Mataró elaborarà un programa d'actuacions i crearà una comissió de seguiment sobre la façana marítima
El Ple municipal va aprovar ahir, dimarts 7, una proposta de resolució presentada pels grups municipals de PSC, CiU, ICV-EUiA i ERC sobre la façana litoral, que té com a objectiu posar en valor la potencialitat del front de mar com a un dels motors de desenvolupament de la ciutat. La resolució preveu elaborar un programa d'actuacions a dur a terme en aquest àmbit i crear una comissió de seguiment per supervisar-ne l'execució.
El text íntegre de la resolució és el següent:
"ANTECEDENTS
I.- EL COMPROMÍS
El Ple Municipal de 13 de gener de 2005, en el context de l'acte administratiu de tancar el procediment per a modificar el vigent Programa d'Actuació Urbanística Municipal, va aprovar, entre d'altres, el següent acord: "Adquirir el compromís de proposar un debat en el sí del futur Consell de Ciutat sobre el que podria ser un marc d'actuació de la Façana Marítima de Mataró, des de la Riera d'Argentona fins al límit amb el terme municipal de Llavaneres. D'aquest debat haurien d'aflorar estratègies i actuacions, en infrastructures, dotacions i altres iniciatives institucionals, en el camp econòmic, cultural, tecnològic, social, agrícola i mediambiental, per tal de rendibilitzar com a ciutat les oportunitats que ens oferirà el planejament urbanístic en tràmit."
D'altra banda , aquest compromís del Ple era de fet la concreció de tota una sèrie de coincidències entre el Govern Municipal i els grups municipals, amb especial rellevància d'una proposta de resolució de CiU no votada però acceptada, sobre la necessitat de reflexionar i programar les intervencions a la façana litoral de la ciutat i la seva àrea d'influència, i de fer-ho concertadament amb el màxim de forces polítiques i d'agents socials i econòmics que fos possible.
Finalment, el PAM 2006 inclou l'actuació 2.1.4.57 "Elaboració d'una proposta d'actuació estratègica a la façana marítima de Mataró, des de la Riera d'Argentona fins al límit amb el terme de Llavaneres, que programi les intervencions a la façana i el seu àmbit d'influència."
Així doncs l'objectiu de la proposta d'actuació estratègica és POSAR EN VALOR LA POTENCIALITAT DEL FRONT DE MAR COM A UN DELS MOTORS DE DESENVOLUPAMENT DE LA CIUTAT.
II.- MARC
II.1.- La validació del model territorial.
Mataró s'ha identificat plenament amb el model territorial definit en el Pla General d'Ordenació Urbana de 1996, en el qual es dibuixa una ciutat concebuda a partir de tres terços: L'urbà, el forestal i l'agrícola, als que s'hi suma el mar com a un quart espai característic : Aquest model, que va comportar una àmplia participació ciutadana, s'ha convertit en un element central en la definició territorial de la ciutat i un valor afegit reconegut en planificacions de país.
Així, amb la definició dels conceptes urbanístics als sectors del Rengle, Iveco-Renfe i la Ronda Barceló, després de les aprovacions definitives dels sectors de Marina de Llevant, Cafè de Mar i Cambra Agrària, quedarien aclarides les grans línies del planejament en el conjunt del Front de Mar de la ciutat. També, l'aprovació definitiva per part de la Generalitat del Pla Urbanístic Director del Sistema Costaner ha acabat de definir la resta de façana del terme municipal en el sòl agrícola de les Cinc Sènies.
II.2.- El Pla Estratègic del Litoral.
Durant els anys 2004 i 2006 s'han realitzat els treball de definició del Pla Estratègic del Litoral de la Regió Metropolitana de Barcelona. Òbviament es tracta d'un document-marc, genèric i molt obert, però que identifica en forma de suggeriments les principals possibilitat d'intervenció sobre problemàtiques més comuns als municipis de la costa urbana. En tot cas, aporta unes diagnosis i metodologies que faciliten la concreció a nivell local.
II.3.- El Pla de Promoció de la Ciutat.
També, i després d'una reflexió molt participada, l'IMPEM va aprovar el Pla d'Actuació per a la Promoció de la Ciutat (PAPC). D'aquest document se'n va donar compte al Ple municipal. Una de les idees-força sobre la qual van pivotar moltes de les actuacions del Pla és la característica de Mataró com a ciutat mediterrània, oberta al mar, i utilitzant aquest actiu com un recurs per a bastir-hi activitat econòmica, cultural i ciutadana. Són evidents els punts de contacte entre el mar com a recurs i les actuacions en el territori que conforma el seu espai urbà més proper.
