L'Ajuntament presenta el nou Pla d'Accessibilitat Universal

La regidora de Benestar Social, Carme Esteban, ha presentat avui el nou Pla d'Accessibilitat Universal de Mataró. El document s'ha donat a conèixer avui a la Comissió Informativa de Serveis Personals i es portarà al Ple de gener per a la seva aprovació inicial. El primer Pla d'Accessibilitat Universal de Mataró es va presentar al desembre de 1998 i es va aprovar per unanimitat en el Ple de gener de 1999.

El Pla d'Accessibilitat Universal és un document que recull la realitat actual de la ciutat en quatre grans àmbits com són la via pública, els edificis municipals, els transports i la comunicació.Aquesta radiografia permet identificar sobre quins elements cal actuar per avançar en la construcció d'una ciutat més accessible i marca el compromís polític i tècnic per afrontar la transformació gradual de la ciutat en base a unes prioritats d'intervenció (rendibilitat social i utilització, equitat territorial, disponibilitat econòmica, facilitat tècnica, demanda social, urgència i coordinació i aprofitament amb i per a d'altres plans municipals) perquè el benefici social sigui el més alt possible.

Aquest document, elaborat per la Diputació de Barcelona a través d'un conveni signat l'octubre de 2005 amb l'Ajuntament, ha analitzat molts aspectes com els carrers, els passos de vianants, els accessos als edificis municipals, les parades de bus urbanes, les parades de taxi, els semàfors sonors, el web municipal, l'estació de rodalies Renfe i els aparcaments públics reservats, entre d'altres. Aquests paràmetres ja es van estudiar en el primer Pla d'Accessibilitat Universal de la ciutat que es va presentar l'any 1998. Des d'aleshores, l'Ajuntament de Mataró ha treballat de forma transversal per millorar l'accessibilitat de tots els ciutadans. Les dades analitzades van ser i són les següents:

Els resultats de l'anàlisi d'aquests paràmetres es recullen en les següents quatre grans àrees:

Via Pública

El Pla d'Accessibilitat posa de relleu que el 82,36% dels carrers de la ciutat i que el 81,19% dels passos de vianants és correcte segons els criteris que s'han analitzat com l'amplada de les voreres, el pendent i els passos de vianants. La pròpia evolució de la ciutat i les intervencions urbanístiques en el manteniment ordinari han incorporat la solució a dèficits que es van detectar fa 10 anys. De la mateixa forma, durant el procés de redacció del Pla s'han executat projectes que han comportat una millora respecte la situació descrita en el propi document.

(*) Un exemple de la millora que s'ha produït durant la redacció del Pla, es troba en els passos de vianants regulats semafòricament amb dispositius acústics pels invidents que ha passat de 83 a 104.

De la mateixa forma, l'Ajuntament ha executat reurbanitzacions de carrers (en són exemple, entre molts d'altres, els carrers de Sant Pelegrí, de Madoz, de Mitja Galta, de Damià Campeny, de Solís i de Cooperativa); s'han redactat nous projectes com el del nou parc urbà a Rocafonda que va començar a mitjan novembre i s'han aprovat inicialment nous projectes urbanístics.

El PAM 2009, aprovat inicialment, incorpora 21 actuacions que milloraran l'accessibilitat en determinats punts de la ciutat. La llista inclou, entre molts d'altres carrers, els que formen part del Projecte d'Intervenció Integral de Rocafonda-El Palau-Excoxador (carrer de Josep Foneca i de Gibraltar); els del Projecte d'Intervenció Integral de Cerdanyola (carrer de Burriac, de Calassanç Marquès i de Verge de Maravillas); la reurbanització dels espais lliures del grup de les Santes i vials del Centre (muralla de Sant Llorenç, un tram del carrer d'Unió, del carrer de Sant Joaquim i del carrer Iluro.) També està previst finalitzar obres com el carrer de Beata Maria, Baixada de Feliu de la Penya, Sant Simó, carrer d'Amàlia, carrer de Massevà, carrer de Sant Agustí, carrer de Santa Marta, de Cristina i de Sant Bru.

Edificis municipals

Dels 106 edificis municipals analitzats, 45 són completament accessibles; 30 compleixen la normativa en planta baixa; 4 són accessibles en el seu interior però disposen d'algun obstacle a l'entrada com, per exemple, un esglaó; 20 no són correctes des del punt de vista de l'accessibilitat i 7 estan en fase d'obres de millora que ja contemplen els paràmetres d'accés universal. Dels 20 edificis que necessiten millores i actuacions per adaptar-se a la normativa vigent, alguns són centres educatius que depenen del Departament d'Educació de la Generalitat amb la qual s'ha de treballar perquè elabori programes de supressió de barreres arquitectòniques.

En els darrers anys, l'Ajuntament ha millorat l'accessibilitat a l'edifici consistorial, al Centre Cívic Molins, al Casal Municipal de la Gent Gran de Molins i al de Rocafonda. El Centre Cívic Pla d'en Boet i l'Espai Jove de La Llàntia han passat a ser totalment accessibles gràcies al trasllat del servei a un edifici de nova creació.

Els transports

Pel que fa a les parades d'autobús, el document indica que el 93,51% de les parades tenen adaptats els itineraris que donen accés a l'entorn i que el 86,67% disposen d'itineraris d'accés lliures d'obstacles. Pel que fa a les plataformes d'embarcament, es proposa incrementar-les en 40 unitats. També cal millorar en la supressió d'obstacles a l'entorn de les parades. El 67,86% dels 28 pals informatius de les parades disposen d'informació visual tot i que el 71,42% dels pals tenen cantells vius i un 67,68% disposen d'algun element que sobresurt més de 15 centímetres. L'aplicació del nou contracte del servei de Mataró Bus, al gener de 2009, inclou la ubicació de noves marquesines i la instal·lació de noves plataformes d'embarcament.

Respecte les parades de taxi, el document indica que dues parades no disposen de pal informatiu, que en tres casos no hi ha un pas de vianants proper i que 7 parades no estan dotades de telèfon.

La comunicació

El web municipal (www.mataro.cat) compleix actualment amb els paràmetres bàsics exigits en matèria d'accessibilitat. El nou web municipal, ara en procés de disseny, farà un pas endavant i complirà amb el nivell d'accessibilitat doble A.

Aplicació del Pla

El Pla d'Accessibilitat Universal de Mataró es tradueix en els Programes d'Actuació Municipals (PAM) de l'Ajuntament on es van introduint cada any, segons uns criteris de prioritat, les actuacions a realitzar. El Pla d'Accessibilitat Universal de Mataró dóna compliment a la Llei 20/1991, desenvolupada en el Decret 135/1995, que determina que tots els municipis catalans han de redactar un pla d'accessibilitat per eliminar les barreres arquitectòniques. L'aplicació d'aquesta llei, que va néixer sense assignació pressupostària, significa que els cost de les actuacions de millora van a càrrec del pressupost municipal.

A banda d'aquest document de treball, Mataró disposa des del juny de 2006 amb la Taula d'Accessiblitat que està formada per 16 entitats de la ciutat i pel Servei de Benestar Social de l'Ajuntament. Aquest òrgan col·labora en el desenvolupament del Pla d'Accessibilitat Universal, fomenta el treball conjunt entre la societat civil i l'Administració i crea circuits i protocols d'atenció i derivació de casos.