Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

La població de Mataró s’estabilitza superant els 124.000 habitants

Escoltar

La població de Mataró s’estabilitza superant els 124.000 habitants

La població estrangera es redueix per primer cop



La regidora d’Administració i Atenció Ciutadana, Carolina Soler, i el Cap del Servei d’Estudis de l’Ajuntament, Jordi Arderiu, han presentat avui l’Estudi de Població amb data 1 de gener de 2012, que indica una estabilització de la població i que la mitjana d’edat supera els 40 anys. A més, el nombre de residents estrangers es redueixen per primer cop.


Amb data 1 de gener hi havia empadronats a Mataró 124.161 habitants, 255 més que l’any anterior, la qual cosa suposa una variació relativa del 0,21%.

 

Aquestes dades confirmen que la ciutat ha entrat en una nova etapa pel que fa al creixement demogràfic, molt més contingut, en què les variacions positives s’expliquen per l’aportació exclusiva del moviment natural. Així, doncs, el creixement migratori de la població de nacionalitat estrangera, que havia estat el motor del creixement demogràfic des del començament de segle, sembla que progressivament s’alenteix i, fins i tot, registra valors negatius.

 

No obstant això, la seva incidència sobre l’evolució demogràfica de la ciutat continua sent una variable central per poder entendre-la, ja que una part del creixement anual de la població de nacionalitat espanyola és el resultat del canvi de nacionalitat d’una part dels residents estrangers. Així, al voltant de 600 habitants que tenien nacionalitat estrangera al principi de l’any ara ja tenen l’espanyola en l’actual padró.

 

L’aportació del creixement natural anual per nacionalitat ha tingut un efecte diferent a l’hora de contrarestar el saldo negatiu del moviment migratori; mentre en el cas de la població de nacionalitat espanyola no ha estat prou elevat com per compensar el seu descens, en el cas de la població de nacionalitat estrangera sí que ho ha estat; així, aquesta última, a l’igual que en els darrers anys, continua sent el motor del creixement de la població total de Mataró, per petit que hagi estat aquest en el darrer any.

 

Al llarg dels darrers cinc anys, Mataró ha augmentat la població en 4.894 nous habitants. La distribució del pes de les components del creixement demogràfic per al conjunt d’aquest període ha estat del 73,52% la component vegetativa –diferència entre naixements i defuncions– i del 26,48% restant, per la component migratòria –diferència entre altes i baixes–. Aquesta distribució s’explica per l’alentiment i posterior caiguda del saldo migratori, la recuperació relativa de la natalitat en els darrers anys i el protagonisme cada cop més important dels fenòmens de reagrupament familiar i nacionalització entre la població de nacionalitat estrangera.

 

El molt moderat creixement mostrat pel conjunt de la ciutat es trasllada a l’evolució seguida pels barris amb guanys i pèrdues també molt moderats. Així, l’Eixample (1,06%) i Pla d’en Boet i Rocafonda (0,58%), respectivament, són els tres barris que més han crescut. Per contra, els barris de Peramàs (-1,40%), Cerdanyola (-0,30%), Palau-Escorxador (-0,27%) i els de Vista Alegre (-0,18%) i Centre (-0,12%) registren variacions lleugerament negatives. En els darrers cinc anys, els barris que més han crescut en termes relatius han estat Centre (11,30%), Eixample (7,19%) i Cirera (9,05%), mentre que els que al llarg del mateix període han registrat variacions negatives han estat Peramàs (-3,81%) i Pla d’en Boet (-0,30%).



Altes i baixes

 

En el decurs de l’any 2011 s’han registrat 5.781 altes, 282 altes menys que l’any anterior, fet que suposa una variació relativa del -4,65%. En els darrers cinc anys s’han registrat 32.877 altes, 1.530 menys que durant el període 2006-2010. La taxa del període 2007-2011 se situa en el 53,89‰.

 

La distribució de la procedència de les altes en el període 2007-2011 manté les mateixes pautes d’altres anys, en què les provinents d’altres països donen compte pràcticament de dues terceres parts (59,41%), seguides per les d’altres municipis de Catalunya (31,74%). Finalment, les que provenen de la resta de l’Estat (8,86%) se situen a molta distància. La distribució per barris i procedència és molt desigual.

