05/10/2006

ACTA NÚM. 13/2006- SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 5 D'OCTUBRE DE 2006.

=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia cinc d'octubre de dos mil sis, essent les set hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde President.

Hi concorren els senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)

PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADES YUS TINENT D'ALCALDE (PSC)

ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)

FERMÍN MANCHADO ZAMBUDIO TINENT D'ALCALDE (PSC)

ORIOL BATISTA GÀZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

MONTSERRAT LÓPEZ FIGUEROA CONSELLERA DELEGADA (PSC)

IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAQUIM ESPERALBA IGLESIAS REGIDOR (CIU)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 18

JOAQUIM FERNÀNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

JOSEP LLUÍS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CIU)

ANTONI VALLS I POU REGIDOR (CIU)

JOSEP VICENT GARCIA CAURIN REGIDOR (CIU)

ADELA RODRÍGUEZ GONZÁLEZ REGIDORA (PPC)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PPC)

ANTONIO SÚNICO BATXILLERIA REGIDOR (PPC)

JAUME GRAUPERA VILANOVA TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)

JOSEP COMAS VALLS CONSELLER DELEGAT ICV-EUiA)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT CONSELLER DELEGAT (ERC)

MARIA ROSA CUSCÓ I ALBERÓ CONSELLERA DELEGADA (ERC)

Dóna fe de l'acte el Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR.

Excusen la seva assistència la Sra. Maria José Recoder i Sellarés, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, i el Sr. Paulí Mojedano Singla i el Sr. David Rovira i Suñé regidors del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

 

Hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

 

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

 

1 - APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL DIA 7 DE SETEMBRE DE 2006.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (23).

 

2 - DESPATX OFICIAL

El Sr. Alcalde comunica l'adhesió de l'Ajuntament de Mataró a un conveni de col·laboració entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i els ajuntaments d'Argentona, Cabrera de Mar, Dosrius, Mataró i Òrrius, i el Consell Comarcal del Maresme per a la realització de la carta de paisatge de la vall de la riera d'Argentona.

Es tracta d'un projecte finançat a parts entre el Consell Comarcal i el Departament de Política Territorial.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3 PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS PER POTENCIAR EL VOT ACCESSIBLE

La senyora Maria Rosa Cuscó, regidora del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, presenta la proposta següent :

"Atès que en el passat referèndum de l'Estatut de Catalunya els invidents no van poder votar amb igualtat de condicions. La Generalitat havia previst una prova pilot per imprimir les paperetes en Braille, però la Junta Electoral Central la va desestimar. Els invidents, un cop més, no van tenir dret al vot lliure i secret tal i com contempla la Constitució Espanyola als seus articles 23, 68 i 69.

Article 23

1. Els ciutadans tenen el dret a participar en els afers públics, directament per mitjà de representants lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal.

2. Tenen també el dret d'accedir en condicions d'igualtat a les funcions i als càrrecs públics, amb els requisits que les lleis assenyalin.

Article 68

5. Són electors i elegibles tots els espanyols que estiguin en ple ús dels seus drets polítics. La llei reconeixerà I'exercici del dret de sufragi als espanyols que es trobin fora del territori d'Espanya i I'Estat els el facilitarà.

Article 69

2. Els votants de cada província elegiran quatre Senadors per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret en els termes que assenyali una llei orgànica.

Atès que la redacció de l'actual Llei Orgànica 5/1985, de 19 de Juny, de Règim Electoral General (LOREG) preveu que "les persones que, per defecte físic, estiguin impedides per escollir papereta o col·locar-la dins del sobre i lliurar-la al President de la Mesa, poden servir-se per aquestes operacions d'una persona de la seva confiança". En canvi, l'article 86 (punt número 1) del mateix text legat estipula que el vot és secret.

Atès que per les persones invidents ambdós articles són contradictoris, i en conseqüència no poden exercir el seu dret al vot secret, ja que cal que "confiïn" en una tercera persona.

Atès que Catalunya és l'única comunitat autònoma que no té llei electoral pròpia i que actualment es regeix per la disposició transitòria quarta del primer Estatut que ja preveia una nova Llei Electoral catalana que fins ara no s'ha aprovat.

Atès que els invidents, no estan impossibilitats de llegir, ja que tenen el seu propi alfabet (el Braille), que els permet llegir i escriure, tenen les mans hàbils per llegir, triar la papereta, introduir-la al sobre, i lliurar-la al president de la mesa. El problema doncs, no es de d'impossibilitat material, sinó d'inaccessibilitat.

Atès que el fet d'imprimir paperetes en Braille o fer servir les existents aplicant el mètode Suec (veure annex 1), faria possible que aquest col·lectiu pogués disposar del seu dret a vot secret i lliure, sense la necessitat de dependre de terceres persones.

Atès que ha de ser voluntat dels poders públics, propiciar accions positives que trenquin les barreres d'accessibilitat.

Per tot això que hem exposat el Ple de l'Ajuntament adopta els següents:

ACORDS

Primer.

Instar al Govern de l'Estat Espanyol, a impulsar mesures que permetin a les persones invidents, poder exercir el dret a vot, garantint que aquest pugui ser secret i lliure, mitjançant les mesures de caràcter tècnic que siguin factibles i aplicables.

Segon.

Instar al Govern de la Generalitat a regular el vot secret per a les persones invidents i a reconèixer el principi general del dret dels discapacitats a l'exercici dels drets i obligacions que implica el procés electoral, incloent-hi normes sobre l'accessibilitat que garanteixin l'accés als col·legis electorals, a la informació electoral i a la igualtat en l'exercici del vot en el Projecte de Llei Electoral de Catalunya que desenvolupi la propera legislatura.

Tercer.

Comunicar aquest acord als Ajuntaments, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l'Associació Catalana de Municipis, a la federació Espanyola de Municipis i Províncies, a la Generalitat de Catalunya, als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya, i al Govern de l'Estat Espanyol, i als Grups Parlamentaris del Congrés dels Diputats.

ANNEX 1

Des de l'ACIC es proposa implementar el mateix sistema que s'utilitza a Suècia. Aquest sistema suposa enviar per correu la documentació electoral adaptada al Braïlle a aquelles persones invidents que ho sol·licitin, de manera que redueix costos, ja que només s'imprimeix la documentació adaptada en Braille per a les persones que ho hagin demanat i no per a tots els votants.

En el cas de llistes tancades (per exemple les eleccions municipals, autonòmiques o al Congrés) es remet a l'elector invident les paperetes habituals en tinta dins d'un sobre marcat amb una adhesiu en Braille que indiqui quina és la opció que hi ha dins del sobre. En aquest cas, la persona cega només ha d'extreure la papereta que triï de dins del sobre amb l'adhesiu en Braille i introduir-la dins del sobre habitual. Un cop fet això, la persona ja pot portar el seu vot al col·legi electoral o seguir el procés de vot per correu.

En el cas de llistes obertes (per exemple, eleccions al Senat) es remeten les paperetes normals, amb les seves corresponents plantilles en Braille, que permeten a l'elector cec assenyalar els candidats de la seva elecció. Les plantilles en Braille són com una carpeta de cartolina o plàstic que permet col·locar la papereta en tinta a sota i llegir per sobre els noms dels candidats. L'invident marcarà amb bolígraf la casella que correspongui."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (23).

 

4 PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS SOCIALISTA, D'INICIATIVA PER CATALUNYA-VERDS-EUIA, ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA I CONVERGÈNCIA I UNIÓ, A FI DEFENSAR LA LLIURE EXPRESSIÓ ARTÍSTICA EN RELACIÓ A L'OBRA DE TEATRE "LORCA ERAN TODOS".

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, presenta la proposta següent :

"Atès que l'actor Pepe Rubianes (guanyador del Premi Internacional d'Humor Gat Perich 2006), dirigeix l'obra de teatre "Lorca eran todos", on ret homenatge a Federico García Lorca i a tots els desapareguts en al Guerra Civil, en un muntatge dramàtic que repassa els últims mesos de vida del poeta de granadí.

Atès que amb aquesta obra Rubianes també vol homenatjar a aquelles persones que van patir les nefastes conseqüències de la Guerra Civil espanyola.

Atès que l'obra de Rubianes ha estat desprogramada del Teatro Espanyol arran de la pressió d'una minoria de mitjans de comunicació estatals.

Atès que l'actitud i els valors, que en tota la seva trajectòria artística, ha divulgat l'actor Pepe Rubianes, s'han caracteritzat per la tolerància, la democràcia, i el respecte a totes les persones independentment de les seves tendències polítiques.

Atès que Mataró sempre s'ha caracteritzat per rebre obertament i amb una gran acceptació les obres de teatre de Rubianes que s'han programat.

Per tot això que hem exposat el Ple de l'Ajuntament adopta els següents:

ACORDS

Primer. Mostrar el suport de l'Ajuntament de Mataró a l'actor Pepe Rubianes, i als actors i l'equip que fan possible l'obra de teatre "Lorca eran todos".

Segon. Expressar el suport de l'Ajuntament de Mataró a la lliure representació pública a la nostra ciutat, d'aquesta o qualsevol obra de teatre o altres expressions culturals."

 

 

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, en primer lloc excusa l'absència al Ple d'avui del Sr. David Rovira i del Sr. Paulí Mojedano (per motius professionals i familiars, respectivament), i a continuació expressa el sentit negatiu del vot de la seva formació.

El Sr. López afirma que el problema per al PP no és el significat de l'obra sinó el que fet que s'hi vulguin emmascarar les declaracions de to insultant del Sr. Rubianes fetes en una televisió pública. Alhora, es mostra sorprès pel fet que de vegades es critiqui o s'acusi el PP de voler crispar l'ambient i, en canvi, s'intentin defensar certes actituds ofensives també per a molts espanyols i mataronins, com les del Sr. Rubianes.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 20, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (4).

Vots en contra: 3, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

Abstencions: Cap.

Finalment, el Sr. López, en explicació de vot, diu que la disconformitat que manifesten respecte a la proposta de resolució és en relació al punt primer, tal com ha explicat, però no amb el punt segon ja que sempre han estat a favor de la lliure expressió artística.

 

5 MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA INSTANT L'AJUNTAMENT DE MATARÓ A MOSTRAR EL SEU DESACORD VERS L'ESPOT TELEVISIU FET PER LA PLATAFORMA PROSELECCIONS ESPORTIVES CATALANES.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la moció següent :

"La Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes és una associació que pretén aconseguir el reconeixement internacional de les seleccions esportives catalanes. En aquest sentit, el Parlament de Catalunya va modificar la llei de l' Esport per intentar el reconeixement internacional de les seleccions catalanes. Davant d'aquest fet, el Partit Popular de Catalunya es va mostrar en desacord al Parlament de Catalunya, tal i com també ho va fer el nostre Grup Municipal quan ERC va presentar a l'Ajuntament una moció per donar suport al reconeixement de la Federació Catalana de Patinatge com a membre de Ple dret de la Federació Internacional de Patinatge.

Recentment, la Plataforma ha posat en marxa una campanya publicitària en la televisió pública catalana que ha generat molta polèmica. El Partit Popular de Catalunya ha instat el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) a que retiri l'anunci, denúncia, d'altra banda, que no ha prosperat.

En l'anunci es pot observar com un nen amb una samarreta vermella (que curiosament recorda molt a la samarreta de la selecció espanyola) no deixa jugar en un partit de futbol a un altre nen que porta la samarreta de la selecció catalana, per la qual cosa aquest se la treu i la resta de nens/es en un gest de solidaritat també es treuen les seves samarretes.

Des del Grup Municipal del PPC de Mataró volem mostrar el nostre més absolut desacord davant l'emissió d'aquest anunci, que no reflecteix la realitat i que genera enfrontament entre la ciutadania. Aquest campanya que està rebent el suport d'una televisió pública catalana, que al final, paguem entre tots contribueix a ferir els sentiments d'una part molt important de la ciutadania, aquell percentatge de gent (la majoria dels catalans) que se sent tant catalana com espanyola.

En els últims temps, malauradament, s'han donat moltes d'aquestes situacions, com ara el cas Rubianes i les seves famoses i desafortunades manifestacions en un programa català de sobretaula o les vergonyoses manifestacions d'un líder polític demanant a un treballador estranger regular al nostre país i jugador del FC Barcelona que demanés excuses per sol·licitar que se li fes una pregunta en castellà.

L' emissió d'aquest anunci no es limita a defensar el dret del reconeixement internacional de les seleccions catalanes, sinó que ataca les seleccions espanyoles i dóna una imatge d'exclusió que no és real. A més, amb l'agreujant d'utilitzar infants per ofendre sentiments, cosa absolutament immoral, en una actitud que no ens agradaria que tingués cap dels nostres fills/es.

Aquesta no és la Catalunya que vol el Partit Popular, basada en la divisió i l'enfrontament; aquesta no és la Catalunya que volem deixar als nostres fills/es.

Per tot això, proposem a l'Ajuntament Ple els següents

ACORDS

1. El Ple de l'Ajuntament de Mataró expressa el seu rebuig davant la campanya publicitària encetada per la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes que s'ha vist concretada en l'anunci emès aquests dies a la Televisió Pública Catalana.
2. Es donarà trasllat del següent acord al President de la Generalitat de Catalunya, al President del Parlament, al President del Consell de l'Audiovisual de Catalunya i a la Plataforma ProSeleccions Catalanes. "

 

 

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, anuncia el vot contrari de la seva formació a aquesta proposta €tot i reconèixer que l'anunci en qüestió no és del seu grat, especialment per la utilització dels joves que se'n fa i que pot contribuir a crear tensions socials€, perquè creu que els polítics no han de "polititzar" la vida de ningú, i l'esport, per tant, també se n'ha de mantenir al marge. Que siguin els esportistes que decideixin com cal enfocar tota la qüestió de la selecció catalana.

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, comença dient que l'anunci es basa en una realitat que és incontestable i és que les federacions catalanes no poden competir en l'àmbit internacional perquè les federacions espanyoles els ho impedeixen.

El Sr. Teixidó també expressa que hi ha un majoria de persones que desitjarien que la selecció del seu país també pogués participar en competicions internacionals i que, per tant, es podrien sentir ofeses per l'adopció dels acords presentats pel PP.

Pel que fa al tema de la utilització de nens en publicitat, el portaveu d'ERC ho veu com un recurs publicitari habitual i, en aquest cas, molt útil i encertat, a fi de suavitzar possibles tensions. A diferència del Sr. Bassas, el Sr. Teixidó creu que la política sí ha de recollir tot allò que forma part de la realitat.

El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, expressa el desacord de la seva formació amb la moció presentada, perquè l'espot representa una reivindicació legítima al dret de la pròpia identitat nacional en la seva vessant esportiva, en aquest cas concret. CiU no en veu el tret ofensiu, perquè només s'apel·la a la innocència d'uns infants per a evocar els sentiments més tendres, patriòtics i identitaris; d'una manera per tant pacífica, natural. En l'espot no hi ha voluntat de buscar l'enfrontament en la societat catalana, que és de mena tolerant i majoritàriament conviuria perfectament amb la coexistència d'ambdues seleccions.

El Sr. Valls no nega que la utilització de la samarreta vermella faci al·lusió a la selecció espanyola, però ho veu lògic perquè és l'organisme que s'oposa a la participació de les seleccions catalanes en els esdeveniments internacionals.

El senyor López considera que allò que es desprèn dels comentaris fets és que la gent del PP o pròxima a la seva ideologia no té dret a sentir-se ofesa per certes actituds o manifestacions i, en canvi, una part de la població catalana més afí a formacions més nacionalistes, sí. Fa al·lusió al cas Rubianes anterior per a confirmar la seva tesi i es mostra molt en desacord en el tractament tan diferenciat del mateix problema si aquest és instigat per part d'uns o d'altres.

 

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 3, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

Vots en contra: 20, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (4).

Abstencions: Cap.

 

DICTAMENS

-Alcaldia-

 

6 RATIFICACIÓ DECRET DE L'ALCALDE NÚM. 8461/2006, DE 27 DE SETEMBRE, S/ FESTES LOCALS A MATARÓ PER A L'ANY 2007.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta a ratificar el Decret següent:

"DECRET

8461/2006 de 27 de setembre

 

Assumpte:

Festes locals per a l'any 2007.

 

Servei de ALCALDIA

Expedient: 2006 - AL

Vist l'Ordre TRI/392/2006 de 20 de juliol, publicada al DOGC núm. 4690 de 3 d'agost de 2006, del departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya, per la qual s'estableix el calendari oficial de festes laborals per a l'any 2007.

Atès que d'acord amb l'article 46 del RD 2001/83 de 28 de juliol, la proposta de festivitats local és competència del Ple.

Per tot això, en ús de les atribucions conferides per la legislació vigent,

RESOLC:

Primer.-

Proposar al Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya com a festes locals, retribuïdes i no recuperables en el municipi de Mataró per a l'any 2007, les següents :

· 28 de maig, dilluns de Pasqua Granada, Fira a Mataró.· 27 de juliol, divendres festa major de Les Santes.

Segon.-

Comunicar-ho al Departament de Treball i Indústria, Delegació Territorial de Barcelona, al servei de Premsa i a l'Institut Municipal de Promoció Econòmica, per al seu coneixement i publicació als mitjans habituals i als sectors econòmics i socials de la ciutat.

Tercer.-

Ratificar la present resolució al Ple municipal en la propera sessió que es celebri."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (23).

 

7 CANVI REPRESENTANT DEL GRUP MUNICIPAL D'ERC AL CONSELL DE L'INSTITUT MUNICIPAL DE PROMOCIÓ ECONÒMICA DE MATARÓ (IMPEM).

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

 

"El Ple extraordinari celebrat el dia 1 de juliol de 2003 va establir el nou cartipàs municipal, dintre del qual és peça destacada la designació dels membres dels diferents òrgans plenaris dels Organismes Autònoms Municipals, en representació dels grups municipals de l'Ajuntament.

L'article 6 dels Estatuts de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró estableix que el Consell estarà format entre d'altres, per representants dels grups municipals amb representació al Consistori.

En data 25 de setembre de 2006, el grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya comunica el canvi de representant al Consell de l'IMPEM.

A la vista de l'exposat, i d'acord amb la proposta realitzada pel grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, es proposa per aquesta Alcaldia a l'Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords :

Primer.-

Designar al Sr. Sergi Penedès i Pastor com a representant del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya de l'Ajuntament de Mataró al Consell de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, en substitució del Sr. Francesc Teixidó i Pont.

Segon.-

Comunicar el present acord a l'IMPEM."

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia la votació afirmativa de la seva formació però n'expressa la sorpresa. La persona triada per substituir el Sr. Teixidó és un càrrec de confiança, que treballa per a la casa, però no exempt de polèmiques quan desenvolupava una altra funció en el seu dia.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (23).

 

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

 

8 PERMUTA D'UNA FINCA MUNICIPAL DE LA RIERA DE FIGUERA MAJOR, CANTONADA C. JOAN OLIVER, PER UNA FINCA DE LA PARRÒQUIA SANT JOSEP DE MATARÓ, SITUADA AL C. MUNTANYA, 1.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"L'any 2000, l'Ajuntament de Mataró i la parròquia de Sant Josep, juntament amb la parròquia de la Sagrada Família varen arribar a un acord per permutar unes finques i per obtenir l'ús d'uns espais.

Els termes de l'acord inicial han evolucionat i han quedat concretats en el sentit que l'Ajuntament adquireix la finca de la parròquia de Sant Josep situada al carrer Muntanya, cantonada carrer Transversal, de Mataró, i la parròquia adquireix a canvi, un solar situat a la riera de Figuera Major, per a usos religiosos i sòcioculturals. La parròquia de la Sagrada Família obté el compromís de poder utilitzar un local d'uns 52 metres quadrats en la finca que l'Ajuntament ha d'adquirir al carrer Muntanya, un cop erigit el nou edifici que és previst construir.

Conten a l'expedient informes tècnics de valoració de les finques objecte de permuta.

L'operació haurà de formalitzar-se amb el vist-i-plau de l'Arquebisbat de Barcelona.

L'informe jurídic avala l'adequació a dret de la present proposta.

En virtut de tot l'anterior, a l'empara dels articles 210 del Decret legislatiu 2/2003, 47 del Decret 336/1988, i 1.538 i següents del Codi Civil, proposo al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER

.- Permutar una porció de 1.250 metres quadrats de la finca situada a la riera de Figuera Major, cantonada carrer Joan Oliver, de Mataró, que es descriu a continuació, propietat de l'Ajuntament de Mataró, per la finca situada al carrer Muntanya, 1, cantonada carrer Transversal 40, de Mataró, que es descriu a continuació, propietat de la Parròquia de Sant Josep, de Mataró, previ acompliment dels tràmits a tal fi necessaris, sense que aquesta operació generi cap compensació econòmica a favor de cap de les parts. La present permuta es condiciona de forma suspensiva a la prèvia aprovació definitiva de la modificació del Pla Especial d'equipaments Mataró-Nord, que es troba en tràmit, així com a la segregació i desafectació de la porció de la finca municipal, que ha de tenir lloc com a conseqüència de l'aprovació definitiva del referit Pla Especial.

