L’Informe de Conjuntura Socioeconòmica 24 constata la forta contracció de l’economia mataronina al 2008

L’alcalde, Joan Antoni Baron, va presidir ahir la presentació del número 24 de l’Informe de Conjuntura Socioeconòmica, que va tenir lloc a les 19.00 hores a la sala d’actes de Can Palauet (carrer d’en Palau, 32). La regidora de Serveis Centrals, Montserrat López , va presentar les principals dades incorporades a l’estudi, que en aquesta edició analitza el conjunt d’indicadors socials i econòmics referents a la ciutat fins a final de 2008.

 

En el decurs de l’acte també va intervinir Joan Majó i Cruzate, alcalde de Mataró entre els anys 1979 i 1983, que tractarà el tema: “Com sortir de la crisi?”.

 

 

L’economia mundial travessa la conjuntura més greu en moltes dècades, tot i que la pitjor part de la crisi es pot haver registrat entre el final del 2008 i el principi del 2009. Hom espera que al llarg de la segona meitat del 2009 les dades no siguin tan negatives -si bé encara és aviat per parlar de recuperació-, tot i que, atesa l’elevada incertesa que encara ens envolta, no s’haurien de descartar possibles recaigudes.

 

La crisi és especialment aguda en les economies avançades i, sobretot, als Estats Units, on l’esclat de la bombolla immobiliària no dóna senyals d’haver tocat fons. La resta d’economies avançades també se’n ressenten: la Unió Europea presenta un fort deteriorament econòmic, tot i que és el Japó, que conservava una certa capacitat de resistència, qui l’ha sofert amb més intensitat.

 

Els efectes d’aquesta crisi estan sent especialment durs en l’economia espanyola i catalana. La caiguda del producte interior brut espanyol en el primer trimestre del 2009 ha estat la més important en dècades. L’economia espanyola ha anat augmentant progressivament el ritme de caiguda, si bé en la part final del 2008 i a l’inici del 2009 l’ajustament ha estat més brusc, períodes en els quals s’han registrat descensos interanuals del PIB del 0,7% i 3%, respectivament. De fet, la xifra del primer trimestre del 2009 és la caiguda més intensa que s’ha produït en les darreres dècades, superant fins i tot la pitjor xifra de l’anterior recessió del 1992-1994.

 

Tot i el mal resultat de l’economia espanyola, però, tant el PIB agregat total de la Unió Europea com el de la zona de l’euro van baixar encara més durant el mateix període, un 4,4% i un 4,6%, respectivament. A Catalunya el descens interanual del PIB és més intens que a Espanya, d’un -3,7%.

  

 

La xifra de població a l’1 de gener de 2009 a Mataró se situa en 121.746 habitants, xifra que suposa un creixement de l’1,6% respecte de les dades d’un any abans. El saldo migratori continua sent el component que més aporta al creixement de Mataró, però el moviment natural ha millorat la seva aportació gràcies principalment al repunt de la natalitat.

 

En l’apartat de població s’analitza amb més profunditat l’evolució recent de la natalitat a Mataró, que ha vist com al 2008 s’hi registraven 1.729 naixements, una xifra que no es registrava des del 1976.

 

Hi ha diverses causes que ajuden a explicar l’evolució recent de la natalitat, entre les quals cal destacar l’arribada a la maduresa reproductiva de les generacions plenes de mitjans dels anys 70 i els intensos corrents migratoris de població estrangera extracomunitària dels darrers nou anys. Ambdós processos han suposat un augment del nombre de dones en edat fèrtil que s’ha traduït, en un context de bones perspectives socioeconòmiques, en un increment del nombre de naixements.

  

 

La construcció que fa només dos anys era el sector que més contribuïa al creixement d’assalariats a la ciutat, és actualment el sector on es destrueixen més llocs de treball: a finals de 2008 s’han perdut 1.250 assalariats, que en termes relatius representa una davallada del 34,7% i ha situat el nombre d’assalariats en 2.349. Un nombre tan baix d’assalariats a la construcció no es registrava des de l’any 2000, i això ha fet que passi de ser el segon sector en quant a nombre d’assalariats a ser el quart. També els autònoms i les empreses de la construcció presenten una línia descendent durant el 2008, amb un descens del 15,1% i del 26,5%, respectivament.

