d'abril, Municipal i de règim local de Catalunya determinen el procediment que s'ha d'observar per aprovar els projectes municipals d'obres.

Atès l'article 2n dels estatuts fundacionals de PUMSA sobre la les competències d'aquesta societat municipal així com la formalitat que s'ha d'observar a l'hora de formular-li encàrrecs d'àmbit municipal.

La consellera delegada d'Obres, proposa al Ple municipal, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.-

Aprovar inicialment el "Projecte d'aparcament a la planta semisoterrania de l'escola Tabalet. Mataró", redactat per l'enginyer industrial Joaquim Carbonell Dalmases, per encàrrec de la Societat Municipal Gestió Integral de Trànsit Mataró SL, que te per objecte l'adequació de la planta semitoterrania, situada al subsòl de l'escola bressol El Tabalet, per al seu ús com a aparcament de lloguer públic, amb un pressupost d'execució per contracte de 162.329,00 € IVA inclòs.

Segon.-

Sotmetre l'esmentat projecte amb tota la seva documentació a informació pública pel termini de 30 dies, segons estableix l'art 219.2 de la Llei Municipal 8/87 de 15 d'abril de

Règim Local de Catalunya i l'article 37 del ROAS, durant el qual es podran presentar les al·legacions i reclamacions que es considerin pertinents i donar-lo per aprovat definitivament en el supòsit de no presentar-se reclamacions dins de l'esmentat termini.

Tercer

.- Autoritzar la realització de les obres a la societat municipal Gestió Integral de Trànsit, filial de PUMSA, d'acord amb les previsions que figuren en el PAM, anualitat 2005, les quals s'hauran d'executar de conformitat amb el projecte aprovat i amb els informes tècnics emesos respectivament.

Quart .-

Comunicar els anteriors acords als serveis municipals de Manteniment, Mobilitat, a l'IME, a la Conselleria de Participació Ciutadana i Gestió Econòmica- Patrimoni als seus efectes."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

9 - APROVACIÓ INICIAL DEL PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU D'APARCAMENT SUBTERRANI AL PARC DE CERDANYOLA, PRESENTAT PER L'EMPRESA INMUEBLES FÉNIX 92 SL., ADJUDICATÀRIA DEL CONCURS 89/2005 DE CONCESSIÓ D'AQUEST SERVEI PÚBLIC.

El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, presenta la proposta següent:

"En data 6 d'octubre de 2005 el Ple de l'Ajuntament adjudica a l'empresa Inmuebles Fénix 92 SL el concurs 89/2005, celebrat per a la contractació del servei públic de construcció, explotació i conservació d'un aparcament subterrani per a vehicles en terrenys de domini públic municipal al parc de Cerdanyola, a Mataró, entre l'avinguda Gatassa i el passeig Ramon Berenguer III.

En data 4 de novembre de 2005 es formalitza el contracte administratiu de l'esmentada concessió, entre l'Ajuntament de Mataró i la societat Inmuebles Fénix 92 SL, representada pel senyor Guzmán Vidal Giménez.

En data 13 de desembre de 2005 i d'acord amb el plec de clàusules econòmiques, administratives i tècniques particulars previst per a la concessió del servei públic d'aquesta instal·lació, el representant del despatx professional Feliu Llobet Arquitecte SL ha entregat un exemplar del projecte bàsic i executiu de l'aparcament al Servei d'Obres, als efectes de procedir a la seva tramitació i aprovació.

Examinat el "Projecte bàsic i executiu d'aparcament subterrani al Parc de Cerdanyola", redactat pel gabinet tècnic Feliu Llobet Arquitectes SL, que proposa la construcció d'una edificació de tres plantes soterrades destinades a aparcament públic, ocupant part del parc de Cerdanyola, situat a l'avinguda Gatassa, amb una capacitat de 266 places, de les quals 5 estaran adaptades per a discapacitats, amb un pressupost d'execució material de 2.173.559,10 €.

La superfície total de la instal·lació serà de 6.467,54 m2.

Tant els accessos rodats com els de vianants es projecten totalment independents, no produint-se cap mena de creuament entre ells.

El projecte ha estat informat pels tècnics del Servei d'Obres, que determinen les condicions sota les quals s'han d'executar les obres.

Igualment ha estat revisat per la Secció de Llicències d'Activitats, que ha informat favorablement l'esmentat projecte, tenint en compte que s'hauran de complir les condicions de seguretat indicades en la NBE-CPI-96, respecte a les sectoritzacions, evacuacions i instal·lacions.

Vist que s'ha complimentat el tràmit de l'article 36 del ROAS sobre l'examen previ dels projectes d'obres locals ordinàries quan aquests no hagin estat elaborats pels serveis tècnics municipals.

Vistos igualment els articles 37 i següent del ROAS i l'article 219.2.d) de la Llei 8/87 de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, sobre la tramitació dels projectes d'obres municipals.

Vist el contracte administratiu 89/2005 de la concessió del servei públic de l'aparcament i el plec de clàusules econòmiques, administratives i tècniques particulars que regeixen aquesta contractació.

La consellera delegada d'Obres proposa al Ple municipal, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.-

Aprovar inicialment el "Projecte bàsic i executiu d'aparcament subterrani al Parc de Cerdanyola", redactat pel despatx tècnic Feliu Llobet Arquitectes SL, que proposa la construcció d'un edifici soterrat destinat a aparcament públic, situat a l'interior del parc de Cerdanyola de Mataró, entre l'avinguda Gatassa i el passeig Ramon Berenguer III, distribuït en tres plantes, amb una capacitat total de 266 places, 5 de les quals estaran adaptades per a persones amb mobilitat reduïda, amb un pressupost d'execució material de 2.173.559,10 €, i sota les condicions que es fixen respectivament en els informes emesos pels serveis tècnics municipals.

Segon.-

Sotmetre l'esmentat document tècnic amb tota la seva documentació a informació pública pel termini de 30 dies, editant el corresponent anunci per a la seva inserció en el BOP, durant el qual es podrà examinar i presentar-hi els suggeriments i reclamacions que es considerin pertinents i donar-lo per aprovat definitivament en el supòsit de no presentar-se al·legacions dins del termini establert.

Tercer.-

Notificar els anteriors acords a la concessionària Inmuebles Fénix 92 SL, representada pel senyor Guzmán Vidal Giménez, adjuntant-li un exemplar del projecte degudament diligenciat, acompanyat dels informes tècnics emesos respectivament pel Servei d'Obres i la Secció de Llicències d'Activitats, documentació a la qual s'ajustarà l'execució de les obres de construcció de l'aparcament.

Quart

.- Comunicar els anteriors acords a l'empresa municipal GINTRA, Gestió Integral de Trànsit, i als serveis municipals de Compres i Contractacions, Mobilitat, Manteniment, Gestió Econòmica - Patrimoni."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

- Servei d'Urbanisme-

 

10 - RATIFICAR EL DECRET DE 13/10/05 PEL QUE ES RETIRÀ DE LA DGU EL DOCUMENT DE MODIFICACIÓ DEL PGOM 1996 EN L'ÀMBIT DE CAN GASSOL (CARRERS FLORIDABLANCA-PRAT DE LA RIBA I PACHECO) I APROVAR PROVISIONALMENT EL DOCUMENT MODIFICAT.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"Per acord plenari de 7 d'abril de 2005 es va aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General 1996 en l'àmbit de Can Gassol, situat en els carrers Floridablanca €Prat de la Riba i Pacheco, que incorpora el Conveni de col·laboració urbanística aprovat per acord de Ple de 13 de maig de 2004.

En la mateixa sessió el Ple va nomenar a la societat municipal PUMSA administració actuant en l'àmbit de la modificació puntual del Pla General de Can Gassol i va acordar suspendre les tramitacions i llicències en el mateix àmbit.

En el període d'informació pública no es van presentar suggeriments ni al·legacions a la proposta de modificació puntual del Pla General aprovada inicialment. El 2 de juny de 2005, el Ple de l'Ajuntament va aprovar el document provisionalment i va ordenar donar trasllat del mateix a la Direcció General d'Urbanisme per a la seva aprovació definitiva.

Amb posterioritat, durant el mes de juliol, una important part dels veïns de la zona van manifestar públicament el seu desacord amb la proposta de nova ordenació, motiu pel qual es va realitzar una primera reunió entre representants de veïns i el Regidor d'Urbanisme i el cap adjunt del servei municipal d'Urbanisme on es van copsar els punts concrets de desacord del veïns respecte del projecte aprovat. Una segona reunió d'informació als veïns es va realitzar el dia 8 d'octubre següent per part del l'arquitecte municipal, cap adjunt d'Urbanisme.

Des de bon inici s'ha interpretat que la problemàtica que es posa de manifest per part dels veïns es podia derivar del disseny de la plaça, potser massa tancada, i amb uns accessos amb un cert risc de conflictivitat, així com l'excessiva alçada d'un edifici singular.

A la vista de les discrepàncies dels veïns del sector es va manifestar per part del govern municipal la voluntat de estudiar la possibilitat d'ajustar la nova ordenació a les demandes dels veïns sense alterar l'equilibri que comporten les cessions gratuïtes que obté l'Ajuntament a través del Conveni de 13 de maig de 2004, i evitar així un detriment de l'interès públic que conté el document.

En conseqüència, per Decret de 13 d'octubre de 2005 es resolt retirar el document de la Direcció General d'Urbanisme per revisar els termes de la nova ordenació i així es comunica als veïns, suspenent el procés durant el temps necessari per què els tècnics als quals s'encarrega l'estudi d'altres opcions en lliurin el resultat.

Finalment, s'ha presentat a la representació dels veïns de la zona el nou projecte redactat per encàrrec municipal amb els nous paràmetres modificats en el següent sentit:

• Es configura una ordenació de l'espai lliure més obert al carrer.

• Es redefineix la volumetria per tal de reduir el nombre de plantes de l'edificació comportant un menor impacte visual.

Per tant l'objecte de la present proposta és incorporar aquestes puntuals modificacions a l'aprovació provisional del 2 de juny de 2005 a través d'una nova aprovació provisional del document. Malgrat tot, els canvis introduïts no suposen canvis substancials i per aquest motiu no serà necessari obrir un nou període d'exposició pública.

En global, la present proposta modifica l'ordenació vigent en el sector industrial "2b-06 Sector Can Gassol", a través de la delimitació d'una Unitat d'Actuació amb l'objecte de generar sòl d'us residencial, amb paràmetres beneficiosos per la Ciutat atesa la millora de l'entorn que això significa, la major cessió de sòl públic i d'aprofitament per sobre del reglamentari , lliure de càrregues urbanístiques i la cessió de la nau com equipament públic.

Per tot el que s'acaba d'exposar, atès el que disposen els articles 39, 83, 94 i 95 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme 2/2002, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S :

PRIMER:

Aprovar provisionalment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996 en l'àmbit de Can Gassol, situat en els carrers Floridablanca €Prat de la Riba i Pacheco, que incorpora el Conveni de col·laboració urbanística aprovat per acord de Ple de 13 de maig de 2004.

Aquest document substitueix l'aprovat per acord de 2 de juny de 2005, d'aprovació provisional de la modificació del pla general en aquest mateix àmbit.

SEGON:

Reiterar el nomenament de la societat municipal PUMSA com administració actuant en l'àmbit de Can Gassol, situat en els carrers Floridablanca €Prat de la Riba i Pacheco, així com la percepció directe de la cessió gratuïta de l'aprofitament urbanístic que es deriva de l'execució urbanística d'aquest Sector.

TERCER:

Notificar els precedents acords a la societat municipal PUMSA, als propietaris del Sector, als representants de l'Associació de Veïns de El Palau-Escorxador i a tots aquells interessats que resultin de l'expedient.

QUART:

Ratificar el Decret 8229/2005 de 13 d'octubre pel qual es va resoldre "Retirar de la Direcció General d'Urbanisme del Departament de Politica Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, el document corresponent a la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, en l'àmbit de Can Gassol, situat en els carrers Floridablanca-Prat de la Riba i Pacheco, el qual va entrar pel Registre de la indicada Direcció General el 8/6/2005"

CINQUÈ:

Trametre a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l'expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic."