DESCRIPCIÓ DE LES FINQUES:

FINCA DE L'AJUNTAMENT:

URBANA: PORCIÓ DE TERRENY edificable, destinada a equipament d'ús dominant esportiu i compatible amb l'educatiu en el Pla Especial d'equipaments del Sector Mataró-Nord €Figuera Major-, d'aquesta ciutat, aprovat definitivament el 26 de maig de 1999. Té una superfície de dos mil nou-cents cinc metres quadrats. LIMITA al Nord, part amb la Riera de Figuera Major i part amb la Ronda dels Països Catalans; al Sud, amb les parcel·les de referència cadastral 3606816, 3606817, 3606818, 3606819, 3606820, 3606821, 3606822, 3606823, 3606824, 3606825, 3606110 i 3606826; a l'Est, amb la parcel.la cadastral 3606828 destinada a zona verda del mateix polígon; i a l'Oest, amb el carrer Joan Oliver.

TITOL: Propietat de l'Ajuntament per cessió el 6-5-1997 i posterior segregació el 25 de juny de 2002.

Referència cadastral: 3606827DG5030N.

FINCA DE LA PARROQUIA DE SANT JOSEP:

URBANA: PORCIÓ DE TERRENY en terme de Mataró €paratge El Miró- amb front als carrers Muntanya, i Torrent de la Pòlvora (avui carrer Transversal), en les que no té número (avui assenyalada amb el número 1 del carrer Muntanya). Té vuit-cents trenta-sis metres quaranta-set decímetres i trenta centímetres quadrats, i LIMITA, considerant la seva façana principal el carrer de la Muntanya, pel front Nord, amb el carrer de la Muntanya i amb Miguel Teruel; per la dreta, entrant, Oest, amb Pedro Lara i amb D. Juan Puig Fortí, avui amb Pedro Mellado i Miguel Teruel; pel Sud, fons, amb el Torrent de la Pólvora i amb camí Transversal que condueix a aquest Torrent; i per L'Est, amb aquest camí i amb D. Juan Puig Fortí. Sobre aquesta finca hi ha construït un edifici distribuït en diverses dependències interiors, i resta un espai lateral destinat a pati, tot i que l'obra nova no consta declarada. És objecte de permuta una porció de 1.250 metres quadrats d'aquesta finca.

Títol:

Propietat de la Parròquia de Sant Josep de Mataró (abans coneguda com Parròquia de Sant Joan i Sant Josep de Mataró).

Inscripció:

Inscrita al Registre de la Propietat núm. 1 de Mataró, en el volum 1357, llibre 446 de Mataró, foli 222, finca 17808V.

Referència cadastral:

3000822DG5030S.

 

SEGON.-

Aprovar el conveni de la permuta que s'acorda al punt anterior, que conté el detall de les condicions en què s'adopta, l'esborrany del qual s'adjunta com a annex A de la present proposta.

TERCER

.- Autoritzar el/la Conseller/a delegat/da de Serveis Centrals i Planificació, per a la subscripció de tots els documents públics i privats que siguin necessaris per a l'execució, perfeccionament i formalització de l'anterior acord.

QUART.-

Efectuar les modificacions corresponents a l'inventari de béns municipal.

CINQUÈ.-

Notificar el present acord als interessats i requerir-los per a la signatura del document que s'aprova, i en el seu moment, per comparèixer davant el notari que sigui designat per atorgar l'escriptura de permuta, amb l'aportació del títol de propietat."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (23).

 

 

9 VENDA DIRECTA D'UNA FINCA MUNICIPAL SITUADA AL C. DE LA CREU DE PEDRA, 39, DE MATARÓ, DE 48,11 METRES QUADRATS, A FAVOR DE PUMSA.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"L'Ajuntament de Mataró és propietari d'una porció de terreny situada a la ronda de la Creu de Pedra, 39, de Mataró, amb una superfície de 48,11 metres quadrats. La referida porció de 48,11 metres quadrats ha passat a integrar-se en l'àmbit de l'actuació urbanística identificat com "Unitat d'Actuació 57 €Rotonda Vista Alegre". Aquesta porció de sòl actualment forma part de la finca registral 7.900, inscrita al Volum 3121, Llibre 121 de Mataró, Foli 148, del Registre de la Propietat núm. 4 de Mataró, que fou adquirida per aquest Ajuntament a M. Assumpció Borràs, segons acta de pagament i ocupació subscrita el dia 9 de febrer de 1994.

Atès que aquesta finca de la ronda de la Creu de Pedra resta qualificada de sòl residencial, segons el vigent Pla General d'Ordenació Urbanística de Mataró, qualificació diferenciada de la resta de la finca registral que està destinada a vials, procedeix segregar de la finca matriu la mencionada porció de terreny de 48,11 metres quadrats. A l'expedient administratiu consta declaració conforme a la qual no es requereix l'atorgament de llicència de parcel·lació, en tant que la segregació projectada deriva directament del planejament urbanístic.

Per altra banda, el Ple de 3 de novembre de 2005 acordà designar a la societat municipal PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARO, SA (d'ara endavant PUMSA) beneficiària de l'expropiació i administració actuant als efectes d'obtenir la totalitat del sol del sector, inclòs el municipal, per executar la unitat d'actuació 57 € Rotonda Vista Alegre, i alhora acordà procedir a la transmissió a favor de PUMSA de la finca de propietat municipal compresa en el referit àmbit. Cal recordar que PUMSA té atribuït el caràcter d'entitat urbanística especial per acord del Ple de l'Ajuntament de 14 de novembre de 2002.

En execució dels esmentats acords, procedeix vendre directament a l'empresa municipal PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ, SA, la finca abans descrita, que forma part de la Unitat d'Actuació 57.

L'empresa adquirent ha estat informada del preu de la transmissió i l'ha acceptat.

Consta a l'expedient administratiu informe de qualificació urbanística de la finca que cal segregar i vendre, informes tècnics de valoració de les finques objecte d'aquesta operació i informe jurídic.

A l'operació d'alienació proposada resulten d'aplicació el decret legislatiu 1/2005, pel qual s'aprova el text refós de la Llei 2/2002 d'Urbanisme de Catalunya (en especial, els articles 22.2 i 161), la Llei 7/1985, de bases del règim local, l'article 209 del Decret legislatiu 2/2003, i l'article 40 i següents del Decret 336/1988, pel qual s'aprova el reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya; a l'operació de segregació resulten d'aplicació l'article 47 del Reglament hipotecari i el Real Decret 1093/1997 de 4 de juliol, pel qual s'aproven les normes complementàries al Reglament per a l'execució de la Llei Hipotecària sobre inscripció al Registre de la Propietat d'actes de naturalesa urbanística.

S'ha donat compte de l'alienació al Departament de Governació de la Generalitat, una vegada instruït l'expedient i abans de la resolució definitiva.

 

Per tot l'anterior, proposo al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.-

SEGREGAR de la finca que es descriu a continuació:

DESCRIPCIÓ: URBANA:

PORCIÓ DE TERRENY situada en aquesta ciutat, Barri de Vista Alegre, de figura irregular i destinada a vial. Medeix una superfície de mil dos-cents cinquanta-sis metres vint-i-set decímetres quadrats. LIMITA: al Nord, amb la variant de la N-II; a l'Est i a l'Oest, amb la Ronda de Dalt i plaça de la que forma part i al Sud, amb el carrer Almeria, finca número 75 del carrer Vista Alegre i amb l'expressat carrer.

TÍTOL: Propietat de l'Ajuntament de Mataró, per segregació i expropiació, en virtut d'acta administrativa de pagament i ocupació de 9 de febrer de 1994.

CÀRREGUES:

1. "En expedient d'informació possessòria, seguit en el Jutjat de primera instància d'aquesta ciutat, sota l'actuació del Secretari D. Miguel Serrano, i que, previs els tràmits legals, fou aprovat amb interlocutòria, avui ferma, de data 29 d'agost de 1944, amb citació de Dª Angela Bransuela Nonell i D. Manuel, Dª Teresa, Dª Mercedes, Dª Carmen i Dª Juliana Plana Bransuela, titulars que foren de la finca de què es tracta, s'acredità la possessió a favor de l'Excel·lentíssim Ajuntament d'aquesta ciutat, d'una mina d'aigua, que es nomena Minas de Batlleix, la conducció general de la qual discorre per la finca de que es tracta. Així resulta de la inscripció 12ª, de la finca 462, avui 5.288, al foli 135, del Tom 809, Llibre 255 de Mataró.
2. "Mitjançant escriptura autoritzada pel Notari de Barcelona, D. Joaquin Veciana Vila, el dia 4 de maig de 1990, Dª Asunción Borrás Trulls, adquirí la finca de què es tracta, com hereva del seu espós D. Manuel Plana Bransuela, així anomenada per aquest, en el testament que deixà atorgat davant del Notari de Ripoll, D. José-Eloy Valencia Docasar, el dia 5 d'octubre de 1.981, si bé amb la substitució preventiva de residu, que comprendrà únicament els béns del testador que no hagués disposat l'hereva per actes inter-vivos, donació, institució d'hereu, llegat o altra lliberalitat; en favor del seu fill José, en quant a diversos béns radicats fora de la demarcació d'aquest Registre, i pel que fa al romanent de tots els seus béns per la seva filla Juliana, substituint vulgarment cadascú d'ells pels seus respectius descendents legítims, per parts iguals. Així resulta de la inscripció 1a, de la finca 5.288, al foli 86, del Tom 3.057, llibre 86 de Mataró 4."

INSCRIPCIÓ: inscrita al Registre de la Propietat núm. 4 de Mataró, al Tom 3121, Llibre 121 de Mataró, Foli 148, Finca 7.900.

REFERÈNCIA CADASTRAL: una part, la finca de referència 3806217, i la resta, corresponen a vials i zones verdes.

La finca que es descriu a continuació, i descriure el reste resultant, tot això a fi d'ajustar la realitat registral a la configuració física actual:

DESCRIPCIÓ FINCA QUE SE SEGREGA:

URBANA: SOLAR situat a Mataró, amb front a la ronda de la Creu de Pedra, 39. Té una superfície de quaranta-vuit metres amb onze decímetres, tots quadrats. LIMITA: al Nord, amb la ronda de la Creu de Pedra; al Sud, amb finca de referència cadastral 3806201DG5030N; a l'Est, amb el carrer de Vista Alegre; i a l'Oest, amb el carrer d'Almeria.

TÍTOL: Propietat de l'Ajuntament Propietat de l'Ajuntament de Mataró, per segregació i expropiació, en virtut d'acta administrativa de pagament i ocupació de 9 de febrer de 1994, i posterior segregació.

REFERÈNCIA CADASTRAL: 3806217.

VALORACIÓ: 45.680,45 euros.

CÀRREGUES: Les corresponents per raó de la seva procedència.

S'adjunta plànol de la finca, com a annex I de la present resolució.

Té la qualificació jurídica de bé patrimonial.

DESCRIPCIÓ DE RESTE:

URBANA: PORCIÓ DE TERRENY que constitueix una part del vial ronda de la Creu de Pedra, una part del carrer d'Almeria, una part del carrer de Vista Alegre, i una part de la rotonda de distribució del trànsit existent en la mateixa ronda, aproximadament entre el carrer D'Almeria i el carrer del Montalt. Te una superfície €després d'una segregació- de mil dos-cents vuit metres amb setze decímetres, tots quadrats. LIMITA: al Nord, amb la variant de la Nacional-II, a l'Est i a l'Oest, amb la ronda de la Creu de Pedra, i al Sud, en part, amb el carrer d'Almeria, en part, amb el carrer de Vista Alegre i en part, amb la finca cadastral 3806217.

TÍTOL: Propietat de l'Ajuntament de Mataró, per segregació i expropiació, en virtut d'acta administrativa de pagament i ocupació de 9 de febrer de 1994.

CÀRREGUES: Les expressades a la finca registral 7.900, abans descrites.

INSCRIPCIÓ: inscrita al Registre de la Propietat núm. 4 de Mataró, al Tom 3121, Llibre 121 de Mataró, Foli 148, Finca 7.900.

REFERÈNCIA CADASTRAL: No en té, en tant que constitueix vials.

VALORACIÓ: 50.827,29 euros.

Té la qualificació jurídica de bé de domini públic afecte a l'ús públic.

S'adjunta plànol de la finca com a annex II de la present resolució.

 

SEGON.-

Sol·licitar al Sr. Registrador del Registre de la Propietat núm. 4 de Mataró la inscripció de les exposades operacions de segregació i descripció de reste acordades, interessant-se expressament la inscripció de la finca segregada com a finca nova i independent, així com la inscripció de la descripció de reste.

TERCER.-

Vendre directament la parcel·la que afronta a la ronda de la Creu de Pedra, 39, de Mataró, la segregació de la qual s'acorda al punt primer anterior, que té la referència cadastral 3806217, i una superfície de 48,11 metres quadrats, a l'empresa PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ, SA, amb NIF 59.323.642, per un preu de quaranta-cinc mil sis-cents vuitanta euros, amb quaranta-cinc cèntims, impostos apart. Les despeses d'urbanització corresponents a aquesta parcel·la hauran de ser assumides per l'empresa adquirent.

La referida finca està qualificada de bé patrimonial, amb la qualificació urbanística de sòl residencial i forma part integrant del patrimoni públic del sòl i habitatge, per la qual cosa ha de quedar subjecta a l'especial règim regulador de dit patrimoni.

S'adjunta com a annex I de la present resolució plànol on consta la representació gràfica de la finca.

Les despeses que es derivin de la transmissió correspondran a les parts venedora i compradora d'acord amb la llei.

QUART.-

Disposar l'assentament de les operacions que aquí s'acorden a l'inventari de béns municipal, un cop hagin estat perfeccionades.

CINQUÈ.-

Facultar el/la conseller/a delegat/da de Serveis Centrals i Planificació, per signar els documents que siguin necessaris per al perfeccionament i execució del present acord, i en especial per signar l'escriptura pública de segregació i compravenda, en representació d'aquest Ajuntament.

SISÈ.-

Notificar el present acord als interessats i convocar-los per comparèixer davant el notari que sigui designat per torn per atorgar l'escriptura de compravenda, i notificar el present acord també al Servei municipal d'Urbanisme."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (23).

 

10 CONSTITUCIÓ D'UN USDEFRUIT A FAVOR DE PROHABITATGE, EN RELACIÓ AL PIS DE PROPIETAT MUNICIPAL SITUAT AL C. MADOZ, 28-30, 4T D, ESCALA A

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"L'Ajuntament és propietari de l'edifici d'habitatges situat al carrer Madoz, 28-30, de Mataró. Aquest edifici havia estat afectat, en la seva integritat, al servei públic escolar, com a edifici públic escolar, destinat a habitatges de mestres.

El Ple de 4 de maig de 2006 va acordar desafectar el pis 4t D, de l'escala A, de l'esmentat immoble, prèvia l'obtenció de la preceptiva autorització de l'Administració educativa autonòmica. En virtut de l'esmentada desafectació, aquest habitatge va passar a gaudir de la qualificació de bé patrimonial.

És voluntat d'aquest Consistori donar a aquest pis un aprofitament adequat, amb la finalitat que serveixi per donar cobertura a diferents necessitats municipals, en el seu sentit més ampli.

Per la seva banda, s'està treballant en la línia de concentrar la política municipal d'habitatges en un sol gestor, gaudint l'empresa municipal PROHABITATGE, SA Unipersonal, de l'adient vocació concentradora, d'acord amb el seu objecte social, entre el qual hi figura gestionar el parc d'habitatges de l'Ajuntament de Mataró i de les empreses municipals, segons els seus estatuts.

Per tot l'exposat, es considera adient lliurar a l'empresa PROHABITATGE, SAU, àmplies facultats de disposició, envers el pis del carrer Madoz 28-30 objecte d'aquesta proposta, per tal que la referida entitat pugui gestionar-lo de la manera que millor convingui en cada moment als interessos municipals.

A l'efecte, s'ha cregut oportú instrumentar aquesta encomana mitjançant la constitució d'un dret d'usdefruit a favor de PROHABITATGE, SAU, que permet atorgar a dita empresa les més àmplies facultats de gestió, sense que l'Ajuntament perdi per això el domini de les finques.

Quant al contingut del dret d'usdefruit, resulta d'aplicació el Llei 5/2006, de 10 de maig, del Llibre Cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals (arts. 561.1 i següents); quant al procediment, resulten d'aplicació els articles 40 i següents del Decret 336/1988 (reglament de patrimoni dels ens locals a Catalunya), i pel que fa a la incidència de l'operació en l'àmbit de l'inventari i en l'àmbit registral, cal acudir als articles 32 i 36 de la Ley 33/2003, del Patrimonio de las Administraciones Públicas, i normativa concordant.

Per tot l'anterior, proposo al PLE, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Constituir a favor de la mercantil SOCIETAT MUNICIPAL PROHABITATGE MATARÓ, SAU, amb NIF A-62.964.499, un usdefruit en relació al pis situat a la planta 4a, porta D, de l'escala A, de l'edifici que afronta al carrer Madoz, 28-30, de Mataró, de propietat municipal.

SEGON.- Aprovar el contracte que s'adjunta a la present proposta d'annex I, que regula les condicions i prescripcions a què se sotmet l'usdefruit que aquí es constitueix, i convocar a les parts per a la seva signatura.

 

TERCER.- Autoritzar el/la Conseller/a delegat/da de Serveis Centrals i Planificació, per subscriure els documents públics i privats que siguin necessaris per al perfeccionament i execució del present acord.

QUART.- Comunicar el present acord al Servei d'Urbanisme, al Servei de Benestar Social, al Servei d'Ingressos, i a la mercantil Societat municipal Prohabitatge Mataró, SAU."

 

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (23).

 

 

-Servei d'Ingressos-

 

11 APROVACIÓ PREU PÚBLIC PER SUPORT FAMÍLIES AMB INFANTS DE 0 A 3 ANYS NO ESCOLARITZATS A LES ESCOLES BRESSOLS MUNICIPALS.

El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, presenta la proposta següent :

"Vistos els estudis de costos elaborats pel director de l'IME, l'informe jurídic de la cap del servei de Gestió Econòmica i Administrativa de l'IME i l'informe de la Intervenció de Fons Municipals sobre la determinació del preu públic per la prestació del servei de suport a famílies amb infants no escolaritzats de 0-3 anys dins del projecte "Espai infants i família", per al curs 2006-2007.

De conformitat amb el disposa l'art. 47 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refòs de la Llei reguladora de les hisendes locals.

Atès que el Consell Plenari de l'IME en sessió extraordinària de 26 de setembre de 2006 acordà aprovar la proposta de preu públic per la prestació del servei de suport a famílies amb infants no escolaritzats de 0-3 anys dins del projecte "Espai infants i família", per al curs 2006-2007.

És per això que proposo al Ple Municipal l'adopció del següent acord:

ÚNIC.- Aprovar el preu públic per la prestació del servei de suport a famílies amb infants no escolaritzats de 0-3 anys dins del projecte "Espai infants i família", per al curs 2006-2007, per un import de 15,00 euros mensuals per família."

 

 

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, expressa el seu suport a la proposta, alhora que reconeix l'esforç de tots plegats per allotjar a la ciutat el gran nombre d'escoles bressol que hi ha. No obstant això, aquesta mesura només ve a pal·liar el descontentament de moltes famílies que no han pogut accedir a una plaça d'escola bressol.

 

El senyor Josep Comas aclareix que aquesta proposta d'espai familiar va destinada a famílies que no volen utilitzar el servei d'escola bressol convencional €perquè es tracta d'una franja d'escolarització no obligatòria€, com a servei complementari d'ajuda en l'educació per a pares i mares. Cal recordar que l'escola bressol no està tan demandada en aquesta edat i que, de fet, encara avui hi ha alguna plaça lliure en alguna d'elles.

 

El senyor José Manuel López insisteix en què aquesta mesura pretén contrarestar el descontentament de les famílies que es queden fora de l'accés a les escoles bressol, sense oblidar que, a més, l'Ajuntament n'haurà de finançar part, d'aquests ajuts. És una qüestió de prioritats.

El senyor Josep Comas es mostra sorprès per l'última afirmació del Sr. López, perquè creu que les polítiques d'ajut a les famílies són una prioritat municipal.

 

El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, recorda que l'ajut correspon a 15 euros mensuals per família, que representen una cobertura del 19,60% del servei.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (23).

 

-Servei de Recursos Humans-

12 RATIFICACIÓ DEL DECRET D'ALCALDIA 8116/2006, DE 15 DE SETEMBRE, RELATIU A DECLARACIÓ DE SEGONA ACTIVITAT AMB EXERCICI CONCURRENT AMB EL LLOC DE TREBALL PRINCIPAL.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"Per Decret 8116/2006, de 15 de setembre de 2006, L'Il·lm. Alcalde. de l'Ajuntament de Mataró va declarar la compatibilitat entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada complerta la senyora ANNA RAMIREZ LARA amb una segona activitat pública secundària, disposant en la resolució que havia de ser ratificat pel Ple de l'Ajuntament de Mataró.

En conseqüència, la Presidenta de la Comissió Informativa de Serveis Centrals proposa al Ple de l'Ajuntament de Mataró l'adopció del següent ACORD:

 

Únic.-

Ratificar el Decret 8116/2006, de 15 de setembre, de l'Il·lm. Alcalde. de l'Ajuntament de Mataró, el contingut del qual és el següent:

"VISTA la declaració de segona activitat presentada per la funcionària de carrera de l'Ajuntament de Mataró, Sra. ANNA MARIA RAMIREZ LARA, en la que demana la compatibilitat d'una segona activitat amb l'exercici del lloc de treball principal que desenvolupa en aquesta Administració. Aquesta segona activitat que demana és per exercir funcions de secretaria i assessorament jurídic al Consorci per al tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme.