II.4.- El Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social.
El PDES ha resultat un esforç de participació dels diferents agents econòmics, polítics i socials per tal de bastir una reflexió de futur estratègica per la ciutat, que ha de guiar les actuacions de futur. A banda de les seves conclusions el valor afegit d'aquest pacte, és la pròpia voluntat d'elaboració del document en si. La participació de tècnics dels diferents àmbits de debat ha resultat altament satisfactòria, atès el resultat final. L'existència d'una dinàmica de Pacte, més enllà dels propis resultats que són molt útils i engrescadors, ha permès un entorn de diàleg i reflexió conjunta d'alt valor per al futur de la ciutat, que cal aprofitar. La pròpia estructura del Pacte, en consonància amb els documents i acords citats anteriorment, obliga a treballar vers una fase més operativa de programes i d'actuacions concretes.
III.- LES OPORTUNITATS DEL NOU CONTEXT.
III.1.- Canvis en el model productiu.
El model productiu de Mataró està evolucionant cap a la diversificació econòmica. Aquesta diversificació avança de forma important en el sector terciari. En aquest sentit, estem assistint a un increment de la activitat econòmica en el sector serveis, en concret en el subsectors del comerç, la restauració, dels serveis a les persones, dels serveis mediambientals i, de manera més emergent, el turisme i la tecnologia. La ciutat ja fa temps que està immersa en la reconversió del seu teixit productiu vers altres tipus d'activitats més portadores de futur, basades en el coneixement i la innovació, amb més capacitat de captar valor afegit, amb menys consum de territori. Elements, aquests, que faciliten la consolidació de l'activitat empresarial i les possibilitats de perdurabilitat en el temps. Aquesta reconversió, a mes té la característica positiva d'evolucionar vers una amplia diversitat de sectors i de mercats, per abandonar el risc inherent a tot monoconreu. Entre aquests nous sectors a desenvolupar s'hi troben moltes iniciatives empresarials que tenen en comú el mar com a factor d'oportunitat; sia com a objecte directe o coadjuvant de la seva activitat, sia com a entorn agradable que pot millorar l'excel·lència de la pròpia activitat.
III.2.- Canvis en l'actitud i percepció ciutadana.
Mataró, a l'igual que altres ciutats de similars característiques geogràfiques i històriques, ha viscut entre recelosa i escèptica envers el mar. Tant per la inèrcia de molts segles de considerar el mar com a origen de riscos i conflictes, com per un distanciament malfiat de certs models de desenvolupament turístic. Però simultàniament, Mataró també ha tingut una ànima marinera, inclosa la seva vessant comercial i industrial. Caldrà, doncs, fomentar aquesta segona actitud, en el sentit de considerar el nostre litoral com a font de treball, de riquesa, de cultura i d'actiu mediambiental. Sense espoliar de mala manera la seva potencialitat, però sense renunciar a res del que ens pot aportar racionalment.
III.3.- Un rol en la nova redistribució metropolitana.
La futura organització territorial en forma de vegueries inclourà al Maresme, i per tant a Mataró, en una de les regions metropolitanes amb més força i projecció de l'arc mediterrani europeu i, conseqüentment, en una de les zones de referència en la nova lògica de la globalització mundial. Aquesta és una gran oportunitat que caldrà, però, gestionar amb prudència. Des de l'aliança estratègica amb les ciutats mitjanes de l'Arc Metropolità (Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú), des de la coordinació oberta i respectuosa amb els municipis veïns del nostre sistema local de ciutats (Argentona, Cabrera, Dosrius, Òrrius, Llavaneres, Vilassar de Mar) des del reconeixement de la força tractora de Barcelona i la seva àrea, des de la concepció de la pròpia identitat com un factor a aportar i no a diluir....Mataró ha de treballar per a identificar el rol que ens convé en la nova, i inevitable, redistribució de rols en aquest territori tant complex en el que estem immersos. El Front de Mar ha de ser un dels components claus en la configuració d'un rol emergent i de capitalitat.
IV.- LES LÍNIES ESTRATÈGIQUES.
