Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

El condicionament dels talussos del cementiri dels Caputxins posa en relleu les dimensions del jaciment de la vil·la romana

Escoltar

El condicionament dels talussos del cementiri dels Caputxins posa en relleu les dimensions del jaciment de la vil·la romana

Els treballs d'ordenació dels talussos del cementiri dels Caputxins han fet possible la recuperació d'un jaciment arqueològic d'època romana. El president del Patronat Municipal de Cultura (PMC), Jaume Graupera, ha presentat avui els resultats dels treballs d'excavació i adeqüació de les restes, que ha dut a terme Àrea d'Intervenció Arqueològica del PMC.

El jaciment de la vil·la romana dels Caputxins va ser descobert a finals dels anys seixanta del segle XX, en urbanitzar-se aquest sector del barri. Durant els anys 1970 i 1974 un equip de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró excavà un petit sector del jaciment arqueològic, corresponent a les restes d'unes edificacions de la pars rustica €dependències secundàries- d'una vil·la romana que datava del segle I al segle V dC. L'any 2002 el jaciment arqueològic va ser declarat Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).

La recent intervenció arqueològica, realitzada entre els mesos de març i juny de 2005, ha permès recuperar les restes excavades durant la dècada de 1970 i la descoberta i excavació de nous vestigis de la vil·la romana, en una àrea de més de 1.000 m2, a la banda més propera als carrers del Salvador i de Ciutat de Tàrrega, entre els quals cal destacar noves dependències de la vil·la, un forn de terrissaire i tres abocadors de deixalles domèstiques.

Una de les descobertes més interessants ha estat la d'un forn romà d'un terrissaire que fabricava materials de construcció (teules i maons) i grans recipients d'emmagatzematge (dolia). Se'n conserva la graella i part de la xemeneia i del corredor d'accés per a la càrrega de llenya. Aquest forn és una estructura excavada, no pas construïda, que aprofita un talús del terreny natural. Gràcies a l'acció del foc, que ha petrificat i acolorit amb tons vermellosos el retall del sòl, el forn ha arribat fins als nostres dies en un excel·lent estat de conservació.

A part del forn de terrissa, s'hi ha localitzat un conjunt de dipòsits usats per elaborar o emmagatzemar algun tipus de líquid, possiblement vi, i un recinte que devia fer funcions de magatzem de productes agrícoles, també probablement vi. Els abocadors localitzats eren retalls fets al sòl natural farcits de deixalles domèstiques: restes de menjar, de terrissa i d'altres materials en desús. En destaca un de gran mida €uns quatre metres de diàmetre- emprat durant el segle II dC, que ha proporcionat una gran quantitat de material arqueològic.

Paral·lelament, s'han portat a terme els treballs de recuperació de les restes excavades el segle passat i la restauració de tot el conjunt, per tal d'integrar-les en el nou passeig i fer-les visitables a manera de parc arqueològic. Els murs i els paviments de calç (opus signinum) s'han consolidat per garantir-ne la conservació i s'han restituït parcialment les estructures més deteriorades. S'han utilitzat materials constructius originaris del jaciment, com pedres i teules, i s'han compactat amb un morter de calç fet segons les tècniques emprades en època romana.

Per tal de poder informar als residents del barri dels treballs arqueològics i de les troballes efectuades s'han elaborat una sèrie de plafons divulgatius que properament s'exhibiran al Centre Cívic de Rocafonda (can Noé). Un cop adequades, les restes arqueològiques de la vil·la romana de Caputxins s'integraran en un futur recorregut o ruta cultural que mostrarà, juntament amb les restes de la vil·la romana de Torre Llauder i de la ciutat d'Iluro, el passat romà de Mataró.