El periodista i escriptor Agustí Pons desgrana la vessant més humana de Salvador Espriu a la conferència de Sant Jordi
El periodista i escriptor Agustí Pons va protagonitzar ahir al vespre l’acte acadèmic institucional de Sant Jordi a Mataró, organitzat per Òmnium Cultural i l’Ajuntament.
Amb el Saló de Sessions de l’Ajuntament ple de públic, Agustí Pons va oferir la conferència “Salvador Espriu, avui”, basada en el seu últim llibre “Salvador Espriu, transparent”. L’escriptor va desgranar cronològicament la biografia del poeta català fent èmfasi en la vessant més humana i intentant destacar alguns aspectes desconeguts, malgrat reconèixer que s’ha escrit molt sobre ell i que no és la persona que més el coneix. Pons va voler destacar sobretot aquells trets que van marcar la vida i l’obra d’Espriu en la seva infància i etapa de formació.
Per al periodista, Salvador Espriu sabia des dels 10 anys que era un superdotat i demostrava sense miraments la seva superioritat durant la infantesa. La malaltia i el dolor van marcar els seus primers anys de vida i durant els 3 anys que va estar malalt va llegir tot el que trobava a la biblioteca familiar. L’experiència amb la mort dels seus germans van canviar també la vida d’aquest nen prodigi, segons Pons.
El conferenciant creu que Espriu ja va demostrar a la seva joventut que era un líder, sobretot mentre estudiava Dret junt al seu amic i poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel, però també després mentre treballava a la revista "Ariel" o mentre es relacionava amb altres erudits. De fet, Pons considera que com a poeta, Espriu va renegar del noucentisme i volia fer com Buñuel, Lorca i Dalí en la seves disciplines, trencar amb l’etapa anterior. “I ho va fer abocant-se a temàtiques com la mort, la intimitat, la sexualitat, el suïcidi o l’eutanasia”.
Després de treballar junt al seu germà al despatx d’Assistència Sanitària Col·legial, la Guerra Civil va truncar la trajectòria literària d’Espriu, segons Agustí Pons, i es produeix el punt d’inflexió de la seva obra, el moment en què “juga la carta patriòtica i expressa sense barreres el seu compromís cívic.” En aquest sentit, no ha pogut evitar l’al·lusió a una de les seves obres més conegudes, “La pell de brau”, que per a ell és d’una extraordinària bellesa i una prosa perfecta.
“Espriu no només va ser un escriptor, va ser un pensador amb un altíssim grau d’autoexigència i un líder indiscutible que després va convertir-se, juntament amb Pujol, Capmany i Candel en els ideòlegs de la Catalunya que coneixem”, va cloure Agustí Pons.
La conferència la va introduir i presentar el president d’Òmnium Cultural, Antoni Pous, i la va cloure l’alcalde, Joan Mora, que va agrair al periodista i escriptor haver fet sentir al públic durant la xerrada “estar orgullosos del nostre passat parlant de persones com Espriu o Punsola”.