IV. 1.- En el camp mediambiental.
a) Platges, Rieres i Fons Marí. Tres aspectes d'un mateix sistema que caldrà preservar i transformar-lo en un actiu de la ciutat. Caldrà garantir la pervivència del contracte que té el Port de Mataró per al transvasament de la sorra i així mantenir les platges de ponent. Regular els usos de totes les platges incidint clarament en la seva neteja i manteniment. Repensar el sistema de rieres, sobretot la Riera d'Argentona i la de Sant Simó, per tal de guanyar uns espais per al lleure, aflorant la seva dimensió de paisatge fluvial. Vetllar per la preservació i extensió de les praderies del fons marí, com a tresor mediambiental. Reserva d'una franja, on sigui possible, per a la recuperació del sistema de mareny o maresme, que originàriament donà nom a la nostra comarca, amb recuperació de l'orografia de terreny (dunes, aiguamoll, deltes de riera...) i biodiversitat autòctona pròpia d'aquest sistema.
b) Infrastructures de mobilitat i permeabilitat peatonal. Caldrà estar amatents a l'impacte mediambiental de les necessitats de mobilitat i millora del transport públic, especialment aconseguir potenciar la funció interurbana del transport ferroviari, promovent el desviament de l'actual línia de tren vers a nuclis urbans de l'interior de la ciutat. Mentrestant, en el context del Pla de Mobilitat Urbana, caldrà preveure les noves necessitats d'aparcament i de permeabilitat peatonal entre la trama urbana i el Passeig. Així mateix, s'hauran de centrar actuacions per a potenciar el sistema de corredors ecològics i traçat de camins rurals d'interès paisatgístic i cultural i que suposen la connexió entre els espais rurals, de muntanya i forestals amb el litoral.
c) Zona d'aprofitament agrícola. Amb el Pla Director del Sistema Costaner aprovat, ara ja es pot concretar urbanísticament la definició de l'espai agrari de les Cinc Sènies, i començar les tasques de neteja d'activitats incompatibles, la gestió dels camins i logístiques agrícoles, el tractament mediambiental de residus i aigües, i la conciliació de l'activitat agrària amb l'aprofitament del gran espai lliure per activitats complementàries, com una forma de riquesa cultural i ciutadana.
d) Infrastructures de Sanejament. Amb el Pla director del Clavegueram de la ciutat tenim un instrument de planificació que ens porta a que en els propers dotze anys instal·lem dipòsits antiDSU i millorem els sobreeixides de l'interceptor que transcorre paral·lel a la costa, que minvin les descàrregues d'aigües brutes directament a les rieres o al mar. Però s'ha de millorar el tractament que es dóna a l'aigua residual a l'EDAR amb especial atenció a la incorporació del tractament terciari per tal de poder reutilitzar l'aigua per a l'aqüífer de la Riera d'Argentona, així com els olors que es produeixen. A banda hem de mantenir l'aprofitament tèrmic de l'assecat de fangs (calor i biogas) per al servei de climatització mitjançant el Tub Verd.
IV.2. - En el Camp Cívic.
a) Cohesió social i política d'habitatge. La nova implantació residencial a la façana marítima ha de contemplar una equilibrada proporció d'habitatge a preu amb protecció pública, tant si és de promoció pública com privada. Una part haurà de ser de lloguer. S'ha de preservar el conjunt de cases del Passeig Callao, com a peça urbanística singular de la nostra ciutat representativa d'un antic barri de pescadors.
b) Equipaments. La convivència d'equipaments de ciutat i equipaments de proximitat ajuda a la cohesió dels barris nous. L'especial centralitat conceptual que volem fomentar, combinat amb la bona comunicació, fa d'aquests espais un lloc idoni per als equipaments de ciutat, o d'àmbit d'influència superior. Però, simultàniament, al voler que siguin sobretot uns espais en vida, els equipaments de barri ajuden a arrelar el fet residencial de caire popular. Hem de fer possible la integració d'aquestes zones d'equipament amb els espais naturals recuperats, en platges i riberes integrant-hi alhora un sistema d'espais verds i horts urbans.