 

El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, celebra que s'hagi arribat a aquesta solució perquè suposa, d'alguna manera, tancar la polèmica de Can Gassol.

És una mesura que respecta la qualitat de vida urbanística dels veïns de la zona, els espais i la tipologia dels edificis. Des de CiU s'opina que, si aquesta solució s'ha assolit tot parlant-ne amb els veïns i l'oposició, és un exercici que demostra que la democràcia gaudeix de bona salut.

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comença expressant les dificultats que ha comportat el cas de Can Gassol. Recorda que el projecte de Can Gassol neix amb una voluntat de mantenir una empresa a la ciutat en la zona d'ubicació de la antiga fàbrica, però que tot això se'n va en orris i s'entra en un període d'incompliments de conveni per part de Can Gassol i de malentesos, en general. Un cas desafortunat.

El Sr. Rovira continua dient que ara estem davant d'un projecte urbanístic la primera aprovació del qual també va ser objecte de polèmica, especialment amb els veïns de la zona, però reconeix que, després d'intensos debats, sí que és cert que finalment es va encetar una negociació que sembla que ha satisfet els afectats.

El Sr. Rovira anticipa que políticament el PP no pot compartir amb la resta de forces aquesta proposta perquè la considera un "nyap", bo i que al final, en general, la situació hagi millorat respecte al moment inicial.

Finalment, el Sr. Rovira es queixa que en el text definitiu es pretengui fer bandera de la participació ciutadana en aquesta qüestió, perquè han estat les contínues queixes dels veïns les que han provocat les modificacions. Reitera que aquesta és una solució d'emergència a què s'ha arribat després d'una gestió francament dolenta per part del Govern i, tanmateix, el regidor del PP espera que efectivament no se'n faci publicitat o se sotmeti a exposició pública.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Vots en contra: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

Abstencions: Cap.

 

 

11 - APROVACIÓ PROVISIONAL DEL PLA DE MILLORA URBANA EL RENGLE.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"Per acord de la Junta de Govern de 25 de juliol de 2005 va aprovar inicialment el pla especial de millora urbana de El Rengle, que seguint les prescripcions de la modificació del Pla General en aquest Sector, aprovada definitivament pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques el 7 d'abril de 2005, desenvolupa tres illes de sòl urbà situades entre l'Avda. Maresme, el Passeig de El Rengle, el Passeig de Marina i els carrer de Cabrils i de Caldes d'Estrach.

La finalitat d'aquest Pla de Millora consisteix, entre d'altres, en precisar els paràmetres d'ordenació volumètrica del conjunt, delimitar i regular les condicions d'ocupació i edificació de sòl d'aprofitament, concretar la ubicació dels sols de sistemes de vials, d'espais lliures i d'equipaments de cessió obligatòria i gratuïta que se'n deriven de la modificació del Pla General i fixar les condicions de gestió i les despeses i càrregues imputables al Sector.

Segons les condicions de l'acord de l'aprovació definitiva de la Modificació puntual del Pla General s'han afegit altres objectius complementaris: delimitar el sòl i el sostre destinat al compliment de la normativa vigent en temes d'habitatge de protecció pública i concertat, fixar normativament la densitat màxima d'habitatges i incorporar la reserva addicional per habitatges assequibles, en règim de preu concertat, d'un mínim del 10% del sostre destinat a ús residencial.

El període d'informació pública del document aprovat inicialment es va publicar al Butlletí oficial de la província, al Punt diari i a La Vanguardia, a banda dels taulers i web municipals. Aquest període d'exposició al públic del document es va prorrogar a la vista de que el període d'informació coincidia en part amb el mes d'agost.

S'ha comunicat l'acord a RENFE/ADIF, a la demarcació de Costes de Catalunya i a la demarcació de carreteres de l'Estat.

Durant el període d'informació pública s'ha presentat al·legacions i suggeriments per part del Sr. Joan Anglada i canal, advocat, en representació dels germans Josep Mª, Mª Antonia, Francesc-Xavier i Eduard Serra Fortuny i també en representació de l'entitat mercantil TRISAC, SA.

Consta a l'expedient l'informe de l'equip redactor del pla de millora urbana que analitza les al·legacions presentades i en justifica la seva resolució.

El document objecte d'aprovació provisional incorpora algunes precisions respecte l'aprovació inicial però que en cap cas suposen una modificació substancial d'aquesta.

Per tot el que s'acaba d'exposar, i de conformitat amb el que s'estableix l'art. 68 i concordants del Text Refós de la Llei 2/2002 d'Urbanisme, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S :

Primer:

Aprovar provisionalment el Pla de Millora Urbana de El Rengle.

Segon:

Resoldre les al·legacions presentades en el període d'informació pública en el sentit que es recull l'informe emes per l'equip redactor del pla de millora urbana de El Rengle, que consta a l'expedient.

Tercer:

Notificar els precedents acords a la societat municipal PUMSA, als propietaris del Sector i resta d'interessats, juntament amb el text íntegre de l'informe sobre la resolució de les al·legacions presentades.

Quart:

Trametre a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l'expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic."

 

El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot afirmatiu del seu partit a aquesta aprovació provisional però, alhora, aprofita per a recordar el discurs inicial de CiU derivat de la pèrdua del sòl industrial en qüestió, que venia de requalificar, en el seu origen, sòl agrícola.

El Sr. Valls considera que, en el seu moment, els polítics van perdre l'oportunitat de donar una sortida a aquell sòl industrial, que ara s'ha hagut de resoldre amb una nova requalificació entre sòl residencial i sòl terciari, malgrat que no queda del tot clar quin en serà el futur real.

El motiu pel qual CiU justifica el seu vot afirmatiu és la visió del Rengle que inclou aquest front marítim unitari, concentrat, juntament amb Iveco-Pegasso i tota la continuïtat fins a la banda litoral de les Cinc Sènies i, alhora, la primacia de l'ús residencial de la zona en relació amb les edificacions industrials.

 

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, explica la posició coherent del seu partit pel que fa a tots els temes relacionats amb el front marítim i la seva reiterada petició que se'n faci un plantejament global per part del Govern.

A diferència de CiU, el PP, més enllà del fet d'estar d'acord en què El Rengle, amb aquesta èmfasi en l'ús residencial i les modificacions fetes més recentment, ha millorat, no pot deixar de banda la mala gestió de tot el tema des del començament. El Sr. Rovira recorda com en temps passats es defensaven posicions que ara s'han mostrat equivocades i que van culminar amb el Pla Industrial del Rengle l'any 2001. No és fins temps després que el Govern comença a reorientar tota la qüestió.

Tanmateix, el regidor del PP denuncia la manera de gestionar l'urbanisme a la ciutat posant com a exemple el conveni d'edificabilitat signat amb els interessats de la zona a canvi que assumeixin les despeses dels equipaments i que, malauradament de retruc, farà pujar el preu de l'habitatge a la ciutat.

Finalment, el Sr. Rovira, anuncia el vot d'abstenció del seu grup motivat per la manca de visió global i participació en el tractament urbanístic de la zona del Rengle, tot i que en reconeix els aspectes positius.

 

La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Ciutat Sostenible, confirma el vot afirmatiu de la seva formació alhora que expressa la preocupació existent al si del Govern en relació amb la ubicació en el Pla de Millora dels Habitatges Protegits de l'Illa 1. Des de ICV-EUiA entenen que caldrà un tractament del sòl d'equipaments que hi ha al costat, tant dels futurs usos com de l'arquitectura dels edificis, que tingui una funció d'unió molt important entre el residencial d'una i altra banda del c/Cabrils.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

 

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Institut Municipal d'Educació-

12 - NOMENAMENT DE DOS VOCALS EN REPRESENTACIÓ DEL COMITÈ D'EMPRESA DE L'INSTITUT MUNICIPAL D'EDUCACIÓ COM A MEMBRES EL CONSELL PLENARI DE L'INSTITUT MUNICIPAL D'EDUCACIÓ.

El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, presenta la proposta següent :

"Relació de fets

1. L'Institut Municipal d'Educació de Mataró és un organisme autònom constituït per a la gestió, organització i administració de les competències municipals en matèria d'educació.
2. L'article 3 dels Estatuts de l'Institut Municipal d'Educació (IME) enumera com a òrgans de govern, d'administració i de gestió de l'IME el Consell Plenari, la Junta Executiva, la Presidència, la Vicepresidència i la Direcció.
3. L'article 4 dels Estatuts de l'IME estableix que el Consell Plenari assumeix el govern i la gestió superior de l'IME, i és nomenat pel Ple de l'Ajuntament de Mataró. El Consell Plenari està format per una presidència, per vocals i per una sèrie de membres del Consell amb veu però sense vot.
4. L'article 4 dels Estatuts de l'IME estableix, d'entre els vocals que formen part del Consell Plenari i que han de ser nomenats pel Ple de l'Ajuntament:

"Dos vocals en representació del Comitè d'Empresa de l'IME" .

5. L'article 5è dels Estatuts de l'IME estableix que el Ple de l'Ajuntament podrà acceptar la renúncia i/o substitució de qualsevol dels vocals del Consell per dimissió de la persona interessada, quan l'organisme que els va elegir hagi proposat un nou nomenament o quan deixin de representar l'òrgan pel qual varen ser elegits.
6. El mes de gener de 2005, es va dissoldre el Comitè d'Empresa de l'IME. El 27 d'octubre de 2005, va haver eleccions sindicals i es va constituir el nou Comitè d'Empresa de l'IME.
7. El 24 de novembre de 2005, el Comitè d'Empresa de l'IME va presentar un escrit amb la proposta dels nomenaments següents:

• Sr. Pere Manzanos González
• Sra. Carme Reboreda Jiménez

Per tot el que s'ha exposat, proposo que el Ple de l'Ajuntament de Mataró adopti la resolució següent:

1. Nomenar com a vocals del Consell Plenari de l'IME a proposta del Comitè d'Empresa de l'IME al Sr. Pere Manzanos González i a la Sra. Carme Reboreda Jiménez.
2. Notificar aquest acord a les persones interessades.
3. Donar compte d'aquest acord en el proper Consell Plenari de l'Institut Municipal d'Educació."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

13 - NOMENAMENT DEL SR. JOAN PUIG LLAUDÓ COM A VOCAL DEL CONSELL PLENARI DE L'IME EN REPRESENTACIÓ DELS DIRECTORS DELS CENTRES PÚBLICS D'EDUCACIÓ INFANTIL, PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA A PROPOSTA DEL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL, EN SUBSTITUCIÓ DEL SR. MARTÍ CASARES ROCA.

El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, presenta la proposta següent :

"Relació de fets

1. L'Institut Municipal d'Educació de Mataró és un organisme autònom constituït per a la gestió, organització i administració de les competències municipals en matèria d'educació.
2. L'article 3 dels Estatuts de l'Institut Municipal d'Educació (IME) enumera com a òrgans de govern, d'administració i de gestió de l'IME el Consell Plenari, la Junta Executiva, la Presidència, la Vicepresidència i la Direcció.
3. L'article 4 dels Estatuts de l'IME estableix que el Consell Plenari assumeix el govern i la gestió superior de l'IME, i és nomenat pel Ple de l'Ajuntament de Mataró. El Consell Plenari està format per una presidència, per vocals i per una sèrie de membres del Consell amb veu però sense vot.
4. L'article 4 dels Estatuts de l'IME estableix, d'entre els vocals que formen part del Consell Plenari i que han de ser nomenats pel Ple de l'Ajuntament:

Un Vocal en representació dels directors dels centres públics d'educació infantil, primària i secundària proposat pel Consell Escolar Municipal.

5. L'article 5è dels Estatuts de l'IME estableix que el Ple de l'Ajuntament podrà aceptar la renúncia i/o substitució de qualsevol dels vocals del Consell per dimissió de la persona interessada, quan l'organisme que els va elegir hagi proposat un nou nomenament o quan deixin de representar l'òrgan pel qual varen ser elegits.
6. El 5 de desembre de 2005, el secretari del Consell Escolar Municipal va presentar un escrit amb la proposta de nomenament del Sr. Joan Puig Llaudó en substitució del Sr. Martí Casares Roca.

