Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

El Ple reclama la dació en pagament en cas d’execució d’hipoteca

Escoltar

El Ple reclama la dació en pagament en cas d’execució d’hipoteca

El Ple municipal va aprovar dijous passat, 1 de desembre, demanar al Govern de l’Estat que estableixi les mesures adients per facilitar la dació en pagament en cas de ser executada pel banc la hipoteca d’un habitatge quan es tracta de residència habitual. Alhora, l’Ajuntament reclama que s’aturin els desnonaments de les famílies que sobtadament es troben en una situació d’insolvència.

 

La proposta de resolució va ser presentada pels grups municipals d’ICV-EUiA, PSC i CUP i es va aprovar per unanimitat de tot el plenari.

 

L’acord també recull la creació per part de l’Ajuntament d’una comissió especial formada per representants dels grups municipals, de la banca, apis i associacions d’afectats per treballar conjuntament en aquestes qüestions. També es reclamen a la Generalitat i l’Estat més recursos econòmics per als Ajuntaments amb l’objectiu de fer front a aquesta nova situació.

 

El text íntegre de l’acord és el següent:

 

“I. En el darrer cicle econòmic, el vertiginós augment del preu de l’habitatge, l’escàs mercat de lloguer, uns tipus d’interès a mínims històrics, una normativa molt laxa vers la responsabilitat dels bancs i caixes davant les condicions oferides per a crèdits i hipoteques, així com una deficient supervisió per part del Banc d’Espanya, han facilitat desenes de milers de famílies a hipotecar-se, fent perdre la noció del que això significava, el que en molts casos ha significat dificultats màximes per poder fer front a la despesa mensual derivada de l’accés a l’habitatge. Tenir un sostre familiar ha suposat, en molts casos, un compromís molt elevat dels ingressos familiars dedicats al seu pagament, en alguns casos, fins a la jubilació del deutor.

 

II. Però les circumstàncies existents a l’hora de signar el contracte hipotecari han variat per a la majoria de persones hipotecades, particularment aquelles que es van hipotecar a partir del 2006, quan els tipus d’interès eren més baixos i els preus de l’habitatge arribaren al seu màxim. L’esclat de la bombolla immobiliària i la crisi financera i econòmica han deixat a Catalunya un 20% de població en atur i la impossibilitat de fer front al deute hipotecari està sent una realitat cada cop major i una de les noves causes d’exclusió social.

 

III. L’execució hipotecària per impagament del crèdit hipotecari provoca la pèrdua de l’habitatge familiar per a milers de famílies cada any. En aquest procediment l’habitatge és subhastat, i la Ley de Enjuiciamiento Civil (LEC) 1/2000 estableix que, en cas de no presentar-se postors, el creditor pot adjudicar-se l’habitatge pel 50% del valor de la nova taxació. El banc no només es queda amb l’habitatge per un preu molt menor pel qual es va signar la hipoteca, sinó que a més el deute segueix viu descomptant-li el valor del bé executat. És a dir, el mateix banc que va taxar a l'alça per atorgar la hipoteca, no assumeix cap risc en aquesta valoració.

 

IV. Cal tenir en compte, que de 2008 a 2010, 40.000 famílies catalanes han perdut la casa per no poder fer front a l’hipoteca, i que segons les dades del Consell General del Poder Judicial es preveu que a Catalunya els anys 2011 i 2012 hi puguin haver entre 40.000 i 50.000 execucions hipotecaries més.

 

V. A diferència d’altres requisits existents a la Unió europea, a l’Estat espanyol, el préstec té caràcter personal i garantia real. En cas d’impagament, el patrimoni personal present queda embargat a través de l’habitatge, resta de béns i salari, deixant-la en un estat de vulnerabilitat, desprotecció i amb un alt risc de caure en l’exclusió social.

 

VI. Les famílies afectades no només s'enfronten, doncs, a la pèrdua de seu habitatge, sinó també a una situació financera de dificultats sovint irresoluble de per vida: l'entitat bancària pot interposar una demanda i s'inicia el procés d'execució hipotecària que finalitza amb la subhasta de l'immoble.

 

VII. En bona part de les legislacions del nostre entorn com a França, Bèlgica, Alemanya o els països anglosaxons es té en compte la situació de sobreendeutament personal i deute hipotecari de les persones físiques, quan el deutor ho és de bona fe (per causes sobrevingudes) i el bé hipotecat és l’habitatge habitual, de manera contrària en el cas espanyol i català.