c) Espais verds. La gran oportunitat que aporta el tractament conjunt del Front de Mar és la possibilitat de configurar un gran parc lineal, un Passeig Marítim de quasi quatre quilòmetres de longitud. Amb les seves especialitats funcionals, característiques paisatgístiques, centralitats d'interès i, especialment, amb la seva lògica connexió amb la trama urbana de la ciutat consolidada. Definitivament, aquesta transformació física serà la que millor contribuirà als canvis de percepció ciutadana, tant pels propis mataronins com, també a factor diferencial d'atractiu per a la resta del país. Així mateix, l'ampla superfície tant del passeig marítim com de les platges pot integrar la reserva d'una franja , bé intermitja al llarg de tot el passeig o bé situada a la proximitat dels deltes de les rieres, per a la recuperació d'espais naturals amb biodiversitat autòctona que s'integrin d'una forma natural amb els espais verds del passeig marítim, de manera que aquest sigui un filtre progressiu, o zona de transició, entre l'estricta duresa de la trama urbana i els espais naturals recuperats del litoral.
IV.3.- En el camp econòmic.
a) El projecte Tecnocampus. El Front de Mar interacciona amb el projecte Tecnocampus als menys en dos grans aspectes: perquè la seu física més visible del projecte estarà a primera línia de mar i perquè els valors de l'obertura al mar són molt apreciats, com a sinònim de qualitat de vida, per a localitzar-hi les activitats econòmiques que utilitzen el coneixement com a principal material de producció. La seu física, al tocar de la Porta Laietana i l'Avinguda Ernest Lluch, serà un espai de transferència entre el coneixement universitari, ciència, i l'empresa, una autèntica força tractora de la qual haurien de néixer unitats empresarials que han de ser la llavor de nous segments d'ocupació d'alta qualitat. El Tecnocampus ha de subministrar continguts a la incubadora de base tecnològica de l'IMPEM, al centre de transferència tecnològica del tèxtil de Cetemmsa, a les produccions audiovisuals de les futures televisions digitals i ha d'afavorir la propera ampliació de l'oferta educativa del IES Municipal Miquel Biada. Caldrà posar les bases i les facilitats, perquè el Tecnocampus sigui per a l'economia i el coneixement local el que en el seu moment va significar el ferrocarril per a la industrialització de la ciutat.
b) El Parc tecnològic del Rengle. El primer cercle d'influència del TECNOCAMPUS, per pura proximitat, serà el sector terciari del Rengle i, probablement, també altres zones de terciari de la ciutat (Cirera, Cerdanyola, Eixample Est,...). Caldrà impulsar la implantació d'activitats amb alt contingut de coneixement i tecnologia en el sostre de promoció pública i vetllar perquè a la resta li sigui atractiu seguir el fil.
c) El turisme. No solament les platges i el port, que també, i no solament un turisme de procedència exterior, que també. La dinamització del Front de Mar, a més, pot significar una oferta atractiva per un turisme proper, segurament d'un sol dia , però altament renovable per rotació i amb prou disponibilitat adquisitiva. Aquesta demanda permetrà consolidar una oferta de qualitat , gastronòmica, cultural, esportiva, al preu just, que podria ser per a captar un nou turisme exterior homologable també en qualitat. Així mateix, apostant per uns nous valors basats en la recuperació d'espais naturals, promoció d'activitats esportives aquàtiques i activitats culturals lligades amb el front de mar, conferirà a la nostra ciutat una singularitat que ens permetrà atraure un turisme sensible i de qualitat.
d) El comerç i els serveis. L'atractivitat de l'espai, en sinèrgia amb les activitats empresarials i turístiques de qualitat, són la base per a implantar un bon teixit d'oferta comercial i de serveis amb vocació supramunicipal. Per a fer això, caldrà facilitar aspectes com la mobilitat, la peatonalització i, de forma imprescindible, la connectivitat del Front de Mar amb la trama urbana dipositària dels centres d'interès comercial, sigui per tradició sigui per especialització. En realitat el Front de Mar requereix ser reconegut i integrat per la pròpia ciutat. No hauria de ser un afegit, malgrat sigui de qualitat, sinó que ha de guanyar-se el rol d'itinerari natural, tot eixamplant el territori assumit com a comercial. I a la vegada, contribuir a dotar la ciutat d'un nou dimensionat del territori capaç de contenir tota la oferta de serveis per a un públic objectiu que depassa els límits locals.
e) L'ocupació de qualitat. L'excel·lència que busquem en els productes i serveis tenen la seva base en uns treballadors i unes treballadores formats i amb llocs de treball, per altri o bé d'autoocupació, de qualitat. La formació contínua és el repte de tota societat en canvi, així la coordinació i la sinergia amb el mercat laboral serà un element decisiu per a la competivitat del nostre territori que, en el futur, s'impulsarà a través de la tasca que realitzarà el Consorci territorial per l'Ocupació.
f) Cal preservar l'activitat de pesca com a mitjà econòmic, avui minoritari, però que ha constituït una font econòmica tradicional de la nostra ciutat. Intentar reactivar aquesta activitat aprofitant els nous mitjans tecnològics i de coneixement centrats al voltant del Tecnocampus.
