Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

L'Informe de Conjuntura Socioeconòmica de Mataró número 19 indica una millora de l'economia de la ciutat

Escoltar

L'Informe de Conjuntura Socioeconòmica de Mataró número 19 indica una millora de l'economia de la ciutat

El Servei d'Estudis i Planificació de l'Ajuntament de Mataró presentarà aquesta tarda l'Informe de Conjuntura Socioeconòmica de Mataró número 19. En aquesta edició s'analitzen el conjunt d'indicadors socials i econòmics referents a la ciutat fins al tercer trimestre de 2005.

L'acte tindrà lloc, a les 19.00 hores, a la sala d'actes de Can Palauet (carrer d'en Palau, 32) i serà presidit per l'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron. En el transcurs de l'acte, el consultor de l'Institut Nóos, Xavier Agulló, presentarà els resultats de l'estudi "La identificació de bones pràctiques en Responsabilitat Social a les pimes de Mataró", tema sobre el que tracta el monogràfic de l'informe. També participarà Francesc Saldanya, responsable de l'empresa Optimiza, que tractarà el tema "La conciliació a les pimes, una estratègia responsable".

La situació al món, a Espanya i Catalunya

A nivell mundial, l'economia es manté ferma, si bé diferents factors poden enterbolir o dificultar el seu rumb: uns tipus d'interès alts, els elevats preus de l'energia, els temors relacionats amb la situació del mercat immobiliari i la situació irresolta a l'Iraq. En qualsevol cas els Estats Units continuen registrant uns importants creixements, si bé els creixements més espectaculars corresponen a la Xina. També el Japó comença a recuperar-se i en menor mesura ho fa la Unió Europea.

Si ens centrem a Espanya, l'economia creix de forma més notable que al conjunt d'Europa, arribant a finals del tercer trimestre de 2005 al 3,5%. Aquest creixement és el més alt des de finals de 2001, i s'ha produït gràcies a una menor aportació negativa del sector exterior, que ha compensat la lleugera desacceleració del consum i de la inversió.

La situació de Catalunya no dista gaire de la d'Espanya, i aconsegueix un creixement del Producte Interior Brut (PIB) del 3,3% en el tercer trimestre de 2005. Tot indica, a més, que la demanda interna continuarà tenint un paper protagonista en l'avanç del PIB català. Des de la banda de l'oferta la construcció continua sent el principal impulsor del creixement del PIB.

Dinamisme demogràfic a Mataró

Ja situats a Mataró, l'evolució demogràfica continua sent la variable amb un major dinamisme a la ciutat, ja que el nombre d'habitants experimenta un creixement continuat. A finals de setembre de 2005, la població de Mataró s'apropa als 119.000 habitants, el que representa un creixement aproximat de 2.230 persones en el darrer any, i en termes relatius representa un creixement de l'1,9%.

Tot i el continuat creixement natural de la població, el component migratori continua sent el principal factor explicatiu, tal i com queda reflectit en l'apartat de població de l'Informe, on s'analitza el moviment migratori de Mataró amb els municipis de Catalunya dels darrers quatre anys.

Destaquen els saldos positius, amb més altes que baixes en relació als municipis més propers a Barcelona, mentre que es constaten saldos negatius en relació a municipis del nord del Maresme i els municipis interiors més propers. Aquests fluxes venen estretament condicionats pel mercat de l'habitatge, tal i com s'analitza en la segona part del mateix capítol de població.

La construcció continua creixent

Per la seva banda, el sector de la construcció a la ciutat continua mantenint un ritme de creixement important, en la tònica de Catalunya i d'Espanya. El nombre d'assalariats que treballen a la construcció és de 3.067 persones, un 10,4% més que un any abans. També els autònoms i les empreses de la construcció han crescut en el darrer any, un 8,8% en el cas dels primers i un 7,4% pel que fa als segons.

El dinamisme del sector també s'evidencia en l'increment en la construcció d'habitatges: entre octubre de 2004 i setembre de 2005 s'han començat a construir 1.483 habitatges, un 5,5% més que un any enrera. Així mateix, l'Informe de Conjuntura també es fa ressò de l'increment del preu de l'habitatge. Segons dades de l'empresa de taxació Sociedad de Tasación, el preu mitjà d'un metre quadrat d'un habitatge nou a Mataró a finals 2005 és de 2.411 euros, un 14,6% més car que un any abans.

Creixement del nombre d'assalariats

Pel que fa al conjunt de l'activitat empresarial a Mataró, els principals indicadors semblen apuntar l'inici d'una recuperació econòmica.

Els 32.386 assalariats que hi havia a Mataró a setembre de 2005 suposen un creixement del 2% respecte les xifres de l'any anterior. D'aquesta forma es trenca amb 14 trimestres pràcticament consecutius amb creixements interanuals per sota de l'1%, i en alguns casos fins i tot amb creixements negatius. El sector del tèxtil i la confecció continua acaparant la major part de pèrdua d'assalariats: entre setembre de 2004 i de 2005 ha perdut 628 assalariats, el que en termes relatius suposa una davallada del 13%, i la seva representativitat sobre el total d'assalariats de la ciutat se situa per sota del 13%.

