La reducció del consum d’aigua domèstica i d’energia són dos dels indicadors de sostenibilitat amb més millora al 2010

L’actualització dels indicadors de sostenibilitat del Pla de lluita contra el canvi climàtic-Agenda 21 ha donat com a resultat que un 68% dels indicadors presenten una evolució concordant a la tendència desitjada en termes de sostenibilitat, un 5% dels indicadors es mantenen i per tant no experimenten retrocés, i un 27% dels indicadors no responen a les tendències desitjades.

 

Els indicadors i subindicadors són el principal instrument per avaluar el desenvolupament sostenible del municipi. Actualment hi ha 38 indicadors i 10 subindicadors calculats a partir de 138 paràmetres d’informació facilitada per més de 20 entitats públiques i privades.

 

A la reunió de la Comissió Informativa de Serveis Territorials del 29 de març es va donar compte dels indicadors del 2010, analitzats per l’Oficina Agenda 21 de Mataró.

 

Per vectors, la situació dels principals indicadors és la següent:

 

 

 

El consum d’aigua domèstica es va situar al 2010 en 102,9 litres per habitant i dia. D’aquesta manera s’ha reprès la clara tendència descendent iniciada els darrers anys i, que s’havia trencat al 2009 amb un lleu repunt del consum (104,5 l/hab./d).

 

Pel que fa a l’eficiència en el reg municipal el volum d’aigua que s’hi va destinar per hectàrea enjardinada al 2010 va pujar lleugerament, encara que es manté la tendència en la disminució d’aquest consum. Tot i això, l’any passat s’hi van destinar 2.103 m³/ha, és a dir 566 m³/ha menys que els utilitzats al 2005, any d’aplicació del primer decret d’excepcionalitat per mesures d’estalvi davant la situació de sequera. D’aquesta aigua utilitzada pel reg l’any 2010 un 36,6% prové de la xarxa de pous propis.

 

 

 

Les últimes dades energètiques disponibles facilitades per l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) corresponen al 2007.

 

D’aquesta manera, fins que es disposi de les dades definitives els indicadors energètics del municipi estan actualitzats fins al 2009, tenint en compte que els resultats de 2008 i 2009 són estimats per tendència en base a dades parcials. Per la seva banda, els indicadors energètics de l’Ajuntament, que es calculen a partir de dades pròpies reals, estan actualitzats fins al 2010.

 

El consum total d’energia de Mataró al 2009 va ser de 1.528 milions de kWh (12.552 kWh/habitant). Aquestes dades impliquen que, respecte el 2005, s’hauria assolit una reducció del 19,7% del consum total del municipi i del 23% del consum per habitant. Per contra, el consum energètic de l’Ajuntament al 2010 va ser de 36 milions de kWh (298 kWh/habitant), un 12,6% més que al 2005. Cal tenir en compte que l’increment del consum municipal està relacionat, bàsicament, amb la posada en marxa de nous equipaments.

 

L’any 2010 la producció d’energies renovables a partir de plaques solars tèrmiques i fotovoltaiques instal·lades al municipi ha estat d’1.669.572 kWh, que equival a 13,6 kWh/habitant. Aquesta generació suposa un increment del 168,7% en la generació d’energia renovable respecte el 2005 i ha permès deixar d’emetre 636 tones de CO₂·eq a l’atmosfera (diòxid de carboni que, per a la seva eliminació, hagués requerit de 374 ha de bosc).

 

Tot i aquest creixement, la implantació d’energies renovables al municipi encara es baixa, però properament es veurà incrementada amb iniciatives com la posada en marxa de les plaques solars fotovoltaiques del Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme o el Pla d’implantació d’energia solar fotovoltaica en cobertes d’edificis públics de Mataró. L’any vinent també es podran donar dades del sistema de bescanvi energètic que s’utilitza per climatitzar la Nau Minguell i dels habitatges públics que utilitzen la geotermia per la climatització i l’aigua calenta sanitària construïts per PUMSA al carrer de Meléndez Valdés.

 

El grau d’abastament energètic amb fonts pròpies (plaques solars i fotovoltaiques, producció elèctrica resultant de la valorització dels residus sòlids urbans, producció d’energia tèrmica mitjançant el Tub Verd) ha estat del 2,8%, un 22% menys que al 2005. La davallada s’explica en part a que es generen menys residus, i per tant hi ha menys valorització i també a les modificacions en processos de valorització energètica de l’EDAR (Estació Depuradora d’Aigües Residuals) i el Tub Verd.

 

Pel que fa les emissions de gasos d’efecte hivernacle del municipi que es tenen en compte per valorar el nivell d’assoliment del compromís del Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES) que es va derivar del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses –que obliga a reduir al 2020 en un 20% les emissions respecte a les del 2005– Mataró va emetre l’any passat 408.911 de CO₂·eq, l’equivalent a 3,4 tones per habitant. Aquestes emissions no tenen en compte el sector primari ni l’industrial, tal i com estableix el compromís del PAES. Respecte al 2005 implica que ja s’ha aconseguit una reducció del 10,5%.  

 

 

 

La generació de residus sòlids urbans a la ciutat es va xifrar al 2010 en 1,46 kg per habitant i dia, promig inferior al de l’any 2009 (1,56 kg).

 

 

 

Els nivells de soroll en vials molt transitats ha disminuït 1 dBA (decibels) respecte el 2009, situant-se als 68,1 dBA. La tendència desitjada en disminuir aquest nivell fins als 65 dBA que la Organització Mundial de la Salut (OMS) estableix com a límit superior desitjable.

 

 

 

El 2010 va ser el desè any consecutiu sense cap hectàrea de superfície cremada a causa d’incendis forestals.

 

 

 

La mitjana diària de viatges del Mataró Bus va remuntar lleugerament al 2010. Concretament s’han recuperat 347 usuaris per dia, situant-se el total en 13.183 usuaris/dia.L’extensió de la xarxa de carrers arbrats en relació a la longitud total dels carrers augmenta 0,9 punts respecte el 2009, donant un valor de 51,1%. Mataró té 9,4 m² de superfície verda per habitant, 0,1 més que al 2009. El repte és arribar al 13 m²/hab. recomanats per l’OMS.