Per tot el que s'ha exposat, proposo que el Ple de l'Ajuntament de Mataró adopti la resolució següent:

1. Nomenar com a vocal del Consell Plenari de l'IME a proposta del Consell Escolar Municipal al Sr. Joan Puig Llaudó en substitució del Sr. Martí Casares Roca, com a representant dels directors dels centres públics d'educació infantil, primària i secundària.
2. Notificar aquest acord a les persones interessades.
3. Donar compte d'aquest acord en el proper Consell Plenari de l'IME."

 

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

14 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER LA CREACIÓ D'UN CONSELL D'URBANISME PARTICIPATIU.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent:

"El Govern Municipal, en diverses ocasions ha manifestat que en les futures actuacions urbanístiques a la ciutat, facilitaria la participació dels ciutadans/es. En la pràctica, no podem dir que això s'hagi portat a terme de forma satisfactòria i, en conseqüència, s'han succeït diverses protestes veïnals sobre projectes en els diversos sectors de la ciutat.

Des del PPC de Mataró, creiem que l'urbanisme democràtic és el màxim reconeixement de la transformació d'una ciutat, i s'ha de fer comptant amb els ciutadans i ciutadanes i no d'esquenes a ells. I considerem que la política de participació que està portant a terme el Govern Municipal és de poc contingut real. Creiem que perquè en l'àmbit urbanístic aquesta participació sigui més efectiva s'han de crear els instruments adients per fer-ho possible.

El Grup Municipal del PPC de Mataró va presentar una esmena als Pressupostos per l'any 2006 demanant la creació d'un Consell d'Urbanisme Participatiu que garanteixi un correcte i real funcionament de l'urbanisme participatiu en tots els aspectes.

Tot i que l'esmena presentada pel PPC va ser desestimada en el seu moment pel govern municipal, en els darrers dies un dels Grups que formen part del Govern, el d'Esquerra Republicana de Catalunya, s'ha manifestat públicament partidari de la creació d'un Consell municipal de participació en l'àmbit urbanístic donat que consideren que una de les febleses del govern ha estat l'exposició i participació en els projectes urbanístics. Aquesta manifestació d'ERC es coincident amb la proposta del Grup del PPC doncs ambdues consideren que la participació i la forma de presentar els projectes urbanístics per part del govern son clarament millorables.

Per aquestes raons, i per la importància cabdal que creiem que te per a la ciutat aquest tema, presentem a l'aprovació del Ple Municipal els següents

ACORDS

1.- El Govern Municipal, en compliment del que diu el punt 1.2.7 dels Acords de Govern, endegarà el debat i la creació d'una Comissió d'Urbanisme Participatiu, que garanteixi un correcte funcionament de l'urbanisme participatiu, tant en el procés d'implicació i de participació dels veïns en les transformacions de l'entorn urbà, com en la dinàmica d'informació i documentació de les propostes i de les alternatives. "

 

El senyor Genís Bargalló, conseller delegat d'Habitatge, per al·lusions, pren el torn de paraula per a expressar que el PP ha fet una interpretació equivocada de les declaracions del Govern. En cap moment s'ha dit que fos necessari un Consell Municipal d'Urbanisme ni tampoc se n'ha demanat la creació, ara bé sí que és cert que el Govern ha reconegut que cal millorar els aspectes de comunicació i difusió dels projectes urbanístics. Fóra bo buscar millores de l'actuació municipal en aquest sentit.

El Sr. Bargalló, tanmateix, reconeix que en diferents programes electorals sí que es contemplava la possible creació d'un Consell Municipal de Participació €tot i que no en el darrer programa€, però que ara no és el millor moment per a dur a terme aquesta iniciativa.

Per tant, des del tripartit, i des d'ERC concretament, el vot és contrari.

La senyora Maria Rosa Cuscó, consellera delegada de Participació, Cooperació Internacional i Dona, explica que el punt 1.2.7 dels Acords de Govern al qual el PP fa referència diu el següent: "Promoure òrgans de participació territorial formats per entitats i ciutadans i ciutadanes individuals dels territoris vinculats a projectes d'actuació integral, així proposem el Consell de Rocafonda/El Palau, Consell de Cerdanyola i Consell de Centre/Eixample".

Per tant, queda clar que d'allò que es tracta és de la creació dels consells territorials vinculats als tres Plans Integrals i que l'Ajuntament de Mataró ja ha posat en marxa.

Pel que fa a la creació d'una Comissió d'Urbanisme Participatiu, la Sra. Cuscó explica que ja existeixen mecanismes de participació que garanteixen plenament la possibilitat de conèixer i debatre els temes d'urbanisme i transformació de l'entorn urbà. En aquest sentit, tenen un paper fonamental tant el Consell de Ciutat com els grups específics de treball que es puguin crear. Els processos urbanístics segueixen uns tràmits establerts legalment que contemplen un periode d'informació pública que l'Ajuntament de Mataró ha enriquit amb la informació directa als veïns i veïnes afectats i la possibilitat de recollir propostes. Finalment, els consells municipals estan en una fase d'anàlisi que fa que no sigui el moment oportú per a plantejar-se altres canvis.

En definitiva, el Govern no està a favor de la proposta de resolució presentada pel PP.

El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia que el partit s'hi abstindrà.

Des de CiU es considera que aquesta és una iniciativa feta amb bona fe a fi de millorar l'actuació municipal en aquest camp, però el Sr. Valls recorda l'existència del Consell de Ciutat, que ja s'encarrega d'aquestes qüestions. Tampoc es poden menystenir els tres Plans Integrals dels tres grans àmbits esmentats per la Sra. Cuscó en la seva intervenció. I, a més, cal recordar el projecte de CiU de crear un òrgan participatiu del front de mar, que tancaria les grans qüestions urbanístiques obertes actualment.

El Sr. Valls confirma que sí que estarien d'acord a crear consells participatius però en relació amb aspectes temàtics, molt més concrets i acotats. En aquest sentit, la creació, a més a més, d'una Comissió d'Urbanisme Participatiu seria excessiva.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, agraeix les paraules del Sr. Valls en relació a la bona voluntat de la proposta de resolució presentada. No es vol crear un òrgan genèric sinó un Consell especialitzat que compti amb la presència de tècnics independents.

En relació a les paraules del Sr. Bargalló, el Sr. Mojedano recorda que de la premsa es recull que ell va afirmar que, pel que fa a la gestió urbanística, cal més debat i participació i que ha incidit en la necessitat de crear un Consell Municipal de Participació en l'àmbit urbanístic.

En referència a la intervenció de la Sra. Cuscó, el Sr. Mojedano respon que dels acords de Govern també es desprèn la voluntat de millorar la participació ciutadana en temes urbanístics, idea que també recull la nova Llei Urbanística de Catalunya.

En definitiva, la seva proposta és una bona solució.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

Vots en contra: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

 

 

15 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS A FAVOR DE LA NORMALITZACIÓ DEL CINEMA EN CATALÀ.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la proposta següent:

"Atès que el cinema en català és un element fonamental de normalització lingüística, i atès que la majoria de les sales d'exhibició segueixen sense disposar de còpia catalana de les pel·lícules que es doblen o subtitulen en català i fins i tot de les que han estat produïdes a Catalunya.

Atès que en la major part dels casos de projeccions públiques de films organitzades o promogudes pels ajuntaments no s'hi projecten les còpies catalanes o les doblades o subtitulades en català.

Atès que l'article 28 de la Llei 1/1998 de política lingüística de 7 de gener, estableix que la Generalitat de Catalunya ha d'afavorir, estimular i fomentar la producció cinematogràfica en català i el doblatge i la subtitulació en català de pel·lícules d'expressió original no catalana, i la distribució en qualsevol format, i l'exhibició d'aquests productes, i en un segon apartat la possibilitat d'establir quotes de pantalla i distribució pels productes que s'exhibeixin doblats o subtitulats al català.

Atès que el doblatge i subtitulat de pel·lícules en català és ínfim i que el català es troba en clar desavantatge vers el castellà, en aquest sector.

Els sotasignants proposem al Ple l'adopció dels següents,

ACORDS:

Primer.-

l'Ajuntament de Mataró fomentarà l'avenç de l'ús social del català en els àmbits competencials del seu municipi respecte a l'exhibició de les versions doblades o subtitulades al català de les pel·lícules.

Segon.-

l'Ajuntament de Mataró expressa la voluntat que les sales d'exhibició del seu municipi com a mínim exhibeixin les versions catalanes de les pel·lícules, sempre que se n'hagi fet.

Tercer.-

l'Ajuntament de Mataró comunicarà aquest acord a les sales d'exhibició del seu municipi, i que en farà el seguiment corresponent.

Quart.-

l'Ajuntament de Mataró es servirà sempre que sigui possible de pel·lícules parlades o subtitulades en català quan organitzi o promogui projeccions públiques de cinema de films no parlats originalment en les llengües oficials de Catalunya.

Cinquè.-

l'Ajuntament de Mataró facilitarà informació i col·laboració tècnica a les entitats que, en les seves programacions, incloguin la projecció de films, per tal que, sempre que sigui possible, siguin parlats o subtitulats en català.

Sisè.-

l'Ajuntament de Mataró es dirigirà per escrit als establiments de venda de vídeos i DVDs dels seu municipi, sol·licitant-los que tinguin a disposició del públic els productes en català, com a mínim amb les mateixes condicions d'exposició i publicitat que les versions castellanes.

Setè.-

Comunicar aquest acord a la mesa del Parlament de Catalunya, al Consorci de Normalització Lingüística, al Secretari de Política Lingüística, a la Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a les entitats municipalistes de Catalunya i a les empreses exhibidores de cinema de la ciutat."

 

El senyor Alcalde indica que en aquest punt de l'ordre del dia ha demanat la paraula la Candidatura d'Unitat Popular, intervindrà la Sra. Neus Pujol de la Plataforma per la Llengua, que defensa l'aprovació de la normalització del cinema en català. La Sra. Pujol explica quin és l'estat de la qüestió al Maresme i a Catalunya, en general, així com les actuacions que la Plataforma que ella representa ha endegat.

 

El senyor Jaume Graupera, conseller delegat de Cultura, referma tot allò expressat pel Sr. Fernandez i proposa un afegitó a la moció, en l'apartat de Comunicats, que digui: "Comunicar-ho també a la Comissió de Política Lingüística de l'Ajuntament recolzada pels grups municipals, entitats i Consorci de Normalització Lingüística".

Tanmateix, el Sr. Graupera explica que demà, en la Comissió Informativa, es debatrà la iniciativa d'establir un conveni amb els cinemes Òscar a fi que es programi, en uns determinats dies i horaris, la projecció de cinema en català.

(Demana un petit canvi al punt Setè en el sentit de comunicar-ho també a la Comissió de Seguiment en matèria de Normalització Lingüística.)

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

16 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ A L'IMPOST D'OBRES, CONSTRUCCIONS I INSTAL.LACIONS.

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent:

"El passat dia 15 de desembre, el congrés dels Diputats va aprovar la nova Llei de mesures sanitàries en front del tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac.

Aquesta llei ordena que els establiments de pública concurrència com bars, restaurants, discoteques, etc... de més de 100 metres quadrats, que permetin fumar, hauran d'habilitar espais tancats com a màxim el trenta per cent (30%)de la superfície total útil, per als clients fumadors, en el termini de vuit mesos a comptar des de l'1 de gener de 2006. Fet que planteja la necessitat de realitzar arranjaments urgents en aquests establiments, que es veuran gravats per l'impost sobre construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO).

Atenent a que aquestes obres poden ser considerades d'interès especial en benefici d'una millor salut de la població no fumadora, així com les pròpies circumstàncies socials que hi concorren vistos els objectius que persegueix la mateix Llei.

Tenint en compte que les obres i instal·lacions necessàries suposaran una despesa important no prevista pels empresaris, el Grup Municipal de convergència i Unió proposa al Ple l'adopció dels següents,

ACORDS:

Primer.-

L'Ajuntament de Mataró iniciarà els tràmits per tal d'establir una BONIFICACIÓ DEL 95% a la quota resultant d'aplicar a la base imposable el tipus de gravamen establert per l'ajuntament de Mataró en l'impost sobre construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO), derivades de l'aplicació de la Llei esmentada.

