Júlia, filla de l'emperador

L’any 39 aC neix la Júlia, és l'única filla d'Octavi Cèsar August, l'emperador de Roma. Com que no va tenir descendència masculina, el seu pare l’educa en l’obediència a la seva família i a Roma, de manera que la seva vida hi estarà al servei. Per tant, tot i viure una situació de privilegi, no arribarà mai a ser una dona lliure per escollir el camí de la seva vida. Filla d’Escribònia, quan neix, el seu pare se'n divorcia per casar-se amb Lívia, que aporta al matrimoni dos fills Tiberi i Drus.

La Júlia es va casar tres vegades. Primer amb el seu cosí Marcel, amb Marc Agripa —el millor amic del seu pare (amb qui va tenir 3 fills, Gai, Luci i Apripa, i dues filles, Júlia i Agripina)— i el tercer matrimoni, a qui més va odiar, amb el seu germanastre Tiberi Claudi.

Les lluites pel poder alimentaven contínuament l’existència de complots contra l’emperador. Ell, que havia adoptat els dos fills grans de la Júlia perquè fossin els seus successors, va haver d'acceptar, després de la mort d’aquests, que el seu fillastre governés Roma. Finalment, la seva dona Lívia havia aconseguit el seu preuat objectiu, que el seu fill seu fos emperador.

La Júlia és acusada davant del senat pel seu propi pare d’adulteri, per una llei que ell havia promulgat 15 anys enrere (Lex Iulia de Adulteris Coercendis). Davant del dubte de si la seva filla havia col·laborat en un dels complots contra ell, juntament amb Juli Antoni (fill d’un dels seus antics enemics, Marc Antoni) i abans que fos acusada d’alta traïció, el seu pare va optar per desterrar-la a Pandatària, una illa del mar Tirrè, salvant-li la vida, però allunyant-la de la seva estimada Roma i dels seus fills.

A càrrec de Mercè Rovira

Activitat gratuïta amb reserva prèvia:

93 741 29 30  (de 9 a 14 h) | educacultura@ajmataro.cat

Aforament limitat 40 persones

En cas de pluja s’anul·larà.

Equipament no accessible per a persones amb discapacitat física.

Dins dels actes de commemoració de les Jornades Europees de Patrimoni