Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Les obres de Puig i Cadafalch, Gaudí i Domènech i Montaner protagonitzen una ruta turística que recorre Mataró i Canet de Mar

Escoltar

Les obres de Puig i Cadafalch, Gaudí i Domènech i Montaner protagonitzen una ruta turística que recorre Mataró i Canet de Mar

La iniciativa vol en un futur sumar-hi més municipis maresmencs



El regidor de Promoció Econòmica i Innovació de l’Ajuntament de Mataró, Miquel Rey, i el regidor de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme de l’Ajuntament de Canet de Mar, Albert Lamana, han presentat aquest matí la nova ruta modernista “El triangle modernista al Maresme: Puig i Cadafalch, Gaudí i Domènech i Montaner”, que passa per les obres que els tres arquitectes van fer a Mataró i Canet de Mar. La ruta es va donar a conèixer a la Fira Modernista de Canet de Mar que va tenir lloc el passat mes de setembre i farà la primera sortida demà dissabte.


 

Aquesta iniciativa s’ha portat a terme conjuntament amb els ajuntaments de Mataró i Canet de Mar amb l’objectiu de posar en valor el patrimoni Modernista del Maresme i crear sinèrgies turístiques i culturals conjuntes amb la voluntat també de sumar-hi més municipis en un futur.

 

La ruta s’inicia a les 10 del matí i té tres etapes: la primera parteix de Mataró, on es visitaran obres d’Antoni Gaudí i de Josep Puig i Cadafalch; després els visitants es desplacen en bus fins a Canet de Mar per veure obres de Domènech i Montaner i, finalment, després de dinar a un restaurant modernista (Casa Roura), es retorna amb bus a Mataró.

 

Per participar en la ruta cal adreçar-se a l’Oficina de Turisme de Mataró (La Riera, 48. turisme@ajmataro.cat) o a l’Oficina de Turisme de Canet de Mar (Xamfrà rieres Gavarra i Buscarons. turisme@canetdemar.cat).

 

 

Ruta guiada d’un dia

 

El recorregut de la ruta turística és el següent:

 

1. Saló de Sessions de l’Ajuntament (1893). La Riera, 48 (Mataró)

L’any 1893, l’aleshores arquitecte municipal Josep Puig i Cadafalch va assumir la reforma del Saló de Sessions. Del seu projecte en destaca la decoració de l’enteixinat del sostre, fet encreuant bigues decorades amb sanefes i diversos escuts i símbols emblemàtics. Amb ocasió de l’Any Puig i Cadafalch ha estat totalment restaurat.

 

2. La Beneficència (1894). Carrer de Sant Josep, 9 (Mataró)

La Beneficència va ser concebuda com a casa de caritat de Mataró que acollia orfes i dones i era un centre educatiu per a col·lectius desfavorits, projectada probablement l’any 1892 i construïda l’any 1894. L’austeritat de les façanes es trenca només per escadussers elements ornamentals: rajoles amb l’escut heràldic de la ciutat, finestrals amb columnes corol·les amb capitells d’inspiració medieval i elements escultòrics d’Eusebi Arnau.

 

3. Casa Coll i Regàs (1897). Carrer d’Argentona, 55 (Mataró)

Encàrrec de l’empresari Joaquim Coll i Regàs de l’any 1896. És una de les primeres grans obres de Puig i Cadafalch en la qual combina magistralment formes arquitectòniques medievals i barroques amb influències nord-europees i mossàrabs. Les reixes de ferro forjat, els elements escultòrics d’Eusebi Arnau, els esgrafiats, les rajoles i les vidrieres emplomades són un exemple de l’eclecticisme arquitectònic de l’època i una demostració de la importància de la llar per a la burgesia de l’època.

