Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

L’Ajuntament enllesteix l’elaboració del Pla de lluita contra el canvi climàtic-Agenda 21 Mataró

Escoltar

L’Ajuntament enllesteix l’elaboració del Pla de lluita contra el canvi climàtic-Agenda 21 Mataró

Té accions generals per la sostenibilitat i concretes per reduir emissions de GEH

 


L’Ajuntament ja té a punt el Pla de lluita contra el canvi climàtic – Agenda 21 Mataró. La regidora de Medi Ambient i Sostenibilitat, Quiteria Guirao, ha presentat avui en roda de premsa els trets fonamentals del document, que es presentarà al Ple d’octubre per a la seva aprovació.

 

Mataró va desenvolupar entre 1999 i 2008 la seva Agenda 21 Local d’acord als criteris de sostenibilitat marcats per la carta d’Aalborg. El Pla d’acció ambiental de l’Agenda 21 va aconseguir un grau d’assoliment del 80% del conjunt de les accions que es van plantejar durant els 10 anys d’aplicació del mateix.

 

La necessitat de potenciar i articular una acció global per mitigar el canvi climàtic, també a escala local, així com les iniciatives sorgides arran del Pacte d’alcaldes i alcaldesses per una Europa amb energies sostenibles han fet incloure a la revisió de l’Agenda 21 Local aquests nous conceptes, que s’ha replantejat com a Pla de lluita contra el canvi climàtic – Agenda 21 Mataró.

 

El Pla de lluita integra en el seu redactat el Pla d’acció per a l’energia sostenible (PAES), document que tots els signants del Pacte d’alcaldes i alcaldesses es van comprometre a elaborar en el seu municipi i que, en el cas de la província de Barcelona, s’ha realitzat amb la direcció i la col·laboració de la Diputació de Barcelona.

 

L’objectiu del PAES és haver reduït al 2020 com a mínim un 20% les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) respecte a les de l’any 2005 en els àmbits en què l’Ajuntament és competent. És a dir, les emissions derivades del consum energètic dels equipaments municipals, l’enllumenat públic i els semàfors, la flota de vehicles municipals, la flota de serveis de l’Ajuntament externalitzats i el transport públic, la gestió i el tractament de residus i el cicle de l’aigua. A la pràctica suposarà reduir les emissions en 25.305 tones de CO2.

 

 

Procés d’elaboració

 

Durant el procés d’elaboració del Pla de lluita contra el canvi climàtic – Agenda 21 Mataró s’ha posat en comú el treball dels tècnics municipals i les aportacions realitzades pels participants al procés participatiu que va convocar l’Ajuntament entre els mesos de maig i juny. En concret, hi van participar representants de 20 entitats de la ciutat i de 14 empreses i sectors productius, que van formular 35 aportacions individuals i 33 més en els grups formats als tallers de debat. El 96% de les aportacions s’han incorporat al nou Pla d’acció.

 

El Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat ha coordinat els treballs d’elaboració de la nova Agenda 21. Hi han col·laborat més de 20 serveis, seccions i organismes autònoms de l’Ajuntament, a més d’empreses públiques.

 

 

La diagnosi

 

Per formular les accions que cal desenvolupar en els propers anys en l’àmbit de la sostenibilitat ha estat necessari fer una diagnosi de la situació. S’han avaluat diferents aspectes, entre els quals destaquen els següents:

 

Quant al consum energètic total de Mataró, l’any 2005 va ser de 1.808 milions de kWh i el de l’any 2007 de 1.651 milions de kWh, que representa una reducció del 8,7%.

 

Pel que fa a les emissions de gasos d’efecte hivernacle totals de la ciutat, al 2005 van ser de 642.953 tones de CO2 i les de 2007 de 584.860. La reducció ha estat del 9%.

 

El consum d’aigua potable s’ha reduït un 15,8% al període 2000-2008, i s’ha situat en 6.662.680 m³ l’any 2008. El consum domèstic és de 103,7 litres per habitant i dia, quan el promig català és de 157 litres.

 

Altres punts de la diagnosi indiquen que a Mataró es recull un 35,2% dels residus domèstics de forma selectiva, xifra per sobre del promig català (33,69%). La mitjana dels nivells de soroll en els vials més transitats és de 69,3 dBA, superior a l’objectiu de 65 dBA.

 

 

Estructura del Pla de lluita

 

El Pla de lluita conté 9 línies estratègiques, que són les següents:

 

1.      Aconseguir un entorn territorial que permeti una major eficàcia, reduint les necessitats de desplaçament, i amb una interacció més sostenible amb l’entorn.

 

2.      Afavorir els modes de mobilitat sostenible millorant l’accessibilitat, promovent l’ús racional del vehicle privat i millorant la qualitat acústica.

 

3.      Preservar la biodiversitat i gestionar adequadament els sistemes agroforestals.

 

4.      Incentivar l’ús eficient de l’aigua i millorar el sistema de sanejament.

 

5.      Reduir la generació de residus, optimitzar el servei de recollida i augmentar el reciclatge.

 

6.      Implicar la societat de Mataró en la consecució d’una ciutat més sostenible.

 

7.      Promoure un nou model energètic basat en l’estalvi energètic i en el màxim d’autoproducció d’energia renovable.

 

8.      Utilitzar l’energia de forma eficient en els serveis de l’Administració Pública.

 

9.      Estendre la compra pública ambientalment correcta i la gestió ambiental al conjunt de l’Administració Municipal.

 

Les 9 línies estratègiques inclouen 36 programes d’actuació o objectius específics. Aquests, a la vegada, inclouen 67 accions o objectius operatius que es divideixen en 150 subaccions. Aquestes últimes es descriuen individualment, indicant a què fan referència, el termini d’execució, periodicitat, prioritat, cost, descripció de les entitats responsables i implicades, del finançament i d’indicadors de seguiment.

 

Entre les actuacions incorporades figuren les següents:

 

- Crear elements normatius per tal d’establir uns requisits constructius, d’eficiència d’instal·lacions i d’integració d’energies renovables, en els edificis nous i les noves rehabilitacions.

 

- Extensió de la xarxa de distribució de calor del Tub verd i potenciació de noves connexions, tant públiques com privades.

 

- Crear la figura d’un gestor energètic per centralitzar la gestió energètica municipal, dotant-se d’un software adient.

 

- Desenvolupar projectes de camins escolars.

 

- Augmentar l’eficiència energètica dels equipaments municipals i l’enllumenat públic.

 

Per últim, el Pla de lluita té un Pla de seguiment que incorpora 34 indicadors de sostenibilitat, amb 10 subindicadors, i 20 controls ambientals. Aquest sistema ha de permetre visualitzar els avenços de Mataró en els propers anys en relació amb la sostenibilitat en general i en l’àmbit energètic i d’emissions en particular (desenvolupament de les accions concretes del PAES).