 

VIII. Per altra banda, en una part important dels contractes de préstec amb garantia hipotecaria realitzats en els darrers anys, s’han inclòs de manera generalitzada condicions que perjudiquen greument als prestataris, com les anomenades “clàusules de sòl i sostre” per a les hipoteques amb interès variable, per les quals s’estableixen un límit mínim i màxim pel que fa a l’índex de referència del tipus d’interès. Aquesta clàusula, que en un principi hauria de protegir al consumidor davant un augment considerable dels tipus d’interès, i alhora assegurar a l’entitat financera un tipus d’interès mínim que cobreixi el risc de l’operació, han estat incloses de tal manera que constitueixen un greu perjudici per a les famílies amb hipoteca amb interès variable.

 

IX. La inclusió de les “clàusules de sòl i sostre” ha pres com a referència, de manera constant, uns límits mínims i màxims del tipus d’interès que, observats des de l’evolució històrica dels mateixos, són fàcilment superables per als tipus mínims i difícilment assolibles per als tipus màxims. D’aquesta manera, el que havia de ser un clàusula de protecció en benefici mutu s’ha convertit en realitat en una assegurança per algunes entitats financeres de l’aplicació d’un tipus d’interès més alt que el de l’índex de referència, en especial en un moment en què aquest no arriba al 2%. D’aquesta manera, les llars hipotecades no es beneficien de la baixada del tipus d’interès.

 

X. Es calcula que el 80% de les hipoteques constituïdes a l’estat espanyol entre el 2006 i el 2009 poden contenir una clàusula d’aquestes característiques, amb perjudicis que poden oscil·lar entre els 1.200 i 2.300 euros anuals de mitjana.

 

XI. La consideració com a abusives de les “clàusules de sòl” es basen, d’acord amb la normativa vigent, en la seva inclusió amb caràcter general, limita els drets de consumidors i usuaris en esdevenir a la pràctica un “tipus fix” quan els tipus d’interès són baixos, situa a algunes de les entitats financeres en una posició de privilegi respecte als prestataris i són desproporcionades pel que fa a la concreció del tipus mínim i màxim.

 

XII. Com en tants altres temes, els Ajuntaments, l'administració més propera, rebem en primer lloc les dramàtiques conseqüències d'aquests fets, en forma de desnonaments i de gent necessitada d'habitatge, que sovint ens demanen una solució que no estem en condicions de donar.

 

XIII. Atès que tot això aquí exposat depèn bàsicament d'una normativa de competència estatal, però els efectes dramàtics es concreten en l'àmbit municipal, ja que és als ajuntaments a on es dirigeixen majoritàriament les persones i famílies afectades a la recerca d'ajuda. Així, els ajuntaments es converteixen en doblement perjudicats: en primer lloc perquè es vulneren els drets fonamentals dels seus ciutadans, en segon lloc, perquè en ple context de crisi, quan els recursos són més escassos que mai, reben totes les peticions d'ajuda de les persones i famílies empobrides.

 

XIV. Atès que la pèrdua d'habitatge priva a l'individu o la família de tota residència, i que, al seu torn, l'absència de residència els exclou de tota via administrativa, comportant per això la pèrdua de drets, impedint a les persones afectades realitzar-se tant professional com familiarment.

 

XV. Atès que, com a conseqüència de l'anterior, els desnonaments -tot més quan suposen el manteniment d'un deute en forma d’obligació financera- comporten alts nivells d'inseguretat que poden desencadenar en una disminució de la cohesió social, i considerant que els ajuntaments tenen l'encàrrec de mantenir part de la seguretat i l'ordre en el conjunt del territori municipal.

 

Per tot això, els grups municipals d’ICV-EUiA, CUP i PSC proposen que el Ple Municipal de l'Ajuntament de Mataró adopti els següents acords:

 

Primer.- Declarar Mataró com a ciutat activa i compromesa en la prevenció de desnonaments per dificultats econòmiques, i en defensa del dret a l’habitatge.

 

Segon.- Demanar al Govern de l’Estat que, tal i com venen proposant la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i altres organitzacions socials, aprovi una modificació de la regularització hipotecària que inclogui la figura de la dació en pagament, de manera que, en els casos de residència habitual, si el banc executa l’hipoteca i es queda amb l’habitatge, la totalitat del deute (principal, més interessos i costes judicials) quedi liquidada. A més ha de garantir també, amb efectes retroactius, que quedi condonat el deute dels qui ja han patit el desnonament en el marc d'una execució hipotecària.