 

En el darrer any s’ha registrat un total de 6.165 baixes, 421 més que al 2010, la qual cosa representa una variació en termes relatius del 7,33%. En el període 2007-2011 es computa un total de 31.581 baixes, 1.111 menys que en el període 2006-2010, variació relativa del -3,40%. La taxa per mil de Mataró per a aquest període ha estat del 51,77‰.

 

 

El saldo migratori del municipi per trams d’edat

 

A diferència dels darrers anys, el saldo per trams d’edat registra saldos negatius i mínims guanys de població en onze dels vint trams d’edat. Dues franges d’edat concentren la majoria dels saldos negatius: la franja de 30-54 anys (-392 habitants), amb els saldos més negatius en els trams d’edat de 40-44 anys (-103) i de 35-39 anys (-102), i la franja dels menors de 15 anys (-85), amb el màxim registrat pel tram de 0-4 anys (-70). Els saldos positius són molt menys significatius que els negatius i es concentren en els trams de 20-24 anys (+54 habitants) i de 75-79 anys (+19 habitants).

 

 

Població estrangera

 

Per primer cop la població de nacionalitat estrangera registra un descens respecte del total que sumava un any abans. Així, l’1 de gener de 2012 comptabilitza un total de 20.985 habitants ―16,90% de la població total―, 310 habitants menys que l’1 de gener de 2011. En termes de nacionalitats, la contribució a aquest descens s’explica bàsicament pels ciutadans amb nacionalitat de diversos països sud-americans: Equador (-81), Argentina (-67), Colòmbia (-62) i Paraguai (-52). Fora d’aquest àmbit regional, els descensos més destacats són els de la Xina (-34) i Gàmbia (-25). Per contra, la població del Marroc, que recordem és la població de nacionalitat estrangera majoritària a Mataró amb el 41,24% del total, ha continuat creixent al 2011 (+85).

 

La distribució de la població de nacionalitat estrangera és molt desigual en el conjunt de la ciutat. Els barris que en termes absoluts tenen un major nombre d’habitants de nacionalitat estrangera són Cerdanyola (7.393), Rocafonda (4.016) i l’Eixample (3.014), que alhora també ho són en termes percentuals: Cerdanyola (35,23%), Rocafonda (19,14%) i Eixample (14,36%). Aquests percentatges contrasten amb els que registren altres barris de la ciutat com ara La Llàntia (1,31%), Vista Alegre (1,35%) i Centre (2,11%).

 

 

Naixements

 

Al 2011 s’ha registrat un total de 1.563 naixements, 17 més que l’any anterior, la qual cosa representa una variació relativa de l’1,10%. Aquest total de naixements representa el tercer major còmput des de l’any 2000. Per al conjunt del període 2007-2011, el total de naixements ha estat de 7.924, 98 més que en el període 2006-2010. La taxa bruta de natalitat de l’any 2011 és del 12,60‰ i la del conjunt del període 2007-2011, del 12,99‰.

 

La taxa general de fecunditat (TGF) –relació entre el nombre de nascuts vius per cada 1.000 dones en edat fèrtil (dones entre 15 i 49 anys)– ens permet tenir una major precisió sobre el comportament de la fecunditat, ja que tan sols té en compte la població femenina en edat de fecundar. La taxa de Mataró per al període 2007-2011 se situa en el 51,81‰. Els barris que presenten les TGF més elevades en aquest mateix període són Cirera (69,65‰), Rocafonda (62,41‰) i Palau-Escorxador (62,05‰).

 

Defuncions i edat mitjana

 

L’any 2011 s’ha registrat un total de 889 defuncions, 11 menys que al 2010, la qual cosa suposa una variació del -1,3%. En el període 2007-2011 se n’han registrat 4.326, 72 més que durant el període 2006-2010. Respecte de la mitjana de defuncions dels darrers cinc anys, la ciutat n’ha registrat 24 més. La taxa de mortalitat de Mataró dels últims cinc anys és del 7,09‰.

