La conferència de Jordi Rogent inicia els actes de celebració dels 120 anys del Rengle, 130 de la Nau Gaudí i 150 de la Presó
Repassa la trajectòria dels tres arquitectes i la seva vinculació amb Mataró
Jordi Rogent, arquitecte i rebesnét de l’autor de l’edifici de la Presó de Mataró, va oferir ahir una conferència a l’Ajuntament amb la qual s’obre el cicle d’actes destinats a commemorar els 120 anys del mercat del Rengle, els 130 anys de la Nau Gaudí i el 150 aniversari de l’edifici carcerari.
L’acte institucional, presidit per l’alcalde, Joan Mora, va tenir lloc al Saló de Sessions, que es va omplir de públic per escoltar Jordi Rogent repassant la trajectòria dels tres arquitectes que van dissenyar els tres edificis i que han estat reconeguts internacionalment: Elies Rogent, Antoni Gaudí i Josep Puig i Cadafalch. Rogent va entretenir-se explicant la vinculació dels arquitectes amb la ciutat i va preferir convidar els assistents a aprendre més sobre els edificis a través de la Guia de recursos que han editat les biblioteques públiques de Mataró i que porta per títol “Tres edificis, una ciutat”. Aquesta guia estava a disposició del públic a l'entrada de l'acte.
L’arribada a Mataró del ferrocarril l’any 1848 va suposar per a la ciutat l’inici d’un període de creixement econòmic i demogràfic que va marcar la segona meitat del segle XIX, passant a esdevenir una època d’importants transformacions urbanes, de projectes de reforma i de millora del centre on, cada cop més, els arquitectes hi tenien un paper predominant. En aquest context i en un període de 30 anys van confluir a Mataró els tres arquitectes.
Les tres obres incorporen idees innovadores que després van ser utilitzades pels mateixos arquitectes al llarg de la seva trajectòria professional: la presó d’Elies Rogent va ser el primer edifici carcerari de planta panòptica d’Espanya, la Nau Gaudí conté dels primers arcs parabòlics de fusta del conegut arquitecte, i el Rengle de Puig i Cadafalch és una mostra singular d’arquitectura modernista aplicada a un mercat.
Per cloure l’acte, l’alcalde va agrair al conferenciant haver posat de relleu el patrimoni local a través de la seva xerrada sobre els arquitectes, durant la qual es van projectar imatges i detalls dels tres edificis. També va sorprendre als assistents assenyalant que, unint els tres edificis sobre el plànol i incorporant-hi també la nau de Can Fàbregas i de Caralt, “ es dibuixa una Laia L’Arquera”, estàtua que s’ha convertit ja en un dels emblemes de la ciutat.