ATÈS que la segona activitat que sol·licita es duria a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal que desenvolupa com a funcionària a l'Ajuntament de Mataró.

CONSIDERANT que la normativa reguladora de les incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques s'estableix a la Llei 53/1984, de 26 de desembre; al Reial Decret 598/1985, de 30 d'abril; a la Llei 21/1987, de 26 de novembre de la Generalitat de Catalunya, i al Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals.

ATÈS que segons l'art. 333 a) i l'art. 344 del Decret 214/1990, correspon al ple de la Corporació resoldre les declaracions de compatibilitat.

VIST l'informe jurídic de l'assessora jurídica del servei de Recursos Humans.

En ús de les atribucions que m'atorga la legislacio vigent, RESOLC:

PRIMER.- Declarar la compatibilitat entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada complerta la senyora ANNA MARIA RAMIREZ LARA, amb la categoria de TAG, adscrita al servei de Secretaria General, en el lloc de treball d'Assessora Jurídica, amb la segona activitat pública secundària que sol·licita desenvolupar -secretaria i assessora jurídica de l'entitat Consorci per al tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme-, en el ben entès que aquesta segona activitat no podrà realitzar-se si està directament relacionada amb la que es desenvolupa en el servei de l'Ajuntament on fa la seva activitat principal.

SEGON.- La declaració de compatibilitat de la Sra. Ramírez quedarà automàticament sense efectes en el cas de canvi o de modificació de les condicions dels llocs de treball, tant del principal com de la segona activitat, que la interessada haurà de comunicar amb la suficient antelació.

Tercer.- Elevar aquesta resolució al Ple de l'Ajuntament a la primera sessió que se celebri per a la seva ratificació.

Quart.- Notificar la present resolució a la persona interessada.".

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (23).

 

 

 

 

-Comissió Especial de Comptes-

13 APROVACIÓ DEL COMPTE GENERAL DE L'EXERCICI 2005, INTEGRAT PELS COMPTES DE L'AJUNTAMENT, ELS SEUS ORGANISMES AUTÒNOMS I SOCIETATS MERCANTILS.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"La Comissió especial de Comptes, en sessió celebrada el dia 28 de setembre del 2006, ha emès un informe favorable.

No s'ha observat, en el tràmit d'exposició pública de l'Expedient del Compte General de l'Ajuntament de Mataró corresponent a l'exercici 2005, cap reclamació.

D'acord amb el que estableix el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, en els seus articles 208 a 212.

PROPOSO:

PRIMER.-

Aprovar el compte General de l'Ajuntament de Mataró de l'exercici 2005, que consta de:

1. El Compte General de l'Ajuntament
2. Els Comptes Generals dels Organismes Autònoms següents:

• Patronat Municipal de Cultura
• Escola Universitària Politècnica de Mataró
• Patronat Municipal d'Esports
• Institut Municipal de Promoció Econòmica
• Institut Municipal d'Educació

1. Els Comptes Generals de les societats mercantils següents:

• Aigües de Mataró, SA
• Mataró Energia Sostenible, SA
• Promocions Urbanístiques de Mataró, SA
• Gestió Integral de Trànsit de Mataró, SL
• Societat Municipal Prohabitatge de Mataró, SA
• Porta Laietana, SA

SEGON.-

Donar compte del informes de fiscalització plena de l'exercici 2005, d'acord amb el que estableix l'apartat b del títol II de les Bases d'execució del Pressupost.

TERCER.-

Remetre la documentació completa del Compte General al Tribunal de Comptes, d'acord amb el que estableix l'article 212.5 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals."

 

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, justifica l'abstenció del seu grup, en consonància amb l'abstenció també en la votació del pressupost 2006.

Malgrat que la ratio de liquiditat, solvència i disponibilitat milloren respecte els del pressupost 2004, no és així quant al resultat d'explotació. Aquest Govern continua finançant despesa d'inversió amb passiu circulant, fet que provoca un fons de maniobra negatiu, tot i que menor al de l'any 2004.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia el vot negatiu de la seva formació, en consonància amb el vot en contra expressat en el seu dia pel que fa al pressupost.

Abans però de justificar el sentit del seu vot, el Sr. López fa una prèvia que seria la voluntat de sumar-se a una proposta ja feta per CiU, que consistiria a demanar que la firma auditora a qui s'ha encarregat l'auditoria pogués explicar el seu treball i conclusions a la comissió informativa corresponent en presència de tots els grups municipals.

Pel que fa a l'anàlisi d'aquest compte general, s'han detectat observacions €la necessitat de millorar en el tractament dels expedients administratius, la millora del procés contractual o la coordinació necessària entre el servei de compres i contractació, els retards en l'execució d'obres, i la necessitat de realitzar la comptabilitat d'algun organisme autònom en controls comptables periòdics, etc.€ per part de l'empresa a l'hora d'elaborar l'estat dels comptes de l'Ajuntament. Cal tenir en consideració totes aquestes observacions.

La senyora Pilar González recorda que el dia que es fa la comissió informativa corresponent a l'estat dels comptes, tota la informació de l'empresa auditora és a disposició dels assistents, a banda del fet que es tracta d'un document públic. Pel que fa a les recomanacions esmentades, la Sra. González les reconeix i s'hi treballa, però en tot cas no es pot menystenir que l'Ajuntament de Mataró és un dels més transparents, gràcies a aquest sistema d'auditoria externa.

 

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 3, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

- Servei d'Urbanisme -

 

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 14 i 15 per venir referits a temàtiques coincidents.

 

14 APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERA D'ORDENACIÓ MUNICIPAL, A L'ÀMBIT DISCONTINU "RIERA DE CIRERA-ROCAFONDA.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"En sessió de 8 de setembre de 2005 el Ple de l'Ajuntament va aprovar els treballs preparatoris redactats pel servei tècnic municipal d'Urbanisme per a la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, que afecta a sector discontinu Riera de Cirera/Rocafonda.

Seguint el procés de participació ciutadana i segons queda constància en detall en el document de modificació de l'ordenació que es proposa, des del mes de novembre i fins el mes d'abril inclòs, s'han convocat i realitzat diverses reunions amb els representants de totes les Associacions de Veïns del Sector i de la Federació de les Associacions de Veïns de Mataró, així com una reunió oberta amb als Veïns del Sector, amb la finalitat d'explicar i debatre els objectius de la modificació de l'ordenació. De les esmentades reunions han resultat aportacions de solucions i alternatives interessants que s'han incorporat en gran part i s'han materialitzat en un lleuger canvi en l'ordenació dels primers treballs preparatoris.

També durant el període d'informació pública s'han presentat al·legacions i suggeriments per part de propietaris del Sector, que han estat informats per l'arquitecte municipal redactora del document de la modificació, concretament en el següent sentit:

Al.legació formulada pel representant de la mercantil Rodesan:

Sol·licita que el document de la Modificació puntual del PG, no limiti la capacitat del Pla de millora urbana que s'haurà de desenvolupar, a efectes de delimitar un o diversos polígons d'actuació urbanística necessaris per l'execució del planejament.

L'al.legant constata l'existència de construccions i activitats en l'àmbit del sector de planejament, justificant així la seva preocupació.

Resposta:

La Modificació de PG, establirà un sòl sector discontinu de millora urbana per concretar les determinacions de l'ordenació proposada en la Modificació.

El Pla de millora urbana podrà delimitar a efectes reparcel.latoris polígons equitatius, sempre que garanteixin l'equidistribució de beneficis i càrregues derivades del planejament. En qualsevol cas l'execució de la urbanització sempre es podrà fer en diferents fases que permetin una execució escalonada que reculli les diferents velocitats de l'aturada de les activitats. A aquests efectes el projecte d'urbanització haurà de preveure les solucions per l'execució temporal de la urbanització de les diferents fases i la coordinació de les mateixes.

Per tant, l'al·legació s'estima.

Al.legacions formulades pel representant de l'empresa Volumetric Promotora Constructora S.L.,

Primera:

Sol·licita mantenir l'índex d'edificabilitat bruta del sector que es preveia en el Programa d'Actuació Urbanística Municipal (PAUM), aprovat per Ple en data juliol de 2004.

Que el coeficient d'edificabilitat bruta en el PAUM, ja era un dels més baixos dels àmbits de planejament de la ciutat , generant 78.000 m2st i no tan sols això, sinó que en l'Avanç de la

Modificació es redueix el sostre màxim del sector a 77.000 m2st, a la vegada que s'amplia la superfície de l'àmbit amb l'illa del carrer Muntanya-Caceres-Austria.

Resposta:

La proposta de coeficient d'edificabilitat bruta en el sector de riera Cirera-Rocafonda que el PAUM plantejava era de l'ordre de 1,05 m2st/m2s, generant un sostre màxim de 78.000 m2st.

La proposta de coeficient d'edificabilitat bruta en el sector de riera Cirera-Rocafonda que l'Avanç de Modificació planteja és de 0,94 m2st/m2s sobre la superfície de l'àmbit i de 1,11 m2st/m2s aplicat al sector d'aprofitament, generant un sostre màxim de 77.000 m2st.

Sense caure en tecnicismes de coeficients i percentatges, el que és cert és que el sostre màxim permès és redueix en 1.000 m2st.

Hi ha dos motius , pels quals l'Ajuntament no està vinculat a mantenir aquella edificabilitat màxima de 78.000 m2st.

El primer motiu és que el PAUM aprovat inicialment pel Ple de l'Ajuntament, es va deixar sense efecte en aspectes de normativa i determinacions per acord de Ple a desembre de 2004, per tant, el sostre màxim allí determinat no és preceptiu.

El segon motiu és perquè el dimensionat de l'ordenació proposada no permet congestionar o compactar més edificabilitat que la projectada, sense anar en detriment d'altres aspectes com la qualitat dels habitatges finals, l'esponjament del teixit urbà o la relació de l'espai públic amb el privat

Per tant, l'al·legació no s'estima.

Segona:

Proposa l'augment de la densitat d'habitatges, a 660 habitatges, un 10% d'increment respecte al nombre d'habitatges màxim de l'Avanç (600 habitatges), tenint en compte que un vint per cent estarà destinat a habitatge de protecció pública i un deu per cent a habitatge de preu concertat.

Resposta

La mesura ideal de la densitat d'habitatges, passa pel preestudi de dimensionar les superfícies mitges dels habitatges resultants, en funció del seu destí.

D'altra banda cal preveure que la intenció o voluntat política és de dinamitzar i activar el barri, i per tant, de la totalitat del sostre residencial, n'hi ha una part estimada en el 80% del sostre de les plantes baixes que es destinarà a comerç, i per tant això representa que amb el mateix sostre obtenim habitatges més petits, trobant un equilibri entre el nombre i el tamany per adaptar-se millor a la demanda.

Per tant, l'al·legació no s'estima en el sentit de que en el document de Modificació s'ha estudiat a fons la problemàtica i augmentar la densitat no s'ha considerat una bona alternativa per la qualitat del barri.

Tercera:

Respecte al desenvolupament del sector, sol·liciten es delimiti un o més polígons d'actuació per tal de no limitar innecessàriament les determinacions que al respecte pugui contenir el Pla de millora urbana, a la vegada que s'introdueixin els criteris necessaris per a concretar l'abast de les càrregues d'urbanització relativa a l'àmbit de Rocafonda que es pretén imputar.

Resposta

El Pla de millora urbana podrà delimitar a efectes reparcel.latoris polígons equitatius, sempre que garanteixin l'equidistribució de beneficis i càrregues derivades del planejament. En qualsevol cas l'execució de la urbanització sempre es podrà fer en diferents fases que permetin una execució escalonada que reculli les diferents velocitats de l'aturada de les activitats. A aquests efectes el projecte d'urbanització haurà de preveure les solucions per l'execució temporal de la urbanització de les diferents fases i la coordinació de les mateixes.

En quant a la imputació de càrregues considerades fora del sector, és molt relatiu, doncs la urbanització de l'espai públic, entès com vialitat i zones verdes, implica en la majoria de sectors, urbanitzar els entorns immediats i els espais i superfícies de contacte que es relacionen configurant l'espai públic.

El objectiu d'aquest criteri és garantir una homogeneització i continuïtat de la urbanització del barri, evitant diferències en els graus d'urbanització entre la ciutat consolidada i la que no ho està.

També es considera que les mesures preses per l'obtenció de l'aprofitament generen unes plusvàlues excedents per poder afrontar sobradament les càrregues d'urbanització definides com externes, que s'imputen al sector.

Per tant, l'al·legació s'estima en el sentit que l'execució del planejament haurà de permetre en el sector, diferents velocitats d'urbanització i edificació i també en el sentit de que en el document per a l'aprovació inicial es concretaran i justificaran unes càrregues econòmiques que siguin assumibles pel sector.

Al.legacions formulades per Josep Mª Llibre Thomas, en nom i representació propis i en representació de l'empresa Brenech 1968, S.L.

Primera i Segona

Manifesta discordància de superfície en les finques de la seva propietat situades a l'àmbit Cirera-2, illa dels carrers Muntanya-Càceres-Austria, entre les superfícies cadastrals considerades en el Avanç i les dades registrals.

Mentre que en el Cadastre consten tres parcel.les de 68m2, 569 m2 i 660 m2, l'al.legant diu que en el Registre de la propietat són dos finques amb 2.351,52 m2 i 723 m2. Que s'aportin aquestes superfícies registrals a l'Avanç i al projecte de reparcel.lació.

Resposta

No és competència del planejament general resoldre les discrepàncies o diferències de superfície de les finques incloses.

De manera genèrica per unificar criteris en els Avanç, s'introdueixen les dades cadastrals, per posteriorment a l'elaboració dels documents de gestió, contrastar-les amb les dades registrals aportades i les reals resultants d'aixecaments topogràfics acreditats per tècnics competents, si és el cas.

No obstant, es tindrà en compte la preocupació de l'interessat que podrà justificar i demostrar la seva raó en el procés reparcel.latori.

Per tant, l'al·legació s'estimarà si escau en el document de la reparcel.lació.

 

Tercera:

En cas que s'entengui que la diferència d'aquestes superfícies formen part del vial (d'acord a Cadastre) s'ampliï l'àmbit de planejament previst incorporant la vialitat i així introduir la totalitat de les finques en el procés reparcel.latori, atès que la propietat mai no ha rebut indemnització per l'afectació a vial.

Resposta:

De fet l'alineació de vial del pla general, de la carretera de Cirera en aquesta illa, està lleugerament desplaçada cap a l'oest respecte de la perllongació de l'alineació de l'illa que queda a nord, de la mateixa crtra Cirera amb el carrer Àustria.

En els treballs per la redacció de l'aprovació inicial de la Modificació Riera Cirera-Rocafonda, s'ha retocat la delimitació de l'àmbit Cirera-2 per regularitzar definitivament l'alineació. De totes maneres les finques que estem tractant tenen façana al carrer Muntanya, sols la de petita superfície dona a la crtra Cirera.

Indirectament aquest reajust ajudarà a minimitzar el problema, però no resoldrà la gran diferència de superfície ( 1.777,52 m2) que manifesta l'interessat. En qualsevol cas s'haurà d'analitzar permenoritzadament en la reparcel.lació amb la informació de les finques colindants i detectar on està l'errada.

Per tant, l'al·legació no s'estima

Quarta:

Finalment, adverteix que subsidiàriament si no s'inclou la superfície dins l'àmbit de planejament d'iniciar expedient d'apreuament de conformitat amb l'article 108 del TR del LUC.

Resposta:

Aquest advertiment no correspon al procediment actual del tràmit de la Modificació puntual de planejament general.

Per tant, sense perjudici de tractar aquest tema en l'àmbit de gestió urbanística, l'al·legació no s'estima en el present procediment.

Son objectius de la modificació d'ordenació que es proposa els següents:

• La reordenació general per la transformació d'usos industrials a usos mixtes, terciaris i residencials, integrant el buit urbà a l'entorn consolidat, a concretar mitjançant un pla de millora urbana.

• Proporcionar un equipament educatiu i un equipament sòcio-cultural al barri de Cirera integrant un parc de generoses proporcions que relacionarà longitudinalment i transversalment l'àmbit amb l'entorn consolidat.
• Satisfer la necessitat de l'equipament públic al barri de Rocafonda, per a ús educatiu.
• Distribuir amb criteris racionals i de sostenibilitat l'aprofitament permès en el sector, amb una proporció mínima de 20% per usos terciaris de qualificació de zona 6b i una proporció màxima de 80% per usos residencials de qualificació 3b.
• Projectar un espai públic dinàmic i vinculat amb l'espai privat de tractament continu, que fomenti l'anar caminant i la utilització de la bici, connectant el traçat del carril bici del parc amb la resta de la ciutat.
• Garantir una reserva ben dimensionada pel que fa a l'estacionament públic i privat del sector, amb el 30% d'increment, pel desenvolupament de sectors en sòl urbà, en aplicació de l'article 142.11 de la normativa del Pla general.
• Reservar per habitatge assequible, el 20% del sostre residencial per habitatge de protecció pública i el 10% del sostre residencial per habitatge de preu concertat.
• Argumentar la densitat del sector a partir d'un raonament racional de dimensionat d'habitatge d'acord al seu règim i d'altre banda avaluar la necessitat de comercialització de les plantes baixes del sector.
• Garantir la cessió del 10% d'aprofitament mig del sector per l'Ajuntament.
• Aconseguir un equilibri entre les plusvàlues generades en part, per l'augment de 13.621 m2 de sostre i en part, per la transformació a nous usos , amb les càrregues atribuïbles al sector.
• Aconseguir avançadament mitjançant Conveni urbanístic entre Ajuntament i titulars, vinculat a aquesta Modificació, els terrenys necessaris per la disposició del sòl destinat a equipaments públics.

Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i el que disposen els articles 83 i 94 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, en relació amb l'art. 107 i 118 del Reglament de la Llei d'Urbanisme, aprovat per Decret núm. 305, de 18 de juliol de 2006, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S :

PRIMER:

Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996 "Riera de Cirera € Rocafonda".

SEGON:

Resoldre les al·legacions i suggeriments presentats durant el període d'informació pública en el sentit que ha quedat recollit en la part precedent de la present Resolució.

TERCER:

Suspendre, les tramitacions i llicències a l'àmbit de la modificació puntual del Pla General "Riera de Cirera € Rocafonda" per tots els supòsits i pel termini màxim previst a l'art. 71 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, llevat els supòsits que siguin compatibles ambdós planejaments, especialment les llicencies d'enderroc.

QUART:

Obrir un període d'informació pública d'un mes, prèvia publicació dels acords precedents a través d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i en els taulers d'edictes municipals, inclòs l'espai web, a fi de que es pugui aportar per qui interessi els suggeriments o al·legacions.

CINQUÈ:

Sol·licitar informe als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials i als serveis municipals que també han d'intervenir, és a dir, a la Direcció General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya, a l'Agència Catalana de l'Aigua de la Generalitat de Catalunya, al Departament competent en matèria d'habitatge de la Generalitat.

SISÈ:

Notificar els precedents acords als propietaris i promotors del Sector, els representants de les Associacions de Veïns que han intervingut en el procés i de la Federació de les Associacions de veïns, tots aquells interessats que en resultin de l'expedient i als serveis municipals que correspongui (Servei Municipal de Mobilitat, el Servei de Ciutat Sostenible- secció llicències, i a la societat municipal GINTRA)."

 

 

15 APROVAR EL CONVENI SIGNAT ENTRE L'AJUNTAMENT I "VOLUMETRIC CONSTRUCTORA Y PROMOTORA SLU" SOBRE LA CESSIÓ AVANÇADA DE PART DEL SÒL PÚBLIC DE L'ÀMBIT "RIERA DE CIRERA-ROCAFONDA".

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"Per acord de Ple de 8 de setembre de 2005, l'Ajuntament de Mataró va aprovar el document dels treballs preparatoris de la Modificació puntual del Pla general en l'àmbit discontinu "Riera de Cirera-Rocafonda", redactat pel servei tècnic del Servei d'Urbanisme.

Aquesta modificació proposa un nou sector de transformació urbana discontinu que abasta tres àmbits: l'àmbit situat entre el barri de Cirera i el nou sector de Figuera Major, i entre les rondes Frederic Mistral i Països Catalans; l'àmbit també industrial en el barri de Rocafonda, concretament un solar que forma part de la illa d'equipaments i espais lliures delimitada entre la Ronda Rafael Estrany i la Riera de Valldeix. Finalment el sector discontinu es completa amb un altre àmbit situat a Can Soleret, amb façana a la Ronda dels Països Catalans, terrenys actualment qualificats de verd equipat.

Per tal de possibilitar l'obtenció anticipada dels sòls d'espais lliures i d'equipament d'aquest sector, s'ha proposat a la propietat d'aquest sòl i aquesta ha acceptat, la signatura d'un conveni que reguli la cessió anticipada d'una part important dels sols públics previstos a favor de l'Ajuntament de Mataró, que es correspon amb les següents parcel·les que consten assenyalades en el plànol informatiu que consta a l'expedient.

• Parcel·la situada a la Ronda Rafael Estrany núm. 62, referència 43032-2 del parcel·lari municipal, de 14.901 m² de superfície cadastral, propietat de VOLUMETRIC PROMOTORA CONSTRUCTORA SLU Correspon a la finca inscrita en el Registre de la Propietat núm. 4 de Mataró, al volum 2.971, llibre 52 de Mataró-4, foli 104, amb el número 3.081.