Segon.-

Els criteris i terminis per poder-se acollir a la bonificació es presentaran en una propera Comissió Informativa Municipal de Serveis Centrals."

 

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, confirma que accepten la resolució, tal i com ja es va expressar en el seu moment. Tot i així, la Sra. González proposa que en la propera Comissió Informativa es fixin els criteris d'aplicació de les reduccions en l'ICIO així com el percentatge de bonificació.

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, expressa que el seu partit està d'acord amb la proposta de CiU, així com amb la contraproposta del Govern sempre que aquesta estigui consensuada.

De tota manera, el Sr. Rovira suggereix que fóra bo analitzar quin impacte tindrà la nova mesura en les altres taxes a l'hora de demanar les llicències vinculades. Entén que si se subvenciona l'ICIO també caldria ajudar en la taxa per a la llicència corresponent.

S'acorda que en la Comissió Informativa es redacti un text que satisfaci tothom i concreti l'aplicació de les reduccions en l'ICIO, així com el percentatge de bonificació que, per a CiU, ja havia quedat fixat en el 95%. De tot això, el Sr. Alcalde diu que se'n parlarà i es confirmarà en l'esmentada comissió.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

17 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA EN DEFENSA DE LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ A CATALUNYA.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent:

"Atès que el 20 de desembre de 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar la nova Llei de l'Audiovisual de Catalunya que estableix la ordenació de tots els sectors implicats a la matèria i amplia les funcions de control i regulació del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC).

Atès que el propi CAC va elaborar un Informe en el que qüestionava la idoneïtat dels continguts d'una determinada emissora de ràdio, i la Generalitat ja ha dit que aquest informe es tindria en compte a l'hora de renovar les concessions de les seves emissores.

Atès que amb aquesta normativa, la Generalitat podrà tancar un mitjà de comunicació amb una decisió administrativa, sense judici previ, si considera que la informació que ha donat no es "veraç".

Atès que amb data 23 de Desembre, el Comitè Mundial de Llibertat de Premsa, va adreçar una carta al President de la Generalitat i al President del Parlament de Catalunya demanant que es desmantelli el CAC, i que no es retirin les llicencies a la cadena COPE.

Segons el propi Comitè, el CAC es un organisme censor que recorda el franquisme. I diu literalment, que "La mera existència d'aquest Consell de l'Audiovisual de Catalunya xoca frontalment contra les normes democràtiques i de llibertat d'expressió acceptades per la Unió Europea, la Cort Europea de Drets Humans i la majoria de països democràtics del mon." I diu que no es recorda res semblant a Espanya des de els orgues censors franquistes.

Amb posterioritat, dus institucions periodístiques internacionals mes s'han sumat a les peticions per derogar les facultats del CAC. Son l'Institut Internacional de Premsa i l'Associació Mundial de Diaris, que han escrit també sendes cartes als Presidents de la Generalitat i del Parlament.

Atès també que amb pocs dies de diferencia a aquests esdeveniments, tenia lloc a Girona un altre fet preocupant. En la presentació en un acte públic d'un manifest del col·lectiu Ciutadans de Catalunya a Girona, un grup de radicals independentistes insultaven i vexaven als seus representants, que no van poder exercir el seu dret a expressar-se lliurement fins que els energúmens que ho impossibilitaven van decidir retirar-se del lloc. Aquest es un fet que no es nou a Catalunya els darrers temps, doncs sembla que ja fa massa que la llibertat i les opinions d'aquells que creuen tenir el monopoli de la veritat del que es ser "català", està per damunt dels drets i llibertats de les altres persones. Aquells actuen amb total impunitat, i la resta han de suportar resignadament les seves "matonades" que consisteixen en agressions a seus de partits democràtics, amenaces a les persones o en boicots a actes culturals o polítics, com ja hem vist reiterades vegades, i també malauradament a la nostra ciutat. El pitjor de tot es que això es fa sense que la majoria de dirigents polítics dels partits catalans diguin ni tan sols una paraula de condemna per fets d'aquest tipus.

Atès que la llibertat d'expressió es un dels drets essencials en tot estat democràtic de dret, i que el seu valor es acceptar que els únics límits a l'exercici d'aquest dret son aquells que marca nítidament el Codi Penal.

Atès doncs que el preu que hem de pagar per ser ciutadans lliures està en assumir que en política tot es opinable i provisional i que no hi ha valors polítics que no puguin ser soscavats o defensats pels ciutadans lliures sempre que es respectin les regles de l'Estat de Dret.

Atès tot això, els grups municipals sotasignants, proposen al Ple Municipal la adopció dels següents

ACORDS

1.- l'Ajuntament de Mataró expressa el seu convenciment de que la llibertat d'expressió es un dret fonamental, reconegut en la Declaració Universal de Drets Humans així com en diverses resolucions internacionals i en la Constitució Espanyola de 1978. I reconeix i defensa que, d'acord amb la Constitució, en un règim de democràcia parlamentària només els tribunals de justícia han d'estar facultats per jutjar, i en el seu cas sancionar, les vulneracions que es puguin produir en el seu exercici. Perquè entenem que en una societat lliure, cap persona ni institució pot decidir per sí sola la veracitat d'una notícia o la licitud d'una opinió.

2.- L'Ajuntament de Mataró expressa també la seva convicció de que tothom a Catalunya te dret a expressar la seva opinió sobre el concepte que te de Catalunya i d'Espanya amb els límits que la Constitució i el Codi Penal marquen. I que el fet de tenir una opinió diferent no dona dret a ningú a agredir, insultar o boicotejar persones ni actes públics dels quin no pensin igual o tinguin una visió diferent del país. En aquest sentit, es la voluntat de l'Ajuntament de Mataró que a la nostra ciutat aquest dret sigui respectat sempre, i que qualsevol intent d'evitar el lliure exercici dels drets democràtics, trobarà el rebuig mes ferm per part dels grups municipals que signen."

 

 

El senyor Genís Bargalló, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, comença dient que aquest tipus de propostes de resolució són de difícil posicionament, perquè és conscient que ningú dubta de la defensa de la llibertat d'expressió a Catalunya de totes les forces €tal i com s'expressa en els acords€ i és, en tot cas, en la part expositiva on hi ha marge per a les desavinences.

El Sr. Bargalló declara que el seu grup no pot acceptar de cap manera l'argumentari que porta a presentar la proposta de resolució. El PP afirma que "la Generalitat de Catalunya té potestat per a tancar un mitjà de comunicació a través d'una decisió administrativa, sense judici previ, si considera que la informació que ha donat no és veraç". El portaveu d'ERC diu que aquesta afirmació no és exacta, perquè les emissores de ràdio emeten mitjançant llicències de concessió de la Generalitat de Catalunya i és funció del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) renovar-les, sempre que es compleixin els requisits de neutralitat i honestedat informativa i es respecti la normativa d'utilització de la llengua catalana.

El Sr. Bargalló considera el procediment molt correcte. A continuació, passa a llegir una altra part de la intervenció del PP, "el CAC és un organisme censor que recorda el Franquisme", i expressa que l'afirmació fa riure. Davant d'aquestes paraules, el portaveu d'ERC recorda al Sr. Mojedano el funcionament de la presa de decisions a Catalunya, a través del Parlament, a fi d'exemplificar que òbviament el sistema no té res a veure amb l'època franquista.

El Sr. Bargalló continua llegint les paraules del PP, "la mera existència del CAC xoca frontalment contra les normes democràtiques i de llibertat d'expressió acceptades per la Unió Europea, la Carta de Drets Humans i la majoria de països democràtics del món". El portaveu explica que existeixen consells audiovisuals a Alemanya, Andorra, Austràlia, Bèlgica, Canadà, Colòmbia, Dinamarca, EUA, França, Gran Bretanya, Grècia, Hong Kong, Irlanda, Israel, Itàlia, Luxemburg, Malàisia, Malta, Nova Zelanda, Països Baixos, Polònia, Portugal, Eslovàquia, Sud-àfrica, Suïssa i Xile. I, dins d'Espanya, encara hi ha un altre consell audiovisual a Navarra.

Les funcions del CAC són vetllar pel respecte del dret i les llibertats, garantir el compliment de la normativa reguladora de la programació i publicitat, i assegurar el compliment de les concessions i l'observança de la normativa europea i dels tractats internacionals relatius a aquesta matèria; així com vetllar pel pluralisme democràtic, religiós, social, lingüístic i cultural en el conjunt del sistema audiovisual de Catalunya, per la neutralitat i l'honestedat informativa i preservar el compliment de la normativa en matèria de la llengua catalana i l'impuls de l'aranès.

Per tots els motius expressats, el Sr. Bargalló confirma el vot contrari del seu grup.

 

El senyor Jaume Graupera, portaveu del regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, comença anunciant el vot també contrari del seu grup. Entén que aquesta proposta de resolució, en la seva part expositiva, esdevé un judici sobre allò que és el CAC que, a més, és un organisme aprovat amb el 90% dels vots del Parlament de Catalunya, basant-se en les opinions d'algunes organitzacions de caràcter professional.

Tots els arguments i llista de països esmentats pel Sr. Bargalló s'acullen a la regulació 23/2000 del Consell d'Europa, recomanada a tots els estats membres, a fi d'establir autoritats reguladores independents en el sector audiovisual i establir normes en què les legislacions nacionals així com altres mesures polítiques concedeixin a aquestes autoritats reguladores poders per a dur a terme la seva tasca de manera efectiva i transparent. Aquestes recomanacions sorgides al si del Consell d'Europa deriven, d'altra banda, d'una llarga tradició iniciada per organismes independents de control dels continguts audiovisuals, com ara la Federal Communications Comission als EUA, que jutja els continguts audiovisuals ja emesos €i, per tant, no té funció censora€ , o bé sentències d'altres organismes equivalents a França, que sancionen aquelles informacions que vulnerin els drets de determinats col·lectius de ciutadans, per exemple.

En definitiva, el vot en contra es fonamenta en què la part expositiva de la proposta de resolució presentada pel PP es basa només en un cas conjuntural que, en cap cas, invalida l'existència del CAC i la legitimitat de les seves funcions. A banda que resulta sospitós que s'hi hagi omès el cas de l'IIP que, l'any 2004, renyava les autoritats espanyoles pel seu entestament a relacionar terrorisme amb mitjans de comunicació. És evident que ICV-EUiA defensa la llibertat d'expressió, però no accepta una proposta de resolució que pot interpretar-se com la defensa de l'estratègia política d'un partit.

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, qualifica aquesta proposta del PP de "trampa". Opina que hagués estat millor no entrar a debatre aquesta qüestió i simplement limitar-se a expressar el vot. No entén que els seus companys de l'Ajuntament de Mataró siguin iguals que tots aquells que a Madrid es dediquen a crispar l'ambient; se'n mostra ben fart. Novament critica la diferència entre la part expositiva de la proposta de resolució i els acords finals, respecte als quals sí que mostra la seva conformitat.

El Sr. Esperalba recorda al Sr. Mojedano que no cal que pateixi per la llibertat d'expressió, perquè en el nostre país està garantida, i només cal escoltar els comentaris d'alguns periodistes de la COPE o les declaracions del tinent coronel Mena Aguado, entre d'altres.

El Sr. Esperalba expressa que ja n'hi ha prou de perseguir aquest país, de crispar-lo o de posar la meitat de l'estat espanyol contra els catalans. Critica el fet que el PP faci un conflicte de tot allò que té a veure amb la llengua catalana i que estableixi l'engany com a eina política, tal com demostra el que s'ha dit dels historials clínics, que és simplement mentida.

Finalment, el Sr. Esperalba critica que el PP constantment barregi assumptes en benefici propi o anunciï que la democràcia està en perill, alhora que recorda al Sr. Mojedano que, fa 70 anys, gent que pensava com ell es va carregar la democràcia en aquest país. Creu que els hauria de fer vergonya sortir en un ple de l'Ajuntament aparentment a defensar la llibertat d'expressió i aprofitar per a enumerar un reguitzell de mentides que només serveixen per a crispar l'ambient.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, anuncia el vot també contrari del seu grup pels motius ja expressats de manera brillant en les intervencions precedents.

