La conjuntura socioeconòmica de Mataró continua presentant una situació poc favorable

L’acte va  tenir lloc, a les 19.00 hores, a la Sala d’Actes de Can Palauet (carrer d’en Palau, 32) i el va presidir l’alcalde de Mataró, Joan Mora.

 

 

Les previsions dels principals organismes internacionals, abans de l’estiu, estimaven una millora de l’economia mundial, si bé es cert que aquesta es preveia molt dèbil i plena de dubtes. Passat l’estiu els dubtes s’han agreujat, en especial a Europa, on ja es parla obertament de la fallida de Grècia, i on els mercats de deute públic estan pressionant a l’alça la prima de risc espanyola i italiana. Les darreres previsions de creixement per al 2011 i 2012, presentades aquest setembre, van en aquesta línia de pessimisme i mostren uns valors més baixos que les que es van fer abans de l’estiu. Els Estats Units, tampoc acaben d’ensortir-se’n, en aconseguir un decepcionant creixement de l’1,5% interanual en el segon trimestre d’aquest any, al que cal sumar-li una taxa d’atur per sobre del 9%. Tot plegat ha portat a què el president dels Estats Units, Barack Obama, hagi presentat recentment un pla de 450.000 milions de dòlars destinats a estimular el creixement econòmic i la creació d’ocupació.

 

Espanya i Catalunya estan patint durament els efectes de la crisi. El PIB espanyol presenta un creixement interanual del 0,7% a mitjan 2011, tot i que es tracta d’una xifra millor que l’aconseguida un any enrere, el creixement del PIB continua sent molt baix, insuficient per generar ocupació. Aquest creixement interanual del PIB és gràcies, principalment, a la contribució de la demanda exterior neta.

 

La principal diferència d’Espanya i Catalunya amb els principals països de la Unió Europea és que l’evolució negativa del PIB ha anat acompanyada d’un importantíssim creixement de la desocupació. Aquest tret diferencial té el seu origen en l’esclat de la bombolla immobiliària a l’Estat espanyol.

 

 

 

En l’apartat de població de l’Informe de Conjuntura es fa una descripció sobre els principals trets demogràfics de les urbanitzacions de Mataró que tenen població, per veure quines característiques, iguals o diferents, presenten respecte del conjunt de la població de la ciutat. Així per exemple, la distribució per sexe de totes les urbanitzacions és molt equilibrada. Per edat, totes les urbanitzacions registren un nivell d’envelliment moderat, exceptuant Vallveric. Aquest és un fet a tenir en compte de cara a les possibles situacions de dependència que poden tenir lloc en un període de temps relativament curt.

 

  

La construcció continua sent, actualment, un dels sectors on es destrueixen més llocs de treball a Mataró: al primer trimestre de 2011 hi havia 144 assalariats menys que un any abans, el que en termes relatius representa una davallada del -6,6%, i ha situat el nombre d’assalariats en 2.023. Aquesta xifra és la segona més baixa de treballadors assalariats a la construcció des del tercer trimestre del 1999, i això ha fet que en tres anys passi de ser el segon sector quant al nombre d’assalariats a ser el cinquè. També els autònoms i les empreses de la construcció presenten una línia descendent fins al primer trimestre del 2011, amb un descens del -8,3% i del -12,8%, respectivament.

 

Un altre indicador del baix moment de la construcció són les dades de construcció d’habitatges. Al 2010, a Mataró, s’hi van començar a construir 187 habitatges, només 2 més que el 2009. Certament el nombre d’habitatges iniciats es troba lluny dels més de 1.600 que es van començar a construir al 2006.

 

  

Pel que fa al conjunt de l’activitat empresarial a Mataró, els principals indicadors mostren l’economia local continua retrocedint, però ho fa amb menys intensitat que dotze mesos enrere.

 

Així, al final del primer trimestre del 2011 hi havia 29.140 treballadors assalariats, el que suposa un descens del -1,2% respecte les xifres de l’any anterior. Un nombre de treballadors tan baix no es registrava des del tercer trimestre del 1999. Pel que fa a la pèrdua interanual del -1,2%, aquesta és notablement millor que el -4,1% d’assalariats perduts que es van registrar el mes de març del 2010. Les dades més recents disponibles –les del mes de juny– presenten un empitjorament de les xifres, en registrar-se 28.760 assalariats, un -2,9% per sota de la de fa un any.

