El Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, format per l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Privada Carmen & Lluís Bassat, presentarà el proper dijous 14 de juny, a les 19.30 h, una conferència sobre Eduard Alcoy, artista mataroní d’adopció nascut a Barcelona a l’any 30, qui va donar vida a una pintura molt singular i personal. La seva filla Rosa, catedràtica d’Història de l’Art a la Universitat de Barcelona, serà l’encarregada de glossar la figura artística d’aquest pintor que va desenvolupar bona part del seu treball artístic a Mataró (1966-1987). Aquesta nova edició de “Els dijous a la Nau Gaudí” s’emmarca dins la temàtica “La ciutat i la història de l’art” i serà presentada, com ja és habitual, pel crític d’art Pere Pascual.
Eduard Alcoy va passar per diferents experiències creatives durant la seva etapa mataronina, fins arribar a definir un món alcoià en el que el seu interès per l’art en general i per les diferents tècniques al seu abast s’uneix a una mirada crítica, de vegades irònica, però mai mancada de poesia i interès per l’ésser humà. A més de ser mereixedor de diversos guardons, Eduard Alcoy va exposar a mostres i galeries espanyoles, europees –en especial a Itàlia- i també a Llatinoamèrica.
La conferència “Eduard Alcoy: passaports a l'art (1930-1987)” tindrà lloc en el marc de la nova exposició de la Col·lecció Bassat -“Art Contemporani Català 1970-1979 (II)”-, inaugurada el passat 31 de maig amb la presència de tots els artistes participants a la mostra: Francesc Artigau, Gerard Sala, Xavier Serra de Rivera, Miquel Vilà i els valencians Rafael Armengol, Manuel Boix i Artur Heras.
La conferència sobre el pintor Eduard Alcoy serà la quarta del cicle “Els dijous a la Nau Gaudí”, activitat iniciada al 2012 per iniciativa del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró. La primera, al febrer, va ser una dissertació del crític i sociòleg de l'art Arnau Puig sobre “Gaudí, iniciativa i invenció a la nau de la Cooperativa la Obrera Mataronense”; la segona, al març, un debat sobre la Galeria Tertre amb els artistes Perecoll i Amadeu Vilà; i la tercera, a l’abril, va anar a càrrec de l’escultor Manuel Cusachs, qui va presentar l’obra d’un altre escultor, l’Andreu Alfaro. Aquestes trobades es programen sempre el segon dijous de cada mes a les 19.30 h a la seu de la Col·lecció Bassat a la Nau Gaudí de Mataró (carrer de la Cooperativa, 47) i s’agrupen sota tres temàtiques diferents: “Gaudí arquitecte”, “Un artista en comenta un altre” i “La ciutat i la història de l’art”.
Aquestes activitats se sumen a d’altres ja en marxa a la Nau Gaudí com les visites guiades per a grups o el programa endegat amb les escoles, que permet oferir visites adaptades als tres cicles educatius, i tallers també per a cada cicle. A més, el tercer diumenge de cada mes s’ofereix una activitat familiar a les 11.30 h, que adapta els tallers escolars als nens que visiten la Nau.
El Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró va iniciar la programació de les exposicions de la Col·lecció Bassat el mes de novembre de 2010, i des d’aleshores han estat gairebé 10.000 les persones que han visitat la Nau Gaudí per contemplar un dels fons més representatius de l’art català de la segona meitat del segle XX. Amb la mostra “Art Contemporani de Catalunya 1970-1979. (II)” s’hauran repassat més de trenta anys d’història de l’art (del 1947 al 1979), a través de quasi 200 obres de 39 artistes. La mostra ara oberta al públic presenta 49 obres de 7 pintors de la generació nascuda després de la guerra, i és la segona d’una trilogia que es dedicarà a l’art contemporani català dels anys 70.
Eduard Alcoy
Nascut a Barcelona l’any 1930. El 1943 comença a treballar i al 44 cursa estudis de dibuix i gravat a l'Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona (Llotja). Al 1950 fa la primera exposició col·lectiva a la Sala Pino de Barcelona, en una etapa en què forma part del grup INTER-NOS. El 1955 la seva primera exposició individual el porta al Museu Municipal de Mataró i abans d'acabar l'any es produeix la seva entrada en la no figuració i en el Grup SíLEX, com a membre fundador. En aquests temps (1956-57) inicia una nova etapa de treball a l'agència publicitària ZEN (Barcelona). El 1957 va rebre la Medalla Miguel Lerin de la Cámara Barcelonesa de Arte (Premios Juan Gris), va viatjar a París, i comença a exposar per tot el món amb els informalistes espanyols.
El 1963 tanca la seva etapa no figurativa amb l'abandonament definitiu de l'informalisme, que porta aparellat un silenci expositiu fins al 66, quan fa una exposició individual a Mataró (Sala d'exposicions de la Biblioteca Popular de Caixa d'Estalvis Laietana), on trasllada la seva residència. Ja feia alguns mesos que treballava en aquesta ciutat, a les gràfiques TRIA, feina que mantindrà fins al 1970 abandonant la publicitat i el disseny gràfic per dedicar-se exclusivament a la pintura. És l'època dels primers contactes amb marxants i galeristes italians, de les seves anades a Torí i de l'ampliació del seu camp artístic (noves gràfiques, primeres joies i escultures, pirografies...).
El 1971 exposa a la Sala Davico de Torí i el 1972 a la Sala Gaudí de Barcelona. El 1974 rep el Primer Premi Ciutat de Balaguer per l'obra "Procés a la bruixa". El 1976 elabora una exposició retrospectiva (1973-1976) a Sala Gaudí de Barcelona i el 1980 una àmplia antològica a Mataró (Museu Municipal, Sala de la Biblioteca Popular de Caixa Laietana, Galeria Tertre i Sala Fuset) que recull obra seva des del 1947. El 18 de juny de 1987 mor prematurament a Mataró víctima d'una greu malaltia.