Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Els últims treballs arqueològics a Santa Maria apunten a l'existència del primer temple cristià situat en aquest indret

Escoltar

Els últims treballs arqueològics a Santa Maria apunten a l'existència del primer temple cristià situat en aquest indret

Demà dimecres, 14 de març, finalitza, amb els treballs de cobriment de les cales i de restitució del paviment, la intervenció arqueològica de la nau central de la Basílica de Santa Maria de Mataró. En aquesta excavació s'han trobat vestigis que podrien tractar-se de restes del primer temple cristià que es va aixecar en aquest espai.

Aquests treballs s'emmarquen en la tercera fase d'actuacions d'acord amb el Pla Director de Restauració de la Basílica. Els promotors de les excavacions són el Patronat Municipal de Cultura i el Museu Arxiu de Santa Maria.

L'empresa adjudicatària que es fa càrrec dels treballs d'excavació és Àtics, sota la direcció de l'arqueòloga Roser Pou.

El primer temple cristià

Aquesta última intervenció arqueològica, que es va iniciar el passat 26 de febrer, ha consistit en excavar dues cales. Aquests treballs han localitzat estructures i sediments que es poden situar en el període tardo-romà, entre els segles IV i VII dC. Les estructures trobades són les fonamentacions de quatre murs que delimiten un espai de planta quadrada de gairebé 3 x 3 m situat en el bell mig de l'actual nau central, a prop de l'actual porta principal de la basílica. D'aquest mateix període també s'han localitzat dues sitges per emmagatzemar aliments i la tomba d'un infant. Aquesta tomba era una simple fossa excavada al sòl de no més de 45 cm de llargada, el que fa pensar que possiblement era d'un recent nascut.

Per ajudar a la interpretació de l'entitat de les troballes, les primeres dades extretes s'han comparat amb les dades de l'excavació arqueològica que es va fer l'any 2000 a la plaça de Santa Maria, on també es van documentar restes estructurals, sitges i tombes d'aquest període.

D'acord amb la primera interpretació de les estructures trobades s'inicia la hipòtesi de treball que sembla més versemblant, la de què pugui tractar-se de les restes del primer temple cristià que es va aixecar en l'indret. Les dades que avalen aquesta hipòtesi són la situació i orientació de l'espai, les seves mides, l'estructura i la cronologia obtinguda a partir del material arqueològic trobat en els sediments que se li associen. L'espai de planta quadrada podria ser les restes de l'absis o del presbiteri del temple paleocristià. Els treballs arqueològics han evidenciat que aquest espai va ser reformat parcialment tot reaprofitant material constructiu romà ­(base de columna i carreus quadrangulars). La construcció, la reforma i l'abandonament d'aquest edifici es va produir entre els segles IV i VII dC, sense poder concretar-ne més, de moment, la cronologia. Un cas paral·lel molt similar quant a mides, estructura i cronologia és el temple paleocristià que es troba a Sentmenat, al Vallès Occidental.

Tret d'un mur mal conservat i de difícil interpretació, per sota d'aquesta edificació no hi havia restes pertanyents a fases d'etapes romanes anteriors, la qual cosa sembla indicar que aquestes, en cas d'haver-n'hi, es van destruir al construir el nou edifici. En un dels estrats de regularització del terreny previ a la construcció del nou edifici s'ha trobat una moneda molt ben conservada de l'emperador Numerià (283-284 dC).

Cronològicament, les estructures posteriors que es documenten són els fonaments de les columnes del temple gòtic del segle XIV.

Època moderna, gòtic i romà

Els treballs arqueològics a la nau central de la Basílica de Santa Maria es van iniciar el passat 12 de febrer. En l'excavació de les primeres tres cales es van localitzar tombes d'època moderna, els fonaments de tres pilars i de l'inici de l'absis del temple gòtic del segle XIV i un mur de carreus quadrangulars i la base d'una columna d'època romana.