El Ple aprova una resolució en suport al dret de vot de les persones immigrades residents en les properes eleccions

El Ple municipal va aprovar dilluns passat una proposta de resolució presentada pels grups municipals d'ICV-EUiA, PSC i ERC en suport al dret de vot de les persones immigrades residents a l'Estat en les properes eleccions. El grup municipal de CiU va votar en contra de la proposta i el PPC es va abstenir.

El text íntegre és el següent:

"Recordant que el 18 de juliol del 1996 el Ple municipal ja va aprovar una moció per promoure mesures a favor del dret a vot de les persones immigrades.

Recordant que han passat deu anys des de l'aprovació de la moció en el Ple de l'Ajuntament de Mataró i que s'han donat passos significatius en aquesta direcció especialment a través de posicionaments públics d'administracions d'àmbit superior i d'organismes internacionals.

Amb l'objectiu que aquest tema sigui abordat amb seriositat i rigor, basat en l'aplicació real de drets i deures, cal establir les bases de partida que permetin, justament, establir marcs de referència, orientacions per a la tasca legislativa i, definitivament es converteixin en drets àmpliament consensuats, acceptats i utilitzats.

Així, la societat del s. XXI és sens dubte plural. El nostre municipi és un reflex d'aquest pluralisme i cada cop són més les persones que provenint d'altres països viuen i treballen en aquest. Dependrà de nosaltres, però, que vulguem fer aquesta societat, més inclusiva i més democràtica. Una democràcia plena no pot acceptar que els ciutadans i les ciutadanes que viuen i treballen amb nosaltres no tinguin els mateixos drets i deures.

Car la història ens ensenya que només amb el reconeixement i la inclusió en els afers públics de tota la població podem avançar cap a una societat més justa i democràtica.

Al febrer de 1992, amb la signatura a Estrasburg del Conveni sobre la participació dels estrangers en la vida pública local elaborat en el marc del Consell d'Europa, s'arribava a una conclusió: "la residència dels estrangers, que tenen voluntat de permanència, tenen els mateixos deures que els nacionals, i la seva participació política és la millor via per facilitar la seva integració en la comunitat local". En països de l'àmbit europeu com Dinamarca, Finlàndia, Holanda, Noruega, Suècia i Islàndia ja és una realitat el dret de vot actiu i passi.

En el Manual europeu d'integració de les persones immigrants, guia elaborada a petició de la Comissió Europea, s'hi recullen les millors pràctiques dels vint-i-cinc en aquesta matèria. I reconeix obertament que la participació política de les persones immigrades proporciona oportunitats per a la integració. Diu textualment que "els governs haurien de garantir el dret de vot a tots els residents almenys a nivell local".

En la nostra pròpia societat ja hi ha antecedents sufragistes de participació de les persones estrangeres. Sense anar més lluny, les persones immigrades poden votar i ser votades en les eleccions sindicals, sense que això hagi significat cap alarma social i ans el contrari, hagi estat mostra de plena normalitat democràtica en el món laboral. Aquesta demanda també ve avalada per la mateixa opinió pública. Segons dades del CIS, el novembre del 2005 el 60,8% de la ciutadania era favorable a l'extensió del dret de vot a las persones immigrades en les eleccions municipals.

Atès que el dret de vot és un dels drets fonamentals de les persones reconegut en la Declaració Universal dels Drets Humans.

Atès que els i les residents estrangers en l'Estat espanyol gaudeixen del dret de sufragi actiu en les eleccions municipals quan són ciutadans i ciutadanes de la Unió Europea o pels convenis amb tercers països que fan possible el dret de vot dels seus nacionals residents a l'Estat espanyol.

Atès els Tractats i Acords Generals de Cooperació i Amistat subscrits amb països com Argentina, Veneçuela, Xile, Uruguai i Colòmbia, on es reconeix el dret de sufragi en les eleccions municipals dels residents legals, tot i que es remet a l'efectivitat d'aquest dret als acords i convenis específics o de legislació, encara no concretats.

Atès que en la Resolució del Parlament Europeu sobre la situació dels drets fonamentals de la Unió Europea (2000/2231 (INI)) es recomana als estats membres que encara no l'han ratificat; com és el cas de l'Estat espanyol, ratifiquin el Conveni Europeu sobre la participació dels estrangers en la vida pública local on es recull el compromís de concedir el sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals als residents estrangers, que resideixin legalment en el territori de la Unió Europea com a mínim tres anys, en les mateixes condicions que s'exigeixen als nacionals.

Atès el fet objectiu de la residència legal a l'Estat espanyol d'un gran nombre d'estrangers no procedents de la Unió Europea.

Atès que la participació és un dret que les administracions han de garantir.

