Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Assumpta Montellà repassa la trajectòria de Lluís Companys amb motiu del 74è aniversari de la seva mort

Escoltar

Assumpta Montellà repassa la trajectòria de Lluís Companys amb motiu del 74è aniversari de la seva mort

La historiadora relata en la seva conferència el desencontre entre polítics espanyols i catalans durant la Segona República Espanyola

Mataró va commemorar ahir el 74è aniversari de la mort de Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya durant la Segona República Espanyola afusellat pel règim franquista. A les 19 h va tenir lloc la tradicional ofrena floral davant el monument a Lluís Companys, situat a l’avinguda que porta el seu nom, i una hora més tard a l’Ajuntament es va fer l’acte institucional, protagonitzat per la historiadora Assumpta Montellà.

 

Una seixantena de persones van assistir a l’acte al Saló de Sessions per sentir la conferència d’Assumpta Montellà, que portava per nom “L’exili del president Companys”. L’acte, presidit per l’alcalde, Joan Mora, i el president d’Òmnium Mataró-Maresme, Antoni Pous, es va poder seguir en directe per internet des del web municipal.

 

Montellà va repassar la trajectòria de qui va arribar a ser segon president de la Generalitat, des dels seus inicis com estudiant al Liceu francès i a la facultat de Dret, la seva amistat amb Francesc Layret, i com a tots dos el catalanisme de l’època “els hi quedava petit, no anava massa amb ells”. “Tenien una mentalitat molt més universalista”, que derivava cap a l’obrerisme i l’anticlericalisme, va explicar la historiadora.

 

La dictadura de Primo de Rivera, però, va marcar Companys, que fins llavors tenia “una visió més espanyolista que catalanista”. Veu en Francesc Macià qui pot esdevenir en el seu “pare polític”, segons Montellà. La relació entre tots dos porta Companys a ser el primer en declarar la República catalana i esdevé, a la mort de Macià, el segon president de la Generalitat. Al 1936, els discursos de Companys deixen veure que “s’ha tornat del tot catalanista”, i assisteix decebut als atacs de Manuel Azaña i Juan Negrín contra la política catalana.

 

L’anada a l’exili també escenifica la separació i desencontre amb els republicans espanyols. Malgrat haver consensuat el moment de fer-ho “Azaña passa sol a França on és rebut amb honors”, va explicar Montellà. Una hora més tard i “per la porta del darrera”, travessaran la frontera Lluís Companys i al primer lehendakari José Antonio Aguirre. Turmentat pels remordiments de desatenció vers al seu fill –internat en un sanitari mental–, Companys és atrapat a l’exili i enviat a Madrid, on el règim franquista el tortura abans d’enviar-lo a Catalunya, on és sotmès a un judici sumaríssim i afusellat.