• Parcel·les situades a la Carretera de Cirera 30, 44 i 50, referència 30023-9, 10 i 6, respectivament, del parcel·lari municipal, de 1.964 m², 2.800 m² i 6.266 m ² de superfície cadastral, respectivament, propietat de VOLUMETRIC PROMOTORA CONSTRUCTORA S.L.U. Corresponen a les finques registrals següents:

1. Finca inscrita en el Registre de la Propietat núm. 1 de Mataró, al volum 3.352, llibre 230 de Mataró-1 foli 117, amb el número 16.517.
2. Finca inscrita en el Registre de la Propietat núm. 1 de Mataró, al volum 3.590, llibre 352 de Mataró-1, foli 190, amb el número 22.844.
3. Finca inscrita en el Registre de la Propietat núm. 1 de Mataró, al volum 3.590, llibre 352 de Mataró-1, foli 187, amb el número 22.843.

Com sigui que la cessió avançada dels terrenys no pot tenir efectes fins després d'aprovada la modificació puntual del pla general del sector discontinu "Riera de Cirera-Rocafonda", s'ha acordat que la cessió es formalitzarà a través d'acta d'ocupació dintre dels dos mesos següents a la publicació de l'esmentada modificació puntual del Pla general que al seu torn, s'haurà d'inscriure en el Registre de la Propietat seguint els requisits del Text refós de la Llei d'urbanisme i la Llei hipotecària.

En conseqüència, vist l'informe jurídic precedent, el que disposen els arts 150 del Text refós de la Llei d'Urbanisme, i 215 del Reglament de la Llei d'Urbanisme, aprovat per Decret núm. 305, de 18 de juliol de 2006 PROPOSO la Ple municipal l'adopció dels següents

ACORDS:

PRIMER:Aprovar el conveni de col·laboració urbanística signat pel Conseller delegat d'urbanisme, Sr. Arcadi Vilert i Soler i el representant de la societat VOLUMETRIC PROMOTORA CONSTRUCTORA SLU, Sr. Jordi Sans Domenech,", mitjançant el qual la mercantil es compromet a cedir avançadament a favor de l'Ajuntament la propietat de les parcel·les núms. 43032-2, 300023-9, 30023-10 i 30023-6 del parcel.lari municipal cadastral abans esmentades, en el moment en què s'aprovi definitivament la modificació puntual del Pla General del sector discontinu "Riera de Cirera € Rocafonda",

SEGON: Notificar el present acord al Sr. Jordi Sans Domenech, en representació de la societat mercantil VOLUMETRIC, CONSTRUCTORA PROMOTORA, S.L.U i demés interessats en el procediment, així com als serveis municipals de Gestió Econòmica (Patrimoni) i Ingressos (Cadastre).

TERCER:

Publicar el present acord mitjançant edictes als tauler municipals i publicació en el Butlletí Oficial de la Província, i en dos dels diaris de més divulgació a Catalunya."

El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot a favor de CiU justificat sobretot pel fet que amb aquesta aprovació inicial de la modificació puntual s'hi obtenen guanys, com ara la zona verda o els equipaments. Tanmateix, s'observa que tot plegat té un preu, que és la densificació molt important d'habitatges en una zona com Cirera que està en procés d'esponjament. El dubte que es genera és si els serveis que ara s'hi ofereixen seran capaços d'absorbir el nucli de població que s'hi traslladarà. D'altra banda, és cert que es produeix un reequilibri dels altres sectors, especialment Rocafonda.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, també expressa el vot positiu de la seva formació, tal com ja es va fer en el seu moment. La solució que ara s'adopta es considera positiva per a la ciutat.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (23).

 

16 APROVAR LA MODIFICACIÓ DE LA COMPOSICIÓ DE LA COMISSIÓ ESPECIAL DE SEGUIMENT DEL PLA ESPECIAL DE LES CINC SÈNIES.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"Per acord del Ple Municipal de 02/04/1998 es va acordar crear la COMISSIÓ ESPECIAL DE SEGUIMENT DE MILLORA RURAL I DESENVOLUPAMENT AGRÍCOLA DE LES CINC SÈNIES-VALLDEIX DE MATARÓ, amb la següent composició genèrica:

President: l'Alcalde o Regidor en el que delegui

Vice-presidents: Regidor delegat d'urbanisme

Regidor delegat de Medi ambient

President de l'IMPEM

Vocals: 9 representants dels Grups municipals designats en funció de la representitivitat que tingui en el Ple municipal

4 representants de la Unió de Pagesos de Catalunya

1 representant de l'Institut Català de Sant Isidre

2 Persones de reconegut prestigi dins del sector de la pagesia designades pel Ple municipal.

Secretari: El de la Corporació o funcionari en el que delegui.

Amb l'aprovació del Pla director urbanístic del sistema costaner el passat 25/05/2005, es planteja la necessitat de reemprendre les reunions de la comissió especial de seguiment per tractar les novetats que introdueix el PDUSC en l'àmbit de les Cinc Sènies i l'adaptació de les Normes urbanístiques del Pla general d'ordenació urbana de Mataró.

No obstant, abans d'iniciar les reunions és necessari renovar la composició dels seus membres atès que des de l'última reunió celebrada per la Comissió especial de seguiment de les Cinc Sènies a l'abril de 2003, s'han celebrat unes eleccions municipals que modifiquen la composició dels representants dels grups municipals en el Ple de la Corporació.

Per Decret del Conseller Delegat d'Urbanisme de 23 de maig de 2006 es va acordar iniciar el procediment de renovació de la COMISSIO ESPECIAL DE SEGUIMENT DEL PLA ESPECIAL DE MILLORA RURAL I DESENVOLUPAMENT AGRICOLA DE LES CINC SENIES-VALLDEIX, així com demanar als grups municipals que designin els seus representants en la indicada Comissió en funció de la representativitat que cada un d'ells té en les diverses Comissions Municipals Informatives, segons el detall anterior de membres de la Comissió.

S'ha rebut els comunicats de tots els Grups municipals, així com de l'Institut Català Agrícola Sant Isidre i de la Unió de Pagesos de Catalunya, designant els seus vocals.

Per altre banda, la Junta de portaveus ha proposat perquè siguin nomenats pel Ple municipal en qualitat de membres de reconegut prestigi en el mon de la pagesia als Srs. Josep Noé Freixas i a Marc de San Pedro Aresté.

Per tot el que s'acaba d'exposar es PROPOSA al Ple Municipal l'adopció dels següents

 

A C O R D S :

Primer:

Modificar la composició de la Comissió Especial de Seguiment de Millora Rural i Desenvolupament Agrícola de les Cinc Sènies-Valldeix de Mataró, adaptant la seva composició al resultat de les eleccions municipals i d'acord amb les designacions rebudes dels grups municipals, de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, de la Unió de Pagesos de Catalunya, la qual quedarà formada així:

PRESIDENT: Joan Antoni Baron Espinar

VICE PRESIDENTS: Arcadi Vilert i Soler: Conseller Delegat d'Urbanisme

Quiteria Guirao: Consellera Delegada de Ciutat Sostenible

Alícia Romero: Presidenta de l'IMPEM

VOCALS: En representació del Grup Municipal Socialista:

Antoni Saleta Xifré

Fermí Manchado Zambudio

Jeroni Escoda Canals

 

En representació del Grup Municipal Convergència i Unió

Josep M. Llobet Manent

Antoni Valls i Pou

En representació del Grup Municipal Partit Popular de Catalunya

Joan López Alegre

Paulí Mojedano Singla

En representació del Grup Municipal Esquerra Republicana

Sergi Penedès i Pastor

En representació del Grup Municipal Iniciativa per Catalunya Verds

Anna Soteras i March

En representació de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre

Mariano Ganduxer Floriach

 

En representació de la Unió de Pagesos de Catalunya

Josep Riera Porta

Jaume Pera Jiménez

Jordi Mora Anglada

Pere Ayter Sacristan

 

 

 

 

Segon:

Com a membres de reconegut prestigi en el mon de la pagesia es nomena als candidats proposats per la Junta de portaveus, els Srs. Josep Noé Freixas i Marc de San Pedro Aresté.

Tercer:

Notificar el present acord a totes les persones nomenades, integrants de la la Comissió especial de seguiment de millora rural i desenvolupament agrícola de les Cinc Sènies-Valldeix de Mataró."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (23).

 

17 RESOLDRE EL RECURS DE REPOSICIÓ INTERPOSAT PER CIVIT SL CONTRA L'ACORD D'APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA RELACIÓ DE BENS I DRETS DE L'EXPROPIACIÓ DE LA RDA. O'DONNELL S/N.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

 

"El 2 d'agost de 2006, la societat CIVIT,S.L., representada per Xavier Civit i Rey, ha interposat recurs de reposició contra l'acord del Ple de 6 de juliol de 2006 pel qual aprovà definitivament la relació de bens i drets de l'expropiació de la finca situada a la Rda. O'Donnell s/n, cantonada Pompeu Fabra, propietat de la recurrent.

Les al·legacions del recurs de reposició fan referència per una banda a la superfície de la finca objecte de l'expropiació, tant de la superfície del sòl com de la construcció i per una altre banda a la tipologia de la construcció de les plantes del soterrani i semisoterrani.

Pel que fa a la superfície, el criteri de l'acord impugnat, avalat per l'informe de l'arquitecte municipal, és atendre els valors reals de superfície en atenció a la documentació que consta a l'expedient.

Concretament, en relació a la superfície del sòl expropiat, la documentació urbanística prèvia a l'atorgament de llicència d'obra, defineix, pel que fa a l'edifici que tractem, una superfície de parcel·la privada de 259 m² . Es tracte del Projecte Unitari que ordenà el conjunt de construccions de promoció única, l'any 1965, i que comprenia la Illa en forma triangular que actualment delimita l'Avda. Puig i Cadafalch (anteriorment abans carretera de Mataró a Granollers), el carrer Pompeu Fabra (abans carrer 506) i la Roda O'Donnell.

La relació de bens i drets que aprova l'acord impugnat fa constar que la superfície del sòl és de 257 m² tota vegada que és la que efectivament es va construir segons el projecte tramitat posteriorment, l'any 1972 i que també coincideix amb la que consta al Cadastre.

En conseqüència la definició de la parcel·la privada en relació al sòl públic que consta en el Registre de la Propietat és errònia per ser contrària a la documentació urbanística que la legitima segons la documentació que consta a l'arxiu municipal de la qual s'ha traslladat per còpia a l'expedient del l'expropiació. Per una altre banda no consta prova de cap acte de domini d'aquesta pretesa propietat sobre la superfície que envoltaria el perímetre de la construcció, mentre que aquest espai està urbanitzat sense diferència de la resta d'espai públic i no hi ha cap element que faci possible la delimitació pretesa.

En relació a la superfície de sostre construït que consta a l'acte impugnat es fonamenta en el criteri d'apropar la definició del bé objecte d'expropiació a la construcció realment existent i, en conseqüència ,s'ha ajustat la superfície cadastral a la de la llicència concedida l'any 1972 per la construcció de l'esmentat edifici, de la que es desprèn que la superfície construïda és menor a la que consta al cadastre, mentre no s'aporti una prova en contra del mateix propietari.

Respecte la tipologia constructiva controvertida s'ha de reiterar que en la relació de béns i drets s'està definint la tipologia constructiva de l'edificació als efectes de determinar el seu cost, i en aquest sentit les plantes situades en soterrani o semisoterrani als efectes del seu acabat constructiu s'assimilen a la tipologia de garatge, amb independència del seu destí.

Aquest és el criteri legal que disposa concretament la Norma 20.8 del Real Decret 1020/1993, de 25 de juny, pel qual s'aproven las normes tècniques de valoració i el quadro marc de valors del sòl i de las construccions per a determinar el valor cadastral dels béns immobles de naturalesa urbana, al qual es remet l'art. 31 de la Llei 6/1998, de 13 d'abril, sobre regim del Sol i valoracions.

Finalment, respecte la falta de notificació de la "fitxa annexa" cal dir que, en primer lloc aquesta fitxa és el resum de la relació de béns i drets que consta a l'acord de Ple el contingut del qual s'ha notificat íntegrament. Per una altre banda, l'interessat ha tingut l'oportunitat de consultar i obtenir còpia dels documents de l'expedient, com efectivament consta que ha fet.

En conseqüència, vist l'informe jurídic del Servei d'Urbanisme precedent i de conformitat amb l'art. 116 i següents de la Llei 30/1992 de 26 de novembre, que regula el procediment administratiu comú, PROPOSO al Ple municipal l'adopció dels següents

ACORDS:

PRIMER:Desestimar el recurs de reposició interposat per Xavier Civit i Rey, en nom i representació de la mercantil CIVIT, SL contra l'acord del Ple de 6 de juliol de 2006 pel qual aprovà definitivament la relació de bens i drets de l'expropiació de la finca situada a la Rda. O'Donnell s/n, cantonada Pompeu Fabra, propietat de la recurrent, en base als motius exposats en la part expositiva de l'acord.

SEGON: Requerir a l'entitat CIVIT, SL, a través del seu representant Xavier Civit i Rey perquè en el termini de 20 dies comptats des de l'endemà de la recepció de la present notificació, presentin full d'apreuament dels bens objecte d'expropiació, que haurà de ser motivat i avalat per un perit.

TERCER:

Notificar els precedents acords a l'entitat CIVIT, SL amb indicació de que durant la tramitació de l'expedient, d'acord amb el que preveu l'article 24 de la Llei d'Expropiació Forçosa, es pot convenir per mutu acord, l'adquisició dels bens objecte d'expropiació, amb el que es donaria per conclòs el mateix."

 

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 7, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (3) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (4).

 

En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió.

 

- Ciutat Sostenible-

 

18 APROVACIÓ PROVISIONAL DEL "PLA ESPECIAL URBANÍSTIC PER A L'ORDENACIÓ DELS EMPLAÇAMENTS DE LES INSTAL·LACIONS DE RADIOCOMUNICACIÓ A MATARÓ.

La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Ciutat Sostenible, presenta la proposta següent :

"La Junta de Govern Local de 20 de març de 2006 va aprovar inicialment el Pla Especial Urbanístic per a l'Ordenació dels emplaçaments de les instal·lacions de radiocomunicació a Mataró.

Durant el període d'informació pública, en el qual ha estat exposat al públic el document aprovat inicialment, s'ha presentat el Pla present en els Consells municipals de Medi Ambient i de la Salut, l'Institut Municipal de Promoció Econòmica (IMPEM), l'Institut Municipal d'Educació (IME), els Consells Territorials de Cerdanyola i el del Centre-Eixample-l'Havana. Així mateix, la documentació referent al Pla Especial ha estat a disposició pública a través de la següent adreça d'internet: http://www.e-consensus.org/mataro.

A més a més, han estat presentats tres escrits d'al·legacions: un per Carlos Llobregat Barbany, en representació de TELEFÓNICA MÓVILES ESPAÑA S.A.; un per Josep-Santiago López Ramírez, en representació de la FEDERACIÓ D'ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE MATARÓ (FAVM); i un per Patrícia-Montserrat Ferrer i Fernández, en representació de l'ASSOCIACIÓ OIKOS AMBIENTAL. Les qüestions plantejades en aquests escrits són les que es detallen a continuació, a les que també es dóna resposta:

Carlos Llobregat Barbany, en representació de TELEFÓNICA MÓVILES ESPAÑA S.A, fa les següents al·legacions:

PRIMERA: Necessitat tècnica d'implantar estacions base i altres instal·lacions per a la prestació del servei de telefonia mòbil, atesa la seva utilitat pública. El Pla Especial afecta de manera evident i notòria la prestació del servei, impossibilitant-lo en les condicions de cobertura, capacitat i qualitat.

Resposta:

No s'argumenta quina part de l'articulat és la que afecta i de quina manera. En conseqüència, no es pot estimar aquesta al·legació, ja que no disposa d'una argumentació que es pugui valorar i relacionar directament amb l'articulat del Pla.

SEGONA: Arbitrària motivació i injustificat accent en l'alarma social. L'exposició a camps electromagnètics no causa efectes adversos per a la salut, dintre dels límits establerts en la normativa de la Unió Europea.

Resposta:

L'alarma social és una realitat difícil d'evitar una vegada consolidada, com és el cas que afecta les instal·lacions de radiotelefonia, però l'articulat del Pla Especial no canvia ni regula nivells ni zones de protecció, ja que aquesta competència correspon a la Generalitat de Catalunya.

L'argumentació que es fa en aquest punt sobre la modificació dels nivells no es vincula a l'articulat del Pla Especial, havent de desestimar aquesta al·legació.

TERCERA: El Pla Especial estableix limitacions a la implantació de telefonia mòbil, lesionant el dret d'obtenir la prestació del servei de telefonia mòbil, en la mesura que limita la seva prestació per part dels operadors. El Pla Especial implica la supressió del nombre d'antenes i la màxima compartició possibles.

Al·leguen que, a aquests efectes, l'article 12.c) de la Memòria d'Ordenació conté prohibicions i restriccions genèriques, en alguns casos per a forçar la compartició d'emplaçaments, en uns altres per a imposar qüestions tècniques adreçades a la minimització de les instal·lacions.

Afirmen que l'article 13.b) condiciona la viabilitat de qualsevol modificació d'una instal·lació existent a què aquesta impliqui sempre la reducció de l'impacte visual.

Diuen també que l'article 13.e) introdueix com obligatòries unes distàncies mínimes entre instal·lacions ubicades en medi rural, restricció que, a parer dels al·legants, no gaudeix de fonament tècnic ni jurídic.

Resposta:

Les prohibicions i limitacions a què fa referència aquest punt no estan argumentades.

La referència que es fa a l'article 12 apartat c) és errònia i sense relació directa amb l'articulat. L'Ajuntament no té potestat per oferir alternatives en zones on forçosament els emplaçaments han de ser de titularitat privada. En conseqüència, és l'operador qui haurà d'arribar a acords amb els titulars de l'emplaçament alternatiu i argumentar els motius que impossibiliten la compartició.

En referència als emplaçaments jurídicament consolidats, és a dir amb llicència municipal, hauran d'adaptar-se en aquelles qüestions que no afectin la localització de l'antena, fet que implica la compartició amb altres operadors i la reducció de l'impacte visual, qüestions que són objecte específic del Pla aprovat inicialment.

Pel que fa a l'article 13.b), les estacions base seran viables en la mesura que siguin compatibles amb els criteris que estableix el Pla. En una modificació serà necessari adoptar mesures de reducció de l'impacte visual d'acord amb el criteris que el Pla Especial estipula.

Pel que fa a l'article 13.e), es vol evitar que zones situades al costat d'una carretera en pocs metres suportin l'impacte de dos o tres torres de comunicació i els seus elements accessoris.

Sobre la resta de punts que fan referència a detalls sobre la instal·lació dels elements d'una estació base, li fem avinent que les recomanacions es basen en solucions tècniques actuals que s'estan instal·lant i que es poden considerar com les millors tècniques disponibles per reduir l'impacte visual i arribar a un grau de compartició màxim. Aquestes recomanacions no formen part de l'articulat del Pla Especial (es troben a la Llei 3/1998 d'Intervenció Integral de l'Administració Ambiental i al Decret 14872001, de 29 de maig, d'ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació)no són condicions urbanístiques, però s'incorporaran a l'Ordenança municipal en la seva propera modificació.

Per tant, es desestimen les al·legacions formulades.

 

QUARTA: El Pla Especial infringeix normes de rang superior en la mesura que contradiu la Llei General de Telecomunicacions i el Decret de 29 de maig de 2001 de la Generalitat de Catalunya.

L'empresa operadora està obligada a la presentació davant de l'Ajuntament de les certificacions de control inicial i periòdic bianual. L'al·legant creu que aquesta obligació l'ha d'assumir l'Ajuntament.

Resposta:

Sobre la infracció de normes de rang superior li comuniquem que el Pla no limita la capacitat d'inversió de les companyies, sinó tot el contrari, ja que permet que les companyies disposin de més emplaçaments, fet que implica una servei més eficient per als consumidors.

Telefónica, que disposa de sis emplaçaments, tindrà l'oportunitat de completar la seva xarxa compartint els emplaçaments dels altres operadors. En el mateix sentit, els altres operadors, alguns d'ells amb xarxa molt més desenvolupada, podran millorar les seves xarxes compartint els emplaçaments de Telefónica. En definitiva, la qualitat de la xarxa dependrà del nivell d'inversió de cada operador.

El present Pla Especial disposa dels informes favorables del Ministerio de Industria y Comercio, de la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge, de la Direcció General de Desenvolupament Rural i de la Direcció General d'Infraestructures i Serveis de Telecomunicacions, els tres darrers de la Generalitat de Catalunya.

Conseqüentment, el present Pla ha estat acceptat per les administracions públiques esmentades i no vulnera la legalitat vigent.

Les limitacions tècniques vindran de la implantació d'un pla de freqüències per cada operador en el territori.

El Pla Especial desenvolupa les qüestions sobre les que les normatives de rang superior li donen competències. En aquest sentit, no hi ha cap normativa que prohibeixi desenvolupar el concepte de compartició.

Sobre les indicacions fetes a l'article 13.a), li fem saber que les referències en la normativa actual sobre la utilització de les millors tècniques disponibles per reduir l'impacte ambiental no són exclusives d'aquest Pla Especial. La LIIAA abandera l'ús d'aquestes solucions.

En tot cas, la nova aportació del Pla és requerir la millor tècnica disponible per aconseguir el major grau de compartició i d'integració al territori, a fi d'aconseguir la reducció més amplia possible de l'impacte visual. L'Ajuntament té competències per regular aquest aspectes a través d'un Pla Especial, tal com s'indica al Decret 148/2001.

