L'obra gràfica d'Eduardo Chillida estarà present a Mataró fins a finals d'agost

El president del Patronat Municipal de Cultura (PMC), Jaume Graupera, i el comissari de l'exposició, Ignacio Chillida, han ofert aquest matí una roda de premsa per presentar l'exposició "Chillida. Codis". La mostra s'inaugurarà avui a les 20 h a Can Palauet amb la presència de la directora general de Cooperació Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Assumpta Bailac, el sotsdirector general de Cooperació Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat, Ramon Bosch, i el director de l'Àrea Comercial i de Comunicació del Museu Chillida-Leku, Luis Chillida.

La mostra es podrà veure a la sala d'exposicions de Can Palauet fins al 27 d'agost. També hi ha la possibilitat de fer visites guiades l'11 de juliol i el 8 d'agost a les 19 h a un preu de 3 €.

"Chillida.Codis"

L'exposició de Chillida està organitzada pel Museu Chillida-Leku i el Departament de Cultura de la Generalitat i és una mostra itinerant que viatja per diferents ciutats i sales d'exposicions de Catalunya donant a conèixer una part essencial de l'obra de l'escultor basc, la gràfica, considerant com a tal l'obra gràfica impresa, l'estampa.

La mostra la componen 41 obres entre les quals predomina l'aiguafort amb 33 peces d'aquesta tècnica; 1 litografia, 2 xilografies, 4 serigrafies i 1 punta seca completen la llista. Totes elles s'emmarquen en un període de creació que va des de 1970 a 1995, un període molt prolífic per a Chillida en l'ús d'aquest mitjà d'expressió. L'artista ha utilitzat en totes elles un llenguatge no figuratiu amb l'excepció de les mans que apareixen de forma considerable al llarg de la seva trajectòria. Totes les obres guarden certa monumentalitat i una proximitat total amb la seva escultura.

A Mataró la mostra s'ha ampliat amb noves peces que s'afegeixen als 41 gravats de l'exposició itinerant: 4 Lurrak (escultures de terra cuita), dibuixos a tinta i dibuixos de mans, el "Libro de Parménides" (6 relleus) i 8 gravitacions.

L'exposició s'acompanya d'un audiovisual que ajuda a entendre l'obra i la filosofia d'Eduardo Chillida, un espai de documentació i un catàleg (de la part itinerant, editat pel Departament de Cultura).

Eduardo Chillida neix el 10 de gener de 1924 a Sant Sebastià. El 1943 es trasllada a Madrid per cursar estudis d'Arquitectura, no obstant això el 1947 decideix abandonar la carrera i entra a dibuixar a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. L'any següent, marxa a París on s'inicia en l'escultura i exposa una obra al Saló de Maig.

El 1951 €un any després del seu casament amb Pilar Belzunce- s'instal·la a Hernani on descobreix el ferro, i realitza la seva primera obra en aquest material, Ilarik. Tres anys més tard, té lloc la seva primera exposició individual a Madrid a la Galeria Clan i aborda l'obra pública amb les portes de la Basílica d'Aranzazu. El 1958 obté el Gran Premi Internacional d'Escultura de la 29a Bienal de Venècia, una porta per rebre gairebé tots els premis existents al llarg de la seva vida: el de la Bienal Kandinsky el 1960; el Wilhelm Lehmbruck el 1966; el Kaissering alemany el 1985; el Príncep d'Astúries el 1987 i el Premi Imperial de Japó el 1991.

Així mateix, recull importants reconeixements per la seva obra gràfica, com el Premi del gravat de la Biennal Internacional de Ljubljana el 1972, o el del Ministeri de Cultura japonès del gravat el 1976. La seva obra està present a les col·leccions de més de 20 museus a tot el món i s'ha exposat en diverses ciutats com Berlín, Londres o Nova York.

El setembre de l'any 2000 es va inaugurar el Museu Chillida-Leku, espai monogràfic a les proximitats de Donostia. Per a l'escultor va ser un somni fet realitat. És el lloc on descansen les seves obres, en diàleg constant amb la naturalesa.

Obra gràfica de l'escultor

Es va iniciar en el gravat el 1959, data que no coincideix amb l'inici de la seva creació artística. Tot i això, a partir d'aquest any l'obra gràfica ha estat sempre present al llarg de tota la seva trajectòria. Ha utilitzat diferents mitjans, aiguafort, xilografía, litografia, serigrafia. Però el més usat ha estat sens dubte l'aiguafort.

Va realitzar més de 600 gravats, recollits en els 4 toms del catàleg raonat. L'ús de l'estampa per a Eduardo Chillida ha estat sens dubte una prolongació del missatge de la seva escultura. Les formes negres i blanques dialoguen entre si donant protagonisme a l'espai, delimitant i marcant aquest espai.