L’Ajuntament s’oposa a què la Generalitat vengui i privatitzi el parc públic d’habitatges de l’Incasòl

 

El text de la proposta de resolució és el següent:

 

“Recentment s’ha fet públic, a diferents mitjans de comunicació, la intenció del Govern de la Generalitat de vendre els 14.000 habitatges que conformen l’insuficient parc públic de lloguer de la Generalitat de Catalunya a un fons d’inversió especulador.

 

Atès que una gran part d’aquests habitatges han estat edificats sobre sòl cedit gratuïtament pels ajuntaments catalans mitjançant convenis amb l’Incasòl, amb l’objectiu de dotar els seus municipis d’un parc d’habitatges destinat a les persones amb menys ingressos o, directament, per a emergències socials.

 

Atès que els ajuntaments, en moltes ocasions, contribueixen amb càrrec als seus pressupostos, amb ajuts i serveis complementaris per als usuaris i usuàries d’aquest parc d’habitatge públic. Ha estat un esforç compartit que, tot just ara, començava a donar els seus fruits.

 

Atès el context socioeconòmic actual de Catalunya, caracteritzat per una greu crisi social, que obliga els ajuntaments a afrontar aquesta situació en primera línia en un context de contínues retallades dels pressupostos socials de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya. Segons dades de l’Idescat, a principis de 2012 el 25’5 % de la població catalana estava en situació de risc a la pobresa o exclusió social, incidint especialment l’accés i el manteniment de l’habitatge.

 

Atès que la Llei 18/2007, pel Dret a l’Habitatge, considera un servei d’interès general la provisió d’habitatges protegits destinats a lloguer i aposta per la creació d’un parc específic d’habitatges assequibles a tots els municipis de Catalunya que permeti atendre les necessitats de la població. No sembla que deixar en mans privades aquests habitatges sigui la millor forma per complir aquest mandat, ni una solució per a uns usuaris que sovint viuen en situació d’atur, precarietat laboral i econòmica, o sense cap tipus de prestació econòmica. No podem obviar tampoc que la mateixa Llei estableix en el seu article 73 l’Objectiu de Solidaritat Urbana, que per fer efectiu el dret a l’habitatge a tot el territori de Catalunya, determinats municipis amb demanda residencial forta han de disposar, en el termini de vint anys, d’un parc mínim d’habitatges destinats a polítiques socials del 15 % respecte del total d’habitatges principals existents.

 

Atès que no podem ni volem oblidar que a Catalunya durant el 2012 es van dictar més de 100.000 ordres de desnonament, xifra que suposa un gravíssim drama social al que es veuen abocats milers de famílies catalanes. Un drama social al que l’Administració competent ha de donar resposta.

 

Atesa la situació actual es fa més necessari que mai mantenir el parc públic d’habitatges i incrementar-lo, per exemple amb els habitatges de la SAREB i les cessions que puguin fer les entitats financeres, amb la intenció de constituir un autèntic Fons Social d’Habitatges Català, gestionant-los de manera social, ajustant els preus de lloguer a la situació econòmica dels seus adjudicataris, mantenint i ampliant els ajuts implícits al parc públic i les prestacions al lloguer.

 

Per tots aquests motius, el grup municipal d’ICV-EUiA proposa al Ple l’adopció dels següents

 

ACORDS

 

Primer.- L’Ajuntament de Mataró farà una valoració, si s’escau, de la quantitat d’habitatges públics de la nostra ciutat que es poden veure afectats per aquesta venda en les condicions que l’Incasòl decideixi.

 

Segon.- Instar el Govern municipal perquè iniciï les actuacions necessàries per tal de signar un acord amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya que permeti la gestió municipal dels seus habitatges a la ciutat de Mataró”.