Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

El crític d'art Francesc Miralles diu que "al món de l'art s'imposen valors que no tenen a veure amb la cultura"

Escoltar

El crític d'art Francesc Miralles diu que "al món de l'art s'imposen valors que no tenen a veure amb la cultura"

Pronuncia una conferència en el marc del cicle Els dijous a la Nau Gaudí



L’alcalde, Joan Mora, i el president de l’Institut Municpal d’Acció Cultural, Joaquim Fernàndez, van assistir ahir a la conferència “Valor i preu de les obres d’art”, que va oferir Francesc Miralles, historiador i crític, dins el cicle Els dijous a la Nau Gaudí.


 

Després de repassar la història de l’art dels últims segles i explicar com les cases de subhastes, els marxants i les galeries han gestionat la compra-venda d’obres artístiques a partir del segle XVIII -coincidint amb la decadència de les monarquies, la aristocràcia i l’Església com a principals suports econòmics dels artistes-, el crític i historiador Francesc Miralles va anar desgranant el creixent divorci entre valor artístic i preu econòmic de les obres d’art.

 

La independència econòmica dels artistes va germinar en una nova temàtica a les obres d’art, fins aleshores monopolitzades pels retrats, les escenes militars o les figures religioses. Els creadors van tenir la llibertat de mirar al seu entorn i escollir què pintar o esculpir, i van néixer les primeres corrents artístiques. Però aquestes novetats van portar aparellades les obres de petit format i un increment ingent del nombre de peces d’art. Van ser aquests fets els que van transformar el món de l’art, creant la necessitat de donar sortida a la gran quantitat d’obres que s’havien produït i de permetre la supervivència dels artistes que les havien creat. Es va generar un nou fet econòmic al voltant de la creació i la producció artística que fins aleshores no havia existit. Les subhastes, els marxants i les galeries van entrar així en escena.

 

Però segons en Miralles, va ser després de la Segona Guerra Mundial quan l’escenari artístic pren un nou i definitiu rumb, amb el relleu de París com a capital artística del món, a favor de Nova York. Miralles va dir que “de la mateixa manera que hi va haver un Pla Marshall per rehabilitar la economia europea, hi va haver un Pla Marshall cultural per imposar la cultura nord americana a Europa i al món”, sovint, de manera aliena al valor estètic de les obres d’art, la qual cosa “portarà a la disbauxa actual”.

 

Segons Miralles, “ara es venen marques, ja no es venen obres d’art” i va il·lustrar aquesta reflexió amb diversos exemples, com l’art d’Andy Warhol o l’interès de la Col·lecció Saatchi per impulsar la carrera d’artistes com en Damien Hirst, un dels més cotitzats al panorama artístic actual, que compta fins i tot amb un equip de més de 140 persones que es dediquen a produir obres amb la seva signatura “creant productes comercials, el que és igual a una degradació del concepte cultural”. Ha explicat que és així com “la marca supleix el judici crític” alhora que la figura desprestigiada de l’intel·lectual “ha perdut la seva credibilitat ètica”.

 

El crític d’art va acabar la seva conferència comentant que si l’art local no és cotitza igual que el de d’altres parts del món és degut a que “no hi ha un entramat econòmic al darrera”. 

 

El Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, format per l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Privada Carmen & Lluís Bassat, va reprendre el cicle de conferències “Els Dijous a la Nau Gaudí” després del parèntesi estiuenc amb aquesta xerrada d’en Francesc Miralles, la sisena després de les de l’arquitecte Jordi Bonet; el crític i sociòleg de l'art Arnau Puig; els artistes Perecoll i Amadeu Vilà; l’escultor Manuel Cusachs, i la Rosa Alcoy, qui va presentar una conferència sobre el seu pare, el pintor Eduard Alcoy. Aquestes trobades es programen sempre el segon dijous de cada mes a les 19.30h a la seu de la Col•lecció Bassat a la Nau Gaudí de Mataró (carrer de la Cooperativa, 47) i s’agrupen sota tres temàtiques diferents: “Gaudí arquitecte”, “Un artista en comenta un altre” i “La ciutat i la història de l’art”.

 

Aquestes activitats se sumen a d’altres ja en marxa a la Nau Gaudí com les visites guiades per a grups o el programa endegat amb les escoles, que permet oferir visites adaptades als tres cicles educatius, i tallers també per a cada cicle. A més, el tercer diumenge de cada mes s’ofereix una activitat familiar que adapta els tallers escolars als nens que visiten la Nau.

 

El Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró va iniciar la programació de les exposicions de la Col·lecció Bassat el mes de novembre de 2010, i des d’aleshores han estat gairebé 10.000 les persones que han visitat la Nau Gaudí per contemplar un dels fons més representatius de l’art català de la segona meitat del segle XX. Amb la mostra “Art Contemporani de Catalunya 1970-1979. (II)” s’hauran repassat més de trenta anys d’història de l’art (del 1947 al 1979), a través de quasi 200 obres de 39 artistes. La mostra ara oberta al públic presenta 49 obres de 7 pintors de la generació nascuda després de la guerra, i és la segona d’una trilogia que es dedicarà a l’art contemporani català dels anys 70.

 

Francesc Miralles

 

Francesc Miralles Bofarull (Tarragona, 1940) és crític i historiador de l’art. Durant molts anys va ser professor de la Universitat de Barcelona. Va treballar a Ediciones Destino i va ser director de l’Escola Massana de Barcelona. També va desenvolupar durant molt de temps la tasca de crític d’art al setmanari Destino, i al diari La Vanguardia, entre altres publicacions. Va dirigir la revista d’història de l’art Estudios Pro-Arte i va coordinar la col·lecció “Història de l’Art Català” d’Edicions 62 des de 1982 -on va publicar el volum corresponent al segle XX-, considerada la primera aproximació rigorosa a l’art català contemporani. També ha publicat diversos llibres; cal mencionar particularment les monografies d’artistes actuals com Pla-Narbona, Gerard Sala, Elena Paredes, Daniel Argimon, o Josep S. Jassans, entre d’altres.