Les darreres immersions a l’alguer de Mataró confirmen la regressió al seu límit superior

Les darreres immersions realitzades per controlar l’estat de l’alguer de Mataró confirmen la regressió al límit superior de la praderia de posidònia oceànica que està situada al fons marí davant de la ciutat. Ahir dimarts, 19 de juny, es va presentar a la Casa Capell l’informe sobre l’estudi corresponent a l’any 2011, que ja acumula dades dels darrers 15 anys. La regidora de Medi Ambient i Sostenibilitat, Montserrat Rodríguez, va assistir a l’acte.

 

L’estudi està coordinat per la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques (SPAS) i compta amb la participació de l’Ajuntament de Mataró, de l’Escola del Mar de Badalona, del centre d’immersió Blaumar, del Museu de Mataró, de la Confraria de Pescadors de Mataró, Port Mataró i l’assessorament científic del departament d’ecologia de la Universitat de Barcelona.

 

Aquest és el projecte de treball voluntari submarí més important a nivell del litoral català i un dels més antics de l’Estat. La sèrie de dades aconseguides ja té 15 anys i acumula 1.216 hores de treball submarí amb, aproximadament, 400 participants.

 

 

 

Les darreres dades obtingudes confirmen els problemes de regressió de l’alguer al seu límit superior (estació I), sobretot després de la pertorbació causada pel temporal que hi va haver al desembre de 2008. Cal recordar que aquell temporal va causar una erosió de 18 cm de sorra a 12 m de fondària, que és on es troba l’estació; i a l’estació II, a 18 m de fondària, van desaparèixer prop de 7 cm. Si aquestes dades es fan extensives a la resta de l’alguer, en un sol dia va desaparèixer més sorra del fons que l’aportada a les platges de Mataró en tots aquests anys de transvasaments.

 

Les conclusions de l’estudi del 2011 han estat:

 

 

1. Hi ha regressió continuada del límit de les dues estacions.

2. La densitat de l’estació II mostra tendència a disminuir des de 2005, tot i una lleu recuperació aquest darrer any.

3. La cobertura de l’estació I ha anat disminuint a les darreres dades de la sèrie, essent aquest any la més baixa.

 

 

1. La densitat de l’estació I presenta uns valors majors que a l’inici de l’estudi.

2. La cobertura a l’estació II es va recuperant des de 2002.

3. S’ha observat floració a l’estació I.

4. S’ha fet el seguiment de la fructificació durant els primers mesos de l’any, corresponents a la floració de 2010, tot i que no s’han observat fruits madurs.

5. Es conserven plantes vives i nacres a Punta Morrell, la zona de tota la província de Barcelona on aquests organismes es troben a un nivell més superficial.

6. S’estan obtenint dades corresponents a l’estació III, situada a unes dues milles de la costa.

 

La diagnosi resultant de l’estudi pel que fa a 2011 és d’estabilitat per a les estacions II i III, i de regressió per a l’estació I.

 

La continuïtat del projecte es manté i, aquest any, ja s’han fet immersions els dies 1 i 3 de juny.

 

 

 

Conjuntament amb l’informe de l’alguer també es va presentar l’informe sobre el seguiment dels opistobranquis (petits gasteròpodes i sovint molt vistosos) de l’alguer de Mataró, on s’ha observat espècies rares i amb poques mencions al litoral català. Aquest estudi ha estat elaborat pel Grup de Recerca d’Opistobranquis de Catalunya (GROC) i contribueix a disposar d’un espai submarí cada vegada més estudiat i conegut.