Pel que fa als controls inicial i periòdics bianuals, són establert per la LIIAA, la qual determina que són responsabilitat dels titulars de l'activitat. El mateix comentari és aplicable a la possible qualificació de canvi substancial a les tasques de manteniment, si ens atenem als casos pràctics mai no s'ha fet un requeriment a les instal·lacions actuals. Els canvis que suposen un canvi substancial en aquest tipus d'instal·lacions són molt clars i no són ara objecte de discussió.

Conseqüentment, es desestimen les al·legacions formulades.

CINQUENA: El Pla Especial fa un inventari de les estacions, el qual conté recomanacions i comentaris restrictius.

Resposta:

Els comentaris d'aquest punt no afecten l'articulat del Pla.

 

SISENA: La Disposició Transitòria 1ª del Pla Especial és nul·la, perquè estableix la retroactivitat de les seves exigències.

Resposta:

El Pla Especial requereix a les operadores perquè adeqüin les instal·lacions existents al Pla Especial en referència a la reducció de l'impacte visual i en les comparticions. Aquesta exigència no vulnera l'article 9.3 de la Constitució, perquè aquest precepte prohibeix la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables, cas que no és el que ens ocupa.

Tampoc vulnera l'article 2.3 del Codi Civil espanyol, d'acord amb el qual les lleis no tindran efecte retroactiu, llevat que disposin allò contrari, ja que la naturalesa del Pla Especial suposa l'obligació d'adaptar les estacions de telefonia que siguin necessàries.

Conseqüentment, no es pot invocar la seva nul·litat en el raonament que restringeix drets individuals, havent de desestimar les al·legacions formulades.

En referència a les dates d'adequació de les activitats, li fem avinent que el Pla Especial es podrà aplicar amb data posterior a l'1 de gener de 2007.

En conclusió, les al·legacions presentades al Pla Especial no afecten l'articulat actual del Pla Especial, d'acord amb el que es desprèn dels comentaris d'aquest document.

 

Quant a les al·legacions presentades per Josep-Santiago López Ramírez, en representació de la FEDERACIÓ D'ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE MATARÓ (FAVM), es fan les següents al·legacions:

PRIMERA: Cal requerir les empreses operadores de telefonia mòbil perquè redueixin l'impacte visual i paisatgístic de les respectives estacions base.

Resposta:

Les estacions base de telefonia estan subjectes al règim de llicència ambiental regulada per la LIAA. En el seu article 37 es regula que les activitats classificades com annex II.2 s'han de revisar cada 8 anys. El procediment i l'abast de la revisió queda regulat per l'article 38 de la LIIAA i per l'article 72 del Decret 136/1999 que aprova el Reglament general de desplegament de la LIIAA.

En l'àmbit de la normativa local, l'article 6.5 de la Ordenança municipal per a la instal·lació i funcionament d'instal·lacions de radiocomunicacions fixa que les revisions es faran cada 2 anys i explícitament indica que l'abast de la revisió afecta a la minimització de l'impacte visual. En conseqüència, el motiu de l'al·legació està totalment assegurat per la normativa d'aplicació actual.

L'aprovació del Pla Especial ampliarà els requisits que motivaran l'aplicació de les millors tècniques disponibles, ja que s'hauran d'aplicar en les comparticions d'emplaçaments.

S'estima aquesta al·legació, en el sentit que el seu contingut és un dels objectius d'aquest Pla Especial.

SEGONA: Cal establir un sistema que permeti el control de les possibles modificacions introduïdes a aquelles estacions de telefonia mòbil que hagin procedit a la radomització i/o mimetització dels seus sistemes radiants.

Resposta:

L'anunciat de l'al·legació presentada no és un objectiu del Pla Especial, ja que tracta qüestions no urbanístiques. Aquest punt quedarà incorporat en la modificació de l'Ordenança municipal per a la instal·lació i funcionament d'instal·lacions de radiocomunicacions.

Es desestima aquesta al·legació.

TERCERA: Cal promoure la reducció dels sorolls dels cables sacsejats pel vent, així com dels originats en els sistemes de ventilació i/o d'aire condicionat de les estacions base de telefonia mòbil situades en zones A, d'ús preferent per a habitatges, aplicant allò que determina l'ordenança municipal corresponent sobre els nivells màxims d'immissió en hores nocturnes.

Resposta:

L'anunciat de l'al·legació presentada no és un objectiu del Pla Especial ja que tracta qüestions no urbanístiques. Altrament, la normativa actual ja preveu mesures de control i límits específics aplicables als sorolls. S'ha de dir que l'aplicació de les mesures de reducció de l'impacte visual asseguren una reducció del soroll provocat pel vent. En aquest punt no és necessari incorporar nous elements normatius.

Es desestima aquesta al·legació.

QUARTA: Cal tenir cura que es compleixin els terminis dels règims transitoris.

Resposta:

Es vetllarà pel compliment integral de l'articulat.

CINQUENA: Cal vetllar perquè l'oxidació, la fatiga o l'envelliment de determinats elements de les superstructures de les estacions base de telefonia mòbil, que poguessin provocar trencaments o volcatges, no constitueixin un perill afegit als béns i a les persones.

Resposta:

L'anunciat de l'al·legació presentada no és un objectiu del Pla Especial, ja que tracta qüestions no urbanístiques. Aquest punt es contemplarà en la modificació de l'Ordenança municipal per a la instal·lació i funcionament d'instal·lacions de radiocomunicacions.

Es desestima aquesta al·legació.

SISENA: Cal incorporar les instal·lacions de telefonia mòbil al catàleg d'activitats nocives, insalubres, molestes i perilloses.

Resposta:

El catàleg d'activitats nocives, insalubres, molestes i perilloses de 1963 va quedar derogat en aprovar-se la LIIAA, que és de l'any 1998. Per tant, no es pot aplicar.

Conseqüentment, pertoca desestimar aquesta al·legació.

En conclusió, cal assenyalar que les al·legacions presentades al Pla Especial s'han avaluat en relació amb aquest. Les aportacions realitzades s'aplicaran en la modificació de l'Ordenança municipal per a la instal·lació i funcionament d'instal·lacions de radiocomunicacions, tal com s'ha comentat en els apartats anteriors, i quan sigui adient. Es considera que no afecten a l'articulat actual del Pla Especial ja que estan relacionades amb qüestions no urbanístiques.

 

Quant a les al·legacions presentades per Patrícia-Montserrat Ferrer i Fernández, en representació de l'ASSOCIACIÓ OIKOS AMBIENTAL, s'hi fa referència a l'estació base de telefonia mòbil instal·lada al Camí del Mig 14 (edifici de Telefónica), en concret a la possibilitat que el Pla Especial pugui facilitar la legalització de l'estació base instal·lada en aquest edifici.

Les argumentacions utilitzades són de caràcter sanitari i referides a la informació que la "Consejería de Sanidad de la Junta de Castilla y León" té en el seu web sota el títol de "Consideraciones sobre los efectos biológicos de las ondas electromagnéticas utilizadas en telefonía móvil".

L'escrit d'al·legacions sol·licita: una reducció dels nivells de densitat de potència a 0,1 m W/m² davant dels nivells actuals regulats pel Decret 148/2001 de 2 W/m², ampliació de les distàncies de protecció als espais sensibles i presenta al·legacions a la legalització de l'estació base de telefonia mòbil instal·lada al Camí del Mig 14.

En conclusió, les al·legacions presentades a la legalització de l'estació base de telefonia mòbil instal·lada al Camí del Mig 14, foren contestades en la tramitació de l'expedient de legalització de la citada estació base.

En referència a la reducció dels nivells de densitat de potència i ampliació de les distàncies de protecció, són conceptes regulats pel Decret 148/2001. La modificació d'aquests conceptes és competència de la Generalitat de Catalunya.

 

Per tot el que s'acaba d'exposar, vist el document del Pla Especial, els informes de l'expedient i el que disposen els articles 67, 71, 72, 76 i següents del Decret Legislatiu 1/2005 que aprova el Text refós de la Llei d'Urbanisme, el Decret 305/2006 que aprova el Reglament de la Llei d'Urbanisme i els articles 12, 173 a 180 de les Normes Urbanístiques del Pla General d'Ordenació Municipal de 1996, PROPOSO al Ple l'adopció, si s'escau, dels següents

ACORDS:

Primer.-

Aprovar provisionalment el "Pla especial urbanístic per a l'ordenació dels emplaçaments de les instal·lacions de radiocomunicació a Mataró".

Segon.-

Resoldre les al·legacions presentades per Carlos Llobregat Barbany, en representació de TELEFÓNICA MÓVILES ESPAÑA S.A.; per Josep-Santiago López Ramírez, en representació de la FEDERACIÓ D'ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE MATARÓ (FAVM); i per Patrícia-Montserrat Ferrer i Fernández, en representació de l'ASSOCIACIÓ OIKOS AMBIENTAL, durant el període d'informació pública, d'acord amb els arguments exposats en la part expositiva de la present proposta.

Tercer.-

Trametre a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l'expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic.

Quart.-

Notificar el precedent acord a TELEFONICA MOVILES ESPAÑA SA, RETEVISIÓN MOVIL SA, VODAFONE ESPAÑA SA, XFERA MOVILES SA, FIRSTMARK COMUNICACIONES ESPAÑA SA, als Serveis municipals d'Urbanisme i de Salut Pública, a la Fundació TecnoCampusMataró, a LOCALRET, a la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró, a la Federació d'Associacions de Pares i Mares del Maresme, al Grup d'Empreses de Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació de Mataró-Maresme, a l'Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya delegació Maresme."

A continuació el Sr. Alcalde dóna la paraula al Sr. Eusebi Vidiella, representant de la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró, qui es mostra satisfet per l'aprovació del Pla especial urbanístic que avui es porta al Ple. La Federació sempre ha defensat la salut dels ciutadans davant del perill de les ones electromagnètiques i l'acceptació de la moratòria tan demandada s'ha produït finalment.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (24).

 

- Servei d'Habitatge -

19 APROVACIÓ CONVENI DE COL·LABORACIÓ AMB EL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE RELATIU A L'OFICINA D'HABITATGE.El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d'Habitatge, presenta la proposta següent :

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d'Habitatge, presenta la proposta següent :

"El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Mataró han establert uns mitjans de col·laboració per tal de facilitar al major nombre de ciutadans l'accés a les noves mesures de política d'habitatge, posades en marxa pels Decrets 454/2004 i 455/2004, de 14 de desembre, de desplegament, respectivament del Pla per al Dret a l'Habitatge i el Pla de Rehabilitació d'habitatges de Catalunya.

L'objecte del conveni és la realització de certes tasques de gestió i assessorament en matèries de política d'habitatge, competència de la Direcció General d'Habitatge, a través de l'Oficina d'Habitatge, que es compensaran amb la facilitació d'assessorament, dades i formació, i amb la participació de la despesa originada pels serveis prestats, de 25.000 euros per exercici per cobrir les despeses dels serveis mínims i un pagament anual addicional que tindrà en compte el nombre d'expedients tramitats valorats segons els barems fixats en el conveni i que per l'any 2006 es preveu de 40.660 euros.

Per tot això proposo al Ple de l'Ajuntament l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S

Primer.-

Aprovar el conveni de col·laboració amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya relatiu a l'Oficina d'Habitatge, i autoritzar a l'alcalde, senyor Joan Antoni Barón Espinar, per la seva signatura.

Segon.-

Notificar l'anterior acord a les persones interessades als efectes escaients."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (24).

 

 

CMI DE VIA PÚBLICA

-Protecció Civil-

20 APROVACIÓ DEL PLA D'ACTUACIÓ ESPECÍFIC PER A LA FIRA D'ATRACCIONS.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, presenta la proposta següent :

"L'Ajuntament de Mataró va aprovar en sessió de data 10 de maig de 2001, el text del pla bàsic de protecció civil de Mataró.

Atès el contingut de l'informe de la Cap de Protecció Civil de l'Ajuntament de data 5 de setembre de 2006, del qual es desprèn la necessitat d'elaborar un pla específic municipal per a la Fira d'Atraccions.

En virtut de les competències atribuïdes per decret d'Alcaldia de data 11 de maig de 2004, PROPOSO AL PLE l'adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.- Aprovar el Pla d'Actuació específic per a la Fira d'Atraccions.

SEGON.- Presentar el Pla aprovat a la Comissió de Protecció Civil de Catalunya per a la seva homologació.

TERCER.- Delegar al Conseller Delegat de Seguretat i Prevenció les competències per a incorporar al manual les observacions i suggeriments que manifesti la Comissió de Protecció Civil de Catalunya i aquelles altres resolucions necessàries per a la implantació i activitat del Pla."

 

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot a favor de la seva formació atès que ja CiU va instar la posada en marxa de plans específics. Aquest mateix deriva de la Llei de Protecció Civil de Catalunya i, per tant, s'està en la bona línia.

Altres plans específics que fóra bo endegar serien el de Carnestoltes i el de la Revetlla de Sant Joan. Donat que aquests han estat incorporats en el PAM 2007, el Sr. Martí aprofita l'avinentesa per fer arribar el prec que s'accelerin els treballs de la posada en marxa del pla específic de Carnestoltes, perquè el mes de febrer es va acostant.

 

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (24).

 

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Patronat Municipal de Cultura-

 

21 CANDIDATURA DE MATARÓ COM A CIUTAT PUBILLA DE LA SARDANA 2008-2009

El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, presenta la proposta següent :

"El mes de novembre del 2005, coincidint amb l'acte d'homenatge a Honorat Vilamanyà celebrat al teatre Monumental, es va llençar la proposta de convertir Mataró en Ciutat Pubilla de la Sardana.

A partir d'aquell repte, totes les entitats de la ciutat es constituïren en comissió per tal de començar a treballar una proposta i optar a la candidatura de Ciutat Pubilla l'any 2008-2009.

A Mataró, la tradició sardanista és inqüestionable, més d'un segle de presència a les seves places, promocionada i impulsada a través de diverses associacions vinculades a la nostra ciutat ho certifiquen. El títol de Ciutat Pubilla es dóna a una ciutat o a un poble que hagi contribuït a la difusió de la sardana. Un dels objectius principals hauria de ser que les entitats de Mataró i tots els seus ciutadans participin i es faci seva aquesta il·lusió.

Amb aquesta candidatura volem donar a conèixer les nostres tradicions i tot el fet cultural que l'envolta: la música, la composició, la interpretació, les colles, les cobles, els aplecs, les ballades€€.. Però al mateix temps, volem que Mataró serveixi de punt de partida d'una reflexió mes àmplia de com a d'evolucionar la sardana i la seva música en el segle XXI. Quines aportacions podem fer tots plegats per ajudar a evolucionar i obrir un relleu generacional a l'associacionisme en general.

Vist l'acord del consell Plenari del patronat Municipal de cultura de 21 de juny de 2006

En virtut de les competències conferides per decret de l'alcaldia de 11 de maig de 2004, proposo al Ple de l'Ajuntament l'adopció del següent acord:

Únic.-

Acordar proposar al Ple de l'Ajuntament la presentació de la Candidatura de Mataró Ciutat Pubilla de la Sardana 2008-2009 a l'Obra del Ballet Popular."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (24).

 

22 ADHESIÓ A LA XARXA DE CULTURA I PROXIMITAT.

El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, presenta la proposta següent :

"La Diputació de Barcelona a través del Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC), de l'Àrea de Cultura, posa en marxa des d'aquest any la Xarxa de Cultura i Proximitat.

La Xarxa de Cultura i Proximitat està impulsada pel nou Programa de Cultura i Proximitat endegat per l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i té com a finalitzat oferir noves formes de suport als municipis de la província en matèria d'acció cultural de proximitat, tot cercant l'aprofundiment de la cohesió social als barris, la millora de qualificació de l'entorn cultural i una major implicació dels usuaris i dels agents locals en la gestió i la implementació de nous projectes culturals.

L'objectiu d'aquesta xarxa és ser una plataforma de serveis per apropar i fer més interactiva l'activitat cultural de qualitat al territori. En aquest sentit, la Xarxa de Cultura i Proximitat s'orienta a facilitar el desenvolupament i la projecció d'iniciatives i projectes culturals vinculats al territori, que conceptual i metodològicament s'adeqüin als següents criteris:

• Treballar en un sentit ampli de la cultura.
• Desenvolupar una metodologia que integri la proximitat al llarg de tot el procés de creació i execució.
• Fomentar la implicació de tots. La col·laboració del màxim possible d'agents culturals i socials en les activitats cercant la cooperació i complicitat de tota la ciutadania.
• Treballar des de la proximitat territorial, per tal de posar a l'abast de la ciutadania una oferta cultural de qualitat ben a prop.

Per tot el que s'ha exposat el sotasignant proposa que el Ple adopti la resolució següent:

Primer.- Adherir-se a la Xarxa de Cultura i Proximitat, organitzada per l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona per al període 2006-2008, acceptant el protocol regulador d'aquesta xarxa, un exemplar del qual consta unit a l'expedient, i facultar el Sr. Alcalde per a la signatura dels documents conduents a la seva formalització.

Segon.- Notificar aquesta resolució al President Delegat de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (24).

 

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

 

23 PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER LA POSADA EN MARXA D'UNA CAMPANYA INFORMATIVA SOBRE RECOMANACIONS A L'HORA DE LLOGAR O ADQUIRIR UN INMOBLE.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, demana al Sr. Alcalde deixar la proposta per a un proper Ple atès que qui n'ha portat el seguiment és el Sr. Paulí Mojedano i avui no hi és present.

La proposta queda sobre la taula per a un proper Ple municipal.

 

PRECS I PREGUNTES

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 24 i 26 per venir referits a temàtiques coincidents.

24 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE ELS EFECTES I CONSEQÜÈNCIES DE LA TEMPESTA CAIGUDA ENTRE EL 12 I EL 13 DE SETEMBRE.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"Entre la matinada del 12 al 13 i bona part del mateix dia 13 de setembre la nostra ciutat va patir forts xàfecs, acompanyats de trons i llampecs.

Com és habitual, aquestes primeres tempestes han agafat desprevingudes moltes administracions locals, inclosa Mataró tot i contar amb un Pla d' Emergències per a situacions d'aquest tipus.

A més del, malauradament ja típic estat deplorable de diferents vials de la ciutat, plens de sorra, pedres i, fins i tot, algun arbre, hem de sumar que un gran nombre de semàfors han deixat de funcionar durant moltes hores amb els greus inconvenients en quant a seguretat i a fluïdesa en la circulació de vehicles, especialment en els dies on, ja sigui per motius meteorològics, escolars o d' altres, el volum de vehicles circulant s' incrementa sensiblement.

Les conseqüències d' aquest mal estat dels vials i del no funcionament de moltes de les senyals semafòriques les hem patit tots els ciutadans/es de Mataró en forma de caos circulatori de dimensions monumentals i d' inundació de carrers inhabitual.

PREGUNTA

1. Quins vials de la nostra ciutat van quedar afectats per la diferent runa arrossegada per les pluges?

2. Quin tipus de manteniment es realitza per tal de minimitzar els efectes d' arrossegament de runa en casos de temporal?

3. Quants semàfors van deixar de funcionar entre les 00.00 hores del 13 de setembre fins les 24.00 del dia 14?

4. Durant quina franja horària van estar espatllats cadascun dels semàfors afectats?

5. A quantes de les cruïlles afectades pel no funcionament semafòric es van destinar unitats de la Policia Local?

6. Quin tipus de mesures s'han pres per tal d'evitar situacions com les esdevingudes aquests dies davant la possibilitat que aquestes tempestes es repeteixin tenint en compte l'època de l'any en que ens trobem? "

 

26 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL MANTENIMENT DELS EDIFICIS PÚBLICS DE LA CIUTAT.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"Aquest Grup Municipal té coneixement que les darreres pluges han causat considerables desperfectes en alguns edificis públics dels que l'Ajuntament en té encomanat el manteniment. Segurament les escoles públiques són l'exemple més clar del que ha passat.

La majoria dels desperfectes ha estat causat per les filtració provocades per teulades i canonades brutes i molt probablement es podies haver estalviat amb un manteniment adequat.

És per això que el grup municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

PREGUNTES:

PRIMER.-

Quins edificis públics de la ciutat han estat afectats per les pluges d'aquest mes de setembre?

SEGON.-

Quina és la valoració dels danys causats?

TERCER.-

Es fa, des dels serveis municipals, alguna tasca preventiva i programa de neteja i conservació dels edificis municipals o públics dels que l'ajuntament en té encomanat el manteniment?

QUART.-

Existeix algun pla per a la neteja dels espais de les escoles públiques abans de l'inici de curs, especialment dels patits i zones exteriors?"

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, comença recordant que ja el dia 12, a les 8 del matí, estaven en fase d'alerta per fortes tempestes tots els serveis implicats en el Pla d'Inundacions de Mataró €Servei de Manteniment, Companyia d'Aigües, Policia Local, Protecció Civil, Servei d'Atenció Ciutadana 010, Servei Social, Sanitat, Mobilitat i un directiu de guàrdia, etc.€. També es va activar una ambulància, Creu Roja, els bombers, els Mossos d'Esquadra, l'Hospital i, fins i tot, el Port de Mataró. La fase d'alerta activada el dia 12 al matí no va ser desactivada fins divendres dia 15.

