Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

La població de Mataró arriba als 114.606 habitants

Escoltar

La població de Mataró arriba als 114.606 habitants

L'últim Estudi de Població de la ciutat de Mataró, publicació que conté les darreres dades demogràfiques i socials extretes a partir de Padró municipal d'habitants, indica que la població a 1 de gener de 2004 era de 114.606 habitants. Mataró és la novena ciutat de Catalunya.

Aquesta xifra manté la tendència dels darrers anys de creixement demogràfic de la ciutat donat que a 1 de gener de 2003 es calculava el número d'habitants en 112.179. Així, es desprèn que hi ha hagut un augment de 2.427 persones, que en termes relatius significa un creixement del 2,16%.

Els barris que han tingut un creixement més important en l'últim any han estat Cirera, La Llàntia i El Palau-Escorxador i menys el de Molins-Torner.

Altes, baixes i saldo migratori

Igual que en els últims anys, la major part del creixement de la població s'explica pel flux migratori que ha rebut Mataró en els últims anys. En el 2003 s'han empadronat a la ciutat 6.032 veïns nous procedents d'altres poblacions o països, aquesta dada suposa 600 persones més que les que es van donar d'alta durant el 2002. Això suposa un creixement de l'11,1%, un 18,1% menys que l'any passat. Els barris que han rebut més habitants durant el període 1999-2003 han estat el Palau-Escorxador (70,59%), Cirera (56,27%) i Rocafonda (54,05%).

Pel que fa a les baixes, en el 2003 es van registrar 3.716 baixes, 88 més que en el 2002, representant un increment del 17,94% i gual que l'any anterior.

Així, el saldo migratori (la diferència entre altes i baixes) en el període 1999-2003 és positiu en 8.567 habitants.

El 4,94% de la població són magrebins

Pel que fa a la població nascuda fora de l'Estat espanyol, el percentatge és del 10,93% sobre el total de la població, cosa que suposa un increment de l'1,79 punts respecte a l'any 2002. Per nacionalitat, la proporció de mataronins no espanyols és del 10,79%.

La població estrangera es troba bàsicament en els barris del Palau-Escorxador (25,08%), Rocafonda (19,86%) i Cerdanyola Sud (16,81%), i el que menys Vista Alegre (2,86%).

Del total de la població, el 60,61% són procedents de Catalunya, el 13,74% d'Andalusia, el 10,93% d'altres països, el 9,03% de la resta d'Espanya i el 5,69% són originaris d'Extremadura.

Per zones geogràfiques, el principal grup de nacionalitat estrangera són els magrebins, que representen un 4,94% del total de la població de Mataró i un 45,77% respecte al total d'estrangers. En segon lloc se situen els nascuts a països de l'àrea subsahariana amb un 2,05% respecte al conjunt de la població. En tercer lloc, els procedents de sudamèrica, que són l'1,81% dels habitants de la ciutat. I en quart lloc se situen els d'Orient Llunyà amb 842 persones empadronades, que és un 0,73% del total de la població i el 6,81% del total d'estrangers.

1.287 naixements a Mataró en el 2003

A Mataró durant el 2003 hi ha hagut 1.287 naixements, que és un 10% més que l'any anterior. La taxa bruta de natalitat (naixements cada 1.000 habitants) se situa en un 11,35% (per mil), 0,79 punts més elevada que la de l'any passat.

Es registren 840 defuncions

L'any 2003 hi ha hagut més defuncions que l'any passat, s'han registrat 840 defuncions, un 3,2% més que l'any 2002. Tot i la millora de l'esperança de vida en els darrers anys, l'envelliment de la població de Mataró continuarà afavorint la tendència a l'alça dels nivells bruts de mortalitat.

L'edat mitjana de la població mataronina a 1 de gener de 2003 era de 38,08 anys, 0,03 anys més que un any abans. L'edat mitjana dels homes s'ha situat en els 37,55 i la de les dones en 40,61 anys.

Quant a la població més gran de 65 anys, representa un 14,71% davant el 14,93% de l'any passat, aquesta reducció relativa es pot explicar perquè la gent que arriba a la ciutat és jove.

Creixement vegetatiu

Del major nombre de naixements que de defuncions se'n dedueix un creixement vegetatiu positiu de 377 persones en el 2003, cosa que suposa un increment del 5,9% més que el 2002. En el període 1999-2003 el guany poblacional pel que fa al creixement vegetatiu ha estat de 1.768 habitants.

L'esperança de vida està en els 80,42 anys

L'esperança de vida en néixer, estimada segons les defuncions per edats del període 1999-2003, arriba als 80,42 anys, que suposa un augment de 0,09 anys respecte del període 1998-2002. Per a les dones suposa 83,75 anys i per als homes 76,93 anys.

Els nuclis familiars

En els darrers anys es percep un procés d'atomització dels nuclis familiars. A inicis de 2004 la mitjana de membres a les llars s'ha situat en 2,80, que equival a una reducció de 0,03 membres respecte a l'any anterior. L'atomització de les llars sembla que estigui relacionada amb l'envelliment de la població, així com la incorporació de noves pautes de convivència familiar.

La dimensió de les llars es distribueix de la següent manera: 2 membres, 28%; 3 membres, 23%; 4 membres, 20%; 1 membre, 20%; i llars formades per 5 membres o més, 9%.

Els dos barris que tenen una mitjana més baixa de membres per llar són el Centre i l'Eixample amb 2,50 i 2,59; i els que la tenen més alta són Vista Alegre, 3,14, i Pla d'en Boet, 3,02.

Les llars amb més de 8 membres només representen el 0,57% del total.

Mobilitat entre barris

Els barris amb més població com l'Eixample, Cerdanyola Nord o Cerdanyola Sud són les zones on es registren més orígens i destinacions en els canvis de domicili. Tenen saldo positiu 4 barris: Eixample, Palau-Escorxador, Cirera i La Llàntia; i tenen taxes negatives, Molins-Torner, Centre i Pla d'en Boet.

La mobilitat interna de la ciutat ajuda a donar una idea de l'atracció que un barri exerceix sobre la resta de barris de la ciutat.