Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

El 90% dels mataronins que han participat en el projecte PROSPER valora positivament els limitadors de velocitat

Escoltar

El 90% dels mataronins que han participat en el projecte PROSPER valora positivament els limitadors de velocitat

El regidor de Mobilitat, Fermí Manchado, ha presentat avui en roda de premsa els resultats de la prova pilot del projecte PROSPER (Project for Research on Speed adaptation Policies on European Roads) que es va dur a terme a Mataró l'any 2004. L'objectiu del projecte, liderat per la Unió Europea, és contribuir a la millora de la seguretat en el trànsit.

Metodologia i objectius

Per dur a terme aquesta prova pilot, es van instal·lar sistemes Adaptadors Intel·ligents de Velocitat (ISA, Intelligent Speed Adaptation) en una vintena cotxes durant 2 mesos. Els limitadors de velocitat, guiats per satèl·lit mitjançant tecnologia GPS, eren de 2 tipus:

  • un de tipus informatiu, que emet un senyal sonor quan se sobrepassa el límit (BEEP);
  • un de tipus coercitiu, accelerador actiu del pedal de gas (AAP), que aplica una resistència sobre el pedal.

Els participants han provat els 2 sistemes, durant un mes cadascun. Es van dur a terme controls de la velocitat abans i després de provar aquests sistemes, per tal d'analitzar si hi havia un canvi en la conducció. També es van realitzar entrevistes amb els voluntaris.

Els objectius de la prova eren valorar el nivell d'eficàcia dels sistemes ISA, la reacció dels usuaris davant dels sistemes i quines són les estratègies apropiades per a la implantació d'aquests sistemes.

La iniciativa de la prova pilot a Mataró ha estat de l'empresa Intra (Ingeniería de Tráfico) que ha comptat amb finançament del Servei Català de Trànsit de la Generalitat i la col·laboració de l'Ajuntament de Mataró (captació dels voluntaris, facilitació de dades sobre les condicions viàries de la ciutat, i difusió dels resultats de l'experiència).

A Mataró, la prova la van dur a terme 20 voluntaris, tot i que un va haver de retirar-se per problemes tècnics del vehicle: 12 conductors eren homes i 7 eren dones, d'entre 23 i 57 anys, que recorrien entre 9.000 i 55.000 km l'any.

Conclusions sobre les proves de velocitat

L'informe conclou que la velocitat disminueix més quan s'utilitza el sistema AAP que quan s'utilitza el BEEP, tot i que els dos aconsegueixen reduir la velocitat per sota del límit. Durant el mes posterior a la desactivació del sistema la velocitat creix, però no torna a ser tan alta com abans.

Conclusions de les entrevistes

De les entrevistes amb els participants també es desprenen una sèrie de conclusions:

Sobre la conducció amb limitadors de velocitat

Abans de prova, tots els participants pensaven que la idea dels sistemes ISA era "bastant bona" o "molt bona". Després de la prova, el 90% dels entrevistats mantenen aquestes valoracions.

Abans de la prova, el 47,4 % dels conductors manifesten estar completament d'acord amb la instal·lació obligatòria de sistemes ISA a tos els cotxes. Després de la prova, aquest resultat decreix fins el 33 %. Malgrat això, els participants opinen que els sistemes ISA són altament recomanables per a conductors que reben multes per excés de velocitat de manera reincident. També coincideixen que aquests mecanismes són més recomanables en zones urbanes, fora de les hores punta.

Sobre les diferències entre els dos sistemes

Sobre la diferència entre els 2 sistemes, els participants coincideixen en què l'esforç mental per conduir és menor quan es condueix amb algun dels sistemes. En aquest sentit, el sistema BEEP requereix menys esforç mental que el sistema AAP.

El risc de ser multat per sobrepassar els límits de velocitat establerts es redueix quan s'utilitza algun dels dos sistemes. La sensació de seguretat en la conducció és més gran amb el sistema BEEP que amb l'AAP. La sensació d'estrés i d'irritabilitat en la conducció no varia quan s'utilitzen sistemes ISA. Malgrat això, els participants perceben que tots dos sistemes fan augmentar la sensació que destorben els altres conductors quan respecten els límits de velocitat. El sistema BEEP fa augmentar l'atenció dels conductors més que el sistema AAP. Els enquestats també conclouen que el millor dels sistemes ISA és que el conductor no ha de recordar els límits de velocitat.

Sobre l'ús i la tecnologia dels sistemes

L'anàlisi de la conducció indica que els conductors no varien de ruta per esquivar trams de carrers de velocitat màxima 30 Km/h, tot i que de vegades pitgen el pedal del gas per superar la restricció imposada pel sistema.

Sobre els avantatges i inconvenients dels dos sistemes

Segons els participants en la prova, els principals avantatges que presenta el sistema BEEP sobre l'AAP són que és menys dràstic, que dóna un major control sobre la conducció i no es té la sensació d'estar limitat. Els participants també consideren que aquest sistema facilita conduir per sobre dels límits de velocitat si és necessari.

En canvi, els avantatges de l'AAP són que aquest distreu i posa nerviós menys que el BEEP, i que facilita la conducció, ja que permet concentrar-se més en l'estat del trànsit.

Sobre la utilitat dels sistemes ISA i la satisfacció

Els participants a la prova de Mataró, perceben els sistemes ISA com a més efectius que superflus, més útils que inútils, fan estar alerta i no adormen. La majoria estarien disposats a pagar 41€ per quedar-se el sistema AAP i 52€ pel BEEP.

Un cop finalitzada la prova, 9 conductors han trobat a faltar el sistema, 6 no l'han trobat a faltar, i a 3 els hi és indiferent.

Com funcionen els sistemes ISA

ISA és una aplicació en el camp de la telemàtica que es troba en ple desenvolupament. Aquest sistema intel·ligent de regulació de la velocitat treballa sota la base d'una interacció entre el vehicle i el medi ambient. L'essència de l'ISA és limitar la velocitat dels vehicles de forma intel·ligent amb una intervenció tècnica.

El limitador de velocitat funciona de la següent manera:

  1. El senyal GPS de satèl·lit efectua la localització del cotxe
  2. L'antena GPS captura el senyal del satèl·lit
  3. Al navegador hi ha un mapa digital que conté els límits de velocitat, que són contrastats contínuament segons la posició i la velocitat del cotxe.
  4. La unitat CPU es comunica amb el navegador, amb el visualitzador i amb el servo motor del vehicle.
  5. El servo motor regula la resistència de l'accelerador.
  6. Quan el conductor excedeix el límit s'aplica una resistència al pedal de l'accelerador, en el cas del sistema AAP, o bé emet un senyal sonor, en el cas del BEEP.