Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Mataró acull l’homenatge als represaliats pel franquisme del Maresme

Escoltar

Mataró acull l’homenatge als represaliats pel franquisme del Maresme

A l'acte es lliurarà un diploma de reconeixement a una trentena de persones

El Foment Mataroní acollirà avui dijous (18 h), un acte d’homenatge als veïns de la comarca del Maresme que van ser represaliats pel franquisme. Presidiran l’acte l'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, i el secretari de Relacions Institucionals i Participació, Josep Vendrell, i comptarà amb la presència d’alguns veïns de la zona que van lluitar per la democràcia i els drets nacionals de Catalunya i van patir la repressió franquista. L’homenatge, organitzat pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (Direcció General de Memòria Democràtica) i l’Ajuntament de Mataró, és obert a tothom. Està prevista l’assistència de més de 200 persones.


 

L’acte començarà a les 18h i comptarà amb el testimoni de l’exlíder sindical Pep Riera, que va patir la repressió i les presons de Franco i intervindrà com a representant dels represaliats pel franquisme de la comarca. El 1965, Riera va fundar a Mataró Comissions Obreres, motiu pel qual va ser empresonat l’any 1967. Com a integrant de l’Assemblea de Catalunya, el 1974 va entrar en relació amb la recent creada Unió de Pagesos. El 1976, va participar en el primer congrés clandestí del sindicat celebrat a l’Espluga de Francolí, i dos anys més tard va ser elegit membre de la comissió permanent i coordinador nacional. En l’acte d’homenatge, també intervindrà la historiadora Margarida Colomer, i la Coral Primavera per la Pau farà una actuació.

 

L’homenatge que se celebra a Mataró s’inclou en un programa de 24 actes que se celebraran a tot Catalunya, i on es lliura un diploma de reconeixement a les persones indemnitzades per haver patir privació de llibertat durant la Guerra Civil o la dictadura, un document simbòlic que ja han lliurat altres països com França i, a l’Estat, la Junta d’Andalusia. En la majoria de casos, el diploma el recull la família. El document, signat pel president José Montilla i el conseller Joan Saura, es lliura “en reconeixement per la seva contribució a la causa de la llibertat i la democràcia durant la guerra civil i la dictadura franquista”. El text afegeix “Sigui el seu compromís durant aquells anys de foscor exemple de generositat, dignitat, coratge i amor a la llibertat, a la democràcia i a Catalunya per a les generacions posteriors”. Fins ara, s’han celebrat actes d’homenatge a Granollers, El Prat, Terrassa, Badalona i Vilafranca, amb més de 1.600 assistents. Està previst que a l’acte d’avui s’entregui el diploma a una trentena de persones.

 

 

Prop de 900 represaliats del Maresme, indemnitzats pel Govern

 

Des de l’any 2.000, 856 veïns del Maresme (239 d’ells de Mataró) han rebut indemnitzacions del govern català pel temps en què van ser privats de llibertat. A tot Catalunya, més de 22.000 persones han rebut la indemnització, amb un import atorgat total de més de 51 milions d’euros. La major part dels beneficiaris van participar de forma directa en la Guerra Civil i van ser privats de llibertat sense judici ni causa.

 

Entre la documentació acreditativa de la privació de llibertat, el 46% procedeix d’arxius militars i el 30% de presons. Però s’han tingut en compte proves alternatives: cartes i postals; fotografies; memòries presentades pels afectats; fulls de compliment militar; actes de notorietat d’ajuntaments; cartilles de vacunació... etc. Tota la documentació recollida es conservarà de forma permanent, ja que constitueix un fons testimonial de la memòria històrica a Catalunya. La convocatòria continua encara oberta i es pot tramitar a través de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat.

 

 

La repressió

 

Alguns historiadors asseguren que fins a 150.000 persones van morir víctimes de la repressió franquista a tot l’Estat. Però la repressió també va tenir moltes altres cares: les presons, els camps de concentració, els batallons de treballadors... etc. L’any 1940, 280.000 persones estaven retingudes a les presons de Franco, la majoria acusades de “rebel·lió”. L’any 1939, només a Catalunya, hi havia més de 130.000 presoners de guerra repartits per diferents camps de concentració (Lleida, Tarragona, Reus, Figueres, Barcelona... etc) i fins a 700.000 persones van ser empresonades durant la postguerra a l’Estat espanyol. Les xifres proven la duresa de la repressió del règim, una repressió que li va permetre perpetuar-se en el poder fins a la mort del dictador.