Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

L’Ajuntament aprova el Pla Local del Català 2009-2011

Escoltar

L’Ajuntament aprova el Pla Local del Català 2009-2011

L’objectiu és aconseguir la plena normalització del català a la ciutat

La Junta de Govern d’avui dilluns 9 de febrer ha aprovat el Pla Local del Català 2009-2011. El document recull els programes i accions pel foment de l’ús i la millora de la llengua catalana en tots els àmbits d’actuació. El Pla Local del Català és un dels punts establerts en l’Acord de Govern 2007-2011.


Fruit dels canvis socials relacionats amb el fenomen migratori i la multiculturalitat que han donat lloc a la convivència de vàries llengües, la voluntat és facilitar i promoure l’aprenentatge i l’ús del català com a llengua pròpia. Així, l’objectiu de la política lingüística municipal se centra en la promoció de l’ús social del català per aconseguir-ne la plena normalització a la ciutat.

 

Per tal d’aconseguir aquesta normalització del català s’ha d’incidir en tots els àmbits: ciutadans, entitats, empreses, institucions i Administració.

 

Aquest Pla ha estat elaborat de forma compartida amb els membres de la Comissió Assessora de l’Ajuntament en Matèria Lingüística, composta per representants dels grups municipals, de les entitats que treballen en el camp de la promoció de la llengua catalana a la ciutat i representants d’entitats en el Consell Municipal de Convivència i en el Consell Escolar Municipal. Serà en aquesta comissió que es farà el seguiment i l’avaluació dels objectius i les accions del Pla.

 

En la legislatura anterior ja es va elaborar el Pla per al Foment de la Llengua Catalana a Mataró 2004-2007, amb la participació i col·laboració de la Comissió Assessora de l’Ajuntament en Matèria Lingüística.

 

 

Línies estratègiques del Pla Local del Català

 

El Pla vol potenciar l’ús del català tant en l’àmbit públic com privat basant-se en els següents objectius i línies de treball:

 

. Facilitar l’aprenentatge i els recursos lingüístics:

 

. Adequar l’oferta formativa a la demanda, especialment en els cursos d’acolliment i en els inicials: col·laborar amb el Centre de Normalització Lingüística; renovar convenis amb Òmnium Cultural per a activitats d’acolliment.

 

. Difondre l’oferta de cursos que programen institucions i entitats de la ciutat: coordinar tota l’oferta de cursos de català que organitzen a Mataró el Centre de Normalització Lingüística, les escoles d’adults, Òmnium Cultural i l’Ajuntament i fer-ne difusió.

 

. Facilitar eines telemàtiques per a l’aprenentatge del català: difondre el nou programa d’aprenentatge a distància Parla.cat promogut per la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

 

. Vetllar perquè els serveis educatius i lúdics de titularitat municipal utilitzin el català en les seves activitats.

 

. Millorar el coneixement del català entre els treballadors municipals.

 

 

. Millorar la qualitat d’ús de la llengua catalana:

 

. Oferir cursos de nivell superior o monogràfics.

 

. Promoure accions de difusió i aprenentatge no formal: difondre bones pràctiques lingüístiques per mitjà d’un programa a Mataró Ràdio; mantenir un espai setmanal del Centre de Normalització Lingüística a Mataró Ràdio; incloure un espai del català al nou web municipal amb informacions i recursos a l’abast.

 

 

. Estendre l’ús social del català

 

. Recolzar les activitats complementàries i de reforç de l’ensenyament de la llengua: donar suport als intercanvis escolars basats en la llengua catalana; facilitar suport i col·laboració al desenvolupament del programa de Voluntariat Lingüístic.

 

. Incrementar la presència de la llengua i la cultura catalanes en la programació cultural de la ciutat.

 

. Facilitar el compliment de la normativa lingüística en l’àmbit comercial i en les relacions de l’Administració amb proveïdors i usuaris.

 

 

Estudi sobre l’oferta de serveis en català

 

Mataró va participar el 2007 en un estudi sobre l’oferta de serveis en català (Ofercat) que es va fer en dades recollides el 2006 en 5 ciutats de Catalunya: Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Girona, Mataró i Tortosa. L’estudi es va fer en els següents àmbits: administració pública, economia, societat i oci, mitjans de comunicació, ensenyament i sanitat.

 

En l’estudi es va donar un índex a cada àmbit i un índex global per poder comparar cada ciutat:

 

. Girona: 75

. Tortosa: 74

. Mataró: 69

. L’Hospitalet: 59

. Cornellà: 54.

 

L’estudi va concloure que el sector de l’administració pública és on hi havia més presència del català, seguit de l’ensenyament i la sanitat, també molt vinculats al sector públic. En canvi, l’economia, la societat i l’oci són els que presentaven índex més baixos i més contrastos entre les ciutats estudiades. Quant a les dades dels mitjans de comunicació, van ser les més homogènies, hi havia poca variabilitat entre les ciutats.