Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

L'Ajuntament aprova inicialment el Programa d'Actuació Urbanística Municipal i convida els ciutadans a participar

Escoltar

L'Ajuntament aprova inicialment el Programa d'Actuació Urbanística Municipal i convida els ciutadans a participar

El Ple de l'Ajuntament va aprovar inicialment el passat 8 de juliol el Programa d'Actuació Urbanística Municipal (PAUM), un instrument de planificació que plasma la reflexió sobre quin ha de ser el futur de la ciutat.

Els canvis proposats han estat concebuts mantenint com a bo el model de ciutat establert fins ara: una ciutat residencial compacta flanquejada a llevant per la zona agrícola de les Cinc Sènies i caracteritzada a ponent per la concentració de la major part del sòl industrial. El més destacable és que en el PAUM es concreten i distribueixen els principals sectors que es desenvoluparan a curt i mig termini i s'inclouen les reserves de sòl que es destinaran a habitatge de protecció pública. El potencial urbanístic d'aquestes propostes de futur és l'obtenció de 3.932 habitatges, dels quals prop del 30% serien de protecció pública (1.364).

El PAUM és una figura prevista en la Llei 2/2002 d'Urbanisme de Catalunya per tal que els ajuntaments puguin estructurar la política d'habitatge en el municipi i el procediment d'aprovació d'aquest instrument és similar a l'aprovació d'un Pla General o una modificació del mateix. A més, la nova llei estipula que la tramitació dels PAUM ha de ser reforçada amb un procés de participació ciutadana, per tal d'implicar els veïns en la seva elaboració.

Com es pot participar?

A començament de maig van ser presentats els objectius del PAUM i el programa de participació ciutadana que l'acompanya, que ja han estat presentats en la comissió municipal informativa de Serveis Territorials, a la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró i a diversos consells de participació ciutadana (Patrimoni, Medi Ambient, IMPEM). A petició de la FAVM, l'Ajuntament impulsarà també la creació d'una comissió de seguiment específica per supervisar el procés de participació ciutadana.

Des de la seva aprovació en el Ple, el document inicial estarà en fase de exposició pública durant dos mesos aproximadament, període durant el qual els ciutadans podran formular suggeriments i al·legacions. A més, els ciutadans ja poden informar-se i participar en el PAUM a través del web municipal (http://www.e-consensus.org/mataro) , on es pot trobar el resum del document "Una nova estrategia urbana", la Memòria, el Pla d'actuacions urbanístiques, la Política de sòl i habitatges, la Normativa i l'annex, i també els Plànols de l'evolució sòl urbanitzat 1987-2004, i del Pla d'actuacions urbanístiques. Per rematar aquesta primera fase de participació ciutadana, està previst que abans 30 d'octubre es realitzi també una audiència pública. A continuació es donaran resposta a les al·legacions presentades i s'elaborarà el document del PAUM que es portarà a l'aprovació provisional del Ple, que donarà pas a un nou període d'exposició pública fins a la seva aprovació definitiva.

El document inicial del PAUM 2004

Aquest document està estructurat en 6 capítols: Introducció-justificació i marc legal, Objectius i contingut del PAUM, L'evolució urbanística recent de la ciutat, Una nova estratègia urbana, Les actuacions urbanístiques de futur i la política de sòl i habitatge.

L'evolució urbanística recent de la ciutat

Des de l'any 1985, la ciutat ha viscut un període caracteritzat per grans canvis, tant a la societat com al territori. Aquesta realitat s'ha fet palesa en un desenvolupament extraordinari del Pla General aprovat el 1996: el sòl urbanitzat i el que està en tràmit de fer-ho se situa ja a l'entorn de les 945 hectàrees, que representen un 41,8% del terme municipal. Si es té en compte que el PGOU preveia que el límit se situava en el 47,2%, només queda un marge del 5,6% per desenvolupar. En definitiva, s'ha desenvolupat, o està en tràmit avançat, el 88 % del planejament en sòl urbà i urbanitzable.

En el sòl urbanitzable s'ha posat en funcionament el 100% del residencial i de l'industrial previst en el planejament. Només resta pendent el 80 % del sòl terciari.

En sòl urbà, el desenvolupament residencial ha sigut també molt important: el 74 % del previst, però, per contra, cap dels sectors de reindustrialització previstos s'ha tramitat i només un 37% del sòl industrial s'ha posat en funcionament.

Les línies generals de la nova estratègia urbana

-L'adeqüació i millora de les infraestructures de transport. Els objectius es poden resumir en, a curt termini, incrementar els accessos de la variant-C-32, i a mig i llarg termini, plantejar la variant de l'actual traçat ferroviari com a aposta clara cap a un model de mobilitat més sostenible. Es recull l'estudi de "Barcelona Regional" que proposa una variant ferroviària subterrània (amb possibles estacions a Pla d'En Boet, Parc Central i Rocafonda) i la proposta del Pla Director d'Infraestructures de completar la línia ferroviària orbital que enllaça les ciutats de l'arc metropolità.

-La formulació d'un Pla d'Actuacions Urbanístiques de futur que, sense modificar l'estructura general i orgànica del territori ni el model de ciutat subjacent al Pla General, descobreixi noves potencialitats per als sòls disponibles.

