Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

L’obrador de gerrer de la Muralla de la Presó s’inclou al catàleg del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat

Escoltar

L’obrador de gerrer de la Muralla de la Presó s’inclou al catàleg del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat

El jaciment arqueològic és declarat Bé Cultural d’Interès Local

El Ple celebrat el passat 1 de juliol va aprovar incloure dins el catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Mataró l’obrador de gerrer d’en Jaume Catarineu descobert durant les excavacions arqueològiques efectuades en el solar de propietat privada situat a la cantonada entre el carrer d'Argentona i la Muralla de la Presó.


L’obrador serà declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).


Per fer possible aquesta catalogació amb nivell de protecció F, el que correspon dins el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró als jaciments arqueològics, ha estat necessari aprovar al Ple la modificació puntual d’aquest Pla Especial.

 

Aquest tràmit aprovat ara pel Ple correspon a l’aprovació provisional, ja que l’aprovació inicial per començar la catalogació va tenir lloc al Ple de desembre de 2007.



Durant aquest temps s’ha estat treballant per fer compatibles el projecte arquitectònic de l'edifici que els propietaris volen construir al solar i la previsió de places d’aparcament destinades a aquest edifici amb la protecció de les restes arqueològiques.

 

Finalment s’ha signat un conveni amb els propietaris que garanteix la reserva de les places d’aparcament en una altra ubicació. Pel que fa les restes arqueològiques seran cobertes per a la seva protecció i conservació. Ara restarà l’aprovació definitiva per part de la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya.

 



Terrisseria de Jaume Catarineu

 

Els treballs arqueològics, que es van portar a terme entre el gener i el febrer de 2007, van permetre documentar els fonaments de la traça de l'antiga muralla que al segle XVI tancava la vila de Mataró. En concret es van localitzar els fonaments de la muralla en una extensió de 37,30 metres i els murs de tanca del pas de ronda. En el centre del solar, que també inclou un antic repartidor d'aigües del segle XIX, es van trobar les restes d'una terrisseria o obrador de gerrer que va ser utilitzat durant els darrers anys del segle XVIII i el primer quart del segle XIX.

 

Del complex artesanal s'han conservat restes de dos forns dels que destaca un per la seva grandària i excel·lent estat de conservació. El forn és d'estructura semisubterrània, del tipus de cambres múltiples, i conserva intactes espais i parts estructurals com la cambra de foc, la graella inferior, espais d'alimentació i part de la cambra de cocció. També es pot apreciar el naixement de les voltes de coberta.

 

Aquest obrador de gerrer, amb gran capacitat de producció, fabricava terrissa popular domèstica, especialment vaixella de taula: plats vidrats i envernissats del tipus "llosa a la genovesa", molts d'ells amb decoració. A l'interior del forn s'han trobat també estris i elements de treball de terrisser com caixes per enfornar plats, falques, motlles de guix dels quals alguns encara conserven el plat en cru abans de la cocció.

 

L'àrea d'intervenció arqueològica de l'Ajuntament de Mataró va realitzar un treball paral·lel de recerca documental que ha permès identificar el possible propietari d'aquest obrador de terrissa. Es tracta de Jaume Catarineu del qual només es coneix que va morir l'any 1823, fet que ocasionà la finalització sobtada de l'activitat artesanal i fins i tot l'abandonament de la terrisseria. Aquest fet podria explicar l'excel·lent estat de conservació dels forns i la troballa "in situ" dels materials i eines de treball.

 

La documentació escrita de l'època mostra la importància de l'elaboració de terrissa a Mataró, al llarg del segle XIX, com activitat pre-industrial. En aquest període, Mataró comptava amb 15 obradors de gerrer, alguns dels quals exportaven els seus productes. La terrisseria localitzada en el subsòl dels immobles del carrer d'Argentona, cantonada amb la Muralla de la Presó, és la primera de la qual s'han trobat restes materials.