La Biblioteca Pública Pompeu Fabra celebra el desè aniversari
La Biblioteca Pública Pompeu Fabra commemora aquest any el desè aniversari. En deu anys han passat per la biblioteca més de 2 milions i mig de persones, s'ha triplicat el fons documental i s'ha incrementat el número de serveis que ofereix a l'usuari. La Biblioteca Pompeu Fabra s'ha convertit en el centre de la ciutat més visitat i amb més socis.
Programa d'actes de celebració
Per celebrar l'aniversari s'han organitzat un seguit d'actes que començaran demà dijous 22 de novembre. A les 18.30h, s'inaugurarà una exposició que porta com a títol "10 anys de la Biblioteca Pública Pompeu Fabra, al vostre servei (1997-2007)" que es divideix en 5 espais diferents que repassen la història de l'equipament:
§ Racó dels usuaris. Una mostra de fotografies en paper i projectades, de postals de felicitació per l'aniversari i d'altres regals excepcionals que la biblioteca ha rebut per part dels seus usuaris.
§ Racó històric. Mostra selectiva dels articles periodístics més destacats en els que apareix la biblioteca, amb fotografies de visites de personalitats i activitats destacades.
§ Racó dels punts de llibre. Des del primer any cada aniversari ha anat acompanyat d'un punt de llibre dissenyat per un artista, grafista o il·lustrador de la ciutat.
§ Racó dels serveis de la biblioteca. Mostra dels diferents serveis i activitats que ofereix la biblioteca: diferents tipologies de préstec, formació a usuaris, activitats infantils, etc.
§ Racó amb el personal de la biblioteca. Durant aquests anys molta gent ha deixat la seva empremta a la biblioteca.
El mateix dijous es presentarà el punt de llibre del 10è aniversari amb la presència del seu autor, l'artista Perecoll. Al llarg d'aquests anys els artistes i il·lustradors que han fet el punt de llibre de cada aniversari de l'equipament han estat: Jordi Cuyàs (1998), Nefer (1999), Manuel Contreras (2000), Carles Soriano (2001), Domènec (2002), Gisèle (2003), Marta Petit (2004), Los Cusinos (2005) i Regina Bonamusa (2006).
Una altra de les accions que es portarà a terme demà serà obsequiar, amb un lot de llibres, als millors lectors de préstec en les categories de Gent Gran, Adults, Joves i Infants. També s'obsequiarà als millors lectors de sala d'acord amb la presència habitual i la implicació en els actes de la biblioteca. Aquests premis es basen en les estadístiques registrades l'any passat.
La tarda finalitzarà amb el recital "Frida en el mirall", una activitat organitzada amb motiu del centenari del naixement de l'artista i escriptora mexicana Frida Kalho. El recital anirà a càrrec de Núria i Mireia Pifarré que recitaran textos autobiogràfics de Kalho acompanyats per la guitarra de Mario Gas.
Dades estadístiques d'aquests 10 anys
Usuaris. Des del dia de la inauguració, el 22 de novembre de 1997, s'han fet 36.500 carnets de la biblioteca, amb una mitjana de 13 nous carnets per cada dia que l'equipament ha estat obert al públic. El total de visites ha estat de 2.694.847, amb una mitjana diària de 960. És l'equipament de la ciutat que més visites rep i amb major número de socis.
Fons. La biblioteca es va inaugurar amb 32.841 documents; actualment consta de 85.910, i la subscripció a més de 300 revistes i 14 diaris. En aquests 10 anys s'han incorporat al fons 56.675 nous documents, amb una mitjana de 5.667 cada any, el que equival a dir que gairebé se n'ha triplicat la quantitat. El fons actual de la biblioteca consta de:
· 67,35% llibres d'adults
· 15,83% llibres infantils
· 8,80% cd
· 6,07% dvd i vídeos
· 0,51 cd rom
· 1,20 programes multimèdia (autoaprenentage d'idiomes, etc)
Servei de préstec. 1.925.598 són els documents prestats per la biblioteca aquests 10 anys, amb una mitjana mensual de 16.047. La tipologia de l'usuari d'aquest servei ha anat canviant al llarg d'aquest període, de manera que infants i joves han baixat considerablement la utilització del servei, mentre que adults i gent gran s'han convertit en els grans consumidors:
· Usuari infantil (fins a 13 anys): 18,25% l'any 1998, 11,83% l'any 2006
· Usuari jove (de 14 a 24 anys): 43,49% l'any 1998, 16,46% l'any 2006
· Usuari adult (de 25 a 64 anys): 34,15% l'any 1998, 62,76% l'any 2006
· Usuari gent gran (a partir de 65 anys): 3,66% l'any 1998, 8,60% l'any 2006
· Usuari entitat: 0,44% l'any 1998, 0,34% l'any 2006
A banda del préstec personal, la biblioteca també ofereix servei de préstec interbibliotecari, préstec a domicili i préstec a centres educatius.