Aquesta proposta que va ser presentada més enllà de la Junta de Portaveus, ho fou com a una proposta en defensa de la llibertat d'expressió, i, finalment, no ha estat així, fet que mostra que el PP ha abusat de la confiança de la resta de forces.

El Sr. Bassas diu que el seu grup no permetrà que aquestes circumstàncies es tornin a repetir i demanarà a la resta de portaveus que tots els temes que no hagin estat vistos i acordats abans de la Junta de Portaveus o en la mateixa Junta siguin considerats d'urgència, que és allò que recull el reglament.

De fet, quan el Sr. Mojedano va anunciar a la Junta que presentaria una proposta en defensa de la llibertat d'expressió, el Sr. Bassas va pensar, com la resta de portaveus, si això es tractava de defensar el Sr. Mena o bé commemorar que aquest 2006 fa 40 anys de la llei de premsa anomenada "Llei Fraga"; finalment s'ha vist que es tractava d'atacar el CAC.

El motiu pel qual es pretén desacreditar l'esmentat consell sorgeix arran d'un informe crític sobre les emissores de la COPE €pròxima ideològicament al PP€ que, no es pot menystenir, és una emissora que menteix i insulta, vulnera els drets fonamentals de molts ciutadans així com el decret 269/1998 i provoca conflictes internacionals.

A més, el PP carrega contra el CAC perquè, per primera vegada, aquest organisme independent s'encarregarà d'atorgar les llicències d'emissió de ràdio i televisió, especialment en el nou marc de la televisió digital terrestre (TDT) a Catalunya. En canvi, el Sr. Bassas recorda que en d'altres comunitats autònomes, com ara Múrcia i València, l'organisme gestor és el govern autonòmic, fet que fa perillar molt més la llibertat d'expressió.

En definitiva, per tots els motius esmentats el grup socialista no hi pot votar a favor.

El senyor Paulí Mojedano comença dient que no pensa contestar el Sr. Esperalba pel to insultant del seu discurs, a menys que se'n retracti.

En relació a la intervenció del Sr. Bargalló, el portaveu del PP no creu que sigui una proposta de difícil posicionament, perquè aquesta ha estat expressada molt clarament. Reitera que no veu amb bons ulls que un organisme com el CAC, designat pel poder polític, tingui la capacitat d'atorgar les llicències d'emissió i la renovació de les ja existents. El problema no és que hi hagi consells audiovisuals arreu del món, sinó les diferències substancials existents entre el seu funcionament i el funcionament del CAC. Per exemple, la potestat sancionadora normalment no està en mans dels consells tret del cas de França, però, el debat real que ell proposa és analitzar i valorar, sota criteris específics, el periodisme no d'informació sinó el periodisme d'opinió que, per se, és subjectiu.

A més, no es pot oblidar la clara dependència d'aquest organisme respecte al poder polític, fet que en posa en dubte la independència.

En relació al procediment formal de presentació de la proposta, manifestat pel Sr. Bassas, el Sr. Mojedano explica que va ser el PP qui va explicar l'argument de la proposta i que això no es pot utilitzar per anar-hi en contra. Creu que la millor manera de desfer l'argumentació utilitzada pel portaveu socialista és, i cita textualment les paraules del Sr. Josep Maria Carbonell, actual president del CAC, en l'època que CiU governava a la Generalitat : "la calúmnia i la difamació són un delicte. Si algú creu que diu mentides s'ha d'anar als tribunals. Qui és un govern per a decidir què és mentida i què és veritat? A cap lloc consta que un govern tingui aquestes atribucions. De moment, el president de la Generalitat, el Sr. Pujol, és converteix en un censor i, a més, en un censor executiu. Avui és la COPE i demà podrà ser qualsevol emissora que no agradi. Aquestes afirmacions canvien la lògica del nostre sistema democràtic en introduir una forma de censura que no està prevista ni a la Constitució ni a cap de les nostres lleis. A Catalunya fa falta més llibertat, més pluralitat als mitjans de comunicació públics i privats. Hem de trencar silencis i favors que podrien podrir les aigües de l'oasi català. Nosaltres volem un país de portes obertes, un país que vulgui ser més lliure i, per a ser-ho, necessitem més llibertat i més pluralismes als mitjans de comunicació". Això és el que està en joc segons el Sr. Mojedano.

 

El senyor Ramon Bassas aclareix que el CAC és un òrgan que depèn del legislatiu, fet que en garanteix la independència respecte al Govern.

 

El senyor Joaquim Esperalba, per al·lusions, respon al Sr. Mojedano que quan li diguin quins són els insults que ha pronunciat, i ell els reconegui com a tal, se'n retractarà. Dir "mentider" a algú que diu mentides és ser fidel a la veritat.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

Vots en contra: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Abstencions: Cap.

 

PRECS I PREGUNTES

18 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL BUTLLETÍ MUNICIPAL.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

"Un mitjà de comunicació de la ciutat ha informat en els darrers dies d'una enquesta feta a ciutadans de la nostra ciutat en la que es valorava, no gaire positivament, el nou butlletí municipal.

Donat que en aquest nou mitjà de comunicació municipal s'hi ha abocat força recursos, es obligació del govern fer-se ressò de les opinions ciutadanes per millorar en lo possible aquest producte.

PREGUNTA

1.- Quina valoració fa el Govern del nou butlletí municipal fins ara?

2.- S'ha polsat d'alguna manera l'opinió dels mataronins sobre el butlletí?"

 

El senyor Esteve Terradas, conseller delegat de Presidència, comença explicant que no té constància de l'enquesta a què ha fet referència el Sr. López.

La valoració del Govern municipal pel que fa al nou Butlletí, amb la distribució de 4 números ja publicats i el 5è en redacció, és positiva en referència al procés que ha portat fins al moment actual, especialment quant a la creació i producció del Butlletí, així com les normes de redacció i continguts, i la seva aplicació d'imatge. També és molt positiva la implicació del conjunt de la organització, del conjunt de la corporació municipal i dels grups municipals, i dels aspectes innovadors que aporta el Butlletí Municipal en el conjunt dels mitjans públics locals de comunicació de Catalunya i també d'Espanya.

Allò que preocupa, i es prendran mesures de rectificació, és el tema de la distribució a fi de millorar-la en els punts problemàtics.

No es té, a data d'avui, un estudi rigorós i científic de valoració de l'opinió dels ciutadans i ciutadanes de Mataró al voltant de Més Mataró. El 31 de gener tindrà lloc la primera reunió del Consell Editorial €que aplega un conjunt de professionals de la ciutat€, que s'espera que estiguin en disposició d'emetre un primer informe d'opinions i consideracions sobre el Butlletí.

Finalment, no es descarta poder disposar al llarg d'enguany d'algun tipus de valoració sobre l'opinió dels mataronins pel que fa a Més Mataró.

 

El senyor José Manuel López demana que es faci arribar l'esmentada enquesta al Sr. Terradas. Considera que no és gens menyspreable que un mitjà de comunicació pugui emetre una enquesta amb pràcticament 900 opinions de mataronins i mataronines.

 

19 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA DIMISSIÓ DE LA JUNTA DE L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE CERDANYOLA.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

"El passat dia 1 de Desembre, la Junta de l'Associació de Veïns de Cerdanyola va presentar la seva dimissió com a gest de suport al seu President que havia manifestat la seva intenció de deixar el càrrec com a protesta, entre altres qüestions, per un acta policial que se li va aixecar durant una manifestació.

 

Per això, aquest Grup Municipal presenta la següent

PREGUNTA

1.- Com s'ha valorat aquest fet des del govern municipal?

2.- S'ha mantingut alguna reunió amb els representants de la Junta dimitida per tal de conèixer la seva versió dels fets?"

 

El senyor Alcalde indica que en aquest punt de l'ordre del dia ha demanat la paraula el Sr. Julián Hernández Tello, en qualitat de president de la comissió gestora de l'Associació de Veïns de Cerdanyola, el qual exposa l'opinió de la gestora, que mostra el seu desacord amb la majoria de les forces polítiques de l'Ajuntament.

Com a col·lectiu s'han sentit ignorats i rebutjats en nombroses ocasions quan denunciaven les deficiències del seu barri. Reivindiquen que ningú no coneix millor una zona que els propis habitants i es mostren dolguts perquè, des de l'Associació de Veïns de Cerdanyola, s'han sentit perseguits, especialment el President. La situació ha esdevingut insostenible i demana que s'investigui allò succeït entre determinats càrrecs de l'Ajuntament i els membres de l'Associació afectats.

 

La senyora Maria Rosa Cuscó, consellera delegada de Participació, Cooperació Internacional i Dona, respon a la primera pregunta plantejada pel Sr. Mojedano que el Govern municipal està preocupat pel fet que aquesta situació pugui afectar el normal funcionament de les entitats i associacions de la ciutat. S'ha vetllat perquè, durant aquest periode de provisionalitat, provocada per la dimissió de la Junta de l'Associació de Veïns de Cerdanyola, es garanteixin les activitats i la representativitat dels veïns del barri.

Pel que fa a la segona pregunta, la Sra. Cuscó respon que sí que s'ha mantingut alguna reunió per a conèixer de prop els fets i que ella personalment ha mantingut converses tant amb el President dimitit com amb la Federació d'Associacions de Veïns a fi de garantir la continuïtat de tota activitat.

Es preveu que la situació es normalitzi al més aviat possible, en la propera reunió que faci l'Associació prevista per al proper 28 de gener.

 

El senyor Paulí Mojedano felicita la Sra. Cuscó per la seva gestió i li agraeix tant les explicacions donades com el fet d'interessar-se personalment i sincerament pels fets succeïts. Alhora, aprofita per a instar el Govern que investigui, a petició també de l'Associació, si s'ha comès cap greuge.

 

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, afegeix que en un estat democràtic la prova de la càrrega pertany a qui fa les acusacions.

 

20 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA DESESTIMACIÓ DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA D'UN RECURS D'APEL·LACIÓ DE L'AJUNTAMENT.

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

"Se'ns ha donat a conèixer a la Comissió Informativa de Serveis Centrals la desestimació, per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, d'un recurs d'apel·lació interposat per l'Ajuntament de Mataró contra una resolució prèvia del Jutjat de lo contenciòs-administratiu que considerava que no era ajustada a dret la actuació municipal de liquidar l'ICIO a l'Escola Pia de Catalunya per la construcció de la nova Escola Sta. Anna del carrer Sant Agustí de Mataró.

En referència a aquest assumpte, aquest Grup Municipal presenta la següent

PREGUNTA

1.- Donem per suposat que, tal i com se'ns ha dit a la Comissió, històricament es venia actuant en aquests casos tal com ha fet ara l'Ajuntament. Però hi ha hagut una sentència del Tribunal Suprem, que ha assentat jurisprudència, en el sentit contrari a la interpretació de l'Ajuntament. Essent coneixedors de dita resolució del Suprem prou clara, perquè es va interpretar que l'Escola havia de liquidar l'ICIO?

2.- En tot cas, perquè es va insistir en recórrer la resolució del contenciós-administratiu?"

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, explica que la voluntat que va moure l'Ajuntament a recórrer la sentència va ser motivada perquè semblava que es tenien possibilitats, malgrat la jurisprudència assentada per un cas.

La consellera delegada confirma que, aconsellada pel Sr. Secretari i el Sr. Tresorer, va considerar important tirar-ho endavant. Diu al Sr. Rovira que li lliurarà l'informe elaborat pel Sr. Secretari, com a jurista de l'Ajuntament, perquè pugui disposar de totes les dades jurídiques al respecte.

 

El senyor David Rovira agraeix l'oferiment de la Sra. González, però reitera que la interpretació de la llei és incumbència dels tribunals €que són aquells qui s'han de pronunciar€ i no de la consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, ni tan sols del Sr. Secretari, del Sr. Tresorer o d'ell mateix.

 

21 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE MESURES DE SEGURETAT PELS TAXISTES DE MATARÓ.