Les pluges van començar a partir de les 5 de la matinada del dia 13 i es van repetir al voltant de les 14:30. La matinada del 13 es van recollir 59 litres per metre quadrat, acompanyats de 71.000 llamps a tot Catalunya €causants dels apagaments dels semàfors€. Quan la ciutat ja s'havia restablert, les pluges tornaren a caure cap a les 14:30, amb 0,78 litres per minut, però sense arribar a pluja torrencial.

Quant als vials afectats per runa arrossegada, el Sr. Bassas explica que en van ser 25. Per minimitzar els efectes de l'arrossegament de runa, es fa un bon manteniment de tota la xarxa de clavegueram, la via pública i les zones enjardinades, no es permet dipositar runa ni terres provinents d'excavacions a la via pública sense l'ús de contenidors, tots els solars han d'estar tancats i el seu nivell prop de la connexió amb la via pública també ha d'estar per sota de la rasant d'aquesta i les zones enjardinades amb pendent l'han de tenir suficient inclinació com perquè eviti l'arrossegament de pluges normals; a banda de les inspeccions a torrents i rieres de les quals s'informa a l'Agència Catalana de l'Aigua.

Pel que fa a les preguntes 3 i 4, el Sr. Bassas diu que entre els dies 13 i 14, el servei de manteniment semafòric va fer 81 intervencions d'urgència per apagaments de cruïlles, amb una mitjana de temps de reparació en la majoria dels casos de 15 minuts a 2 hores. El divendres 15 en quedaven 4 sense reparar per manca dels recanvis necessaris €peces d'una certa complexitat€.

Quant al nombre de cruïlles on s'hi va destinar Policia Local, la resposta és cap, perquè els agents estaven destinats als serveis d'assistència a persones, com les ambulàncies i els bombers, atès que la senyalització semafòrica de les cruïlles es completa amb la vertical i horitzontal ordinària que permet circular amb normalitat en aquests casos. No es pot oblidar el fet que no es va registrar cap accident a cap cruïlla malmesa.

A banda de les mesures preventives ja comentades €cal recordar que el sistema semafòric no s'espatlla per les pluges sinó per les tempestes elèctriques€ també es tanquen rieres i torrents per evitar el pas de vehicles quan es rep l'avís, es retiren els elements o vehicles que puguin entorpir el pas d'aigües, rieres o torrents, que s'activen emergències o alertes del Pla d'Inundacions, que es disposa del conveni amb el Consell Comarcal del Maresme perquè ens avisi de les condicions meteorològiques, s'informa els mitjans de comunicació perquè informin la població i ja durant la tempesta, se'n valora el risc i es prenen les mesures necessàries. Allò més important en una ciutat com la nostra, en una comarca procliu als riscs d'aquesta mena, és tenir una inversió considerable en clavegueram i continuar-la millorant, com és el cas. Cal reconèixer que ja no es produeixen les inundacions i problemes que es produïen fa uns anys.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Serveis i Manteniment, en resposta a les preguntes plantejades per CiU explica que hi va haver 9 edificis afectats per les pluges, entre els quals tres escoles (Camí del Cros, Camí del Mig i Les Aigües).

Pel que fa a la segona pregunta, encara s'està en espera de poder tancar totes les notes de treball generades, però no se'n preveu una despesa superior als 500 euros.

En relació a les tasques preventives que es duen a terme des del Servei de Manteniment, al marge dels plans de manteniment preventius generals, es porta a terme el manteniment de les cobertes dos cops l'any, se'n netegen els canalons i comproven els baixants, i es fa una revisió al setembre de la situació en aquells centres més propers a fileres d'arbres; finalment, també es revisen els sistemes de drenatge a nivell de planta baixa, de l'enreixat i s'eliminen herbes.

En resposta a la darrera pregunta plantejada per CiU, el Sr. Melero explica que cada any, abans que comencin les escoles, es fa una operació de neteja i condicionament dels patis de totes les escoles i el dia de l'inici del curs es té una cura especial de tots els entorns en relació al seu estat de neteja i grafitis. Alhora, amb la voluntat de millorar els aspectes a l'inici del curs, s'ha inclòs una nova acció al PAM 2007 que consisteix en l'estudi i planificació per a la posterior execució del manteniment de jardineria i esbarjo en els patis escolars.

El senyor Joaquim Fernàndez reconeix que s'esperava que la resposta del Sr. Melero fos diferent, sobretot després d'haver llegit a la premsa les paraules del Sr. Baron admetent ser conscients del problema arran dels desperfectes en una escola. És evident que hi va haver problemes i si realment s'hagués fet tot allò que es diu que es fa, aquests no s'haguessin donat €només cal veure les imatges que se'n tenen€.

El senyor José Manuel López agraeix l'explicació del Sr. Bassas, però fa extensiu el prec que es tinguin previstos tots els recanvis necessaris per als semàfors.

 

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, aclareix que les declaracions recollides pel mitjà de comunicació en qüestió feien referència a l'estat i manteniment de la jardineria de l'escola. I, de fet, com que es tracta d'una mancança reconeguda pel Servei de Manteniment €que es dedica a la poda dels arbres però no a les tasques de manteniment més ordinàries€, per això aquest nou servei ha estat inclòs en el PAM de l'any vinent.

El senyor Joaquim Fernàndez llegeix textualment que en les declaracions deia, entre d'altres: "està molt brut i ple de fulles"; dues circumstàncies que poden provocar que les clavegueres s'omplin i s'embussin. Insisteix novament en què les imatges parlen per si soles i aquestes mostraven professors traient herbes i brossa dels desguassos i baixants.

També aprofita el torn de rèplica per dir que fa mesos que davant del Centre Cívic de Pla d'en Boet hi ha un pila de grava i sorra d'unes obres que fa dies que estan aturades, que va sortir carrer avall el dia de les pluges torrencials.

El senyor Alcalde explica que n'és conscient i que s'ha demanat que se solucioni la situació de la pila de material que hi roman.

25 PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A MILLORAR LA GESTIÓ AMBIENTAL DELS RESIDUS GENERATS.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió fa decaure aquest Prec.

 

26 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL MANTENIMENT DELS EDIFICIS PÚBLICS DE LA CIUTAT.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 24 de l'ordre del dia.

 

27 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL VIATGE A DINAMARCA DE REPRESENTANTS DE TECNOCAMPUS MATARÓ.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"Aquest grup municipal ha pogut conèixer a través dels mitjans de comunicació locals que representants del TecnoCampusMataró s'han desplaçat a Copenhaguen per conèixer l'activitat de diversos centres de noves tecnologies de la regió danesa d'Oresund, considerats un dels focus de dinamització de les noves tecnologies i la recerca més actius d'Europa. Sembla que ha estat una visita emmarcada en un projecte europeu finançat per la Comissió Europea mCluster, que té com a finalitat fer un anàlisi comparat de les possibilitats de les tecnologies de mobilitat a l'entorn europeu.

Els participants també tenen previst passar per altres parcs per obtenir coneixements en el camp de la telefonia mòbil i sense fils. A més, el programa inclou reunions amb empreses de base tecnològica local, amb els responsables de la Universitat i amb la incubadora d'empreses d'aquella ciutat danesa.

Atès que no ens consta que s'hagi avançat cap informació sobre aquestes temes en cap dels òrgans o entitats municipals, aquest grup municipal presenta les següents,

PREGUNTES:

Primera.-

Quines van ser les persones, de l'Ajuntament de Mataró o de la Fundació Tecnocampus, que van viatjar a Dinamarca els passats dies 20 i 21 de setembre?

Segona.-

Quin va ser el cost del viatge i a càrrec de qui van anar les despeses?

Tercera.-

Quins han estat els resultat i l'avaluació del viatge?"

 

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, comença explicant que la Fundació Tecnocampus s'ha de reunir, tal com s'estipula als estatuts, dos cops l'any i, en canvi, ho fa 4 o 5 vegades.

En resposta a les preguntes concretes, la Sra. González diu que és una tècnica de Tecnocampus qui va fer el viatge a Dinamarca amb un cost zero per a la Fundació. El cost del viatge pel que fa al bitllet de l'avió i l'hotel a Copenhaguen va ser de 700,69 euros, més 50 euros de despeses vàries. El cost va ser zero perquè el viatge s'emmarca dins d'un projecte anomenat Emerlaster, finançat per la Unió Europea fins al 31 de desembre, amb un import destinat a viatges de 2.750 euros.

Tot plegat va consistir en una trobada d'institucions dins el programa marc número 7 que es dedica a reunions de ciutats de diverses regions per a posar en comú els projectes semblants que tenen, amb una durada fins l'any 2008.

Al juny de l'any 2005 es va rebre als representants de les altres regions, a Catalunya.

 

28 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA CREACIÓ D'UN CENTRE D'INNOVACIÓ EN PRODUCTIVITAT DE MICROSOFT.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"Microssoft, empresa puntera mundialment en noves tecnologies, disposa de Centres d'Innovació a l'estat espanyol. Un d'aquests centres, dedicat a desenvolupament, es troba a Osca. N'hi ha un segon, especialitzat en mobilitat, a Valladolid. Qualsevol esdeveniment, organitzat per Microssoft, que tingui lloc a l'estat espanyol relacionada amb aquests temes es fa en un dels seus centres tecnològics, aconseguint una situació privilegiada per a les ciutats on estan ubicats i un seguit de beneficis, no només tecnològics o empresarials, sinó també de promoció de ciutat.

La Fundació Tecnocampus Mataró va fer gestions a favor de que un nou Centre d'Innovació en Productivitat de Microsoft s'instal·les a la ciutat de Mataró. Però, finalment, la presidenta de la Fundació i qui a les hores era el seu director, el Sr. Jordi Marín, van informar als agents locals i als membres de la Fundació que la seva ubicació a la nostra ciutat era impossible perquè la existia la decisió ferma d'instal·lar-lo al complex industrial i tecnològic 22@ del barri del Poble Nou a la ciutat de Barcelona.

Ara veiem com el proper dia 28 de setembre es celebrarà la presentació del Centre d'Innovació en Productivitat de Microsoft a Manresa, així com l'acte de signatura de convenis entre els Socis del mateix. En ells el Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), que depèn de: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya, del que és titular l'Hble. Sr. Jordi Valls i Riera, fins fa poc alcalde de Manresa.

És per tot això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

PREGUNTES:

Primer.- Quines gestions s'han fet amb posterioritat a l'anunci fet per la presidenta de Tecnocampus per intentar portar el Centre a Mataró?

Segon.- Quan van saber la president de Tecnocampus i l'alcalde de la ciutat que el nou Centre d'Innovació en Productivitat de Microsoft s'instal·laria a Manresa?

Tercer.- Per quina raó una ciutat que, en el seu dia, ni tan sols era candidata hagi aconseguit el Centre?

Quart.- Quines van ser les condicions que no va poder complir la Fundació Tecnocampus i l'Ajuntament de Mataró per què el Centre d'Innovació en Productivitat de Microsoft es quedés a la nostra ciutat?"

 

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, explica que Microsoft, a través del CIDEM, va demanar que li suggerís algunes ciutats per poder-hi instal·lar un centre de recolzament de les pimes. Per part del CIDEM, es van considerar tres espais €a Mataró, o bé l'espai 22@ i, finalment, a Vilanova€.

El 31 de març es va celebrar una reunió entre Tecnocampus, la Politècnica i Gentic, on es van exposar els projectes tecnològics de la ciutat de Mataró, el parc tecnològic, els temes de formació i recerca i l'existència del sector empresarial TIC. En aquesta reunió va assistir el Director General de Microsoft a Catalunya i la Gerent de Programes de Madrid. La reunió va anar molt bé i, de fet, van demostrar la seva preferència envers Mataró, però finalment semblava que es decantaven per l'espai 22@ per un tema de centralitat, tot i que la col·laboració amb la Universitat Politècnica es desitjava que s'endegués.

No fou fins al 19 de setembre que l'Ajuntament es va assabentar que finalment Microsoft tampoc no s'havia decidit per l'espai 22@ i en canvi havia optat per Manresa. En aquesta decisió final, una entitat bancària determinada, que hi posa una part econòmica important, ha tingut molt a veure en la tria de la ciutat.

En resposta a la última pregunta, la Sra. González diu que no es van plantejar condicions sinó únicament facilitats perquè Microsoft triés Mataró per a muntar-hi l'esmentat centre.

 

El senyor Joaquim Fernàndez pregunta quins van estar els suports concrets que va anar a buscar Mataró per tal d'aconseguir que el centre s'hi quedés, vist que no han estat prou importants. Recorda que Manresa ha comptat amb el recolzament d'una entitat financera important i de la Cambra de Comerç local, a banda de la casualitat que l'actual conseller d'Indústria sigui l'ex-alcalde de la ciutat.

 

La senyora Pilar González recorda que l'entitat financera local, Caixa Laietana, és membre fundacional de Tecnocampus i, per tant, s'ha comptat sempre amb el seu suport.

29 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES OBRES A LA CRUÏLLA DEL CARRER ARGENTONA I LA MURALLA DE LA PRESÓ.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"Segons ha explicat la publicació Capgrós, els arqueòlegs municipals han estat treballant a la cantonada entre el carrer Argentona i la Muralla de la Presó, on s'han enderrocat unes cases per construir un nou edifici. La raó és que volen saber si també s'hauria enderrocat part de la muralla de Mataró, construïda al segle XVI i catalogada com a patrimoni històric.

Es per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta la següent

PREGUNTA

:

1. Quan es tindran els resultats de les excavacions fetes pels arqueòlegs municipals al respecte del possible enderroc de part de la muralla del segle XVI a la zona del carrer Argentona cantonada amb Muralla de la Presó?
2. Es preveu redactar alguna normativa per preservar els trossos de muralla que encara estiguin dempeus?
3. Si s'ha enderrocat la muralla perquè el Departament d'Urbanisme va donar les llicències pertinents per enderrocar els edificis, sense tenir en compte la seva existència, quines explicacions pot donar el responsable polític d'aquest Departament?

 

El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, comença dient que és bo i necessari aclarir tots aquests dubtes.

Els treballs arqueològics €que s'estaven duent a terme per continuar esbrinant el passat de la ciutat€ van acabar el passat 28 de setembre i se'n van fer dos informes: un d'ells procedent de l'arqueòleg municipal i, l'altre, de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, en què es documenten les tasques realitzades.

El resultats dels informes mostren €la muralla passava justament pel terreny ocupat per la finca€ la troballa d'un mur d'uns 90 cm d'amplada que corresponia, per composició, a les restes de muralla trobades en d'altres indrets de Mataró. Per tant, és possible que durant els anys 30, moment de la construcció de la casa, s'hagués malmès o enderrocat part d'aquesta; però mai posteriorment a aquesta data.

De l'informe també es desprèn l'existència d'un segon mur, en paral·lel amb la muralla, vinculat al pas de ronda que hi havia a la façana; així com la troballa d'un forn de terrissa del s. XVIII.

Pel que fa als estudis es conclou que no es pretenia esbrinar si s'havia enderrocat o no part de la muralla amb les obres fetes en l'actualitat sinó ampliar el coneixement del patrimoni de la ciutat.

La normativa per a conservar els trossos de muralla que estan dempeus és una normativa derivada de la Llei de Patrimoni. Efectivament, la muralla està catalogada i protegida des de diferents punts de vista, perquè és un bé cultural d'interès nacional per llei del 1993 i forma part del Patrimoni Cultural Nacional. La necessitat de fer aquestes excavacions, per tant, rau de la voluntat de documentar al màxim el coneixement que es té sobre la muralla.

Atès les explicacions donades, el Sr. Graupera conclou que la tercera pregunta no fa sentit, perquè no n'hi ha hagut d'enderrocs en l'actualitat, gràcies a les normatives que protegeixen el patrimoni de les ciutats.

 

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 30 i 36 per venir referits a temàtiques coincidents.

30 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA SITUACIÓ EN QUÈ ES TROBA L'INICI DEL CURS ESCOLAR A LA CIUTAT.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"El Govern Municipal mitjançant els responsables educatius del mateix van fer una valoració sobre el començament del curs escolar en el qual es citaven les novetats introduïdes enguany. Malgrat això en aquesta valoració no es feia referència a la situació en la qual es trobaven en aquell moment alguns centres, com ara els barracons de Figuera Major, la manca de professorat per a cobrir convenientment les plantilles amb la sisena hora, o la disfunció que per a les famílies pot representar el que tinguin fills a Educació Infantil i a Primària al mateix centre i amb diferents horaris. A més d' això els aiguats del setembre varen coincidir amb aquest començament
de curs fet que va complicar encara més la situació, sobretot per tots aquells/es alumnes que han de fer classe en els barracons.

PREGUNTA

1. Pot informar el Govern Municipal si s' han solucionat a hores

d' ara els problemes als Barracons de Figuera Major?

2. S' han cobert ja les plantilles de mestres per tal de cobrir la sisena hora?
3. Estan funcionant els serveis alternatius a Educació Infantil per tal de que les famílies no hagin d' anar a recollir els fills/es a horaris diferents?"

 

36 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'APLICACIÓ DE LA SISENA HORA I LA REPERCUSSIÓ QUE TÉ ALS CENTRES DE PRIMÀRIA A LA CIUTAT DE MATARÓ.

El senyor Garcia Caurin, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

"En el Ple Municipal del mes de juny, a la part expositiva, el nostre grup pensava i així o dèiem: "pareix ser, que pel curs vinent disminuirà la ràtio de les aules i per tant la massificació que s'estava produint en els centres educatius de la nostra Ciutat." Avui constatem que això no ha anat així, és a dir, tornem a tenir aules d'educació infantil i primària amb 27 alumnes, i això, es produeix malgrat que tenim una oficina municipal de matriculació.

A rel de la 6ena hora el Departament d'Educació i Universitats havia dit, insinuat, o no sabem què, però que totes les direccions dels centres educatius havien entès que, els alumnes d'educació infantil que tenen germans a la mateixa escola, cursant primària, podran gaudir gratuïtament de la mateixa hora (estem parlant de la 6ena hora) sempre que així, ho sol·licitin al centre.

La realitat no ha estat així, el Departament d'Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya ha subvencionat amb 570 € els centres públics de primària d'una línia (alguns amb 24 nens d'infantil que es queden a la 6ena hora) i amb 1005 € els centres de dues línies (que alguns tant sols es queden 15 alumnes a la 6ena hora); és a dir, que un centre que hagi de contractar dos monitors tindrà la meitat de subvenció que el centre que tant sols hagi de contractar un monitor.

La subvenció la rep l'escola i el monitor o monitors els contracta l'AMPA, us recordo que estem parlant d'una hora lectiva pels alumnes de primària, cosa que em pareix, sinó més, quelcom discriminatori.

Bé, en aquest moments resulta que, hi ha centre educatiu de la Ciutat de Mataró que no cobra res a les famílies, donant per suposat que ho pagarà alguna administració, ja sigui la local o la Generalitat, altres centres cobraran 15 € al trimestre, d'altres 25 €, d'altres no ho saben, és a dir, que l'escola pública de la Ciutat està donant una imatge que no és la que volem els qui creiem en ella.

Per darrera cosa, denunciem que per una manca de planificació del Govern de la Generalitat en l'aplicació de la 6ena hora, hores d'ara, hem exhaurit la borsa de professionals de l'ensenyament, i ens trobem en la situació que ens manquen mestres de primària, especialistes d'ee, de música, d'anglès, de logopèdia i educadors; i això que encara no han vingut els refredats i les substitucions, de fet el nostre grup parlamentari ja ha denunciat que el Departament d'Educació està incomplint les normes legals que no permetien contractar llicenciats per a donar classes a primària.

És per això, que el grup municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

 

PREGUNTES:

1. L'IME està assabentat de la situació en que es troba l'escola pública de la Ciutat, pensem en els barracons o mòduls prefabricats, aules massificades, diferències en l'aplicació de la sisena hora, el manteniment de les escoles que ja n'hem parlat, manca de professorat per a cobrir les substitucions?
2. És aquesta la imatge que ha de donar l'escola pública?
3. Quin balanç fa l'IME de la situació en que es troba l'escola pública de la Ciutat en aquests moments?
4. Pensa el regidor i president de l'IME emprendre alguna acció davant el Departament d'Educació i Universitats, per a millorar aquesta situació?"

 

 

El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, comença responent les preguntes del Sr. López.

En primer lloc, explica, en relació a la situació dels barracons de Figuera Major, que en la informació donada a principis de curs ja s'hi reflectia el descontentament per l'incompliment per part dels Serveis Tècnics depenent del Dept. d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya el compromís de tenir els barracons el dia 12 de setembre en estat d'acabament complet.

Tot i així, l'equip directiu, el conjunt de mestres, i els pares i mares de l'alumnat de l'escola han possibilitat que hagi pogut començar el curs malgrat que els mòduls ni tan sols avui estiguin acabats €però se'n pot fer ús raonablement bé€. Cal agrair-los l'esforç dut a terme.

El que ha passat ha estat que el Dept. d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que tenia contractats aquests mòduls concrets juntament amb els d'altres poblacions han tingut al davant una empresa tècnicament insolvent. La interlocució amb l'empresa tant a nivell de la Generalitat, com a nivell local, ha estat pràcticament impossible, malgrat els esforços per part dels Serveis Tècnics del Dept. de Serveis Municipals o dels Serveis Tècnics de l'IME mateix i les advertències a la Generalitat d'allò que estava passant. A més, des de l'IME s'ha hagut de contractar altres empreses per poder proveir material bàsic perquè el curs pogués començar (penjadors, pissarres, etc.).