Altres serveis. Des de l'any 2000, la Biblioteca Pública Pompeu Fabra ofereix servei d'accés a Internet gratuït. Aquell any es van comptabilitzar 9.768 usos, mentre que al llarg de l'any 2006 se'n van fer 32.041. La totalitat d'usos en els 10 anys ha estat de 208.191, una mitjana de 74 al dia. Des de desembre de l'any 2005 hi ha servei de connexió wi-fi en tot l'equipament, un servei cada vegada més utilitzat i que no queda comptabilitzat en les estadístiques.
A la biblioteca s'hi han dut a terme 1.746 activitats, el que suposa una mitjana de 15 al mes. La distribució és la següent:
· Exposicions: 135
· L'hora del conte: 400
· Tertúlies: 85
· Conferències: 309
· Visites escolars: 549
· Visites organitzades: 271
A més de l'interès de la biblioteca com a centre cultural, l'equipament també ha rebut nombroses visites i consultes per ser un espai modern i pioner pel que fa a la utilització de l'energia solar, ja que les plaques solars de la façana (cèl·lules fotovoltaiques) produeixen electricitat.
La biblioteca ha editat nombroses guies de lectura, i ofereix sessions de formació als usuaris tant en temes bibliogràfics com d'ús d'internet.
L'equipament també acull un punt de suport de la Universitat Oberta de Catalunya i un punt d'informació de la Unió Europea.
Al llarg d'aquest anys s'ha creat la Comissió de Lectura Pública de Mataró, dirigida pel regidor de Cultura i coordinada per la Biblioteca Pompeu Fabra. L'Ajuntament, amb la col·laboració del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, ha aprovat el Pla de Biblioteques de Mataró i un Pla d'Usos per a la nova biblioteca.
El Pla de Biblioteques de Mataró descriu com ha de ser el model de servei bibliotecari de la ciutat de Mataró. L'aparició de la nova biblioteca propiciarà la creació d'una xarxa municipal de biblioteques i d'un catàleg de serveis. D'aquesta manera, la Biblioteca Pública Pompeu Fabra exercirà de Biblioteca Central Urbana com a centre de coordinació i suport de la xarxa, i seguirà exercint les funcions que ja duu a terme actualment com a cap comarcal de la zona del Maresme. La Biblioteca de l'Escorxador actuarà com a centre de proximitat, una extensió de la biblioteca central.
La nova biblioteca de l'Escorxador
La nova biblioteca se situarà dins del Parc Antic Escorxador, un conjunt arquitectònic modernista que data de l'any 1915 i que va ser projectat per l'enginyer mataroní Melcior de Palau i Simó.
Està previst que la biblioteca obrirà amb un fons inicial d'uns 12.400 volums, 110 revistes i amb 95 punts de lectura. Per dur a terme els diferents serveis de la biblioteca, l'edifici comptarà amb una zona d'acollida i promoció, una zona d'informació i fons general, una zona infantil, una sala polivalent, una zona de treball intern i finalment unes zones logístiques i de circulació.
Actualment el Servei d'Obres de l'Ajuntament treballa en el projecte de la biblioteca, que està en fase de redacció de l'avantprojecte.
L'entrada principal estarà enfrontada amb l'accés al recinte, des del carrer de Prat de la Riba, a través d'un edifici simètric amb la nau central on s'hi situarà la zona de recepció i la de consulta de revistes i premsa. Al soterrani d'aquest edifici s'hi instal·laran les dependències pròpies del personal, serveis, magatzems i la sala de màquines dels sistemes de calefacció i refrigeració.
Entre aquest edifici i la nau central hi ha el passadís transversal que amb un tancament de vidre comunicarà les tres naus existents a l'Escorxador.
Aquestes tres naus, catalogades com a Béns Culturals d'Interès Local, es rehabilitaran sense compartimentar en cap cas l'espai interior existent. Els espais, que pel programa de la biblioteca han d'estar independitzats com la sala multimèdia o la sala de petits lectors, se situaran als edificis posteriors a cada una de les tres naus.
La superfície total de la biblioteca serà d'uns 2.000 m2.
La nau central es destinarà a la sala de lectura, d'informació i al fons general; la nau de ponent es destinarà a la biblioteca infantil i la nau de llevant es convertirà en una sala polivalent.
Aquesta actuació és una de les 22 actuacions que forma part del Projecte d'intervenció integral de Rocafonda-El Palau-Escorxador que va ser triat, el juliol de 2007, en la quarta convocatòria de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial (Llei de barris) que atorga el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.
L'ajut equival a 6,91 milions d'euros del cost total de l'execució de les millores que ascendiran a 13,8 milions d'euros. La construcció de la biblioteca té un pressupost de 3.000.000 d'euros.