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

"A mitjans de desembre, es va produir a Bilbao l'assassinat d'un taxista mentre estava de servei. Aquest desgraciat incident ha tornat a reobrir el debat, ja plantejat en d'altres ocasions per aquest Grup Municipal sobre quines mesures són necessàries per a garantir la seguretat d'aquest col·lectiu, sobretot en l'horari nocturn.

PREGUNTA

Pot informar el Govern Municipal si s'han mantingut o es preveu mantenir converses amb aquest col·lectiu per a parlar sobre mesures de seguretat? "

 

El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, respon que sí que se n'ha mantingut, se'n mantenen i se'n continuaran mantenint.

El Sr. Manchado comenta que, després de l'assassinat d'un taxista a Sabadell el 27 de desembre del 2002, l'Estat, la Generalitat i la Federació de Municipis van subscriure un conveni d'un projecte anomenat Secutaxi, a fi de finançar una part d'una instal·lació d'un avisador que els taxistes portaven al vehicle, mitjançant GPS, i connectat a la central d'alarmes del 112. Aquesta subvenció estava fixada en 450 euros €assumits pels tres organismes signants del conveni en 150 euros respectivament€. L'any 2005 es va preveure aquesta subvenció per a 17 Secutaxis dels 20 que es van presentar €la tria es féu per sorteig€.

Malauradament, en arribar el moment de fer les instal·lacions, l'empresa encarregada de les mateixes, després de dur a terme 5 instal·lacions, va recaptar la paga i senyal i va desaparèixer. Aquest fet va provocar que s'aturés el procés fins que no es trobés una empresa seriosa i responsable que se'n pogués fer càrrec de nou; els taxistes l'estan buscant en aquests moments.

Tanmateix, enguany hi ha prevista una subvenció de 2.700 euros per a muntar 18 Secutaxis més.

 

En aquests moment marxen de la sessió la Sra. Maria Rosa Cuscó, regidora del grup municipal d'Esquerra Repubicana de Catalunya, i el Sr. Josep Comas, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa.

 

22 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE ELS PROJECTES URBANÍSTICS DEL GOVERN MUNICIPAL.

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent :

"Des de la signatura del pacte de Govern el passat any 2003, l'Equip de Govern sempre ha manifestat la seva voluntat de diàleg i transparència amb el grups de l'oposició i les entitats representatives de la ciutat en temes tant importants, com per exemple, futurs projectes urbanístics a desenvolupar.

Aquest Grup Municipal ha pogut comprovar com aquesta voluntat expressada pel Govern no s'ha dut a terme i sovint els grups de l'oposició s'han assabentat d'aquest tipus de projectes a través dels mitjans de comunicació.

Per això, aquest grup municipal presenta el següent

PREC

El Govern Municipal prendrà, davant del Ple Municipal, el compromís polític d'informar en el futur als Grups Municipals de l'oposició de qualsevol projecte urbanístic d'importància que es faci a la ciutat. Aquesta informació es donarà dins de la Comissió de serveis Territorials."

 

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, assegura fermament al Sr. Rovira que mai ha fet una roda de premsa o presentat un projecte a la premsa abans de presentar-lo a la Comissió Informativa de Serveis Territorials, és a dir, sistemàticament després d'haver-lo comunicat a l'oposició. Malgrat tot, el Sr. Vilert diu que la modificació del prec feta verbalment és perfectament assumible i, per tant, expressa el seu compromís que continuarà esforçant-se perquè així sigui i, si és possible, millorar-ho encara més.

 

23 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER LA CONSTRUCCIÓ D'UN PARC INFANTIL DE TRÀNSIT.

El senyor Carlos Súnico, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent :

"La sinistralitat viària és un dels principals problemes que causa el fenomen de la utilització de les vies públiques per part de la diversitat d'usuaris que empra els diferents vials per a la seva mobilitat, a més d'una de les principals causes de mort entre la joventut.

Una de les moltes causes que influeixen en aquesta accidentalitat és la manca de formació i educació viària, doncs és molt difícil trobar algun jove que hagi rebut la suficient formació per utilitzar en condicions de seguretat els carrers, doncs fins que no acudeixen a una escola particular de conductors per obtenir un permís o llicencia no han rebut una formació específica, encara que aquesta formació la reculli com a obligatòria el Codi de la Circulació de 1934.

Des de fa un temps la Policia Local de Mataró posa a disposició del centres escolars de la nostra ciutat la Unitat d'Educació Viària, formada per agents de Policia. No es tracta de valorar si aquests professionals són o no els més adients per exercir aquesta funció, doncs a ben segur que hi posen la millor voluntat i compleixen el millor possible amb la funció, però si que valorem el material i l'espai que s'empra per realitzar aquesta activitat.

Part del material emprat i l'espai on es realitza aquesta formació ho cedeix, molt generosament, una empresa privada, concretament la botiga esportiva Decathlon. Per molt que sigui d'agrair aquest fet, trobem massa important aquesta formació dels nostres menuts per estar a costa de la generositat d'un ens privat.

El nostre Grup Municipal creu que l'Administració és qui s'ha de fer responsable del material i de l'espai on els nostres nens i joves puguin rebre la primera formació viària que farà que utilitzin les diferents vies, ja sigui com a vianants o com a ciclistes, curiosament els usuaris més febles dels vials, amb unes garanties de seguretat i de civisme mínimes per tal de fomentar l'educació viària des de petits i que es vagin conscienciant i alhora interioritzant la importància de tenir cura i respecte, a més de coneixement, de les normes de circulació més elementals.

Convençuts de la importància de poder impartir una educació viària de qualitat que comenci el més aviat possible per poder crear unes pautes de conducta que s'aniran consolidant a mesura que els nens i joves de la nostra ciutat es facin grans, aquest Grup Municipal presenta el següent

PREC

1. Que l'Ajuntament de Mataró realitzi les gestions necessàries davant l'Administració competent en la matèria perquè a la nostra ciutat es faci un Parc infantil de trànsit i el doti del material necessari pel seu correcte funcionament."

 

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, recorda que aquest tema va ser tractat en un ple de l'Ajuntament i, per tant, reitera la mateixa argumentació ja exposada. El parc que es demana ja existeix €gràcies a una col·laboració amb la iniciativa privada€ i , a més, és gratuït.

 

El senyor Carlos Súnico replica que el fet que sigui de franc no vol dir que sigui el millor possible. Ell opina que, atès que es compta amb una bona policia i un bon departament de vialitat, fóra bo gaudir d'unes instal·lacions pròpies que, a més, no són costoses econòmicament, tal i com es desprèn d'un informe de la Generalitat.

El Sr. Súnico demana que no se sotmeti la qüestió a votació i que se'n continuï parlant al si de la comissió corresponent.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, confirma que és cert que la creació del parc fou tractada en un ple, però recorda que fou l'any 1997. Tot i que es tracta d'un prec, i no hi ha lloc per a una votació, el Sr. Fernández anuncia que si aquesta demanda fos una proposta de resolució hi votarien a favor.

 

El senyor Ramon Bassas accepta de bon grat el prec a fi que se'n parli en la comissió informativa corresponent.

 

24 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA VOCALIA DE JOVES DE L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL PLA D'EN BOET.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, indica que si no tenen inconvenient aquesta pregunta la retiraran, perquè de les converses mantingudes amb el regidor tenen constància que s'està negociant un espai perquè aquests joves puguin realitzar les seves activitats.

25 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA CONVOCATÒRIA D'UNA FESTA PER PART DEL COL·LECTIU OKUPA EL DIA 31-12-2005.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"El dia 31 de Desembre un grup de persones pertanyent al col·lectiu okupa de la nostra ciutat ha previst realitzar un festa per celebrar el que ells anomenen "Cul d'Any". La festa, àmpliament publicitada pels carrers de Mataró amb un desplegament de cartelleria propi de millor causa, està celebrar-la per el Cap d'Any als locals ocupats per aquest grup a la Plaça de Pintor Cusachs.

Davant d'aquest fet, que nosaltres entenem il·legal i insòlit, el Grup Popular presenta la següent

PREGUNTA

1.- Quina es l'opinió del Govern Municipal sobre la convocatòria d'aquesta festa que amb tota probabilitat serà contraria a la normativa municipal a mes de ser il·legal doncs es fa en una propietat privada que ha estat ocupada il·legalment?

2.- Quines han estat les actuacions que s'ha portat a terme per comprovar temes com la seguretat, concurrència, publicitat, horaris, venda d'alcohol a menors, sonoritat, consum de tabac (s'ha fet en el primer dia de l'any), molèsties a veïns, etc? S'ha obert algun expedient municipal o acta policial?

3.- En cas de contravenir la normativa municipal, s'ha pres alguna mesura per impedir la seva celebració?

4.- En el mateix cas, es demanaran responsabilitats als organitzadors i es pensa aplicar les sancions previstes?"

 

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, respon que òbviament el Govern municipal està en desacord amb qualsevol activitat pública desautoritzada que pugui afectar la seguretat de les persones i, per tant, qualsevol ocupació il·legal d'un immoble.

Pel que fa a l'actuació policial esmentada pel Sr. Mojedano, el Sr. Bassas diu que de l'acta es desprèn que no es va observar cap situació de risc o emissió de sorolls molestos i, atès que una eventual suspensió de la festa podria degenerar en una situació de major conflicte, es va permetre la continuïtat de l'activitat en aquell moment donat. Malgrat tot, se'n va aixecar acta i es va trametre als organismes municipals competents en matèria disciplinària, perquè efectivament s'havien vulnerat algunes ordenances, com ara la penjada de cartells anunciant la festa, entre d'altres.

 

 

El senyor Paulí Mojedano adverteix que el punt 4 ha quedat sense resposta.

 

El senyor Ramon Bassas reitera que les actes que s'han aixecat ja han estat remeses als organismes pertinents que s'encarregaran de veure quina sanció és d'aplicació i en quina suma es traduirà per al seu cobrament.

26 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'AGENDA DEL PATRONAT MUNICIPAL DE CULTURA.

La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

"Quan es va plantejar la creació del Butlletí Municipal, Mes Mataró, es va decidir atorgar dues pàgines per informar sobre tots els actes que programés el Patronat Municipal de Cultura amb una doble finalitat: la d'assegurar que aquesta informació arribaria a totes les llars de Mataró i la d'estalviar diners, ja que es va dir que l'Agenda que publica el PMC desapareixeria, i que el Butlletí no havia de suposar un gran cost per l'erari municipal, ja que altres elements d'informació que es feien fins aquell moment, serien eliminats.

La realitat és que actualment coexisteixen el Butlletí i l'Agenda i també altres mecanismes de publicitat com cartells. Es per això que aquest Grup Municipal presenta la següent

PREGUNTA

:

1. Quants exemplars de l'Agenda s'editen actualment cada mes?
2. Des de quins punts de la ciutat es distribueix l'Agenda i a quantes llars o entitats s'envia per correu?
3. Quants exemplars dels que es deixen als punts de distribució són retornats al PMC?
4. Quin cost econòmic suposa això per al PMC?
5. Hi ha previst algun canvi en aquest mecanisme de promoció de l'activitat cultural de la ciutat (número d'exemplars, format...)?"

El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, contesta la Sra. Recoder que el nombre d'exemplars que s'editen cada mes és de 6.000 €mentre que fa un any se n'editaven 10.000€.

Es va fer un projecte d'actualització de la base de dades en què es va demanar a tots els destinataris de la base de dades que retornessin al Patronat una demanda escrita expressa de la voluntat de rebre l'Agenda Cultural a casa, fet que va reduir el nombre d'adscrits a la base de dades en qüestió fins a 2.800 persones. Les 3.200 agendes restants corresponen a aquelles que es distribueixen entre equipaments, comerços, organismes o punts d'informació (així com centres cívics, educatius, municipals, el Consell Comarcal o el Centre de Normalització Lingüística, centres culturals com ara biblioteques, sales d'exposicions, al Monumental o al Foment, Caixa Laietana, Sala Cabanyes, Òmnium Cultural, també centres esportius, d'oci, mitjans de comunicació i hotels, entre d'altres).

En resposta a la tercera pregunta, el Sr. Graupera explica que els exemplars que es deixen en els punts de distribució s'esgoten ben ràpidament i, per tant, no n'hi ha que siguin retornats a la seu del Patronat.