Ahir hi va haver una reunió l'enginyer de l'empresa de seguiment encarregada per la Generalitat de Catalunya i l'arquitecte cap de l'obra per part de l'empresa que ha incomplert a fi de posar de manifest tot allò que no s'ha fet encara.

Des de l'IME s'és ben conscient de les mancances actuals de l'escola, perquè a data d'avui encara no hi ha telèfon fix, ni connexió elèctrica, ni la fixació definitiva de la tanca exterior, ni el drenatge del pati, ni la pintura dels elements de tancament o la capa final de la plataforma enlairada.

De tot plegat, la Generalitat de Catalunya n'està informada.

Pel que fa a la segona pregunta del Sr. López, el Sr. Comas diu que a Mataró, a data 12 de setembre, dia de l'inici del curs, la majoria de les plantilles ja havien estat assignades, llevat d'algun incident puntual per causa d'alguna reducció de jornada o substitució. Pensa que ens en podem sentir satisfets tots plegats.

En resposta a l'última pregunta del PP, el president de l'IME explica que el Departament d'Educació es va comprometre a què hi hauria el finançament per a aquests infants del parvulari amb germans a primària, d'uns monitors que vetllarien per ells durant aquesta hora realitzant activitats de lleure. Com que la posada en funcionament de la primera hora es va fer amb molt poca anticipació abans de l'acabament del curs, el Departament d'Educació ha fet un capmàs de dotació per als centres d'una línia i aquells que en tenen dues. El que ha passat després ha estat que aquest capmàs fet a priori ha acabat no concordant amb el nombre efectiu de nens que tenen germans a primària a cadascun dels centres.

Una segona disfunció en aquest camp és que no hi ha hagut una exposició clara dels criteris pels quals s'havia de fer l'organització d'aquesta hora i, per tant, s'han obert diverses possibilitats de resolució de la situació. La intenció per part de l'IME és reconduir i unificar aquesta divergència de mesures en un termini curt de temps.

Ahir es va produir una reunió de tots els centres docents públics del Maresme, amb els Serveis Territorials d'Ensenyament de la Generalitat, que va concloure amb el compromís d'aclarir la situació i les dotacions en un termini d'una setmana.

Encara hi ha un tercer aspecte que és la no-definició exacta de quina ratio entre nombre d'alumnes i nombre de monitors hi ha d'haver a l'atenció d'aquests infants al migdia, aquells que fan activitats de lleure. També hi ha el compromís d'unificar criteris.

A nivell d'actuació personal, el Sr. Comas confirma que a partir del moment en què, a través dels consells escolars o a través de trucades d'AMPA o de converses directes amb algun director/a, li han arribat aquests dubtes, de seguida els ha traslladat al Dept. de Serveis Territorials, a la Directora General de Centres Docents i al Conseller d'Educació. En tots els casos la resposta ha estat que se solucionaria en un breu període de temps.

El Sr. Comas afirma que, arran del Pacte per l'Ensenyament, el compromís de la Generalitat rau en què les famílies que tenen una criatura al parvulari que no es queda al servei de menjador i té un germà o germana a primària i, no paguin res per aquesta hora de més en què es vetlla pels petits.

En relació a les preguntes plantejades pel Sr. García Caurín, el Sr. Comas dient, en resposta a la primera d'elles, que a Mataró no hi ha més massificació que abans; tot i que és cert que hi ha un nombre d'alumnes més elevat que la ratio que hi ha establerta per a algun curs. Pel que fa a l'Oficina Municipal d'Escolarització, aquesta s'encarrega de realitzar una millor distribució de l'alumnat, no atenent només el criteri quantitatiu sinó qualitatiu, de repartiment per necessitats educatives específiques, d'acord amb allò que dictamina la Comissió d'Escolarització. Respecte a l'impacte, el Sr. Comas constata que les classes o les aules amb un nombre major d'alumnes que la ratio general (més de 25), a Mataró n'hi ha: a educació infantil, un 23,38%; a educació primària, un 24,31% i a l'ESO, un 23,3%. Però la distribució en el conjunt dels centres docents dóna que aquests percentatges, a l'escola pública, són el 10, el 12 i el 20%; i a l'escola privada concertada, són el 37,5, el 36,17 i el 24,75%, fruit de la situació que s'arrossega d'anys anteriors. No és una situació agradable i tothom és conscient que cal que es resolgui, sense menystenir l'esforç que va fent el Govern amb el suport de la resta de grups des de fa temps donant prioritat als problemes relacionats amb l'ensenyament. Aquesta qüestió no s'ha pres mai amb cofoisme o conformisme.

Pel que fa a la implementació de la sisena hora, el Sr. Comas n'admet les disfuncions sorgides però recorda tots els beneficis que comportarà per a l'alumnat. Explica que tècnics de l'IME i de l'IMPEM van assistir a unes jornades de formació organitzada per la Confederació de Cambres de Comerç de Catalunya, on el seu responsable màxim afirmava que l'element més important a nivell d'educació en els darrers temps ha estat l'equiparació de la xarxa d'escola pública a la xarxa d'escola privada.

Per tant, el president de l'IME es mostra satisfet pel pas donat, es pretén fomentar l'escola pública, millorar-la, i això és el que s'està fent i la línia de treball prioritària, i fóra bo potser no veure-ho tot de manera tan pessimista.

A més, a tall d'exemple, només cal veure com en els darrers anys l'escola pública ha anat millorant, pel que fa al seu servei, malgrat, òbviament, la mancança o deficiència que encara es registra pel que fa a equipaments educatius. Com a president de l'IME, el Sr. Comas es mostra satisfet per la feina feta fins ara però, alhora, no oblida que proveir la ciutat de tots aquells recursos educatius que encara no té serà una tasca difícil.

 

El senyor Garcia Caurin aclareix que quan es referia a la sisena hora, ho feia en relació a la planificació de la mateixa i no en ella com a concepte. Es mostra pessimista pel que fa les conseqüències que aquesta manca de planificació tindrà i creu que al mes de desembre la xarxa d'escola pública de Mataró n'estarà patint els efectes. Els problemes de les substitucions s'agreujaran.

Pel que fa al nombre elevat d'alumnes, de més de 25, en algunes aules, és un problema greu especialment quant a cursos de nens petits, com també ho és el fet que no hi hagi tècnics auxiliars que ajudin els mestres en aquestes aules amb excés d'estudiants.

 

El senyor José Manuel López comença dient que ell no ha fet cap comentari apocalíptic, sinó que s'ha limitat simplement a demanar informació.

En relació amb els barracons de Figuera Major, es mostra sorprès pel fet que hagi estat possible contractar una empresa tècnicament insolvent i creu que la ciutadania ho hauria de saber.

En referència a la sisena hora i sense ànim de corporativisme, admet que n'hi ha que fa molt temps l'han posada en pràctica i cobrant bastant menys.

Finalment, destaca la tasca duta a terme pels treballadors de l'Oficina Municipal d'Escolarització, que no posa en dubte, però és evident que si hi ha altres poblacions que resolen aquestes qüestions d'educació sense tenir els costos que té Mataró, és normal que el tema es posi sobre la taula.

El senyor Josep Comas reconeix que la implantació de la sisena hora és cabdal així com el fet que s'hagi tirat endavant equiparant-ho amb aquelles escoles privades en què ja funcionava.

Tampoc es pot menystenir que el Pacte Nacional per a l'Educació pretén, de manera molt especial, avançar en la conceptualització del servei públic d'educació que ha d'estar compost per tots els centres sostinguts amb fons públics i, per tant, ha de tenir una funció social, educativa i de servei. En aquest sentit, s'està treballant en la bona direcció.

Pel que fa a l'empresa contractada, el Sr. Comas constata que una companyia és insolvent quan no fa la seva feina i, per tant, després d'una adjudicació, costa molt retirar-la o trencar el contracte, perquè implica tot un seguit de complicacions legals i tècniques. La Generalitat, veient la manca de resposta per part de l'empresa, sí que es va plantejar retirar l'adjudicació però van adonar-se que les conseqüències encara haguessin estat pitjors.

En relació als problemes derivats de la implantació de la sisena hora, el Sr. Comas creu que la brevetat en què s'ha hagut de plantejar tot, és causant en part d'algunes de les disfuncions ja esmentades, tot i que n'hi ha que són actitudinals, més que no pas d'una altra mena.

La Generalitat de Catalunya ha apuntat tres mesures per mirar de pal·liar el risc de quedar-se sense dotacions per a substitucions:

En primer lloc, contractar tots els substituts per a tot l'any; en segon lloc, habilitar per a determinades especialitats la possibilitat que llicenciats amb el CAP puguin exercir a la primària; i en tercer lloc, minimitzar el risc que algú pugui renunciar quan se'l crida per a oferir-li un contracte de feina tot fent-lo saltar de la llista de candidats.

Finalment, el Sr. Comas, pensa que tant és utilitzar el terme "mòduls prefabricats" o "barracons" per descriure les aules provisionals de Figuera Major. Sempre s'ha utilitzat un o altre mot indistintament.

 

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, fa al·lusió també a les últimes paraules del Sr. Comas: no importa si en diem mòduls prefabricats o barracons, sempre es fa referència a la mateixa realitat, tot i que els mòduls en qüestió ara són més moderns i compten, fins i tot, amb aire condicionat.

 

31 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE ELS RETRASSOS EN ELS HORARIS DEL MATARÓ BUS.

La senyora Adela Rodríguez, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"Aquest Grup Municipal ha estat informat en els últims mesos per diversos usuaris, que el Mataró Bus ve patint tot un seguit de retards en els seus horaris de pas. Aquest fet pot originar molts problemes, com ara el fet que a la parada corresponent hi hagi més gent de l'habitual i que el viatge sigui més incòmode o fer tard a la feina o a l'escola.

PREGUNTA

Té coneixement el Govern Municipal d'aquests fets?

Quin percentatge de compliment d'horaris té actualment el Mataró Bus? "

El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, comença recordant que és una prioritat del Govern donar un bon servei públic als ciutadans i per això se'n fa un bon seguiment.

Pel que fa a la primera pregunta, admet que el Govern n'ha tingut coneixement perquè quan es produeixen incidències, aquestes es registren i es prenen les mesures per a corregir-les o minimitzar-les.

En resposta a la segona pregunta, la puntualitat del servei de Mataró Bus és d'un 72,11%, malgrat durant el mes de setembre s'ha produït una baixa en la puntualitat per motius indesitjables i imprevisibles. No obstant això, el Sr. Manchado es compromet a fer arribar a la Sra. Rodríguez l'estadística mensual de tot el 2006 perquè ho pugui comprovar.

 

32 PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER TAL DE DONAR UNA RESPOSTA ADEQUADA A POSSIBLES CASOS D'ASSETJAMENT ESCOLAR O BULLYING.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent:

"Recentment s'ha fet públic l' Informe Cisneros X sobre assetjament escolar en el qual es recull que prop del 23% dels nens/es i joves escolaritzats entre 2n de Primària i 1r de Batxillerat es podria considerar que en alguna ocasió havien estat víctimes de maltractaments o vexacions ja sigui físiques o verbals durant l'horari escolar.

Aquest Grup Municipal no coincideix amb algunes de les opinions que sobre el mateix informe s'han pronunciat en el sentit que hi ha paràmetres en el mateix que no es poden considerar com assetjament i que, per tant aquest percentatge del 22,6% seria inferior o bastant inferior.

D'altra banda, aquest és un problema que cada cop preocupa els pares/mares amb fills/es en edat escolar i creiem que tampoc és bo minimitzar el problema o mirar cap a un altre costat negant l'existència del mateix. Per aquest motiu ens ha sobtat el fet que els responsables de l'Institut Municipal d'Educació de la nostra ciutat hagin declarat que no tenen constància de cap cas d'aquesta situació en centres educatius mataronins. Amb una població escolar entre els 7 i els 16 anys que deu fregar els 10.000 escolaritzats resulta si més no sorprenent que no s'hagi produït cap cas d'aquest "fenomen".

PREGUNTA

1. Quins elements de detecció de casos de bullying tenen les diferents regidories de l' Ajuntament de Mataró implicades en aquest tipus de qüestions?"

 

El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, agraeix la prèvia feta pel Sr. López tot reformulant la pregunta o, més aviat, el prec inicial.

El Sr. Comas es remet als fets abans de respondre:

Arran de la publicació de l'Informe Cisneros es produeix un gran impacte en els mitjans de comunicació, que desperta un seguit de discrepàncies en cadena, vingudes per part de la comunitat científica, dels responsables institucionals, de les organitzacions de professionals de l'educació, en els professionals de la pedagogia i en els mateixos mitjans de comunicació. És evident que l'Informe Cisneros és difícil de creure, tot i que el tema en qüestió de l'assetjament escolar és problemàtic i preocupant.

Pel que fa a les declaracions fetes des de l'IME, el Sr. Comas aclareix que només van ser la resposta a una pregunta concreta que un mitjà va fer a tomb de l'impacte mediàtic de l'Informe esmentat. Es va preguntar al director de l'IME que si hi ha un 23% de mitjana de casos de bullying a les escoles i a Mataró hi ha 16.000 alumnes escolaritzats, quin és l'estat de la qüestió a la ciutat. La seva resposta va ser que des de l'IME no es té aquesta percepció, ni sembla que la situació sigui preocupant en l'abast.

Ara bé, en resposta a la pregunta concreta del Sr. López, el Sr. Comas comença explicant que les bases de la bona convivència, la comunicació, la cooperació, etc., són valors que es transmeten des de l'escola. Per tant, la seva prevenció i l'abordatge dels problemes es tracta en l'àmbit educatiu de l'escola, perquè aquesta permet la incidència sobre la víctima i el seu entorn, i sobre la/es persona/es assetjadores. La pròpia escola, en el seu àmbit intern i amb la col·laboració dels serveis de la Generalitat de Catalunya, té establert un protocol d'actuació, a banda de l'existència d'una regulació de drets i deures recentment aprovada, que marca com cal procedir. El primer pas seria notificant-ho a la Direcció de l'escola per a una inspecció, als Serveis Territorials i a la Direcció General d'Atenció a la Infància.

En aquest sentit, només afegir que fóra bo que aquesta tasca de prevenció i treball es fes des de casa, educant als fills correctament.

Pel que fa als dispositius municipals que poden ajudar a la relació d'aquests casos quan l'escola no és suficient, el Sr. Comas diu que aglutinen tots els serveis que hi ha al voltant de l'escola €Serveis Educatius del Dept. d'Educació, els professionals dels Serveis Socials que treballen amb les associacions socioeducatives dels centres, l'acció preventiva de la Policia Local, la Fiscalia de Menors i els protocols establerts pels professionals de la salut, com ara pediatres, metges, que compten amb protocols de detecció de maltractament, per exemple, i el Servei de Salut Mental Infanto-juvenil€.

Finalment, no es pot oblidar que, citant el decret de drets i deures abans esmentat, "és un dret de tots els alumnes el fet que els centres educatius guardin reserva sobre tota aquella informació de què disposin, relativa a les seves circumstàncies personals i familiars, sense perjudici de satisfer les necessitats d'informació de l'administració educativa i els seus serveis, de conformitat amb l'ordenament jurídic, i de l'obligació de comunicar a l'autoritat competent totes aquelles circumstàncies que puguin implicar maltractaments a l'alumnat o qualsevol altre incompliment dels deures establerts per la Llei de protecció del menor". Diuen els especialistes que no fóra bo incorporar mecanismes addicionals per a l'abordatge d'aquest tipus de problemàtica; per tant, els protocols establerts són els adients i s'han de respectar. Tot comença per l'escola.

33 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA VALORACIÓ DE LA TEMPORADA D'ESTIU I EL PLA D'ACTUACIÓ PER A LA PROMOCIÓ DE LA CIUTAT.

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

"Els darrers dies s'han publicat en diferents mitjans de comunicació la valoració de la presidenta de l'IMPEM respecte de la campanya d'estiu en relació a l'aplicació del Pla de promoció de la ciutat i les accions endegades i realitzades. Els titulars d'alguns mitjans es presten a confusió, generant una certa expectativa en el sentit d'expressar que ens han visitat una gran quantitat d'estrangers. Possiblement, aquesta confusió ve generada en part, pel cofoisme demostrat en l'explicació de les dades.

Així mateix la presidenta de l'IMPEM va realitzar unes declaracions a TVM on expressava una flagrant contradicció al dir que només esperava la instal·lació d'un nou hotel al port de Mataró i que Mataró en tenia prou amb els hotels de l'Alt Maresme i al mateix temps deia que Mataró havia d'evolucionar cap a una ciutat turística.

D'altra banda, de la lectura aprofundida del document "Informe de valoració i primers resultats de les activitats de turisme Estiu 2006" realitzat per l'IMPEM se'n desprenen unes dades no massa optimistes quant als resultats aconseguits per les campanyes de promoció dutes a terme. Des del punt de vista de CiU, enguany, amb el seguiment estadístic realitzat el que s'ha fet no ha estat més que reflectir allò que calia constatar: que a Mataró hi venen alguns turistes, donada la proximitat amb Barcelona, l'Alt Maresme i donada l'existència de tres hotels de tres estrelles, d'una pensió de dues estrelles, d'un alberg municipal, d'un càmping de segona categoria amb bungalows i del Port de Mataró amb amarraments per a vaixells transeünts. De fet, això passa cada any a Mataró i a les poblacions veïnes properes. En aquest sentit no és un èxit que hagin passat 1.667 visitants estrangers (resultat d'aplicar el 14,3% sobre 11.659 visitants) per les 3 oficines de informació turística de la ciutat durant 3 mesos. Això significa 6 estrangers al dia per oficina.

Tenint en compte que Mataró està per sobre de les 3.500 places d'allotjament en l'actualitat, aquestes no són dades com per tirar coets.

Així mateix, l'informe de valoració reflexa el fracàs de les rutes, visites guiades i audioguiades d'aquest estiu. Només 2 de les 8 rutes es poden considerar amb un resultat acceptable: la Ruta del mar (15 persones de mitja per edició) i la Ruta Puig i Cadafalch (30 persones), tot i que d'aquesta darrera només se n'ha fet una edició. Les altres 6 rutes o visites han tingut un resultat molt fluix: Ruta modernista (4,5 persones de mitja per edició), Clos arqueològic (6), Santa Maria (3), Ca l'Arenas (6,8), Can Palauet-Chillida (4), Ruta audioguiada (4,2 persones al dia).

A més s'ha realitzat una campanya de comunicació anomenada "Mataró lloc de trobada amb l'estiu" amb un impacte calculat de dos (2) milions de oients i lectors (ràdios, premsa, mitjans directes i exteriors). Aquesta campanya ha estat dissenyada a nivell d'estratègia per Walter Thompson i executada per PQR.

De fet, els botiguers de la ciutat diuen que la campanya turística a la ciutat no els ha aportat més clientela. Quelcom similar expressen altres col·lectius com el de restauradors. La queixa de fons és que s'ha triat només un dels quatre eixos del PAPC, el de sol i platja (inclosa la nit) concretat en la campanya "Mataró, ciutat mediterrània", obviant els eixos de comerç, patrimoni cultural-arquitectònic i tecnològic.

Donats els resultats del informe de valoració turística d'enguany, el grup municipal de Convergència i Unió planteja la següent

PREGUNTA

Primer.- Quin és el concepte de ciutat turística amb el que es mou el Govern municipal ?. Inclou aquest concepte un increment de l'oferta d'allotjament ? S'han fet gestions des de l'Impem o des del Govern municipal al voltant de grups hotelers que operin a l'Alt Maresme o en qualsevol altre lloc, i que puguin estar interessats en invertir a Mataró ?.

Segon.- Quin ha estat el cost del lloguer dels aparells del servei d'audioguies ? Quin és el cost per persona d'aquest servei ? Quin és el cost total de la campanya de comunicació realitzada ? Interessa el detall de les dues empreses participants i del material esmerçat en la pròpia comunicació, detallat per suports i mitjans.

Tercer.- Quin és el cost total final, incloent els costos del personal de les oficines de informació turística ?.

Quines són les accions futures que pensa emprendre el Govern municipal ?.

Quina és la valoració final que fa el Govern del resultat de les activitats de Turisme Estiu 2006 ?."

La senyora Alícia Romero, consellera delegada de Promoció Econòmica, comença reflexionant sobre algunes qüestions apuntades pel Sr. Martí.

En relació al paper i veracitat de la informació publicada pels mitjans de comunicació, la Sra. Romero recorda que aquests són independents i que són ells qui acaben redactant la notícia i, per tant, és susceptible de rebre interpretacions diferents. Tot i que des de l'IMPEM es respecta la llibertat d'expressió.

D'altra banda, la consellera delegada afirma que confia en els experts de l'IMPEM com a bons tècnics en turisme i en els experts foranis que també assessoren l'ens.

En resposta a la primera pregunta plantejada sobre el concepte de ciutat turística, la Sra. Romero recorda al Sr. Martí que el concepte que s'està impulsant és el que es va acordar després d'un any de negociacions i que recull el Pla de Promoció de Ciutat, participat per més d'una vintena d'agents. Tots plegats van acordar que el turisme que calia promoure era un turisme de visita €d'un cap de setmana, d'una tarda, per comprar, anar a la platja o fer una visita cultural, entre d'altres€. Per tant, l'IMPEM el que està fent és executar allò que es va acordar per unanimitat.