IV.4 En el camp esportiu i cultural.
a) Creiem que cal potenciar els esports aquàtics i subaquàtics, pesca i altres esports de pràctica idònia i preferent a les platges del nostre litoral, sota criteris de sostenibilitat i respecte amb el mediambient, i fomentant l'aproximació dels nens i nenes i jovent dels barris interiors de la ciutat vers aquestes activitats trencant la imatge d'exclusivitat i elitisme que habitualment se'ls hi ha donat a algunes de les mateixes. Així caldrà implicar a les entitats , organismes públics i Patronat Municipal d'Esports a fi de que facilitin i proporcionin els mitjans necessaris per a fomentar aquestes activitats esportives fent-les extensives a uns sectors de la població que mai no se'ls li ha donat l'oportunitat de gaudir-ne.
b) Cal potenciar, així mateix, diverses activitats culturals relacionades amb el món mariner com la pesca i l'activitat de drassanes o de construcció nàutica esportiva com a activitat cultural, i alhora empresarial i de recerca.
Per tot el que s'acaba d'exposar, PROPOSEM, al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau dels següents
ACORDS
PRIMER.- Pel desenvolupament de les línies estratègiques enumerades a l'apartat d'antecedents s'elaborarà un Programa d'Actuacions. Aquest es dissenyarà amb la concurrència del consens dels grups polítics municipals, amb entitats, i amb el suport tècnic necessari, en el format d'una comissió de seguiment especialitzada en les actuacions del Front de Mar, atenent als criteris funcionals i orgànics que es defineixen als acords següents. L'anterior llista de línies estratègiques no és exhaustiva ni tancada, podent-se ampliar a mesura que avanci la tasca desenvolupada per l'esmentada comissió de seguiment especialitzada.
SEGON.- La Comissió de seguiment especialitzada en les actuacions de Front de Mar, amb el nom específic que se li atorgui , estarà dotada de suport tècnic específic i adscrita orgànicament a l'Alcaldia. Estarà constituïda, com a mínim, per representants dels següents organismes i entitats:
- Alcalde o Regidor en qui delegui.
- Grups Municipals.
- Representants del món econòmic i social, a proposta de la comissió de seguiment del PDES.
- Consorci del Port.
- Entitats ciutadanes, a proposta del Consell de Ciutat.
- Representants de la Comissió de Territori del Consell del Centre-Eixample-Havana.
- Persones de reconegut prestigi a proposta de la Junta de Portaveus.
TERCER.- Aquesta Comissió de seguiment tindrà coneixement de les propostes d'actuació, en qualsevol dels seus eixos, podent reclamar informació o estudis puntuals i podent proposar temes al Govern. En cap cas substituirà el debat que per la seva idiosincràsia o nivell de detall, hagués de fer-se en els organismes i fòrums pertinents (IMPEM, Consell de Ciutat, Patronat de Cultura, Patronat d'Esports, Consell de Medi Ambient, Consell de Patrimoni Arquitectònic i Ambiental, Comissió de Territori del Consell del Centre-Eixample-Havana, Àgora, Mirador, etc..).En tot cas, tant la Comissió de Seguiment com els fòrums de debat naturals haurien de conèixer les opinions els uns dels altres.
QUART.- Un cop l'any, com a mínim, la Comissió de Seguiment haurà de presentar un informe al Consell de Ciutat, essent aquest últim el marc natural per a debatre les principals línies d'estratègiques del Programa d'Actuacions del Front de Mar, en tant que és l'organisme de participació més global i pluridisciplinar dels que disposem.
CINQUÈ.- El Govern Municipal, mitjançant els seus mecanismes propis, farà el debat polític que calgui sobre les actuacions en el Front de Mar, impulsant, si s'escau, el seu tractament en els Consells de Participació sectorial en funció de la temàtica, i organitzant els procediments corresponents per a la presa de decisions operatives."