El cost econòmic que això suposa per al PMC, en termes del pressupost previst per al disseny i impressió d'11 Agendes Culturals l'any és de 14.000 euros. A banda d'aquest cost, el Sr. Graupera explica que hi ha una despesa de tramesa, que no tindrà inconvenient a comunicar-li quan disposi de les xifres, però que es tracta d'un enviament que també s'utilitza per a informar sobre les activitats del Patronat en general.

En resposta a la cinquena pregunta, el president del PMC diu que en els exemplars del mes de gener s'ha aplicat un canvi en l'estructura dels continguts de l'Agenda que dóna prioritat als àmbits temàtics i al desenvolupament de les explicacions de les activitats a fi que el valor informatiu sigui superior.

D'altra banda, l'Agenda continuarà amb un format o altre mentre sigui necessària la seva impressió, fet que és fonamental perquè en l'estructura actual del Butlletí i, fins i tot, per la pròpia recollida de la informació, és dificultós que hi pugui aparèixer, en primer lloc, per qüestions d'espai i, en segon, per calendari, l'oferta cultural que generen les entitats de la ciutat que sí han tingut tradicionalment lloc en l'Agenda del PMC.

En el nou format, s'han eliminat o difuminat molt les diferències que s'establien entre allò que feia referència a l'activitat pròpia del PMC i altres activitats culturals de la ciutat a fi de donar la sensació que el foment de la cultura a Mataró constitueix una responsabilitat compartida.

Tanmateix, el Sr. Graupera aprofita per anticipar que en el PMC s'estan duent a terme, coordinadament amb el departament de comunicació de l'Ajuntament, formes de millorar la comunicació en d'altres suports diferents al paper.

La senyora Maria José Recoder celebra les paraules expressades pel Sr. Graupera perquè, des de CiU, no es té cap problema en què coexisteixen l'Agenda Cultural i el Butlletí Municipal, sempre que no es disparin els costos de publicitat.

Així, doncs, la Sra. Recoder opina que la funció principal de l'Agenda ha de ser la d'una eina més de promoció €amb un format portable i còmode€ sobretot de les entitats culturals de Mataró, fet que no eximeix el PMC d'haver previst millor l'espai disponible del Butlletí a fi que hi cabés tota la informació inicialment pensada.

Pel que fa als nous formats de comunicació, com ara l'enviament de missatges via mòbil, millorament del web, entre d'altres, la Sra. Recoder recorda que hi ha determinats segments de la població que no tenen accés a certes noves tecnologies i que, per tant, fóra bo que es continuessin mantenint les formes tradicionals de tramesa.

Finalment, la regidora de CiU explica que ella té constància que l'Agenda no es troba en tot els espais de difusió més massiva i que, potser, estaria bé plantejar-se'n la distribució en centres comercials o poliesportius, per exemple, en lloc de biblioteques.

 

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 27 i 30 per venir referits a temàtiques coincidents.

27 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA FESTA DELS TRES TOMBS.

La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

"Sembla ser que la festa tradicional d'Els Tres Tombs no es farà aquest any a Mataró perquè ha estat suspesa per la Germandat de Sant Antoni Abad, perquè l'Ajuntament no dóna el permís perquè els participants facin el recorregut tradicional pel
carrer de Sant Josep i La Riera, argumentant que el paviment de la Riera es podria malmetre amb el pas dels cavalls. Aquesta és una festa arrelada a la ciutat de Mataró que aplega a un bon número de persones amb els seus animals i des del Grup Municipal de Convergència i Unió creiem que caldria fer el possible per mantenir-la. Bona part de les poblacions de la comarca del Maresme celebren la festa dels Tres Tombs, els seguicis passen pel centre dels pobles i no hi ha problemes i per tant aquest tema també es podria solucionar a la nostra ciutat.

Es per això que aquest Grup Municipal presenta la següent

PREGUNTA

:

1. Quines negociacions s'han establert des del Patronat Municipal de Cultura amb la Germandat Sant Antoni Abad per tirar endavant Els Tres Tombs?
2. Quines dificultats logístiques i econòmiques hi ha per habilitar la Riera de tal forma que puguin passar-hi els animals sense malmetre el paviment?
3. Quines alternatives de recorregut ofereix el PMC? I la negativa a que es passi per la Riera i el Carrer Sant Josep serà definitiu o només per aquest any?"

30 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL CERTAMEN DELS TRES TOMBS.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"El passat 30 de desembre, es donava a conèixer que l'Ajuntament havia denegat a la Germandat Sant Antoni Abad que fes el seu recorregut tradicional durant els Tres Tombs per la qual cosa es suspenia el certamen. L'argument al·legat era un informe tècnic del servei de mobilitat adduint els possibles desperfectes que es podrien ocasionar al paviment.

Posteriorment, el Sr. Alcalde declarava que l'Ajuntament no havia denegat cap permís i que s'establirien converses amb la Germandat per tal d'arribar a un acord. En aquells mateixos moments, la secció local d'ERC va emetre un comunicat demanant que el Govern fes les gestions necessàries per poder dur a terme la festa en el format tradicional.

Finalment s'ha pogut arribar a un acord amb la Germandat per tal que puguin realitzar el certamen passant pel seu recorregut tradicional.

Aquest Grup Municipal es congratula d'aquest acord però no pot per més que restar sorprès davant del seguit de contradiccions entre el tripartit municipal davant de la qüestió.

PREGUNTA

1. Quins han estat els motius que han generat aquest desgavell de declaracions entre els membres del Govern Municipal?"

 

El senyor Jaume Graupera, conseller delegat de Cultura, comença explicant que, després d'aquells anys en què Els Tres Tombs no es van celebrar, es va trobar, en iniciar el seu mandat, amb un grup de joves que havia agafat el control de la Germandat Sant Antoni Abat. Aquest col·lectiu volia tirar endavant la festivitat amb la col·laboració de la Federació d'entitats catalanes que organitzen Els Tres Tombs en d'altres municipis de Catalunya, però es trobaven amb la dificultat que, a causa de la suspensió de la celebració, s'havien deixat de rebre les subvencions corresponents. Aquest impediment es va solucionar gràcies als ajuts de l'Ajuntament i es va poder reprendre aquesta festivitat, fet que demostra l'interès dels òrgans municipals per la continuïtat d'aquesta tradició.

La celebració de les activitats dels Tres Tombs s'ha reprès amb normalitat, però exigeix una important mobilització que no només és un esforç del PMC sinó també d'altres serveis de l'Ajuntament, com el de seguretat en la via pública, entre d'altres. El més normal és que tots els organismes afectats es comuniquin entre ells a través de comunicacions directes i d'informes i, en aquest sentit, al voltant d'aquesta activitat, es va redactar un informe que desaconsellava concretament el pas per La Riera. L'esmentat informe va arribar a mans de l'entitat organitzadora, que va malentendre el sentit d'allò que s'hi deia, fet que va provocar la notícia que es va produir.

Atès que el Sr. Graupera, quan en fou preguntat el dia 29 de desembre, divendres a la tarda, desconeixia allò que havia succeït, no va poder aclarir la situació. De tota manera, va optar per avançar al dia 3 de gener la reunió prevista per al dia 5, moment en què es va poder desfer el malentès i afortunadament ara tot s'està enllestint per a la celebració de la festivitat.

Allò que recollia l'informe era la necessitat de canviar el recorregut tradicional dels carros per La Riera per a protegir-ne l'asfaltat, en la línia de l'obligació imposada fa anys que les rodes dels carros han d'estar recobertes de pneumàtic a fi de no malmetre els paviments. Al cap i a la fi no és la primera vegada que es decideix canviar el recorregut dels Tres Tombs a Mataró. El Sr. Graupera confirma que tot i que, en aquesta ocasió, no ha calgut canviar el trajecte tradicional no es garanteix que, en el futur, si les circumstàncies canviessin, s'hagués d'abordar un recorregut alternatiu de manera transitòria.

Pel que fa a la pregunta plantejada pel PP, el president del PMC reitera que la seqüència dels fets demostra que ell mateix desconeixia la situació produïda pel malentès esmentat o cap trencament de cap negociació i que, per tant, les seves declaracions del dia 29 de desembre van ser d'absoluta lògica i normalitat. Òbviament, en aparèixer la notícia, i abans que es produís la reunió d'aclariment del malentès el dimarts dia 3, sí que és cert que va haver-hi un cap de setmana de confusió, però que es va solucionar ràpidament, com ja ha explicat.

Finalment, el Sr. Graupera opina que qualificar com a "desgavell" aquest breu moment de confusió, a causa d'un malentès succeït en cap de setmana, és exagerat.

El senyor José Manuel López deixa constància, d'una banda, que en cap moment hagi dit que el Sr. Alcalde digués cap mentida i, de l'altra, que les explicacions del Sr. Graupera contrasten amb les declaracions fetes per l'entitat organitzadora de la festa.

 

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, intervé per a afegir que, un cop resolt el tema del recorregut i les dificultats que poden sorgir entorn a la celebració dels Tres Tombs, la feina que ens pertoca a tots és la de garantir la continuïtat de la festa. Cal, doncs, ajudar la Germandat en tot el possible perquè així sigui.

 

28 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA SALA CABAÑES I EL SEU ENTORN.

La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

"Després de les notícies aparegudes a diversos mitjans de comunicació locals sobre les obres de remodelació de les instal·lacions del Centre Catòlic i del seu entorn, entenent que aquest tema ha despertat un gran interès ciutadà i atès que sembla que ja s'han iniciat els estudis previs per dur a terme aquestes reformes, aquest Grup Municipal presenta la següent

PREGUNTA:

1. En què consisteixen els estudis previs sobre la remodelació del Centre Catòlic, les seves instal·lacions i el seu entorn?
2. Per què és PUMSA qui es fa càrrec de dur a terme aquests estudis?
3. Quines facilitats pensa donar l'Ajuntament perquè es facin les obres de remodelació de tota la zona? I quin és el projecte?
4. Hem pogut llegir que la pista esportiva ha d'anar fóra del centre de la ciutat, cap al Triangle de Molins, juntament amb el Pavelló Josep Mora, el que significa deixar el centre de la ciutat sense instal·lacions esportives. Creu l'Ajuntament que això és bo per la ciutat?
5. En un moment de manca de places escolars a Mataró, com pensa col·laborar o facilitar l'Ajuntament el trasllat de l'Escola Balmes a un altra lloc, si finalment aquestes obres es fan?
6. Quina previsió té el Govern de la ciutat per garantir l'activitat teatral de l'entitat i de l'Escola Balmes, l'Esportiva i l'Escola de Música?"

 

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, comença dient que, després de converses mantingudes amb Presidència i amb la Junta de la Sala Cabanyes, es va arribar a la conclusió que el tema donava de sí suficientment i que hi havia marge de maniobra per a començar seriosament a parlar-ne. En aquest sentit, al Sr. Vilert li consta que l'Assemblea va autoritzar el President perquè iniciés aquestes converses €de fet, hi ha una carta signada pel President i adreçada a l'Alcalde de Mataró donant llum verda a l'operació€.

En principi, es té previst signar, en els propers dies/setmanes, un conveni d'iniciació, que marcarà els criteris de l'operació així com crearà quatre grups de treball diferents (un grup de treball amb el regidor de cultura, un altre amb el regidor d'esports, un altre amb el d'ensenyament i l'últim amb el d'urbanisme), perquè tractin a fons els temes inherents als àmbits corresponents. S'esperen que tot es tanqui o bé amb quatre convenis o amb un de sol però que aglutini les conclusions obtingudes pel conjunt dels grups de treball i que inclouran les respostes a totes les preguntes plantejades per la Sra. Recoder. Encara és massa prematur per a parlar-ne amb detall.

No obstant això, el Sr. Vilert reitera el compromís del Govern de mantenir la resta de grups ben informats sobre el desenvolupament de les converses i dels resultats que obtindran els grups de treball, així com el fet d'enviar-los una còpia del primer esborrany d'aquest conveni inicial.

Allò que sí que pot avançar el conseller delegat és que s'han fet "números gruixuts" de viabilitat econòmica per saber si se sortiria del text o no, només això.

