L’equip de seguiment del projecte alguer de Mataró detecta per primera vegada fruits a la praderia de posidònia
És una de les poques vegades que s’han vist olives de mar al litoral català
L’equip de seguiment del projecte alguer de Mataró ha detectat per primera vegada aquest any la presència de fruits a les plantes de la praderia de posidònia que està situada davant de la costa del municipi.
El 30 de novembre de 2010 ja es va detectar que la posidònia havia florit. No era una notícia nova, ja que en els 14 anys d’estudi de l’alguer de Mataró s’ha observat floració en 7 ocasions: 2001, 2003, 2004, 2005, 2006, 2009 i 2010. En ocasions anteriors, però, quan es volia fer el seguiment d’aquest fenomen les flors desapareixien i no hi havia cap indici de fecundació.
Com a novetat, el passat 18 de gener es van poder observar els primers fruits incipients de l’alguer i, en immersions posteriors fetes per membres de la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques (SPAS), s’ha observat la presència de fruits en indrets diferents de les dues estacions de seguiment.
Olives de mar
El fet que la praderia de Mataró sigui capaç de reproduir-se sexualment és una molt bona notícia pel que fa la viabilitat i supervivència de l’alguer. Possiblement és la primera cita de presència de fruits de posidònia al litoral barceloní, i una de les poques observades en el litoral català.
Els fruits, que semblen una oliva verda i per això s’anomenen olives de mar, un cop madurs es desprenen i suren a l’aigua fins que s’obren. Les llavors cauen al fons i, si germinen i troben les condicions necessàries per la seva supervivència, poden colonitzar fons nous i començar una nova praderia a molts quilòmetres de distància on es van originar. Això podria augmentar la superfície ocupada per posidònia i la recuperació d’algun espai on la posidònia havia desaparegut.
Hi ha estudis, però, que apunten que la reproducció sexual de la posidònia està relacionada amb el canvi climàtic, i que l’augment de temperatura de l’aigua estimularia la fructificació de la planta.
La presència dels fruits de posidònia a Mataró fa que augmenti encara més la importància del seu alguer: per la seva gran extensió –600 hectàrees– s’obre ara una petita possibilitat de regeneració natural de la planta en altres llocs de la costa catalana.
Tot i que la fructificació és molt important per a la planta, la proporció de fruits que sobreviuen i que germinen és molt petita. Per aquest motiu, l’observació d’aquest fenomen no ha de fer deixar de banda les mesures necessàries per protegir els alguers i, sobretot, per impedir la seva pèrdua.
Properament està previst fer més immersions per comprovar l’evolució del fenomen.
Estudi de l’alguer
El projecte de l’alguer de Mataró està coordinat des del seu inici, al 1997, per l’Escola del Mar de l’Ajuntament de Badalona i compta amb la participació de l’Ajuntament de Mataró, del Museu de Mataró, de la Confraria de Pescadors de Mataró, del centre d’immersió Blaumar i de la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques. Així mateix, la Universitat de Barcelona fa l’assessorament científic al projecte i és la que ha dissenyat la metodologia de l’estudi.
Aquest projecte té un valor social afegit ja que les dades del seu estat s’obtenen mitjançant un programa de voluntariat ambiental format per submarinistes.
Importància de la posidònia oceànica
La posidònia oceànica és una planta submarina que només es troba en el Mediterrani, fet que la converteix en un signe d’identitat biològica d’aquest mar. A diferència de les algues, com a planta superior que és, a la posidònia se li poden distingir fulles, arrels i tija. Les fulles tenen forma de cinta i poden arribar al metre d’alçada per un centímetre d’amplada. La tija de color marró té aspecte plomós i les arrels són curtes i tenen un aspecte llenyós.
La importància ecològica de la posidònia no rau en la planta en si mateixa sinó en la comunitat que forma i la seva contribució de conjunt en l’ecosistema litoral. Es distingeix per formar àrees d’alta productivitat biològica i d’elevada biodiversitat en els fons sorrencs que, d’altra manera, serien comparables als deserts de la superfície pel que fa a diversitat biològica.
Com a planta que és, la posidònia realitza la fotosíntesi i, per tant, contribueix a la fixació de carboni atmosfèric. També actua com a filtre biològic i pot tenir un efecte d’immobilització de diferents compostos. Així mateix, les prades més superficials protegeixen les platges de l’erosió ja que tenen un efecte amortidor de les onades.
Tot i aquesta importància ecològica, els alguers són comunitats molt sensibles que es poden degradar molt ràpidament. La seva recuperació, en canvi, és molt lenta.