Els serveis i la construcció són els dinamitzadors de l'activitat empresarial de la ciutat. Entrant al detall dins del sector serveis, les activitats sanitàries i veterinàries i l'hostaleria són els sectors amb un augment més important d'assalariats, que sumat al de la construcció, suposa un augment de tots tres sectors de 755 assalariats, xifra que compensa amb escreix la pèrdua d'assalariats de la indústria tèxtil.

Pel que fa als treballadors autònoms i a les empreses, s'aconsegueixen també creixements significatius. Així els treballadors per compte propi registren un creixement de l'1,3%, arribant als 8.988 treballadors. En el cas de les empreses l'increment és del 2,8% i se n'enregistren 4.210.

El nombre d'aturats es redueix un 3% respecte el 2004

El nombre d'aturats a finals del tercer trimestre de 2005 se situa en 6.566 el que suposa un descens del 3% respecte el mateix trimestre de 2004. Tot i així, la taxa d'atur registrat continua sent força elevada, del 10,7% (segons el nou sistema informàtic SISPE).

El passat setembre és el quart mes consecutiu en què la variació interanual presenta una davallada de l'atur registrat. Però a banda de l'atur registrat, hi ha altres dades vinculades amb el mercat de treball que presenten una evolució favorable: augmenta la contractació a Mataró; es redueix el nombre de treballadors afectats per expedients i el nombre d'accidents de treball a la ciutat.

Consum, mobilitat i conscienciació ambiental

En l'apartat de consum, el principal indicador disponible que l'avalua €la matriculació de turismes€ presenta una variació interanual per part de particulars amb un augment de només el 0,9%, lluny del creixement del 12,1% que es va assolir un any abans, el que indica una tendència a la baixa en la matriculació de turismes. L'altra cara de la matriculació de turismes correspon a les empreses, que ha caigut d'un 21,5%.

En conjunt, a la ciutat s'han matriculat entre setembre de 2004 i agost de 2005, 4.053 turismes, un 8,3% menys que un any abans. A banda de la seva relació amb el consum familiar, poden ser objecte d'altres vessants d'anàlisi: font de contaminació acústica, la contaminació atmosfèrica i d'accidents de trànsit. En el 2005 a Mataró es van comptabilitzat 412 accidents amb víctimes, un 1,9% menys que en el 2004.

Pel que fa a la mobilitat en transport públic, tant en l'autobús urbà com en el tren de rodalies es registra una millora en les xifres de passatgers. Així, en l'acumulat anual fins al mes de setembre de 2005 un total de 5,05 milions de passatgers van utilitzar Mataró Bus en els seus desplaçaments per la ciutat, i en el tren de rodalies el nombre de passatgers amb bitllets cancel·lats a l'estació de Mataró va arribar als 2,54 milions. Els increments interanuals d'ambdós mitjans de transport públics són de l'1,5% i del 5,6%, respectivament.

Les dades de caràcter mediambiental i de recollida selectiva presenten en general creixements positius. Així, per exemple, el 25% dels residus generats a la ciutat s'han recollit de forma selectiva, la qual cosa denota que hi ha una important conscienciació ciutadana, com també ho denota les més de 31.000 entrades de vehicles a les dues deixalleries de la ciutat. Des del punt de vista mediambiental, però, la situació més idònia partiria d'una disminució en la generació de residus.

Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC)

En l'apartat referent a les noves tecnologies, les dades de l'enquesta mostren com en els darrers dos anys s'ha produït un important avenç en l'extensió i la utilització de les TIC entre la població de Mataró. Així els usuaris habituals d'ordinadors han passat de ser el 50,8% de la població a ser el 52,2%, mentre que els usuaris habituals d'Internet han passat de ser el 31,5% a ser el 43,3%.

A les empreses, la implantació de les TIC en els darrers dos anys ha estat més irregular que en el cas de la població. Així hi ha conceptes que pràcticament no han progressat des del 2003, com la disposició de connexió a Internet, i d'altres com la disposició de banda ampla o d'empreses usuàries d'Internet que han experimentat augments realment significatius.

Monogràfic sobre bones pràctiques en responsabilitat social a les pimes de Mataró

Com ja es habitual en cada Informe de Conjuntura, hi ha un tema monogràfic que en aquesta ocasió s'ha dedicat a la identificació de bones pràctiques en responsabilitat social a les pimes de Mataró.

La responsabilitat social és el compromís de l'empresa envers les necessitats dels seus grups d'interès en els diferents àmbits, com l'àmbit laboral, acció social, medi ambient, clientela i empreses proveïdores, i bon govern transparència, per mitjà d'una implicació voluntària i solidària més enllà del que estableix la legislació vigent.

El monogràfic recull dades de l'estudi que ha dut a terme l'empresa consultora Institut Nóos per encàrrec de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró (IMPEM), que ha editat un llibret amb els continguts, mostra les bones pràctiques que s'han identificat en dotze empreses de la ciutat en quant a responsabilitat social.