Mataró participa en la restauració del dolmen de Ca l'Arenes de Dosrius
El president del Patronat Municipal de Cultura (PMC), Sergi Penedès, el diputat president de l'Àrea d'Espais Naturals, Josep Mayoral Antigas, i l'alcalde de Dosrius, Josep Jo, presentaran els resultats dels treballs d'excavació i restauració arqueològica del dolmen de Ca l'Arenes, al terme municipal de Dosrius, al Parc Natural del Montnegre i el Corredor. La presentació tindrà lloc el dissabte 15 de desembre al mateix entorn del dolmen. A les 10.30 h està prevista una sortida des de l'Escola de Natura Ca l'Arenas (El Corredor) cap al dolmen.
Els treballs d'excavació arqueològica (2006) i d'adequació del monument (2007) s'han efectuat en el marc d'un conveni de col·laboració signat entre el PMC i la Diputació de Barcelona, propietària dels terrenys. També hi ha col·laborat activament l'Ajuntament de Dosrius.
Enguany han finalitzat els treballs de restauració i d'adequació del dolmen. La descoberta del monument megalític es va produir arran del projecte de recerca "El poblament prehistòric de la Serralada Litoral (Maresme-Vallès Oriental)", en el qual des de fa alguns anys hi ha estat treballant la Secció Arqueològica del Museu de Mataró.
El dolmen de Ca l'Arenes és un sepulcre megalític del tipus petita galeria catalana, que data del període del Neolític Final -3.000/2.500 a. C.-, tot i que el seu ús va perdurar fins al període del Bronze Inicial. Està constituït per la cambra, part del corredor d'accés i un túmul lateral. La intervenció ha proporcionat escàs material arqueològic però ha posat de manifest una arquitectura força interessant tant per les seves característiques com pel seu bon estat de conservació. La cambra sepulcral, a la qual s'hi accedeix mitjançant una llosa que fa les funcions de porta, té unes dimensions en planta d'1,90 x 1,20 m per una alçada de 0,85 m i està pavimentada amb dues lloses, fet no gaire freqüent en aquests tipus de monuments.
A l'exterior, al costat oest, es conserva el túmul de terra i pedruscall, envoltat de pedres més grans que el delimiten i alhora fan la funció de contenir les terres (cromlec).
Aquesta tomba col·lectiva monumental va ser construïda per una comunitat amb unes creences i rituals funeraris complexos. A més de servir de lloc d'enterrament, tenia la funció de justificar la pertinença del territori a la comunitat, per ser el lloc on hi havia enterrats els seus avantpassats.