 

Pel que fa als habitatges, les dades referents a l’inici en la construcció d’habitatges marquen un mínim històric a Mataró, amb 110 unitats al 2008, un 84% menys que els iniciats al 2007 i un 93% menys que al 2006. Es tracta de la xifra més baixa mai existent a la ciutat des que es disposa d’aquestes dades per a la ciutat, que es remunta a l’any 1994.

 

Per tal d’augmentar el volum de vendes dels habitatges, els preus s’estan baixant. Així a Mataró, el preu per metre quadrat d’un habitatge nou al 2008 s’ha situat en 3.666 euros, un 11,7% més baix que el preu de 2007. En els de segona mà, el descens ha estat una mica més moderat, d’un 9,7%, quedant situat el preu per metre quadrat en 2.988 euros.

  

 

Pel que fa al conjunt de l’activitat empresarial a Mataró, els principals indicadors mostren que l’economia local està patint un important retrocés.

 

Els 31.668 assalariats que hi havia a Mataró a final de 2008 suposen un descens del 8,6% respecte les xifres de l’any anterior. Per trobar una davallada d’aquesta magnitud en el nombre d’assalariats ens hauríem de remuntar a mitjan 1993, època de crisi postolímpica, quan el nombre de cotitzants al règim general de la Seguretat Social a Mataró es va reduir en un 12,1%.

 

En l’actual pèrdua d’assalariats hi ha tingut molt a dir el sector de la construcció, però també hi ha contribuït la indústria tèxtil i de la confecció en registrar un pèrdua de 617 assalariats. Actualment la indústria tèxtil i de la confecció de Mataró disposa de 2.828 assalariat, el 8,9% de la força treballadora assalariada de la ciutat. Dintre del sector serveis, cal destacar la pèrdua de 849 assalariats en el sector d’altres activitats empresarials.

 

Pel que fa als treballadors autònoms i a les empreses, presenten la mateixa línia negativa que els assalariats. Així el nombre de treballadors per compte propi ha caigut un 6,6% i s’enregistren 8.447; el nombre d’empreses cau un 8,5%, arribant a les 3.930.

  

 

El capítol del mercat laboral és un dels més greument afectats per la situació de crisi actual. En termes absoluts, els serveis i la construcció centren els majors augments de la desocupació.

 

L’any 2008 va acabar amb 9.448 persones de Mataró a l’atur segons els registres de l’oficina d’ocupació, dada que suposa un increment interanual del 54% i situa la taxa d’atur en el 14,5% de la població activa. Tal com reflecteixen els butlletins del mercat laboral, les xifres d’atur han continuat augmentant considerablement en els primers mesos de 2009 i la taxa d’atur a mitjan aquest any se situa en el 16,8%.

 

Aquest augment de l’atur ve acompanyat per una davallada en la contractació, ja que al 2008 les empreses mataronines han comunicat 31.103 contractacions, xifra un 14,4% inferior a la del 2007. El 16,6% d’aquests contractes han estat fixos.

 

Pel que fa als expedients de regulació d’ocupació, se n’han autoritzat vuit a Mataró que han afectat a 139 treballadors durant el 2008, un 50% més d’afectats que al 2007.

  

 

Cal tenir en compte que les dades de l’Informe de Conjuntura fan referència al 2008 i que, en el cas de l’atur, dades més recents han constatat una reducció de la desocupació al maig i juny de 2009. En concret, segons les dades incloses en l’observatori de la crisi de periodicitat mensual, l’atur a la ciutat s’ha reduït lleugerament durant els mesos de maig i juny de 2009. Aquest fet suposa el primer descens de l’atur durant dos mesos consecutius des de finals de l’any 2007.

