Pol Uñó G. Preludi: "Sempre ens quedarà el cos"

L’exposició individual de l’artista Pol Uñó (Mataró, 2000).
Una producció del M|A|C i La Destil·leria Espai Cultural.

Sempre ens quedarà el cos parla just d’això, del cos. I de com l’artista s’enfronta a parlar del seu paisatge més íntim: el seu propi cos, que ell descriu com l’existència més tangible i alhora la més etèria; un lloc que pot ser ombrívol però també eufòric, intrús però també plaent, i que pot esdevenir rebuig però també refugi i destí.

La petita proposta de Pol Uñó per al M|A|C vol desvetllar el pla digital amb què treballa aquesta cruïlla entre la pintura i el disseny gràfic, que s’inclou en el seu treball “En la desfiguració habito”, mentre que a La Destil·leria hi veurem la seva primera gran exposició individual i és on aboca la força del traç pictòric i explosiu de formes i colors sensuals i contundents.

La inauguració comptarà amb la intervenció musical d’Adrià Jornet (Sant Cugat, 2001), creada especialment per a l’ocasió.

La mostra és un homenatge profund i visceral a la nostra existència més tangible i, alhora, més etèria: el cos. Aquesta exposició vol comprendre’l des de totes les seves perspectives, explorant els racons més ombrívols fins als moments més eufòrics i plaents.

Neix d’una fascinació per descobrir-ne les textures i les possibilitats d’un cos trencat, amb una perspectiva gairebé completament psicològica, que reflecteix el pes de la insatisfacció i la incomoditat de viure en una pell que a vegades ens sembla intrusa. Un espai de conflictes i alienació, on les tensions plenes d’ombres evoquen la lluita contra els propis pensaments i inseguretats. Aquest malestar sovint s’ha vist agreujat per realitats complexes que inclouen trastorns relacionats amb la percepció i l’alimentació, entre d'altres, alimentant una sensació de distància i dissonància amb un mateix. El cos ens recorda aquells instants en què ens sentim atrapats, desconnectats de la nostra pròpia essència.

Aquest preludi és també una simfonia d’explosions de formes i colors que celebren la sensualitat, el goig i l’amor propi. La connexió amb el plaer, el respecte i l’alegria de viure dins del nostre propi cos.

“Sempre ens quedarà el cos” és, en definitiva, una invitació a reconciliar-nos amb nosaltres mateixos, a contemplar el cos amb nous ulls i descobrir que, en tota la seva imperfecció, és un reflex de qui som i de qui volem ser. Endinseu-vos, doncs, en aquest preludi lliure, amb una expressió càlida, una dansa desgarradora i sincera. El cos sempre serà el nostre refugi, el nostre punt de partida i el nostre destí final.