Mataró inaugura la reurbanització del carrer de Damià Campeny i un monòlit dedicat a l'escultor
El proper diumenge, 25 de febrer, està prevista la inauguració de la nova urbanització del carrer de Damià Campeny, que s'ha obert fins arribar al carrer de Sant Antoni. L'acte, que estarà presidit per l'alcalde, Joan Antoni Baron, servirà també per retre homenatge a l'escultor mataroní, amb el descobriment d'un monòlit dedicat a la seva memòria.
L'acte d'inauguració tindrà lloc a les 12.00 hores i estarà amenitzat per una audició de sardanes a càrrec de la Cobla Iluro.
L'actuació duta a terme al carrer de Damià Campeny se suma a la reurbanització del carrer de Sant Antoni, inaugurada el passat novembre, que ha permès millorar en aquests vials l'accessibilitat dels vianants i pacificar el trànsit.
Reurbanització del carrer
Per dur a terme la reurbanització i ampliació del carrer de Damià Campeny, el Servei d'Obres de l'Ajuntament va haver d'enderrocar prèviament dos habitatges de propietat municipal que estaven situats als números 58 i 60 del carrer de Sant Antoni.
La superfície urbanitzada fa 1.100 m2. Al paviment del carrer s'han utilitzat materials diferents per separar la calçada, l'aparcament i les voreres. La calçada s'ha pavimentat amb aglomerat asfàltic en calent, la zona d'aparcament amb llamborda de formigó colorejat i les voreres amb peça de morter de ciment.
També s'ha renovat l'enllumenat públic i s'ha ampliat el número de punts de llum, instal·lats en columnes de 4 metres d'alçada. Els fanals s'han col·locat a un sol costat del carrer, entre els arbres i amb una separació de 12 metres entre ells.
S'han condicionat les línies elèctriques i s'han soterrat els encreuaments aeris de les línies de telefonia. L'empresa municipal Aigües de Mataró SA ha construït un nou col·lector d'aigües pluvials, amb tub de PVC, que uneix els col·lectors dels carrers de Sant Antoni i de Jaume Balmes, i ha renovat els embornals i escomeses existents. També s'ha renovat i ampliat la xarxa d'aigua potable.
Pel que fa el mobiliari urbà, s'hi ha reposat la senyalització de trànsit i s'han col·locat papereres.
Les obres de reurbanització, que ha executat l'empresa Constraula, SA, han tingut un cost de 131.438 euros, mentre que els treballs previs d'enderroc, que va fer l'empresa Constructora Mataronesa, han costat 51.718 euros. Les obres van finalitzar la setmana passada.
Monument a l'escultor Damià Campeny
El monument a l'escultor mataroní s'ha instal·lat a la vorera ampla situada a la cantonada dels carrers de Damià Campeny i de Jaume Balmes. Consisteix en un massís de granit de planta quadrada, de 1,80 x 1,80 metres d'ample i 60 centímetres d'alçada.
El monòlit té encastada una planxa d'acer inoxidable sorrejat, on s'ha inscrit la dedicatòria "La ciutat de Mataró a l'escultor Damià Campeny. Amb motiu de l'obertura del carrer Damià Campeny". La planxa fa 111 x 111 centímetres i té un gruix de 4 centímetres.
El monument ha costat 23.494 euros.
La figura de l'escultor
Nascut al carrer d'en Pujol, Damià Campeny (Mataró, 1771-Sant Gervasi, 1855) es va iniciar en l'escultura com aprenent del barceloní Salvador Gurri en els treballs de l'altar de la basílica de Santa Maria. En la seva primer època, aprèn a fer figures de pessebre i rep encàrrecs com les imatges de Sant Jaume de l'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, la de Sant Vicenç de Paül de la parròquia de Sant Josep i la de Sant Bru per a la Cartoixa de Tiana.
Al 1797 marxa a Roma, on s'allotja a casa del pintor i restaurador del Museu del Vaticà, Conti Barsani, i rep classes a l'Acadèmia Sant Lluc. Treballa amb èxit als tallers de restauració del Vaticà i comparteix treball i amistat amb el famós escultor Antoni Canova. Durant la seva estada a Roma, fins el 1815, Campeny va crear les seves obres més reconegudes: Lucrècia Borja i Cleòpatra.
Les obres fetes a Roma li donen renom com a artista i arriba a ser escultor de cambra de Ferran VII. En l'àmbit acadèmic, va ser professor i director de la secció escultòrica de l'Escola de Belles Arts de la Llotja, tinent director de l'Escola de Belles Arts, acadèmic de mèrit de la Reial Acadèmia de Sant Ferran, i acadèmic de l'Escola de Sant Jordi, fundada a Barcelona, de l'Escola de Sant Lluís de Saragossa, de la de Sant Carles de València i de la barcelonina Escola de les Ciències i les Arts.