Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

El 90% dels mataronins estan bastant o molt satisfets de viure a la ciutat, segons una enquesta

Escoltar

El 90% dels mataronins estan bastant o molt satisfets de viure a la ciutat, segons una enquesta

Una enquesta telefònica realitzada per l'empresa Opina SA per encàrrec del Comitè de Qualitat de l'Ajuntament indica que la majoria dels mataronins estan satisfets de viure a la ciutat i aproven els serveis municipals.

Els resultats de l'enquesta, que han estat presentats aquest matí a la Comissió Informativa de Serveis Centrals, s'exposen juntament amb els d'un estudi similar fet el 2002, de manera que és possible analitzar l'evolució de les percepcions ciutadanes. Així, entre les conclusions destaca que la qüestió que més preocupa a la ciutadania és la immigració, mentre que fa dos anys en el primer lloc del rànquing hi havia l'aparcament.

El treball de camp es va realitzar a 600 persones entre el 28 i 29 d'octubre del 2004 i ha estat supervisat tècnicament per l'Oficina d'Avaluació de Serveis i Qualitat de la Diputació de Barcelona. El marge d'error és del +/- 4%.

L'enquesta ha analitzat 5 àmbits: la visió de la ciutat, la gestió municipal, la participació ciutadana, els immigrants no comunitaris, i els hàbits informatius i de comunicació.

La visió de la ciutat

El 90% dels entrevistats diu sentir-se molt o bastant satisfet de viure a Mataró i demostren una percepció positiva de l'evolució de la ciutat: el 60 % creu que la ciutat ha millorat en els últims dos anys. De totes maneres, no hi ha una opinió clara pel que fa a la situació econòmica actual de la ciutat: la majoria creu que està estancada (31,5%) o en expansió (29,7%). On sí hi ha coincidència és en l'opinió que en els últims anys és més difícil trobar feina (62%).

La immigració (19,3%), l'aparcament (11,2%) i el trànsit (11%) són els són els problemes més greus que perceben els entrevistats. La preocupació per l'aparcament ha baixa de manera significativa respecte l'enquesta del 2002, sobretot en les zones Centre i Oest de la ciutat. En canvi, ha incrementat la percepció negativa d'altres aspectes, com l'atur (7%) i l'habitatge (5,7%). També estan en aquest rànquin les infrastructures/urbanisme (5,3%), la neteja dels carrers (4,7%) i la seguretat ciutadana (4%). Un 15,3% dels entrevistats no sap o no contesta aquesta pregunta, que es formulava de manera oberta.

La gestió municipal

La majoria del entrevistats aprova la gestió municipal i la nota mitjana que li concedeixen a l'Ajuntament és un 6 en una escala de l'1 al 10. (Fa dos anys era 5,8).

El manteniment de parcs i jardins (6,7%), la recollida d'escombraries (6,6%) i el transport públic (6,5%) són els serveis municipals més ben valorats. En l'altra cara de la moneda hi ha la circulació i l'aparcament, que no arriben a l'aprovat.

El 57% dels entrevistats consideren que els excrements dels animals són l'aspecte de la neteja que cal millorar, seguit dels carrers, els passos subterranis i les pintades.

En aquest apartat, l'estudi ha permès determinar també que existeix certa confusió en relació a quina és l'administració responsable de la política d'habitatge, però que les actuacions en habitatge públic són de lluny el projecte de futur més reclamat (28%). Li segueixen les escoles bressol (7,5%) i les infrastructures (6,2%).

En l'enquesta s'ha preguntat també per projectes i actuacions concretes, que tot i el desconeixement general, són ben valorades per la població. Així, el 80,3% afirma conèixer la reforma de La Riera i la conversió en zona de vianants del centre - li donen un 6,7 de nota- i un 69,5% el projecte d'instal·lació d'uns grans magatzems al centre € que valoren amb un 5,8. Són menys els que coneixien el nou Centre Cívic del Pla d'en Boet o el projecte de la nova escola bressol a la Via Europa, però ambdues coses són molt ben valorades: un 6,8 i un 7,7 respectivament.

La participació ciutadana

El 89,4% dels entrevistats considera molt o bastant necessari que els ciutadans participin més en les decisions que adopta l'Ajuntament, però poc més de la meitat estaria disposat a participar en reunions per a discutir les polítiques municipals. Més de la meitat d'aquests, però, afirma que desconeix els mecanismes municipals per a participar-hi.

Els immigrants no comunitaris

Sobre la percepció de la immigració no comunitària, el 32% considera que els immigrants són molt nombrosos i perjudicials. El perfil de la gent que ha respost això és de dones, majors de cinquanta-cinc anys, que tenen estudis primaris o inferiors i no viuen al centre.

En contrapartida, un 6% dels enquestats ha respost que els immigrants són bastants i beneficiosos. En aquest cas, el perfil d'aquestes respostes ve donat per homes, de quaranta-cinc a seixanta-quatre anys, amb el títol de batxillerat superior o universitaris i residents al centre.

Hàbits informatius i de comunicació

L'estudi posa de relleu un clar empitjorament de l'avaluació de la informació municipal respecte el 2002: mentre que el 2002 el 84, 6% qualificava la informació com a molt bona o normal, aquesta percepció només la tenen ara el 59,8%.

Les cartes que envia l'Ajuntament continuen sent el mitjà a través del qual més entrevistats diuen informar-se sobre Mataró (63,1%), seguit de la premsa gratuïta (13,5%), televisió local (9,2%), Internet (3,8%), cartells (3%), i les pròpies activitats de l'Ajuntament 2,6%).

La majoria sintonitza Televisió de Mataró de tant en tant (30,6%) o molt poc (29,1%), però TV3 continua sent el canal de televisió que més entrevistats diuen mirar i preferir. Per altra banda, tres quartes parts consideren necessari disposar d'una ràdio municipal i el 40% es declara lector de premsa, sent El Periódico el diari més llegit a la ciutat.

Per últim, més del 60% de la gent afirma tenir ordinador i el 77% d'aquests tenen connexió a Internet. Els joves són els que més es connecten diàriament, amb un increment de l'11% respecte el 2002.