 

En l’actual pèrdua d’assalariats hi ha tingut molt a dir el sector de la construcció, però també hi ha contribuït les indústries manufactureres, amb el tèxtil i la confecció al capdavant, en registrar-se una pèrdua de 217 assalariats en aquest sector en el darrer any. Actualment en el sector manufacturer de Mataró, hi ha treballant 4.084 assalariats, el 53,6% dels quals corresponen a la indústria tèxtil i de la confecció. Dintre del sector serveis, cal destacar la pèrdua de 99 assalariats en els serveis a edificis, i de 91 en el comerç al detall.

 

Pel que fa als treballadors autònoms i a les empreses, presenten la mateixa línia negativa que els assalariats. Així el nombre de treballadors per compte propi ha caigut un -2,5% i s'enregistren 7.571; el nombre d’empreses cau un -3,5%, arribant a les 3.443. Les dades més recents publicades pel Departament d’Empresa i Ocupació, situen en 7.571 el nombre de treballadors per compte propi i en 3.480 el nombre d’empreses a Mataró en el segon trimestre del 2011, un descens del -2,6% i un -3%, respectivament, sobre els que hi havia un any enrere.

 

El mercat laboral és un dels àmbit que pateix amb més intensitat els efectes de la crisi econòmica. En termes absoluts, els serveis és el sector on més augmenta la desocupació; per edats, l’alça més important de l’atur té lloc entre els majors de 44 anys; i per nivell d’instrucció, l’increment més important de desocupats té lloc entre els que tenen estudis primaris.

 

A finals de març de 2011 hi havia 13.499 desocupats registrats a Mataró, el que suposa un increment interanual de l’1,4%, i situa la taxa d’atur en el 20,4% de la població activa estimada. Les dades més recents, publicades a través dels butlletins de l’Observatori del mercat de treball de Mataró, situen el nombre de desocupats registrats al mes d’agost en 13.302, una xifra millor que la que hi havia al març, però que en la comparativa interanual suposa un augment del 6%, i la taxa d’atur registrat està situada en el 20,1%,

 

Pel que fa a la contractació, entre abril de 2010 i març de 2011, les empreses mataronines han comunicat 27.725 contractacions, xifra un 0,9% superior a la del mateix període del 2010. El 12,5% d’aquests contractes han estat fixos. Les darreres dades disponibles de contractació a la ciutat –que també apareixen a l’Observatori del mercat de treball de Mataró–, situen el volum de contractes registrats entre setembre del 2010 i agost del 2011 en 26.313, el que suposa un descens interanual del -7,3%.

 

Pel que fa als expedients de regulació d’ocupació, se n’han autoritzat 23 a Mataró entre abril del 2010 i març del 2011, que han afectat 313 treballadors, el que significa que el nombre de treballadors afectats per expedients s’ha incrementat un 2% respecte del mateix període de l’any anterior.

 

  

En l’apartat de consum, el principal indicador indirecte que el mesura –la matriculació de turismes– presenta una reculada interanual del -10,1%. El total d’unitats matriculades a la ciutat entre abril del 2010 i març del 2011 ha estat de 1.871, xifra que representa el 68,2% del total de vehicles matriculats a la ciutat durant aquest període. Del descens en la matriculació de turismes se’n dedueix que el consum global a la ciutat es desaccelera, en part, perquè s’han acabat els ajuts del Pla 2000E, però també perquè l’atur a la ciutat continua situat en unes cotes molt elevades, amb una taxa per sobre del 20%.

 

En l’apartat de la mobilitat, la circulació per l’autopista C-32 ha disminuït un -5,1% durant el 2010, assolint un intensitat mitjana diària de 50.027 vehicles. Pel que fa als usuaris de l’autobús urbà, en l’acumulat anual fins al mes de març del 2011 van haver-n’hi 4,86 milions, xifra que suposa un ascens del 5,1% respecte al mateix període del 2010. Els usuaris de l’autobús interurbà, han seguit la línia ascendent dels usuaris de l’autobús urbà, ja que al 2010 van haver-hi 1,73 milions de passatgers, un 2,5% més que al 2009. Les dades del primer trimestre del 2011 situen l’acumulat anual de passatgers amb l’autobús interurbà en 1,77 milions de passatgers, un 5,9% més que al mateix període del 2010.

 

Pel que fa la recollida selectiva i els vectors mediambientals, els diversos indicadors que componen l’apartat evolucionen de manera dispar. El vidre paper i la fracció orgànica redueixen el volum recollit en un -0,5% i un -6,5% interanual, respectivament. Per contra, els envasos i el paper s’han incrementat un 1,2% i un 5,5% interanual. Un indicador que sembla que està esgotant el seu recorregut és l’entrada de vehicles a la deixalleria, ja que per primer cop des de que es disposa d’aquest indicador, ha registrat un descens interanual, i ho ha fet amb un valor del -0,4% interanual, situant el total de vehicles que han passat per la deixalleria en 53.077.