 

4. Cooperativa Obrera Mataronense. Carrer de la cooperativa, 47 (Mataró)

La Cooperativa Obrera Mataronense, coneguda com a Nau Gaudí, és una de les primeres obres de l’arquitecte Antoni Gaudí. De tots els projectes que Antoni Gaudí va idear per encàrrec de la Cooperativa l’Obrera Mataronesa, l´únic que es va construir, l’any 1883, va ser la sala de blanqueig de cotó, l’actual Nau Gaudí. Els elements singulars de la nau són els arcs parabòlics, que tan característics són en l’arquitectura gaudiniana, donant com a resultat una nau molt àmplia i diàfana i un petit edifici circular de latrines conservat a l’exterior compartimentat en quatre urinaris. La Nau Gaudí acull la Col·lecció Bassat d’art contemporani de Catalunya.

 

5. Riera Sant Domènec (Canet de Mar)

La riera Sant Domènec era una de les zones més nobles de la vila i l’emplaçament escollit per alguns ‘americanos’ per fixar-hi residència. En són un exemple, les cases de Joan Boher Gibert, al número 18, o la de l’hisendat Josep Móra i Tarrats, al número 20, que va fer la fortuna a Puerto Rico.

 

6. Casa Roura (1899-1892). Riera Sant Domènec, 1 (Canet de Mar)

Lluís Domènech i Montaner va projectar la residència d’estiu de Francesca Roura Carnesoltes, cunyada de l’arquitecte, al mig de la riera Sant Domènec. L’arquitecte va construir un edifici inspirat en l’estil neerlandès que destaca per l’ús del maó vist. Domènech va resoldre les façanes amb frontons esglaonats, tot i que a la façana principal va col·locar una fantasiosa torre de planta circular que feia les funcions de mirador. La coberta cònica està revestida amb ceràmica vidriada de colors, mentre que a la cornisa sobresurten gàrgoles zoomòrfiques. És interessant el treball de forja de les baranes amb decoració vegetal. A l’interior, destaca una gran llar de foc amb una al·legoria del Descobriment d’Amèrica i el mosaic del paviment d’inspiració clàssica. Actualment és un restaurant i punt de parada del dinar de la ruta.

 

7. Ateneu Canetenc (1884-1885). Xamfrà riera Sant Domènec i carrer Ample (Canet de Mar)

L’Ateneu és el primer edifici fet per Lluís Domènech i Montaner a Canet de Mar. L’edifici, aixecat sobre una casa antiga, ha estat la seu de diverses associacions culturals i polítiques. Ara és la biblioteca. L’edifici presenta una estructura geomètrica amb un frontó amb rosassa a la façana de la riera. També ressalta el xamfrà amb un cos curvilini acabat en cúpula i amb un penell de forja en forma de drac. A més a més, el ferro forjat és molt present en la imatgeria de l’edifici i a la balconada, mentre que els esgrafiats abunden a tota la façana.

 

8. Casa Museu Lluís Domènech i Montaner (1918 i 1920) i Masia Rocosa. Xamfrà riera Gavarra amb riera Buscarons (Canet de Mar)

Aquest conjunt museístic està integrat per dos espais de gran interès patrimonial: Can Rocosa, una masia barroca del segle XVII i la Casa Domènech d’estil modernista. L’edifici sobresurt per l’elegant tribuna de la façana principal, d’arcs lobulats amb esvelts trencallums i elements florals i zoomòrfics. A l’interior, Domènech hi va col·locar elements decoratius que va fer servir en altres edificis i projectes. La Casa Domènech, que va ser l’habitatge d'estiu de la seva família, mostra l’espai més íntim de l’artista. El recorregut per la Casa passa per diferents espais dedicats a les festes del poble, la influència de la família, la història de la casa i l’àmbit familiar. A la Masia Rocosa, que va ser el taller d’arquitectura de Domènech i Montaner lloc on va treballar en una gran part dels seus projectes, s’hi presenta la vessant més professional del personatge com arquitecte, editor, polític i intel·lectual. A la planta baixa un masover virtual dóna la benvinguda als visitants i un audiovisual explica la història del Modernisme. A la sala que va ser el seu despatx es conserva la gran llibreria i la taula de dibuix dissenyades per el arquitecte.