 

En els registres favorables d’aquests darrers mesos pot haver tingut influència la contractació vinculada al fons estatal d’inversió local així com el comportament estacional del sector serveis durant aquesta època de l’any.

 

En qualsevol cas, el mercat laboral continua patint una situació delicada difícilment reversible de forma immediata.

  

 

En aquest sentit, l’Ajuntament ha posat en funcionament una sèrie de mesures destinades a oferir a aquelles persones que pateixen especialment els efectes de la crisi una primera atenció ràpida i àgil ajustada a les seves necessitats.

 

Segons dades recollides en el darrer observatori de la crisi, el nombre d’atencions prestades pel Servei d’Ocupació de l’IMPEM s’ha incrementat considerablement, amb 3.633 persones ateses durant el mes de juny de 2009, xifra que suposa gairebé el doble de les ateses el mateix període de l’any passat. Tot i així, la mitjana de dies d’espera per a l’atenció al usuaris ha disminuït lleugerament fins als 20 dies, reducció que pot donar una idea de com s’està potenciant aquest servei.

 

Igualment, també en els darrers mesos s’han rebut més ofertes de treball, com a conseqüència d’una major prospecció empresarial per part del servei, així com dels efectes del Fons Estatal d’Inversió Local.

 

En un sentit similar, s’ha potenciat l’atenció als usuaris per part de Benestar Social.

 

L’Oficina Social d’Atenció Integral, recentment posada en funcionament, ha atès un total de 1.706 persones durant el 2n trimestre de 2009. Així mateix, s’ha aconseguit reduir dràsticament les llistes d’espera dels usuaris de Benestar Social. Si a finals del primer trimestre hi havia 900 famílies en espera per a una primera atenció social, tres mesos després hi figuraven tan sols 8 famílies. Podria destacar-se també l’esforç destinat als ajuts socials, ja sigui en concepte d’habitatge, com d’alimentació.

  

 

En l’apartat de consum, el principal indicador disponible que l’avalua –la matriculació de turismes– presenta un descens del 30,8% en la variació interanual. Amb aquesta reculada, a la ciutat s’han matriculat 2.454 durant el 2008, fet que indica que les famílies estan consumint en menor quantitat que fa un any.

 

Hom preveu que el creixement del parc de vehicles s’alenteixi amb la davallada en la matriculació de turismes i que això acabi revertint en la millora d’alguns aspectes relacionats amb el trànsit. Així doncs, sembla raonable pensar que es produirà una millora del medi ambient, especialment pel que fa a la contaminació atmosfèrica i acústica. Una altre aspecte relacionat amb els vehicles que pot haver millorat amb el descens de la matriculació serien els accidents de trànsit: al 2008, a Mataró, va haver-hi 412 accidents de trànsit amb 476 víctimes. Aquestes xifres representen un descens del 8% en quant a nombre d’accidents i del 12,5% en quant a víctimes.

 

En l’apartat de la mobilitat, la circulació per l’autopista C-32 ha disminuït un 4,3% durant el 2008. Pel que fa als usuaris de l’autobús urbà, al 2008 van haver-n’hi 5,17 milions, xifra que suposa un descens del 2,4% respecte al 2007. Els usuaris de l’autobús interurbà, però, segueixen una línia clarament ascendent, ja que al 2008 van haver-hi 1,68 milions de passatgers, un 5,2% més que un any abans.

 

Les dades de caràcter mediambiental i de recollida selectiva presenten en general una davallada dels seus registres. Únicament la recollida de vidre ha registrat un creixement del 2%. Així el 35,7% dels residus generats a la ciutat s’han recollit de forma selectiva, que en termes absoluts suposa gairebé 24.000 tones. Tot i el descens en la recollida selectiva, l’augment en l’entrada de vehicles a les dues deixalleries de la ciutat denota una major conscienciació ciutadana envers la recollida selectiva. Cal recordar, però, que des del punt de vista mediambiental i de sostenibilitat la situació més adequada no és l’augment de la recollida selectiva, sinó una disminució en la generació de residus.