Els naixements augmenten a Mataró un 8,8% durant la primera meitat de 2003

El darrer número de l'Informe de Conjuntura Socioeconòmica elaborat pel Servei d'Estudis de l'Ajuntament de Mataró, analitza en el seu apartat de població les darreres dades de natalitat. Durant el primer semestre de 2003 s'han produït a Mataró, amb dades de padró continu, un total de 608 naixements, el que suposa un increment del 8,8% respecte el nombre de naixements enregistrats en el mateix període de l'any anterior.

Les dades del padró continu a l'any 2002 ja assenyalaven un nombre de naixements superior a l'any 2001. L'any 2002 el creixement de la natalitat es va basar exclusivament amb el major nombre de naixements de nacionalitat estrangera, durant els primers mesos de 2003 també els naixements de pares espanyols han suposat un lleuger increment. Així, els 498 naixements de nacionalitat espanyola enregistrats durant el primer semestre de 2003 representen un 4,4% més que els produïts en el mateix període de l'any anterior.

En l'actual revifalla de la natalitat juga un paper destacat la major natalitat de la població estrangera. Així, segons dades de l'INE, a Espanya el 2002 els naixements de mares estrangeres representaven el 10,4% del total, a Catalunya el 14% i a Mataró el 16,9%. Durant el primer semestre de 2003, segons dades de padró continu, els 110 naixements de nacionalitat estrangera representen el 18.1% del total de naixements enregistrats a la ciutat i suposen un increment interanual del 34,2%.

Per al conjunt de població, les taxes de fecunditat per edats de Mataró i Catalunya en el seu conjunt són bastant semblants i suposarien un índex sintètic de fecunditat al voltant d'1,3 fills per dona; per tant, molt lluny del valor de reposició generacional de 2,1 fills per dona i dels valors que tenen als seus països d'origen els col·lectius de la població estrangera resident a Mataró.

Així mateix, a més de la feble revifalla de la natalitat també s'ha endarrerit més l'edat de la maternitat, situant-se en el cas de Mataró en els 30,7 anys de mitjana, segons dades de l'Idescat, cosa que fa que el període fèrtil per tenir fills s'escurci i que hi hagi menys possibilitats de tenir un nombre major de fills a diferència de les mares estrangeres que ho solen ser a una edat més jove.

Aquest endarreriment de l'edat a la maternitat explicaria en part el creixement de les adopcions internacionals a Catalunya. Durant els dos darrers anys les adopcions anuals han superat el miler, situant-se Catalunya en termes relatius com a capdavantera a Europa.