Atès que darrerament s'han començat a donar passes importants en aquest direcció com són:

• La presentació per part del grup parlamentari d'IU-ICV d'una proposició no de llei al Congrés de Diputats, el passat 21 de febrer, referent a estudiar el dret de vot de les persones estrangeres no comunitàries, aprovada per unanimitat de tots el grups del Congrés dels Diputats el març del 2006, on s'instava a avançar en el reconeixement del dret de sufragi actiu i passiu dels ciutadans estrangers a Espanya en els termes que estableix l'article 13.2 de la Constitució Espanyola, comprometent-se a estudiar les mesures necessàries per afavorir la integració social dels immigrants de llarga durada en l'àmbit de la participació política.

• La resolució aprovada a l'Assemblea de la Federació de Municipis de Catalunya, celebrada al Vendrell el passat dia 3 de març, favorable a avançar en aquesta direcció. I que diu literalment:

1. Remarcar la necessitat que el conjunt del municipalisme català tingui un espai de trobada, anàlisi i discussió a l'entorn dels reptes que planteja el tractament del fenomen de la nova immigració.

2. Proposar a l'Associació de Municipis i Comarques la creació d'un grup de treball específic sobre les polítiques municipals en relació al fenomen de la nova immigració, mitjançant si cal la recentment creada Comissió Municipalista de Catalunya. Aquest grup hauria de treballar particularment pel que fa a plans d'acollida i a l'establiment d'un marc normatiu de drets i deures.

3. Donar suport a l'acord del Congrés dels Diputats que ha acordat estudiar a la Comissió Constitucional les mesures necessàries per afavorir la integració social dels immigrants residents de llarga duració, en l'àmbit de la participació política, previ consens amb tots els grups parlamentaris, i el diàleg amb les comunitats autònomes, ajuntaments, interlocutors socials, organitzacions no governamentals i associacions d'immigrants; així com l'acord del Congrés que insta el Govern a avançar, atenent a criteris de reciprocitat, en l'exercici del dret de sufragi actiu i passiu dels estrangers a Espanya, en els termes que estableix l'article 13.2 de la Constitució.

Per tot això, els sota-signats proposem al Ple de la corporació l'adopció dels següents acords:

ACORDS

PRIMER.- Instar el Govern espanyol perquè adopti les mesures necessàries i les reformes legals imprescindibles, perquè les persones immigrades amb llarga durada de residència, puguin participar al dret de vot actiu i passiu en les eleccions municipals, i en fer-ho, tingui en compte el parer expressat pel Govern de Catalunya.

SEGON.- Instar el Govern espanyol perquè procedeixi a la negociació i firma dels acords i convenis amb els països amb major nombre de nacionals residents legals a l'Estat espanyol i, especialment amb aquells països que es mantenen vincles històrics, polítics i culturals amb la finalitat que aquests ciutadans puguin votar i ser escollits en les properes eleccions municipals de l'Estat espanyol en consonància amb l'article 13.2 de la Constitució Espanyola.

TERCER.- Instar el Govern espanyol que demani al Consell de l'Estat l'informe sobre l'aplicació de l'article 13.2 de la CE als efectes de la participació dels estrangers residents a l'Estat espanyol en les eleccions municipals, i particularment, sobre la interpretació dels termes "criteris de reciprocitat".

QUART.- Instar el Govern espanyol a la signatura i ratificació del Conveni Europeu sobre participació dels estrangers en la vida pública local de 5 de febrer de 1992.

CINQUÈ.- Instar el Govern de la Generalitat que activi una campanya de sensibilització de la societat per tal de facilitar la inclusió dels i les immigrants en les preses de decisions col·lectives (AMPA's, associacions de veïns i veïnes, sindicats, entitats i associacions d'esport, esplai, lleure, cultura,...), així com el foment tant de la participació de les persones estrangeres en el si de la nostra societat com del coneixement dels drets i deures que comporta la condició de ciutadania.

SISÈ.- Instar el Govern de la Generalitat que es negociï ràpidament les competències previstes a l'Estatut de Catalunya en matèria d'estrangeria.

SETÈ.- Promoure des de l'àmbit local, la cerca de suports d'entitats i associacions del nostre municipi, tant per aconseguir la major implicació de les persones immigrades en la vida associativa, com per donar suport a la proposta de dret de vot actiu i passiu d'aquests ciutadans i ciutadanes en el nostre municipi.

VUITÈ.- Donar trasllat d'aquests acords al Govern de l'Estat espanyol, als grups parlamentaris del Congrés de Diputats, al Govern de la Generalitat de Catalunya, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, a la Federació Catalana de Municipis, a l'Associació de Municipis i Comarques de Catalunya, a les centrals sindicals, a SOS Racisme i a les associacions del municipi.