El programa de civisme i convivència de Rocafonda-El Palau-Escorxador atén més de 4.600 llars en 4 anys
Només el 7 % destaca la inseguretat com a principal factor que dificulta la convivència a les comunitats de veïns
La presidenta del Pla Integral de Rocafonda-El Palau-Escorxador, Carolina Soler, i el tècnic de Creu Roja Mataró, Joan Alberdi, han presentat avui els resultats del programa de Foment del Civisme i la Convivència a les comunitats de veïns de Rocafonda-El Palau-Escorxador 2008-2012.
Els principals objectius del programa, que s’ha desenvolupat en el marc de la Llei de Barris i s’ha portat a terme amb un conveni amb la Creu Roja Mataró, han estat donar suport a la convivència de les comunitats de veïns dels barris per mitjà de la informació i l’orientació als veïns així com promoure els bons hàbits cívics a l’espai públic.
Així, la realització del programa ha comportat visites porta a porta a tots els habitatges de la zona en les quals es va informar als veïns de la normativa sobre civisme i se’ls hi va oferir la possibilitat de fer una enquesta de 50 preguntes; així com sessions formatives sobre el civisme i l’autoprotecció a les comunitats de veïns.
El programa es va iniciar el 3 de desembre del 2008 i va finalitzar el 13 de març del 2012. En aquest període es van visitar 581 comunitats de veïns i els pisos que en formen part: 5.640. D’aquests pisos, 402 van manifestar no estar interessats en el programa, a 609 no s’hi va trobar ningú en el moment de la visita i finalment es va informar a 4.629 pisos, dels quals 3.320 van realitzar l’enquesta i 1.309 no la van voler fer.
El Consell Territorial del Pla Integral de Rocafonda-El Palau-Escorxador ha rebut periòdicament informació sobre el desenvolupament d’aquest programa.
Resultat de les enquestes: només el 7 % destaca la inseguretat com un tema preocupant
L’enquesta va detectar que un 51,51 % dels participants pensen que el principal factor que dificulta la convivència a les comunitats de veïns són les relacions interpersonals en la convivència, aspecte que destaquen com a principal per poder conviure i alhora solucionar les problemàtiques sorgides; un 23,1 % esmenta que és la neteja; la tercera problemàtica amb un 11,17 % són els problemes derivats dels sorolls i li seguiria amb un 7 % la inseguretat, també hi apareixen amb percentatges més reduïts la salut i el manteniment i obres.
Pel que fa a les zones on la percepció d’incivisme és més gran, l’enquesta revela que un 44,52 % diu que és el barri de Rocafonda; un 27,05 % el barri del Palau; el Parc del Palau en un 8,36 %; el carrer de Colòmbia ho és per a un 5,82 % dels enquestats i un 4,11 % pensa que ho és el carrer de Pau Picasso.
En aquests espais, els principals problemes que dificulten la convivència en l’ús dels espais públics són per a un 22,95 % la gestió de residus; un 11,78 % els problemes produïts pels animals domèstics i un 10,72 % diu que ho és l’ús indegut dels espais públics, tot i que un 29 % manifesta que tot està correcte.
A més de la diagnosi aconseguida a través dels resultats de les enquestes, Creu Roja amb la visita a les comunitats de veïns va detectar, al llarg dels 4 anys del programa, 121 casos que requerien el suport d’algun servei de l’Ajuntament per tal de ser resolts. D’aquests 121 casos, amb problemàtiques de neteja, temes sanitaris o de relacions personals, entre d’altres, una vegada finalitzat el programa se n’han resolt 98 (el 81 % dels casos).
A través de les accions realitzades al carrer, Creu Roja ha detectat diferents situacions que requereixen algun tipus d’actuacions: grups de joves que utilitzen l’espai públic dels barris d’una manera inapropiada i que poden provocar enfrontaments amb els veïns; manca de sentiment de pertinença al barri, fet que provoca comportaments incívics; i també que una part de la població dels barris relacionen immigració amb diverses problemàtiques que hi ha als barris.
Propostes de futur
La memòria final del programa de Foment del Civisme i la Convivència a les comunitats de veïns de Rocafonda-El Palau-Escorxador 2008-2012 clou amb un seguit de propostes de futur per tal de minimitzar les necessitats detectades durant els 4 anys de desenvolupament del programa:
. Fomentar la neteja a les comunitats de veïns, una de les problemàtiques que provoca més desavinences entre els veïns, amb una campanya de sensibilització que compti amb la implicació de les entitats del barri.
. Programa de suport a les comunitats amb necessitats especials (les que no tenen junta de propietaris o habilitats per fer front a situacions amb problemàtiques diverses).
. Treballar amb grups de joves que mantenen actituds que poden derivar en problemàtiques socials (consum i tràfic d’estupefaents, desafiament cap a altres veïns...) i oferir-los alternatives d’oci, formació i participació en el teixit associatiu.
. Realitzar accions interculturals, com la Mostra d’entitats, per tal d’enfortir les relacions entre els membres de les diferents comunitats que conviuen al barri i que tenen una manera diferent d’entendre i actuar en la vida comunitària.