Mataró redueix en un 9% les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle respecte al 2005
Un 71% dels indicadors de sostenibilitat de la ciutat evolucionen favorablement
Mataró està més a prop d’acomplir els objectius que fixa el Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES) pel que fa a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Segons la darrera actualització dels indicadors de sostenibilitat, al 2008 la ciutat va emetre 415.045,52 tones de diòxid de carboni equivalent (CO2·eq) –excloent el sector primari i industrial, tal com preveu el PAES– que representen 3,5 tones per habitant. Aquesta xifra suposa una reducció del 9,1% de les emissions totals del 2005, i un 11,3% menys per habitant.
Els objectius europeus per al 2020, recollits pel Pacte d’alcaldes i alcaldesses per una energia sostenible local, del qual Mataró en forma part, contemplen reduir en un 20% les emissions de gasos d’efecte hivernacle en relació al 2005. En el cas de Mataró, aquest compromís implica que les emissions de CO2 no podran superar al 2020 les 365.211 tones.
Indicadors de sostenibilitat 2009
Les emissions de gasos d’efecte hivernacle dins el compromís del PAES és un dels indicadors que avaluen el desenvolupament sostenible de la ciutat. L’Ajuntament de Mataró va revisar l’any passat l’Agenda 21 per tal d’adaptar-la a les iniciatives de lluita contra el canvi climàtic. D’aquesta revisió va sorgir una nova eina, el Pla de lluita contra el canvi climàtic-Agenda 21 Mataró.
El procés va incloure la reformulació dels indicadors i controls de sostenibilitat. Actualment hi ha 38 indicadors i 10 subindicadors calculats a partir de 138 paràmetres d’informació facilitada per més de 20 entitats públiques i privades. Dimarts passat, 24 d’agost, es va donar compte dels indicadors del 2009 a la Comissió Informativa de Serveis Territorials. En bona part dels indicadors energètics que depenen de fonts externes no es disposa encara de les dades del 2009 i per aquest motiu fan referència a les xifres del 2008.
Un 71% dels indicadors presenten una evolució concordant a la tendència desitjable en termes de sostenibilitat. Un 7,9% dels indicadors es mantenen i per tant no experimenten retrocés i un 21,1% dels indicadors no responen a les tendències desitjades.
Per vectors, la situació és la següent:
Vector aigua
Al 2009 hi va haver un lleu increment del consum d’aigua domèstica (104,5 litres per habitant i dia davant els 103,7 litres del 2008), que canvia la tendència descendent iniciada al 2005. Malgrat això, les xifres de consum de Mataró estan molt per sota dels prop de 140 litres per habitant i dia que té com a mitja Catalunya.
Pel que fa a l’eficiència del reg municipal, al 2009 va augmentar el volum d’aigua destinada a regar els parcs i jardins, quan la tendència desitjable és la disminució. Cal tenir en compte que el consum d’aigua –tant pel que fa el reg com el domèstic– havien assolit al 2008 xifres força baixes a causa de les mesures d’estalvi davant la situació de sequera.
D’altra banda, el volum d’aigua procedent de la xarxa de pous propis que s’utilitza per al reg ha augmentat respecte al 2008 (del 25,8% al 26,9%).
Vector atmosfera
Durant el 2009 no es va superar en cap moment el llindar de concentració d’ozó que fa necessari informar la població.
Vector energia
El consum total d’energia de Mataró al 2008 va ser de 1.627 milions de Kwh (13.586 Kwh/habitant), un 24 % inferior al consum energètic mitjà per càpita dels 68 municipis de la xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat que calculen aquest indicador. Respecte les dades de 2005, es va assolir una reducció del 14,5% (16,7% per habitant). Per contra, el consum energètic de l’Ajuntament al 2009 va ser de 34 milions de Kwh, un 4,3% més que al 2005.
Al 2009, la producció d’energies renovables a partir de plaques solars tèrmiques i fotovoltaiques va ser d’1.602.989 Kwh, que equival a 13,17 Kwh/habitant. Aquesta generació, que suposa un increment del 104,2% respecte al 2005 (784.874 Kwh) ha permès deixar d’emetre 617 tones de CO2·eq a l’atmosfera. Tot i aquest creixement, l’existència d’aquestes energies al municipi al 2009 encara és escassa, però al balanç de 2010 es veurà incrementada amb iniciatives com la recent posada en marxa de les plaques fotovoltaiques del sostre del Centre de Valorització de Residus del Maresme.
El grau d’abastament energètic amb fonts pròpies al 2008 va ser del 3,2%, un 11,1% menys que al 2005 a causa, en part, per la menor generació de residus que provoca una menor valorització dels mateixos.
Vector residus
La generació de residus sòlids urbans de la ciutat es va xifrar en 1,5 kg per habitant i dia al 2009, lleugerament inferior als 1,55 kg de 2008. Malgrat que la tendència és optimista –la mitja catalana és d’1,64 kg– encara s’ha d’assolir l’objectiu del Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya que va fixar la xifra d’1,48 kg per habitant i dia per a l’any 2012.
Han augmentat el percentatge de residus reutilitzats o reciclats fins arribar al 32,9% i també l’aportació de materials a les deixalleries.
Vector soroll
Els nivells de soroll en vials molt transitant van disminuir al 2009 en 0,3 decibels. També va disminuir la xifra de vehicles inspeccionats que no compleixen la normativa vigent sobre sorolls.
Vector sistemes naturals
L’any 2009 va ser el novè any consecutiu sense cap hectàrea de superfície cremada a causa d’incendis forestals.
Vector mobilitat i sistema viari
La mitja diària de viatgers del transport públic urbà (Mataró Bus) va disminuir al 2009 per segon any consecutiu en la mateixa proporció que l’any anterior, arribant als 13.836 viatgers diaris. La causa pot ser la crisi econòmica i per tant la pèrdua de llocs de treball, que incideix en els desplaçaments per aquest motiu.
En canvi, el transport públic interurbà va augmentar usuaris al 2009, arribant a una mitja de 15.840 passatgers al dia.
Pel que fa a les zones verdes, el 100% de la població continua vivint a menys de 400 metres d’una zona verda de més de 1.500 m² per ús de lleure. Va augmentar un 0,6% la xarxa de carrers arbrats, fins arribar a un 50,2% de la longitud total dels carrers de Mataró. A més, Mataró té 9,3 m² de verd urbà per habitant i el repte és arribar a 13 m² per habitant recomanats per la OMS.
Vector ciutat/socioeconòmic
El percentatge de nous habitatges que són de protecció oficial va ser al 2009 del 23,3% respecte als habitatges totals acabats al municipi.