 

La xifra de defuncions s’ajusta als nivells d’envelliment de la població malgrat millori l’esperança de vida. Un envelliment de la població que es pot veure a través de la mitjana d’edat de la població que se situa en 40,07 anys, 0,25 anys més que a 1 de gener de 2010. La mitjana d’edat dels homes se situa en 38,60 anys i la de les dones en 41,52 anys (2,92 anys de diferència entre una i altra). Els barris que registren les mitjanes d’edat més elevades corresponen als barris de Peramàs (44,46 anys), Eixample (41,84) i Molins-Torner (41,82) i els que presenten les menys elevades són Cirera (37,40), La Llàntia (38,02) i Vista Alegre (38,33).

 

Per quart any consecutiu, l’índex d’envelliment (quocient entre la població de 65 o més anys i la menor de 15 anys) se situa en el 0,94. Aquest és un fet coherent amb l’evolució seguida per l’estructura per edat de la població, amb un equilibri relatiu pel que fa als dos extrems de la piràmide –tots dos creixen- mentre s’intercanvien posicions els trams d’edat centrals de joves adults i adults. Si el saldo migratori del darrer any (negatiu) es manté com a tendència en els pròxims anys és probable que s’acceleri un procés d’envelliment que s’havia alentit gràcies a l’arribada de població immigrada ―nacional i estrangera―, per motius residencials i laborals més jove.

 

No obstant, cal no oblidar que aquest índex té una distribució bipolar quan fixem la nostra atenció en els barris. Així, els índexs d’envelliment de Peramàs (1,78), Eixample i Molins-Torner (1,19) i Centre (1,18) són clarament superiors al del conjunt de la ciutat. Per contra, els barris que tenen els índexs més baixos són Vista Alegre (0,54), Cirera (0,62) i La Llàntia (0,67).

 

 

Esperança de vida

 

L’esperança de vida en néixer del període 2007-2011 és de 82,47 anys per al conjunt de la població. Per sexes, la dels homes és de 79,16 anys i la de les dones és de 85,66 anys; per tant, una diferència entre les esperances de vida de 6,50 anys favorable a les dones.

 

 

Dimensió de les llars

 

A 1 de gener de 2012, el nombre de llars a Mataró és de 46.563. Potser la dada més destacada respecte d’anys anteriors és el minúscul increment de l’any 2011 (132 llars), quan el creixement de l’any 2010, per exemple, va ser de 727 llars. Aquest increment anual de les llars es correspon clarament amb la moderació en el creixement de la població. Això mateix es trasllada als tipus de llars, ja que les unipersonals i les de dos membres han augmentat en 38 i 30 llars, respectivament, quan l’any passat les primeres ho havien fet en 641. Les variacions absoluta i relativa més importants del darrer any entre els tipus de llars més estesos corresponen a les llars de quatre membres, ja que en un any han augmentat en 110, amb una variació interanual de l‘1,37%.

 

Per grandària de les llars, les més nombroses són les de dos membres (13.336), seguides per les unipersonals (11.343) i per les de tres membres (9.910). En termes percentuals, aquestes llars representen el 28,56%, el 24,29% i el 21,22% sobre el total de llars, respectivament.

 

La grandària mitjana de les llars és de 2,66 membres, la mateixa que a principis d’any. Per barris, la mitjana més elevada correspon a Rocafonda i Vista Alegre (2,94 membres) i la més baixa, al Centre (2,26 membres).

 



Mobilitat entre barris

 

En el decurs del darrer any s’ha registrat un total de 8.135 moviments entre barris, xifra superior en 118 moviments a la registrada l’any 2010, fet que suposa una variació relativa negativa de l’1,85%. Dels onze barris de Mataró, només dos tenen saldo positiu: La Llàntia (8,13‰) i l’Eixample (7,45‰). Els barris de Molins-Torner i Pla d’en Boet tenen un saldo nul i tota la resta registren valors negatius. Els barris que presenten un saldo més negatiu són Palau-Escorxador (-7,07‰), Peramàs (-4,53‰) i Cerdanyola (-4,01‰).