-La definició d'una Política de Sòl i Habitatge que aprofita al màxim les possibilitats de creació d'Habitatge de Protecció Pública (HPP). El promig d'habitatge protegit en el conjunt de la ciutat serà de gairebé el 30% del conjunt del sostre residencial (20% als sectors de planejament vigent del PGOU o que no s'hagin desenvolupat, per sobre del 20% a cada nou sector que es defineixi a través de modificacions del PGOU i es destinarà també les cessions del 10% d'aprofitament mig a habitatge protegit que, en règim de lloguer, formarà part del patrimoni municipal).

-La definició d'una Política de Rehabilitació general a tota la ciutat, però coordinada amb les estratègies dels Plans Integrals de barri.

-La formulació de Plans Integrals de Barri, de contingut ampli i no tan sols urbanístic.

El pla d'actuacions urbanístiques

Del conjunt d'actuacions urbanístiques proposades, s'hi poden distingir dos grups, un en el qual les modificacions del Pla General ja estan iniciades (3 actuacions al front marítim: Ronda Barceló, El Rengle i Iveco-Pegaso) i un segon grup d'actuacions que per desenvolupar-se requereixen encara que s'inici la modifació del PGOU (8 actuacions: El Sorrall, Carretera de Cirera, Riera de Cirera, Carrer Biada, Camp de Futbol-Llar Cabanelles, Can Gassol-passatge d'en Matas).

1. La ronda Barceló

Sòl urbà. 39.935 m2. Iniciada una modificació del PGOU amb la qual aconseguir un 30% de sostre terciari i un 70 de sostre residencial. El nombre aproximat d'habitatges que s'aconseguiran seran 556, dels quals el 20% seran de protecció pública (111).

2. Iveco-Renfe

Sòl urbà. Superfície 99.969 m2. Iniciats els tràmits en previsió de fer una modificació del PGOU per canviar l'ús industrial a mixt, amb un 75% de sostre residencial i un 25% de sostre terciari. Potencial per a ubicar-hi un nou equipament educatiu i 1.013 habitatges, dels quals 329 de protecció pública (76 dels quals de titularitat municipal).

3. El Rengle

Sòl urbanitzable. Superfície 172.978 m2. Iniciada una modificació del PGOU per canviar l'ús industrial a mixt, amb un 69 % de sostre terciari i un 31% de sostre residencial. Potencial per 310 habitatges, 62 dels quals de protecció pública.

4. El Sorrall

Sòl urbanitzable (actualment terciari). Superfície 240.000 m2. Es proposa una modificació del PGOU per incloure-hi un 70% de sostres residencial i un 30% de terciari. Potencial per a allotjar-hi un nou equipament educatiu i 420 habitatges, dels quals 137 de protecció pública (32 de titularitat municipal).

5. Carretera de Cirera

Sòl urbanitzable (asctualment sense desenvolupar per a serveis i dotacions privades). Superfície184.444 m2. Es proposa una modificació del PGOU per aconseguir 60% de sostre residencial i un 40% de sostre terciari. Potencial per a encabir-hi equipaments esportius i 277 habitatges, dels quals 102 de protecció pública (19 dels quals de titularitat municipal)

6. Riera de Cirera

Sòl urbà (actualment industrial). Superfície 74.400 m2. Es proposa una modificació del PGOU per aconseguir el 80% de sostre residencial i el 20% de sostre terciari. Potencial per a allotjar un nou equipament educatiu i 624 habitatges, dels quals 175 de protecció pública (50 dels quals de titularitat municipal).

7. Carrer Biada.

Sòl urbà (actualment industrial). Superfície 23.574 m2. Es proposa una modificació del PGOU per aconseguir un 70% de sostre residencial i un 30% de sostre terciari. Potencial per a 234 habitatges, dels quals 65 de protecció pública (19 dels quals de titularitat municipal).

8. Camp de futbol.

Sòl urbà (equipament). Superfície 15.253 m2. Es proposa traslladar l'equipament a un sector per sobre de la variant, davant de l'Hospital i modificar el PGOU per aconseguirun 85% de sostre residencial i un 15% de sostre terciari. Potencial per a 149 habitatges, dels quals 55 de protecció pública (10 de titularitat municipal).

9. Llar Cabanelles.

Sòl urbà (equipament). Superfície 15.753 m2. Es proposa una modificació del PGOU per mantenir un equipament de caire juvenil similars a l'existent i obtenir un 74% de sostre residencial i un 26% de sostre terciari. Potencial per a 157 habitatges, 86 dels quals de protecció pública (8 de titularitat municipal).

10. Can Gassol.

Sòl urbà (industrial). Superfície 6.044 m2. Signat ja un conveni urbanístic per reconvertir aquesta illa i transformar-la en residencial, mantenint com a equipament públic una de les naus. Potencial per a 86 habitatges, 24 dels quals de protecció pública (7 de titularitat municipal).

11. Passatge Matas.

Sòl urbà (industrial). Superfície 7.800 m2. Es proposa una modificació del PGOU per aconseguir el 100% del sòl residencial. Potencial per a 107 habitatges, 30 dels quals de protecció pública (9 dels quals de titularitat municipal).