La senyora Maria José Recoder pregunta al Sr. Vilert si té una certa idea del calendari d'actuacions grosso modo. És a dir, si estem parlant del 2008, el 2010, etc.

El senyor Arcadi Vilert respon que científicament no pot respondre però creu que dins el mes de gener es pot signar el conveni inicial i durant la primavera, els primers acords.

29 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA COL·LABORACIÓ DE PUMSA EN LA PUBLICITAT DE LA LUDOTECA DE COMERÇ MATARÓ CENTRE.

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

"El passat ple municipal el nostre grup es va queixar de la publicitat que l'Ajuntament (Impem), va inserir en la contraportada del fulletó que va editar ACTUA de cara a la campanya de Nadal. De fet, aquesta era la primera vegada que l'Ajuntament es publicitava en un mitjà privat d'aquest tipus. En aquell moment ens preguntàvem si l'Ajuntament posaria un anunci a tots els comerços que editessin un fulletó per Nadal.

Dies abans de la campanya de Reis ha aparegut un "flyer" anunciant la ludoteca de Nadal de Comerç Mataró Centre. En aquest suport publicitari apareix entre d'altres col·laboradors l'empresa municipal PUMSA. Curiosament, el lloc on està situada la ludoteca es la Plaça de Can Xammar, just davant de la botiga ACTUA.

Per això el grup municipal de Convergència i Unió presenta la següent

PREGUNTA

Primer.- Quin és el cost de la col·laboració de Pumsa, en aquest suport publicitari. Quina tirada se n'ha fet ?.

Segon.- Es costum de Pumsa col·laborar en aquest tipus de publicitat i d'activitats ?. Pensa continuar fent-ho, amb Comerç Mataró Centre, amb alguna altre entitat i/o empresa privada ?.

Tercer.- Es conscient el Govern municipal del greuge comparatiu cap a d'altres comerços similars que s'està establint, en patrocinar de forma directa o indirecta a l'esmentada empresa ACTUA ?. "

El senyor Arcadi Vilert aclareix que PUMSA no ha pagat cap publicitat, sinó que PUMSA pagarà una factura dels costos d'implantació de la ludoteca; la publicitat ha estat cortesia de Comerç Mataró Centre. Per tant, reitera que no han fet publicitat sinó que han pagat la part de publicitat que els tocava de la ludoteca. És a dir, la part proporcional de la publicitat perquè, segons els criteris del Comerç Mataró Centre, les ludoteques es paguen en funció dels comerços que s'hi troben al voltant i PUMSA, malgrat que no és cap activitat comercial, sí que té en propietat uns locals comercials que pròximament traurà al mercat. És, en aquest sentit, que Comerç Mataró Centre ha demanat a PUMSA la seva part d'aportació a la publicitat, que ha estat enguany de 3.000 euros.

Tot i així, el Sr. Vilert espera que no s'hagi de pagar mai més res per aquest concepte, atès que PUMSA no té cap mena d'interès a publicitar-se d'aquesta manera i perquè espera que aquests locals comercials ja hauran estat venuts i llogats, i ja no en serà responsable.

Això s'ha fet perquè interessa per dos motius: tàctica i estratègia. En primer lloc, perquè ara estan sortint al mercat aquests productes immobiliaris i interessa que tinguin el màxim valor possible. I, en segon lloc, perquè la plaça de Can Xammar convé a Mataró que sigui una zona transitada, fomentada i de punt d'encontre social, perquè té un paper clau en la nova ordenació urbanística de la ciutat com a nexe d'unió entre el centre històric i els nous centres neuràlgics. A més, potencia el desenvolupament de l'àrea de llevant de Mataró perquè eixampla la zona d'influència de centralitat.

 

El senyor Josep Lluís Martí explica que es troba davant d'una paradoxa perquè aquest espai va ser rehabilitat i va ser afegit dins el que era un dels elements substancials de rehabilitació del comerç en el centre, inclòs en el POEC. Recorda que CiU s'hi va oposar en el seu moment perquè no veien clara l'operació, donat que entenien que l'eix que es definia del Camí Ral, que anava a parar on hi ha l'espai en qüestió, era un eix inexistent. Un cop fet això, el que és evident és que, o bé es revitalitza la zona i l'espai, o bé ens trobem davant d'un problema com a ciutat, perquè tothom deu saber, si més no el Govern, que l'empresa ACTUA es troba en una situació delicada.

El Sr. Martí reconeix que sap que l'IMPEM ja hi ha estat actuant a nivell de comerç, però no es pot ometre en aquests moments el debat del futur d'aquest espai, quina n'ha de ser l'accessibilitat, la qual és problemàtica tant per als vianants com per als vehicles i els futurs operadors que s'hi ubiquin.

En definitiva, el Sr. Martí opina que és vital que es revifi la zona o esdevindrà un punt mort perdut per a la ciutat durant uns quants anys.

La paradoxa a què feia referència el regidor de CiU al principi del seu discurs és que aquest espai, que va ser creat per a dinamitzar el comerç del centre així com unir la zona de llevant amb el centre, és l'espai que necessitarà ser revitalitzat pel comerç del centre, si no s'hi apliquen les mesures adequades per a solucionar-ho. Algunes d'aquestes mesures clau passen per solucionar l'accessibilitat a l'àmbit i, especialment, el paper dels carrers verticals que hi faciliten l'accés; la mobilitat, la connectivitat o les indicacions per a arribar-hi. Tanmateix, el Sr. Martí recorda que s'hi han fet propostes però que no acaben de trobar sortida, segons comenten aquells que les han fetes.

Finalment, el regidor de CiU creu que els fets que s'han donat durant el passat Nadal respecte al pla de comunicació que ha aplicat ACTUA en aquest espai, no responen a res més que a la reacció davant d'una circumstància provocada per una situació preocupant del propi negoci, així com per una circumstància urbanística que no n'acompanya el desenvolupament.

 

El senyor Arcadi Vilert constata que li ha semblat més interessant la segona part de la intervenció del Sr. Martí que no pas la primera i, en concret, el tema de la connectivitat que té la zona. Es tracta d'una operació urbanística d'una elevada potència estratègica però que es desenvolupa per fases i, per tant, fins que no estigui enllestit el cercle no es podrà gaudir de tots els avantatges. És a dir, treballar per fases comporta riscos que es poden traduir en temes de fluctuació de preus, ja mencionats pel Sr. Martí.

No obstant això, el Sr. Vilert no entén la queixa de l'accessibilitat plantejada pel regidor de CiU, perquè ara ja es compta amb un aparcament i amb un accés directe tant per a la gent que ve de Girona, que puja pel c/Sant Pere amunt, com per a la gent que ve de Barcelona, que ve pel Camí Ral i pren la sobreeixida de l'aparcament que hi ha a la plaça Santa Anna. Sí que romanen dificultats pel que fa a l'accessibilitat de vianants però que se solucionaran quan totes les fases arribin a la fi.

Pel que fa a qui potencia qui, en relació al centre històric i els nous espais de llevant, el Sr. Vilert creu que es retroalimenten: aquest esdevindrà un element clau i diferenciador, que eixamplarà el centre clàssic de la ciutat.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, aconsella que aquest debat es faci en l'Aula de Comerç i recorda que, en tot cas, l'empresa ACTUA era conscient de les dificultats que hauria d'afrontar durant els primers anys, quan va decidir ubicar-se en la zona en qüestió. Tanmateix, emplaça la Presidenta de l'IMPEM a portar aquest debat al si de l'Aula de Comerç perquè es continuï discutint a fi de corregir errors que s'hagin pogut cometre fins ara.

30 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL CERTAMEN DELS TRES TOMBS.

Aquesta pregunta ha estat tractat conjuntament amb el punt núm. 27 de l'ordre del dia.

 

31 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER AMPLIAR L'HORARI D'ATENCIÓ CONTINUADA DEL CAP EL MARESME.

La senyora Adela Rodríguez, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent:

"Actualment a la nostra ciutat hi ha set Centres d'atenció Primària.  El CAP El Maresme situat al Camí del Mig és l'únic centre que dóna una atenció continuada, des de les 17h de la tarda a les 9 del matí (de dilluns a dissabte) i 24 hores (els festius). Tot i que aquest horari permet que el CAP es pugui fer càrrec de casos urgents sense que els pacients s'hagin de desplaçar a les urgències de l'Hospital, el creixement de població enregistrat a la nostra ciutat i les previsions futures fa evident la necessitat d'ampliar aquest servei i evitar així que el servei d'urgències a l'Hospital es trobi col·lapsat.

  

PREC

 

El govern municipal instarà a l'Institut Català de la Salut per tal d'ampliar l'horari d'atenció continuada del CAP del Camí del Mig de Mataró de 8:30h a 20:30h de dilluns a divendres, dissabtes de 17h a 9 h i els festius, 24h. "

 

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, explica que, tal com fa el Govern de la Generalitat, cal potenciar al màxim l'atenció primària €els centres d'atenció primària responen a criteris de proximitat i referència€ a fi de reduir el mal ús que es fa d'altres serveis. És cert que existeix el servei d'urgències del CAP del Camí del Mig, que ofereix assistència quan els altres CAPS tanquen, però fóra contradictori ampliar l'horari d'aquest centre atès que se superposaria als horaris dels altres CAPS. A causa d'aquesta petita contradicció, el Sr. Batista desestima el prec presentat.

La senyora Adela Rodríguez fa el prec alternatiu següent :

"Cal posar de manifest que l'atenció a domicili de les urgències, tot i ser una prova pilot del servei d'urgències de l'Hospital de Mataró, no ha suposat que el temps d'espera d'aquest servei hagi disminuït. Cada dia a l'Hospital de Mataró s'atenen 330 urgències.

Per la cap d'urgències de l'Hospital en una nota de premsa considera que molts usuaris fan un mal ús del servei d'urgències de l'Hospital i això provoca que de vegades les esperes arribin fins a 7 hores i defensa que moltes de les consultes es podrien solucionar en altres nivells assistencials, com ara els centres d'atenció primària que hi ha a la ciutat.

L'assistència urgent a domicili és un servei que no és prou conegut ja que la mitjana de sortida és de quatre visites al dia.

Per tant des de el Grup Municipal del Partit Popular demanen com una proposta alternativa al prec que hem presentat i que ha estat denegat, que s'optimitzin el recursos existents en la millora dels serveis d'urgència prestats als centres d'atenció primària i que aquest servei d'atenció a domicili de les urgències es doni millor a conèixer, sobretot per la millora assistencial per la gent gran, les persones que viuen soles o que tenen problemes de mobilitat ja que aquest nou sistema permet rebre un tracte, creiem més personalitzat i el temps de resposta és de 15 minuts de mitjana fins que el malalt truca i rep la visita del metge. D'aquesta manera es descongestionaria considerablement el servei d'urgències de l'Hospital de Mataró. "

 

El senyor Oriol Batista desestima novament el prec però proposa portar a la comissió informativa pertinent de Serveis Personals aquest nou suggeriment a fi de debatre'n els avantatges i inconvenients i escoltar les opinions de la resta de grups. Així mateix, es podria obrir un debat, en els pròxims mesos, sobre la situació de l'assistència primària a la ciutat a fi de trobar-hi solucions.

 

32 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE PONENTS I CONFERENCIANTS A ACTES DE L'AJUNTAMENT I ORGANISMES AUTÒNOMS.

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, demana que li sigui contestada per escrit.

 

33 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL POSICIONAMENT DEL GOVERN MUNICIPAL RESPECTE EL FUTUR DEL TRANSPORT FERROVIARI A LA CIUTAT DE MATARÓ.

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, demana que li sigui contestada per escrit per la complexitat del tema.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, suggereix que es traslladi el debat al si de la comissió informativa de Serveis Territorials perquè es disposarà de plànols i més detalls.

Tanmateix, el Sr. Alcalde explica que l'última informació que té, apareguda en premsa, és que hi havia un error en un dels dibuixos sobre com entra el tren a la ciutat, entre d'altres.

 

I no havent-hi més assumptes a tractar el Sr. Alcalde aixeca la sessió a un quart d'onze de la nit, de la qual cosa com a Secretari en dono fe.