L’Ajuntament rebutja la Llei de Telecomunicacions per atemptar contra l’autonomia local i autonòmica
La Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Mataró ha aprovat una declaració institucional de rebuig a la nova Llei de Telecomunicacions, que introdueix reformes substancials pel que fa el desplegament a les ciutats de la telefonia mòbil i la prestació de serveis de comunicacions electròniques.
La declaració, presentada per ICV-EUiA, es va aprovar amb els vots favorables d’aquest grup municipal a més de l’alcalde, CiU, PSC, PxC i la CUP. El PPC es va abstenir en la votació.
El text íntegre aprovat, del qual se’n va donar compte al Ple municipal del 5 de juny, és el següent:
“Atesa la recent aprovació de la Llei 9/2014, de 9 de maig, de Telecomunicacions, que introdueix importants reformes en el desplegament de xarxes de telefonia mòbil i la prestació de serveis de comunicacions electròniques a les ciutats.
Atès que en els últims 15 anys s’ha donat un augment exponencial d’una nova contaminació ambiental, provinent dels camps electromagnètics artificials d’alta freqüència, fàcilment constatable en l’expansió de les radiofreqüències per la implantació de les xarxes de telefonia mòbil i una interminable llista de dispositius de tecnologia sense fil.
Atès que l’impacte local provocat per les antenes de les estacions base de telefonia mòbil és especialment rellevant, com queda reflectit en l’Eurobaròmetre Especial sobre camps electromagnètics del 2010, en les nombroses denúncies de conglomerats de càncer a l’entorn de les antenes i en les innombrables mobilitzacions i peticions veïnals manifestades a nivell municipal en tot el territori de l’Estat espanyol.
Atès que la situació actual del nostre municipi en relació amb la problemàtica mencionada al paràgraf anterior és molt pitjor que aleshores, no tan sols per la recent aprovació de la nova Llei de Telecomunicacions, sinó també perquè la normativa sobre l’exposició del públic en general als camps electromagnètics és actualment considerablement més permissiva que aleshores (derogació del “Decret 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació” de la Generalitat de Catalunya”, en favor del Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament que estableix “condiciones de protección del dominio público radioeléctrico, restricciones a las emisiones radioeléctricas y medidas de protección sanitaria frente a emisiones radioeléctricas”).
Atès que aquesta preocupació ciutadana està en sintonia amb les nombroses crides que, des de diferents àmbits (científics, institucions europees i internacionals, jurídics), insten les administracions públiques a aplicar el principi de precaució (recollit en la Llei 33/2011, de 4 d’octubre, General de Salut Pública), davant aquests contaminants ambientals alertant-nos del seu risc potencial per a la salut de les persones, especialment en la infància, la joventut, les dones gestants i altres grups especialment sensibles.
Atès que, entre les recomanacions i alertes des del camp científic, destaca la revisió bibliogràfica de més 3.800 estudis científics i treballs sobre l’exposició a Camps Electromagnètics (CEM) del panell internacional de científics del “Grup Bioinitiative” (2007/2012), que constaten (igual que en la Monografia de la “International Commission for Electromagnetic Safety (ICEMS)” del 2010 sobre els efectes no tèrmics dels camps electromagnètics), que els nivells existents de seguretat pública són inadequats per protegir la salut pública.
Atès que diferents sentències del Tribunal Suprem ja van reconèixer (si no suposen inseguretat jurídica o facultat omnímoda) la competència municipal de protecció sanitària a la població per reduir nivells d’exposició als camps electromagnètics, establint mesures addicionals de protecció a les establertes en el Reial Decret 1066/2001 (fixant llindars d’exposició menors i espais protegits en el planejament urbanístic).
Atès que en aquest sentit, la Llei General de Telecomunicacions sotmet directament el desplegament de xarxes públiques de comunicacions electròniques a les disposicions del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, en nom de la competència exclusiva de l’Estat, usurpant la competència municipal per atorgar llicències (perdent l’estudi de l’avaluació ambiental) i les competències municipals i autonòmiques en el camp de les telecomunicacions (medi ambient, ordenació urbana i territorial i salut pública), amb les següents conseqüències.
Per tots aquests motius, el grup municipal d’ICV-EUiA proposa l’adopció dels següents
ACORDS:
PRIMER.- Mostrar el rebuig a la Llei 9/2014 de Telecomunicacions per atemptar contra l’autonomia municipal i autonòmica i elevar al Govern de l’Estat la proposta que qualsevol reforma que afecti a les entitats locals i autonòmiques haurà de comptar amb la participació de les mateixes.
SEGON.- Comunicar al Govern central la necessitat que qualsevol reforma de la Llei de Telecomunicacions tingui en compte el dret a la salut i a la vida per sobre dels beneficis econòmics i no atendre solament els interessos de la indústria.
TERCER.- Instar el Govern central a que promogui un desplegament de les telecomunicacions segur i saludable escoltant a tots els actors afectats per la llei: els governs autonòmics i locals i especialment a la societat civil (associacions i col·lectius implicats) i als científics experts independents (les seves recerques i els seus punts de vista), atenent a les recomanacions de la Resolució 1815 de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (maig del 2011) sobre “Perills potencials dels camps electromagnètics i els seus efectes sobre el medi ambient”, així com als convenis internacionals relacionats (Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de 2006, i el Conveni de Aarhus de 1998, sobre l’accés a la informació).
QUART.- Donar trasllat d’aquest acord als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat de Catalunya, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i a la Federación Española de Municipios”.