De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme

Divendres 4 | 19 h
Obertura del col·loqui: L'eix Rogent-Gaudí, a càrrec de Mariona Gallifa Rosanas i Agàpit Borràs.

Dissabte 5 

18.30 h
Ponència: L'extensió territorial de la Renaixença: el Maresme, a càrrec de Jaume Vellvehí i Altimira.

Col·loqui: Dues figures del catalanisme polític: Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch, a càrrec de Carles Saiz i Xiqués i Esteve March i Bosch.

20 h
Cloenda del col·loqui al pati de La Presó, a càrrec del Cor Madrigalista de Mataró. 

Amb la col·laboració del Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner, l'Associació d'Amics de Josep Puig i Cadafalch i el Cor Madrigalista de Mataró.

El procés de transformació del catalanisme cultural d'arrel romàntica nascut amb el moviment de la Renaixença, que legitimava el poder de la burgesia a través de la construcció d'un marc cultural propi, en un moviment polític modern a l'inici del segle XX, és el centre d'interès del 14è Col·loqui Història a Debat. 

Enguany s'emmarca en el 25è aniversari de la reproducció de l'estendard de Josep Puig i Cadafalch de Ripoll, promoguda pel Grup d'Història del Casal i en la commemoració del 125è aniversari de la mort de l’arquitecte Elies Rogent i Amat. 

Rogent, l’arquitecte de l’edifici de la presó de Mataró i de la restauració de la basílica del monestir de Santa Maria de Ripoll, ens situa en els vincles mataronins amb la Renaixença i amb les mobilitzacions del catalanisme que tindrien en Josep Puig i Cadafalch i Lluís Domènech i Montaner uns dels principals impulsors del catalanisme polític.