 

Tercer.- Instar al Govern de l’Estat a implementar les mesures necessàries per paralitzar el desnonaments de les famílies i persones en situació d’insolvència sobrevinguda i involuntària. Instar al Govern de la Generalitat, que en l’àmbit de les seves competències, aprovi amb caràcter d’urgència mesures destinades a que els milers de pisos buits d’aquests embargaments siguin posats immediatament a disposició de les famílies/persones desnonades i sense recursos en règim de lloguer social, no superant el 30% de la renta familiar disponible.

 

Quart.- Instar el Govern de l’Estat a treballar en la prevenció del sobreendeutament personal i familiar: avançar en la creació de la figura del “préstec responsable” –condicions per accedir-hi-, la imposició a les entitats financeres per part del Banc d’Espanya d’una regulació bàsica per a la concessió de préstecs, millorar la regulació de les societats taxadores. 

 

Cinquè.- Més enllà de les mesures de competència estatal i de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Mataró continuarà implantant mesures a nivell municipal per prevenir i evitar els desnonaments, com:

 

a) Crear, amb caràcter d’urgència, una comissió especial mixta en la que participin representants dels grups municipals amb representació en aquest consell plenari i de les associacions d'afectats i altres organitzacions socials coneixedores de la problemàtica vinculada als desnonaments de famílies en situació d'insolvència sobrevinguda i involuntària. L'objectiu principal d'aquesta comissió serà estudiar les mesures a emprendre a nivell municipal per tal de paralitzar els desnonaments així com buscar alternatives que els evitin per motius econòmics o bé garantir el reallotjament digne de les famílies afectades.

 

b) Treballar conjuntament amb totes les administracions per definir i acordar les mesures necessàries per tal de paralitzar els desnonaments de les famílies en situació d'insolvència sobrevinguda i involuntària.

 

c) Reforçar la coordinació entre els serveis d’habitatge i serveis socials de l’Ajuntament sobre les problemàtiques derivades de l’habitatge.

 

d) Informar sobre el servei que ofereix l’oficina de l’Ofideute de la Generalitat de Catalunya en matèria d’assessorament legal i mediació amb els bancs i caixes per trobar alternatives que no comportin la negació del dret a l’habitatge. Instar al Govern Municipal a signar un conveni per tal de treballar des de la cooperació i coordinació entre l’Oficina Municipal i l’Oficina de la Generalitat

 

e) Estudiar les possibilitats legals per tal de incloure amb caràcter de preferència als afectats per desnonaments en el Registre de Sol·licitants d’habitatge social.

 

f) Sol·licitar als jutjats de Mataró que facin arribar mensualment a l’Oficina Municipal de l’Habitatge, una relació estadística del nombre dels processos judicials que podrien finalitzar amb el llançament de les persones demandades.

 

g) Convocar, a través de l’Oficina Municipal de l’Habitatge, als directors de bancs i caixes, als administradors de finques i als agents de la propietat immobiliària que operen en el municipi per tal d’instar-los a fer totes les actuacions possibles per evitar les execucions hipotecàries així com dels contractes de lloguer. Proposar-los formar part de la Comissió de prevenció descrita en el epígraf a) del punt quart de la present moció.

 

h) Reforçar la difusió de les ajudes en matèria d’habitatge que actualment es poden tramitar a l’Oficina Municipal de l’Habitatge, tant les ajudes de lloguer (de l’Estat espanyol i de la Generalitat de Catalunya), on existeix una prestació específica per a situacions d’especial urgència per al pagament del lloguer o de les quotes d’amortització hipotecària en situacions especials, així com reforçar la borsa d’habitatge de lloguer per tal d’oferir uns preus de lloguer inferiors als del mercat.

 

Sisè.- Demanar al Govern de l’Estat i al Govern de la Generalitat de Catalunya que prenguin totes les mesures i accions necessàries per tal de dotar els ajuntaments dels recursos econòmics i competències adients per fer front, amb garanties legals, al fenomen dels desnonaments que es donen a ciutats i pobles de Catalunya.

 

Setè.- Donar trasllat d’aquests acords a la Comissió d’Habitatge del Congrés dels Diputats i als diferents grups parlamentaris, a la Mesa del Parlament de Catalunya i als diferents grups parlamentaris, a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, a les associacions veïnals del municipi i a la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC)”.