En resposta a la segona pregunta, des de l'IMPEM no es té la intenció d'ampliar places hoteleres massivament. Aprofitant la proximitat de Barcelona i el turisme que pernocta a l'Alt Maresme, l'objectiu és que els turistes vinguin a passar una tarda a Mataró, o bé a la platja o s'acostin perquè hi ha un concert. Evidentment, però, si sorgeix l'oportunitat de posar un hotel al port o prop de l'entorn Tecnocampus, es pot aprofitar, és clar; però no és l'objectiu una ampliació massiva.

Pel que fa al cost del lloguer de les audioguies, aquest ha estat de 3.445 euros; a banda que les rutes audioguiades, pioneres a Catalunya, han tingut una gran acollida i ja hi ha altres municipis que s'hi han interessat. El cost individual és de 17 euros per persona i el cost total de la campanya de comunicació realitzada ha estat de 66.346 euros; mentre que el cost total final, incloent els costos del personal de les oficines d'informació turística, ha estat de 23.538 euros.

Quant a la valoració que fa l'IMPEM i el Govern del resultat de les activitats de Turisme Estiu 2006, la Sra. Romero es mostra satisfeta perquè des que es va posar en marxa el Pla de Promoció de Ciutat fa dos anys, finalment enguany se n'han començat a veure els primers resultats.

L'Oficina de Turisme i els seus dos punts, han registrat un total de visitants de 3.500, dels quals sí que hi ha constància objectiva, ja que és evident que no es pot tenir coneixement objectiu de tots aquells que visiten la ciutat però que no passen per l'Oficina. No es pot comparar aquesta dada indicativa amb la percepció que algú pugui tenir de la gent que acostuma a visitar la ciutat. En tot cas, l'any vinent sí que podrem establir comparatives i ens serviran per veure si els visitants, com a mínim que s'interessen per la ciutat i passen per l'Oficina de Turisme, són menys o més.

També s'ha endegat la primera fase de la senyalització turística i, juntament amb l'Escola Universitària i el centre de recerca creat per la Diputació de Barcelona i municipis de la comarca, s'està treballant amb indicadors de futur per aconseguir-ne uns 20-25 que ens permetran anar comparant el volum de turisme a la ciutat any rere any.

Pel que fa al "sol i platja" que s'utilitza per vendre Mataró, la Sra. Romero creu que no s'ha de menystenir, perquè recorda que quan va entrar com a presidenta de l'IMPEM, al cap d'uns dies, el Secretari General de Turisme, el Sr. Fraile, de visita, va dir en una conferència que el "sol i platja" era el petroli de Mataró. Per tant, s'ha de vendre mar i ciutat mediterrània, i se seguiran promocionant iniciatives en aquest sentit, un exemple han estat els programes Nit i platja, Entre llunes, etc., o les activitats que s'han concertat amb empreses de serveis nàutics, entre d'altres. A més, des d'alguns operadors directament vinculats a aquesta temàtica, sí que es té la percepció que la campanya de promoció ha funcionat i que han rebut més visitants que en anys anteriors.

A banda del "sol i platja", la Sra. Romero recorda que s'han posat en marxa rutes culturals amb el suport de l'IMPEM i del Patronat de Cultura, que hi han destinat molts recursos, sense oblidar Les Santes, que atrauen cada any molts visitants. En el cas de les rutes, s'han registrat al voltant d'uns 500 visitants i, per tant, és una xifra minsa que cal millorar i potenciar. Tot i així, sembla que la poca afluència de turistes a les rutes és un comú denominador a la majoria de municipis.

Per tant, la valoració és positiva però cal continuar treballant i buscant maneres de potenciar encara més la ciutat a nivell turístic.

Finalment, en relació amb accions futures, durant el mes de novembre tindrà lloc la Fira Tecnològica; alhora, s'ha començat a treballar amb l'eix comercial per a promoure Mataró com a ciutat per fer-hi compres i, concretament, s'està estudiant la campanya de Nadal; i també s'està treballant amb el gremi de la restauració per elaborar una guia de restaurants.

Per al 2007, es preveu augmentar els recursos econòmics i de personal, es continuarà amb les Oficines de Turisme, s'implementarà la segona fase de la senyalització de rutes, es donarà impuls a empreses turístiques, es continuarà fent campanyes de promoció de ciutat i s'han creat ajuts econòmics a activitats turístiques que es puguin realitzar durant tot l'any.

Quant a productes, es continuarà potenciant el mar i, per tant, els serveis a la platja, l'activitat nàutica i tot allò que hi ha al port. Pel que fa al patrimoni cultural, cal millorar les rutes i continuar potenciant la Cruïlla de Cultures. En relació amb el comerç, ara s'endega la campanya de Nadal, que tot just s'està estudiant, i també s'emprendran accions de senyalització amb els marxants de Mataró. Finalment, quant a l'eix natura, es volen estudiar nous productes per vendre en un futur.

 

El senyor Josep Lluís Martí agraeix que la consellera delegada hagi aprofundit en el tema, perquè és prou important.

En primer lloc, vol aclarir que ell en cap moment ha fet esment dels treballadors de la casa o de la seva professionalitat, perquè creu que fan la seva feina com cal.

En segon lloc, es mostra sorprès per les afirmacions vessades per la Sra. Romero arran dels mitjans de comunicació. Creu que la resposta de la consellera delegada no és de rebut perquè quan un mitjà de comunicació s'equivoca o interpreta erròniament un missatge, és responsabilitat de qui fa les declaracions deixar ben clar quin és el seu posicionament, en aquest cas, del Govern. Altrament, la desinformació genera falses expectatives, que poden ser molt perjudicials. És molt important informar bé la ciutadania.

En relació a la resta de la intervenció de la Sra. Romero, el Sr. Martí opina que la presidenta de l'IMPEM deixa certs aspectes sense aprofundir, fet que denota una manca d'ambició respecte a què és allò que pot fer Mataró respecte al turisme. Per exemple, el regidor de CiU es planteja perquè hauríem de renunciar a tenir més hotels; no s'hi val a acontentar-s'hi.

Pel que fa a les percepcions, està d'acord en què no es tracta d'un indicador objectiu, però sí que donen una imatge aproximada de la realitat, i sembla que el turisme no ha anat a més. Les rutes han estat un fracàs indubtable, i cal reconèixer-ho, perquè sí que es poden fer comparacions amb l'edició de l'any passat.

De cara a les actuacions per a l'any vinent, estan carregades de bones intencions però cal treballar-hi molt i destinar-hi molts més recursos; encara està per veure com s'anirà desenvolupant tot plegat. Per exemple, la Fira Tecnològica és part d'allò que va endegar l'Associació Gentic fa uns anys i, per tant, s'ha aprofitat una iniciativa privada.

En definitiva, en caldrà continuar parlant.

 

La senyora Alícia Romero està convençuda que tant el Govern com la ciutat són ambiciosos, han fet una aposta forta pel turisme i s'hi està treballant de valent. Ara bé, tot d'avui per demà, és impossible. El fet de voler tenir deu hotels més, per exemple, no vol dir ser més ambiciós, perquè suposaria renunciar a altres qüestions que potser són més directament beneficioses. L'important és ser rigorós i fer passos en ferm.

L'aposta agosarada d'enguany ha estat l'Oficina de Turisme amb els seus dos punts d'informació, oberta de manera estable tot l'any i tantes hores com la de Sitges €que és la que obre més hores per atendre el públic€. Tanmateix, és important destacar les campanyes de promoció de ciutat.

És cert que el 66% del teixit empresarial de Mataró s'emmarca dins el sector terciari, inclòs el turisme, però aquesta és una dada comuna a molts altres municipis i no necessàriament negativa, tenint en compte que encara hi ha un 20% d'indústria a la ciutat.

La Sra. Romero aclareix que la Fira TIC és una iniciativa de l'IMPEM, organitzada per l'ens, diferent de la Setmana de les Noves Tecnologies, que estava organitzada per Tecnocampus i en què hi tenia cabuda Gentic, però que enguany ja no s'ha editat. En la Fira TIC evidentment l'Associació Gentic també hi té representació, perquè aglutina les empreses de base tecnològica de la ciutat, però són dues iniciatives diferenciades.

Finalment, només dir que l'IMPEM i aquest Govern està per ajudar el ciutadà, per concertar amb ell iniciatives i, en aquest sentit, s'ha creat una partida d'ajuts econòmics per a tot aquell qui vulgui endegar una activitat susceptible d'atraure turisme a la ciutat.

34 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL DOCUMENT "IMATGE I BALANÇ DE LA GESTIÓ MUNICIPAL A MATARÓ"- JULIOL 2006" ELABORAT PER L'EMPRESA "TREBALL DE CAMP".

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

"Enguany, aquest document que analitza la visió de la ciutat i la gestió municipal, presenta clars i obscurs que fan ser més pessimistes als ciutadans de la nostra ciutat.

L'anàlisi del resultat que en fa el grup municipal de Convergència i Unió és el següent:

A nivell de la visió de la ciutat, malgrat els mataronins estan satisfets de viure a la nostra ciutat, la tendència és a la baixa, i es presenta un increment de 5 punts entre aquells que n'estan poc o gens satisfets (13,3%). La percepció sobre l'evolució del municipi ha empitjorat en 9 punts (22%). La visió de futur presenta una matisada tendència pessimista.

La percepció de l'estat dels barris va a pitjor de forma tendencial . Tots els barris però especialment els de la zona Est -increment de 22 punts- (Molins, Rocafonda, El Palau ...) consideren que el seu barri està pitjor que fa dos anys. El 39% dels entrevistats d'aquesta zona consideren que la Immigració és el principal problema del municipi. El 50,8% d'aquesta zona consideren que aquest és el principal problema del seu barri.

Els principals problemes de la ciutat continuen sent la immigració, la circulació i l'aparcament, però pugen amb uns increments substancials el Treball/Oportunitats amb un increment de 6,2 punts els darrers 4 anys, l'Habitatge amb increment de 7,7 punts els darrers 4 anys i un repunt de la inseguretat amb un increment de 2,6 punts els darrers dos anys.

A nivell econòmic, la tendència és a pitjor. El percentatge dels que creuen que l'economia de la ciutat està estancada, en retrocés o en molt retrocés creix en 1 punt (56,8%) i davalla la suma dels que creuen que està en expansió o en gran expansió (34,9%). Ha crescut així mateix la dificultat per trobar feina, i els que creuen que és més o molt més difícil trobar feina que fa dos anys ja sumen el 64,4%. Curiosament, malgrat noves tecnologies, turisme i hostaleria, serveis en general i comerç són sectors que s' haurien d'impulsar de forma creixent, els mataronins continuen apostant amb molt de criteri per la indústria en general i pel tèxtil, malgrat aquest darrer decreixi en 2,5 punts en preferència.

Pel que fa a la gestió municipal, suspenen la circulació, l'aparcament i la promoció de l'habitatge públic. Els ciutadans més crítics amb la gestió municipal són els de la zona Est. Malgrat hi ha un increment considerable del coneixement del pla de promoció de la ciutat i de la promoció de l'habitatge públic, ambdós davallen en quant a valoració de les actuacions municipals. Allò que demanden més els mataronins és aparcament, habitatge i escoles bressol. Els que es queixen més de l'aparcament són els ciutadans de la zona Oest.

Existeix un gran desconeixement de la Borsa de lloguer jove (77%).

Quant a la immigració resident no comunitària existeix la percepció de que són molt nombrosos (62,5%), hi ha un repunt en el sentit que són perjudicials per Mataró, però d'altra banda creix el nombre que creuen que són més aviat beneficiosos, per la qual cosa es polaritza l'opinió guanyant encara la percepció negativa en una relació de 2 a 1. La gent gran és qui més opina que són perjudicials.

Davant dels resultats d'aquest estudi, que són certament preocupants quant a la percepció de la immigració, de l'evolució de la situació econòmica, i de la política d'habitatge, el grup municipal de Convergència i Unió, presenta la següent

PREGUNTA

Primer.- Quina és l'opinió del Govern respecte del resultat de l'enquesta en referència a la immigració, l'economia i l'habitatge?

Segon.- Quina és la valoració global del Govern municipal del resultat del informe?

Tercer.- Quines accions pensa endegar el Govern per a corregir aquestes tendències?."

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, comença explicant que l'enquesta està basada en 800 persones, realitzada durant els mesos de juny i juliol, amb un marge d'error de +/- 3,5% i un cert desequilibri de territori, perquè a la zona est de la ciutat és on hi ha menys persones enquestades.

Per al Govern l'enquesta té un gran valor de respecte, perquè reflecteix allò que diuen els ciutadans i és cert que la immigració, l'economia i l'habitatge són elements que preocupen. El Pacte per al Desenvolupament Econòmic i Social ja en feia una referència important.

Precisament per això, les prioritats del PAM 2007 contemplen de manera prioritària els elements que els ciutadans i ciutadanes han donat a conèixer.

En aquest sentit, la primera prioritat del document parla de la creació d'habitatge, sobretot, d'habitatge social pensat per a uns determinats segments de població, com ara joves, gent gran, famílies, gent amb disminucions, etc. Es preveu la construcció d'uns més de 90 habitatges.

Una altra problemàtica dels ciutadans que també recull el PAM són els aparcaments i, per això, també es preveu l'acabament de 963 places, la continuació i construcció d'unes altres 221, l'inici de 722, més les que se'n preveuen a Tecnocampus, unes 500 i escaig.

Pel que fa al tercer tema, el de la immigració, hi ha una acció molt concreta que ja s'ha desenvolupat, que també es recull en les prioritats d'enguany.

Finalment, fóra bo que no ens oblidéssim de la valoració que els ciutadans fan sobre la gestió del Govern.

El senyor Josep Lluís Martí mostra la seva especial preocupació pels temes d'economia i d'habitatge.

Pel que fa al primer, ressalta que Mataró registra darrerament unes taxes d'atur molt elevades, de l'ordre del 10,5%, per tant, 3,5 punts per sobre de la mitjana catalana. Aquesta dada és preocupant i té un reflex molt important en relació amb l'economia i l'habitatge €increments en l'Euribor, problemes amb l'habitatge social, augments elevats d'hipoteques, etc.€.

Davant d'aquesta situació, CiU demana al Govern que faci un esforç a fons en el proper pressupost i en relació amb aquestes grans problemàtiques.

Finalment, no és menys important destacar l'empobriment del nivell formatiu de la ciutat, tant a nivell de formació professional, com universitària.

La senyora Pilar González explica que les dades que s'han presentat quan s'ha parlat de l'avançament del Pla d'Actuació Municipal s'ha fet referència al marc econòmic de la ciutat actualment. Les dades de l'atur estan a l'entorn d'aquest 10% però la tendència és a la baixa, perquè s'ha registrat un increment anual d'assalariats de l'ordre del 3,4% del mes de juny ençà. Tot i que la preocupació hi és. D'altra banda, no es pot ometre que al voltant d'un 30% del pressupost previst es destinarà a temes relacionats amb l'ocupació.

El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, intervé per recordar que Mataró continua sent una ciutat amb una alta base productiva en l'àmbit català. És evident que s'ha produït un fenomen a Mataró €i arreu€ que és que els processos que abans s'emmarcaven en la indústria, actualment es realitzen fora de l'empresa. Ara el model industrial és un altre i les empreses es concentren més en el sector productiu, mentre que les altres seccions empresarials han passat a formar part del sector serveis, s'han externalitzat. Per tant, quan es fan valoracions de la situació actual, cal tenir en compte el canvi que s'està produint.

Mataró s'ha de convertir en una ciutat que ofereixi serveis tant a les persones com a les empreses.

35 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ EN EL PRIMER ANIVERSARI DEL BUTLLETÍ "MÉSMATARÓ".

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"Amb el darrer butlletí municipal "mésmataró", que porta el número 11, es compleix el primer any de la seva publicació. És per això que aquest grup municipal pensa que és un bon moment per fer-ne una valoració.

Per la informació de què disposem i la lectura del butlletí, sabem que s'ha canviat l'empresa encarregada de la seva distribució i, tot i així, no tenim garantit que arribi a tots els domicilis de la ciutat, que era l'objectiu inicial. De les pàgines dedicades a publicitat, que havien d'ajudar al seu finançament, només un 17,5% del total són publicitat no institucional i, d'aquesta, la quarta part és de l'empresa editora de la revista o d'empreses de serveis amb concessions municipals. És a dir que, només un 13% de la publicitat, des del primer número de "mésmataró", és d'empreses que no tenen res a veure amb l'Ajuntament. Fet que demostra poca confiança amb el butlletí per part dels possibles anunciants.

Per altra banda, malgrat la lectura de l'enquesta "Imatges i Balanç de la Gestió Municipal a Mataró" podria fer creure que és la millor manera d'arribar al ciutadà, només una quarta part dels enquestats són els que s'assabenten del que passa al municipi per aquest mitjà i ho fan conjuntament amb altres tipus de comunicat municipal.

És per això, que el grup municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

PREGUNTES:

Primera.-

Quin ha estat el cost total del butlletí "mésmataró" en el primer any de la seva edició?

Segona.-

Quin ha estat el finançament del cost de l'edició del butlletí "mésmataró" en el seu primer any?

Tercera.-

Quina valoració fa el govern municipal de la distribució del butlletí "mesmataró" en el seu primer any?

Quarta.-

Atès que està demostrat que "mésmataró" no arriba a totes les llars després del seu primer any, i atès que la publicitat externa a l'Ajuntament no aposta per aquest mitjà, s'ha plantejat el govern municipal la possibilitat de fer un canvi d'estratègia fent una edició amb menys pàgines que s'encarti en les diferents publicacions gratuïtes que existeixen a la ciutat?"

El senyor Esteve Terradas, conseller delegat de Presidència, comença dient que el butlletí només fa un any que funciona i que, per tant, caldria analitzar més a fons la qüestió i no descartar-lo d'entrada com a eina de difusió d'allò que fa l'Ajuntament. Les informacions a nivell econòmic sobre el butlletí estan recollides en un informe que serà lliurat a tots els interessats i són les següents:

El cost contractat del butlletí municipal era de 120.000 euros, les previsions de publicitat eren de 63.000 euros i, per tant, es comptava amb una aportació per part de l'Ajuntament d'uns 57.000 euros per als 12 primers números. Finalment, el pressupost liquidat s'ha situat en una 46.150 euros d'ingrés de publicitat, entre els quals, 28.200 són de publicitat municipal i 17.890 euros de publicitat procedent del mercat privat.

Malgrat això, l'aportació municipal en aquests 12 anys serà de 58.000 euros, només 1.400 euros més del calculat, perquè s'han pogut rebaixar els costos d'edició, impressió i distribució, gràcies a unes gestions que també es poden explicar.

En definitiva, cada edició de MésMataró està al voltant dels 5.000 euros i cada número editat costa 0,13 euros, que representen un 0,13% del pressupost de l'àrea de Presidència i un 0,63% de l'àrea de Comunicació.

Pel que fa a la valoració que en fa el Govern, aquesta és positiva. Es tractava de fer arribar informació i opinió municipal als ciutadans a través d'un butlletí de qualitat basat en alguns valors com ara la participació, la cohesió social, el civisme o el foment de l'ús de la llengua catalana. És un dels millors butlletins municipals de Catalunya, que compta a més amb la col·laboració de periodistes de la ciutat, però que no són de la casa. Tampoc ha arribat a fer la competència a d'altres mitjans de comunicació a nivell de Mataró, perquè cadascú té el seu àmbit d'actuació diferenciat i, segons l'enquesta esmentada abans, sembla que un 58% dels entrevistats consideren que ha millorat d'una manera notable la informació que reben de l'Ajuntament.

No obstant això, s'és conscient que hi ha aspectes que cal millorar, com ara la distribució del butlletí. El sistema de bustiada és complex i depèn molt de l'empresa que se n'encarregui i, per tant, ara s'està en fase d'estudiar-lo i veure com es pot millorar. De totes maneres, les dades apunten que un 70% dels mataronins afirmen rebre'l a casa sense problemes. Es produeixen també 23.000 visites a l'espai mésmataró.cat, que és també un bon indicador.

A partir del mes d'octubre, es reunirà el Consell Editorial del butlletí, amb els periodistes professionals independents que hi col·laboren per a donar la seva opinió, així com abordar els possibles dèficits de la publicació. Per exemple, cal millorar la publicitat i la distribució casa a casa.

Finalment, en nom del Govern, el Sr. Terradas convoca els presents a parlar-ne al més aviat possible perquè al mes de novembre es puguin aprovar els plecs de condicions que han de servir per al butlletí municipal del 2007.

El senyor Joaquim Fernàndez accepta l'oferta de parlar-ne, agraeix al Sr. Terradas el 20% de la seva resposta que fa referència a les preguntes plantejades i el 80% restant que hàbilment li ha servit per fer propaganda del seu propi article.

El senyor Esteve Terradas afegeix que avui entre intervencions i rèpliques n'ha après molt.

36 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'APLICACIÓ DE LA SISENA HORA I LA REPERCUSSIÓ QUE TÉ ALS CENTRES DE PRIMÀRIA A LA CIUTAT DE MATARÓ.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 30 de l'ordre del dia.

37 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE ROBATORIS SILENCIOSOS A LA CIUTAT.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, indica que aquesta pregunta li ha estat contestada per escrit.

38 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE UNA FUITA D'AIGUA AL PARC CENTRAL.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, indica que aquesta pregunta li ha estat contestada per escrit.

I no havent-hi més assumptes a tractar el Sr. Alcalde aixeca la sessió a les deu de la nit, de la qual cosa com a Secretari en dono fe.